PLAFS PER EINTES: Gardia Piemuntés (La Gàrdia n'occitán)

DATS BÁSICS
País Italia
• Rigión: Calabria
• Provinça: Cosença
Ubicación 39°28′0″N 16°0′0″L
• Auleça: 515 msnm
Suparfaç: 21 km²
Fraccions: Marina, Terme
Comúns contérmius: Acquappesa, Cetraro, Fuscaldo, Mongrassano
Poplança: 1.863 hab. (2007)
• Densitat 75 hab./km²
Gentilíç: gardiòls (guardioti n'italián)
Códec postal: 87020
Prefix telefónic: 0982
Códec ISTAT: 078061
Cód. cadastral: E242

Gardia Piemuntés (n'occitán: La Gàrdia) est un común dál provinça italiana de Cosença, nela rigión de Calabria, hu ge parla tradicionalment l'occitán, nela sue varietat vivar-alpina (localment dit gardiòl) desdel sécul XV aolmes. Est un enclav de l'occitán deintre dele domén lingüístic italián. Á Italia, l'occitán est parlat aután en qualques vals alpinas dáls rigions de Piemunt e Liguria.

Gardia Piemuntés consta de dúas parts: Gardia Piemuntés Paesa, ela part estórica dál cibtát plaçada sús un promontór rocós, e Gardia Piemuntés Marina, de bastiment plus recent et establida nelas rivas dele mar.

Estória
L'adjectiv Piemuntés ge deu aols Valdensus que, en fugent d'ols persecutaments religiosus que sofrívan nela Val Pelhiça (Pellice, una dáls Vals Occitánas dele Piemunt) nel sécul XII, ge confujieron n'aquessa part dál costa nordovest de Calabria hu condieron plur sojócs. Gardia fo condida entr'ols séculs XII e XIII cuma Gardia Lombárdica, nom que conservó fasta 1863.

Ols Valdensus vesquieron aolmes tres séculs sien conflicts cêulas comunitats católicas que'ls arrodejavan, fasta nel sécul XVI ela sue adhesión aol Reforme Protestant de Calvín fó que'l cardenal Ghislieri (Grant Inquisitor e futur papa Píu V) jacera una encroçada versus elis fasta exterminar-ols.

Heredament occitán.

Porta del sangue (Porta dál Sagne): En remembrament d'esquelh excidie, una dáls antigas portas d'acces á ela cibtát fo redenomnada Porta dál Sagne.
Porta con spioncino: Encara ge conserva un enxemplar dele tipus de porta d'acces á elas habitanças d'ols conversus protestants. Clamada "porta cêu especla", fo emposada per l'Inquisición depus de junçót de 1561. L'especla sól s'apríva e ge closurava des l'esterior e permisava aols frairs dominicáns, congregats en Gardia Piemuntés nel sécul XVII, de guaitar ela vita privada d'ols antics herétics c'avievan estorçut á l'amatament e c'avievan estat conversus al catolicisme á ela força.
Piazza Chiesa Valdese: Á l'eqüant que plur carreras dele casc antic ols cuis noms remembran le sui passat valdens, ela piazza Chiesa Valdese (Platia dál clesia Valdensa), s'apelha ansí per eser le locar hu ge levava l'antic tempre protestant.
Roca di Val Pellice: Nela platia Chiesa Valdese, s'erigieu en 1975 un monument n'homenisc á elas víctims d'ols amataments d'esquélh mensu de junçót de 1561; consiste n'una roca portada dele sojóc de Ela Tor de Pelhiça, plaçada nela val d'origin d'ols valdensus de Calabria. Ela Tor de Pelhiça (provinça de Turín) est frairejada cêu Gardia Piemuntés des 1981.
Centro di cultura Giovan Luigi Pascale: En 1983, s'aprieu le Centre Cultual Giovan Luigi Pascale, un musei e centre de documentación dedicat aols valdensus de Calabria e de Gardia Piemuntés en particular.

Dúos manfestaments cultuals locals atestan l'apegament per part d'ols habitants dál rigión al sui heredament occitán:
Ela "Septuamán Occitána": Câr mensu d'agost, aquesta septuamán organada per elas ministracions comunals de Gardia Piemuntés e dál provinça de Cosença dedica una serje d'espectáculs e confrenças al sui patre lingüístic e cultual occitán.
Ela "Premira Occitána": Câr mensu d'auril, s'organan plur manfestaments cultuals nel marc de trocaments cêu escolas dál rigión de Piemunt.

Altres monuments d'intrésse
-Musei della civiltà contadina: reconstitucion d'una maison tradicional.
-Chiesa San Andrea Apostolo: dedicada á Sant Andreas, patrón de Gardia.
-Palaç Spinelli: antiga residença d'estoi dele marqués Salvatore Spinelli, seor de Fuscald (Fuscaldo).
-Clesia dele Sant Rosár (sécul XVII): apendieva á l'antic monaster dominíc.
-Tor de Gardia: antiga tor de guaitament costanér, bastida circa de l'ánh 1000. Apendieva á una forteça dál c'odi sól reman part dál muralha.
-Basa relevadura: ópra de l'insculpidor Giuseppe Tarantino, e donada per ela rigión de Piemunt en 2000, retelhe l'estória de l'emigración piemuntessa.