Sús ela Val d'Arán

Arán uo Ela Val d'Arán (mens localment era/la Vath d'Aran, la Vau d'Aran) est una contrada d'Occitania, plaçada nela rigion estórica de Gasconha, et en formant una contrada semiautónoma, administrativa et estoricament devovuda'l Prencipat de Catalunha e á l'Estat espainhol. Ela capla est ela vila de Vielha. Le gentilíç est aranés-sa.


Aran o era Val d'Aran (mens locaument era/la Vath d'Aran, la Vau d'Aran) ei un parçan d'Occitània, situat ena region istorica de Gasconha, e formant ua comarca semiautonòma, administratiuament e istoricament assignada au Principat de Catalonha e a l'Estat espanhòu. Lo caplòc ei era vila de Vielha. Lo gentilici ei aranés -esa.

Gernialitats
Ela Val d'Arán ge trova nela part central dál serra pireneica et est l'ungada val d'ols Pirenéis d'Espainha de reversat atlántic. Le sui estendiment est de 620 km2, limita'l nord cêulas contradas occitánas de Comenge e Coseran (oficialment á França, n'ols departaments d'Areja e Aula Graona), al sud cêula contrada de l'Aula Ribagorça et ela rigion d'Aragon, al lest ela contrada catalana dele Palhars Subrançán (Pallars Sobirà). Le sui flum principal ela Graona travesa e vertebra ela tota Val e desemboca en l'Atlántic (Bordáus).
Ela poplança censada nela Val d'Arán era en 2003 de 8.373 hab. et ela sue economia est completament orientada al sector d'ols serviçus.


Generalitats
Era Val d’Aran se trape ena part centrau dera sarrada pirenenca e ei era soleta val des Pirenèus de l'Espanha d’aiguavessant atlantic. Era sua estenuda ei de 620 km2, tèrmie ath nòrd tamb eths parçans occitans de Comenge e Coseran (oficiaument en França, enes departaments d'Arièja e Nauta Garona), ath sud damb era comarca dera Nauta Ribagòrça e era region d'Aragon, ar èst tamb era comarca catalana deth Palhars Sobeiran. Eth sòn arriu principau, Garona, trauèsse e vertèbre tota era Val e desbòque en Atlantic (Bordèu). Era populacion censada ena Val d’Aran er an 2003 ei de 8.373 abitants e era sua economia ei completament orientada tath sector des servicis.


Administracion tradicional
L'administracion tradicional dál Val era á tres libels: ols vedéins, assambleia gernial d'ols caps de maisons; ols cónsuls, formats pelhos representants de câr vila; e le Conselh Generau d'Arán (Consei Gernial d'Arán), format per representants denomnats pelhos cónsuls. Le re era representat prel bailhe, plus detard guvernador, le qual recabdava ols trebuts.


Administracion tradicionau
Era administracion tradicionau dera Val ère a tres nivèus: es vesins, assemblada generau des caps de familha; es cònsols, formats pes representants de cada vila; e eth Conselh Generau d'Aran, format per representants nomenats pes cònsols. Eth rei ère representat peth baile, mès tard governador, eth quau recaptaue es tributs.


Ols Comuns aranesus


Arres (66 hab.)
Bausen (60 hab.)
Es Bórdes (237 hab.)
Bossóst (1202 hab.)
Canejan (110 hab.)
Les (968 hab.)
Naut Arán (1731 hab.)
Vielha e Mijaran, cêula capla, Vielha (5633 hab.)
Vilamós (187 hab.)


Ols "Terçons" Aranesus


Ols ses "terçons", representats suparposats aols límits municipals, forman ela devision territorial tradicional nela val e son aután elas circunscripcions esleidorals dele Conselh Generau:


Quate Lòcs (Quator Locs)
Lairissa (Lairissa)
Marcatosa (Marcatossa)
Pujòlo (Pujól)
Castièro (Castér)
Arties e Garòs (Arties e Garós)


Es municipis aranesi


Arres (66 abitants)
Bausen (60 abitants)
Es Bòrdes (237 abitants)
Bossòst (1202 abitants)
Canejan (110 abitants)
Les (968 abitants)
Naut Aran (1731 abitants)
Vielha e Mijaran, damb eth caplòc, Vielha (5633 abitants)
Vilamòs (187 abitants)


Es terçons aranesi


Es sièis terçons, representats superposats as limits municipaus, fòrman era division territoriau tradicionau ena val e son tanben es circonscripcions electoraus deth Conselh Generau:


Quate Lòcs
Lairissa
Marcatosa
Pujòlo
Castièro
Arties e Garòs

Municipies

Ols "terçons"

SÍMBOLS E HIMNE

L'himne dál Val d'Aran est ela cognoscuda cânçon occitána "Se canta", prolacionat gernialment se canto. Existen destintas versions tant par ela lítera cum par ela grafía (gela cognosçe aután cum Se chanta, Se canto uo Aqueres montanhes) pró ela música est tojorn eleisca.

Ela versión dál lítera plus extendida est un poem d'amor tribujit al comte de Foix Gastón Febo (1331 - 1391) e le sui usament s'há andit en populariçant en eveniments polítics, cultuals et esportívs fasta devenir en l'himne nu oficial d'Occitania.
Ela version aranessa fo aprovada prel Conselh Generau d'Aran le 15 de decemne de 2008:

MONTANHES ARANESES

Aqueres montanhes
que tant nautes son,
m’empèishen de véder 
mèns amors a o son.

Nautes se son nautes
ja s’abaisharàn
es mies amoretes
que s’aproparàn.

Montanhes araneses
a on es pastors
es hònts regalades
tròben, e jordons.

Se cantes perqué cantes
cantes pas per jo
cantes per ma hilha
que non ei près de jo

Montanhes coronades
tot er an de nhèu,
tan nautes e bères
que vos pune eth cèu.

Montanhes araneses
pientades de rius,
de totes grandeses
vos adorne Diu.

Nòsti amors veiguéretz
com rosèr florir,
volem com es pares,
guardant-vos morir.

Version aranessa (oficial) (atal cum ven á wikipedia)

Dessús dera mia hièstra
i a un auderonh
tota era net cante
cante sa cançon.

Refránh:
Se cantes per que cantes
cantes pas per jo
cantes per ma hilla
que non ei près de jo.

Aqueres montanhes
que tan autes son
m´ampèishen de véder
mèns amours a on son
 
Refránh:
Montanhes coronades
tot er an de nhèu;
tan nautes e bères
que vos pune eth cèu.
 
Refránh:
Nautes se son autes
ja s´abaisharan
es mies amoretes
que s´aproparan


Version Occitána Normaliçada (Wikipedia)

Dejós ma fenèstra
I a un aucelon
Tota la nuèch canta
canta sa cançon.

Refránh:
Se canta que cante
Canta pas per ieu
Canta per ma mia
Qu'es al luènh de ieu.

Aquelas montanhas
Que tan nautas son
M'empachan de veire
Mas amors ont son.
 
Refránh:
Baissatz-vos montanhas
Planas, levatz-vos
Per que pòsque veire
Mas amors ont son.
 
Refránh:
Aquelas montanhas
Lèu s'abaissaràn
E mas amoretas
Se raprocharàn.

SÍMBOLS

L'estema, adoptat cum emblema d'estóric territor. Elas motivacions que reculh enlaçan cêu l'antic estema que'ns descripbe le Dr. F. de Gracia, montas: ols quator barrons dele realme catalán-aragonés, ela Crona Reial, et ela simbólica claev c'atorgava á Arán ela condición de "clavis Pyrenei" (Sànchez, 1995).