Muuuuuuu

JA SEJA CAR ÉST UNA FESTA ESPAN'OLA OT CAR ÉST UN MALTRACTAMENT AOLS ANIMALS:

NU ELAS "BREGAS DE BRAUOS"; ÁNT FET BEN
N'INTERDIR-LAS Á CATALUN'A!!

Atal se cum aimant n'Espan'a ols suis "volguts" brauos.

Ols Hipócrits

Le nou vespertily dele Pais Valençán

Constabilment veo en fórums d'internet messages e alegaments de certáns apatascus valenciáns que quand ge tracta de paular de l'independença dele "sui idiom" á faç dele catalán defensant ela teoria qu'ela sue leunga provén de l'antic muçárbe (jajaja), eu nu heo pas né ideja dál leunga muçárbe, nu sop né cum sona né cum s'ascrib, pró me seo cordoiat de cercar qualcós sús aquesta leunga et esguarda per hu seo trovat á ela wikipedia un text en muçárbe, ol heo capcionat e ol poso acu:

Depus de veir aquest, eu me demando, est aquest l'idiom que paulan ols valenciáns?, eu diríe que pas, e plus depus de veir le canal 9 (nou) et escultar paular aols propries valenciáns diríe qu'ol que paulan nu ge semelha aigár aol acu ascrit.
Qu'ols fasçiets "blavers" valenciáns (fasquidament espainholists) osgan aols cataláns e nu volen audir d'ols "otri" que paulan catalán uo una varietat dele catalán alá elis (total, l'esport d'ols tots fasçiets espainholists est osgar tot esquélh c'aia de veir cêu Catalunha e ols cataláns) pró que's fen "palhas mentals" en dint que'l valencián nu há ren de veir côl catalán e seguda dele muçárbe simplicement ést de babecs, estults desipients de mult curts esguards, par finir cêu aquesta enojada plecada, poso dúas capcions pressas de l'web de facenda, ela prima ést ela version en catalán et ela secunda ela version en "valencián-muçarbe ;)" hu podréts veir elas "grants difrenças" que i-há entr'un idiom e l'altre:
Version catalana combrá de facenda:

Capcion renda-2009

Version valenciana-muçarbe:

Capcion renda-2009

Cum ge pot veir elas "difrenças" entre'l catalán e l'idiom "muçárbe" son inormes, ela pejor de totas, ela plus grieve buste, ols cataláns dín "servei" pora refrir se a servíç e ols "muçárbes" dele mediterránei dín "servici"; alón, que sequan ansí de girpols côl sui sonh d'aver una leunga propria independent dele catalán; eu diré esquelh que reialment paulan aquests valenciáns blavers de merda:
Un catalán teblement volturat côl castelhán, montas, paulan una merda de catalán qu'ést ela vergonha d'ols Pais Cataláns, uo n'endonant ela volta á l'omelét, paulan una merda de castelhán que fa qu'ela resta d'ols espainhols ols intelija malament, aquests blavers que son capabils de canmiar l'ortografía original dál varietat valenciana dele catalán per grafía castelhana (per enxemple, en guar posar Alemanya que seríe ol corêc, posan Alemaña, uo canmian ela v de visca e posan bixca), son conseqüit eliminar le catalán dál cibtát d'Alucant e ol son n'acabtant cêu Valença, esquelh que devríen far ols pancatalanists ést endonar-lis placement e nu inclujir pas al Pais Valencià deintre d'ols Pais Cataláns e comendar-ols á ela merda cêu Espainha qu'ést hu reialment son felices aquests sacs de merda, roncâ d'analfabets!!.

Nacionalismes deintre d'Espainha (2)

Continament de l'avanterior plecada nela qual poso dúos vídeis sús ols altres amoviments nacionalists-independentists que i-há nel realme espainhol, alé nu son ols tradicionals amoviments catalán, basc uo galiçán que son esquelhs que tojorn ge dujan ols pals d'ols integrists talibans espainholists qu'escatan per ela "pel de brav", cêu aquesta plecada nu pretenso invehír aquests "nacionalismes", me semblan respectabils car eintes hán destre á diceder esquélh que volen eser, magër heo de dir que qualques d'aquests nacionalismes me semblan plus de "bombo e adufre" pró bon, cum dic nela miena avanterior plecada nu seré pas eu qui lis fe ela contra; á l'avanterior plecada vos poso dúos vídeis d'andaluçus (mult gais elis) e un'altre d'ols ultranacionalists murciáns, adés vos laisco un d'ols asturiáns, que per esquelh que's vei aután per esquelhas terras estovan fabas, e mai melhor dit esquélh du estovan fabas, aquest est nacionalisme e ol ál son bibelóts.







Aquest altre cum podéts veir est d'esquélhs d'Entalto Aragon, un'altres nacionalists qu'escleden una nacion aragonessa liure d'espainhols e un'altres vestigles rals habilhats cêu câpel corduvense, doncas ren, donar-vos un migeret de vis:





Adés vos poso un d'ols castelháns, que per esquelh que's vei jahúrs son ter contents cêu Espainha, que ral!! cêu ols espainholists que son aquests; e per durrés, e nu vuel pas insistir cêu Andalucia, pró m'heo trovat aquest altre vídei que'm sembla mult bon, poso un'altre d'elis, repet d'ols gais andaluçus (par qui nu ol sepa nu seo en clamant "gays" aols andaluçus, en romûnc, le mot "gai" est sinónim de "content", "felice"), que son fuort alacres elis e mult espainhols, ols plus espainhols de l'Espainha mondial (cêu permís d'ols madrilens, clar).


1º) Castilla libre, España no existe !!!





2º) Andalucia is not Spain!!!

Anaram au Patac

Anaram Au Patac (AAP) (n'idiom romûnc andrem al combatiment -plusaldemens-) fo un amoviment juuenibil de cârácter marxist e nacionalist occitán. Le sui centre d'activitats era ela Tor deu Borrèu (Tor dele Borrér), nela cibtat de Pau, aquest era'l local social d'ols militants, hu ge favan balhas gasconessas, concerts de punk-rock, crejament de banderas e folardas par ols manfestants, trovaments antifasçistes uo garlas d'apoiament aols presonérs uo á elas víctims dál repression policial. Aquest local aután serviva cuma autogestion per l'organacion, doncas há servíç de cafiateria e ge reculhivan dinérs en festas e nel ge podié parlar occitán, catalán e basc, tres idioms que s'inteligen n'aquest local. Apart d'aqués, Anaram Au Patac avieva una revista sús esquelh qu'elis denomnavan "un occitanisme radicalment de sinestras, aprit á debats sús societat e política á Occitània e al mon en gernial", denomnada Har/Far.
En septemne de 2009 e depus de 15 ánhs d'existença, ols militants d'Anaram Au Patac celebraron á Pau un congrés hu s'autodesolveu pora recondir se n'una organación nova, Libertat.


Ideología, forma d'agir


Anaram Au Patac propugnava'l recogniment d'Occitania cuma nación et ela sue independença de França, Italia (elas Vals Occitánas) et Espainha (Val d'Arán), perdán l'estatus de leunga oficial par l'occitán, totijút des una óptica marxist, le lema d'aquesta organacion era "volem viure al pais".
Realiçavan accions cum son manfestaments e reunions occitanistes, pró ge basavan profundament nela luta revolucionaria et escontra ela repression, cum son ols mults comunicats ença á Robert Arricau, un presonér polític d'aquesta organacion, uo aután cêu manfestaments e comunicats escontra ela precarietat e le cabdal. Aután fungiron uo parcionaron en qualques aucts de talhament internacionalist cum qualques á favura dál luta prel delibrament de Cîapas uo d'altres n'escontra ela gërra, uo cêu altras nacions cum le Quebec, Euskal Herria, ols Països Cataláns e d'altres.

Manfestament á Beziers  

C'arreclama Espainha sús Jibraltar??

Le penhol vist des Sant Roc (San Roque)

Acu avéts una part dele "Tractat d'Utrêct", nela qual ge pot legir en l'apartat deç (10º) ela cesion per part dele re d'Espainha (avantpassat de l'actual re) dele Penhol de Jibraltar á ela crona d'Anglaterra, per tant eu me demando, con colhons arreclaman ols espainhols á ela Grant Bretanha?, á con colhons ven cridar tant ela foduda frasis de "Jibraltar espainhol!", que son ols espainhols?, una huosta de zigáns que nu respectan pas esquélh que signan?, perqué ols destints governs espainhols nu donan á cognosçer á ela grant maoritat d'ols espainhols aquest document?, perqué eleisc govern espainhol, seja dele sin que seja, sapient cum sap d'aquest document, nu atura ja d'escledir al govern dál Grant Bretanha le ditós peç de pedra?; fau ja, á prisar per cul!!, Jibraltar anglés de per vita e per cesion voluntaria espainhola e gïnta!!, que's laisquen ja de tantas girpoleças, e cuma ge consueta dir: ai e arga (ajo y agua) e Santa Rita, Rita...

Extract dele text de l'artícol 10, prel qual le re d'Espainha cede aols bretánics Jibraltar:

"El rey católico por sí y por sus herederos
y sucesores cede por este tratado á la corona
de la Gran Bretaña la plena y entera propiedad
de la ciudad y castillo de Gibraltar, juntamente
con su puerto, defensa y fortalezas que le per-
tenecen, dando la dicha propiedad absoluta-
mente para que la tenga y goce con entero de-
recho y para siempre, sin escepcion ni impe-
dimento alguno."
 

Le mitus de Sant Jorde e le Drac

Nel sécul IXsme. apar una popular estoria: Sant Jorde á cavalh cum vencient d'un drac. Aquesta estoria, qu'ést part dál leenda aurada, aután ést cognoscuda cum «Sant Jorde e le drac», et est le probabil origin dáls totas balsamías sùs prencipesas e dracs n'Occident.
Deu d'aver se en conta qu'ela leenda ge regunça en diversas parts d'Evrupa e Asia Minor cuma propria (e jusque nel Japón, hu ge pot asmar á Jorde côl deis dele tonidre Susano-oh, á ela prencipesa cêula puncelha Kushinada e al drac cêu Yamata-no-Orocî), ansí qu'ols detals varían secund ela tradicion local.
Compeça cêun drac que fa un nit nela font que provee d'arga á una cibtat. Cuma conseqüença, ols cibtadáns devievan arramar cadaljorn le drac dál font par asegïr l'arga. Ansí c'ofrivan aután jornalment una estrenuitat humanal que's dicedieva á l'açarde entr'ols habitants. Un jorn resultó selegida ela prencipesa local.
En qualques estorias apar le rei, le sui páer, n'escledint prela vita dál sue fiia, maes sien éxit. Quand era á punct d'eser devorada prel drac, apar Jorde n'un d'ols suis viages (espés á cavalh), s'enfronta côl drac, l'occide e salva á ela prencipesa. Ols regradescuts cibtadáns abandonan le paganisme e abraçan le cristianisme.
L'estoria, encianament considerada véra, há estada abandonada progressivament. Alhubre, pocs dubitan du contena un rîc simbolisme religiós, par qui s'hán propost diversas interpretacions.
Una antiga interpretacion cristiana dele mitus: Jorde seríe l'encrejent, le cavalh blanc ela canisia e le drac representríe le paganisme, l'idolatría, ela temptacion e Satanás.
Qualques estoriadors laics consideran que l'estoria há radices plus antigas qu'elas cristianas. Á Capadocia, acumna dáls primas rigions n'adoptar al sant, pot c'ava avut una integracion d'elements pagans. Un candidat á predecesor de Jorde de Capadocia ést le deis Sabaç, páer celestrial d'ols friges, cognoscut cum Sabazius pelhos románs. Evidentment ela sue omagen á cavalh n'arrolhant á una serpe ést l'origin dál popular omagen de Sant Jorde sús un cavalh blanc. Alhubre, l'estoria de Jorde e le drac há de mults elements comuns cêu l'antic mitus grec dál prencipesa etiopiana Andrómeda e le sui salvador e posterior espós Persei, vencient dál gorgona Medussa. N'amos afers i-há un drac/gorgona cêula sue testa decaptada, una prencipesa e una recompensacion, en qualques afers le maridage, en d'altres ela conversa dál cibtat. Qualques dáls leendas sús Jorde e le drac plaçan l'accion á Libia (encinament, tota África dele nord á l'ovest d'Egipte), ést á dir, l'accion n'amos afers ge plaça en distants realmes «mágics».
Finidament, l'origin podríe eser n'un manfestament alternatív de Micêl Arcânje, qu'ést al front d'ols hostes celestrials.

Nacionalismes deintre d'Espainha

Deintre nela peníscola Iberica existen un bon congerie d'amoviments nacionalists que ren hán de veir cêu ols nacionalismes ja cognoscuts d’ols catalans, bascus uo galiçáns (bon, una cossa hán en común cêu elis, volen delibrar se d'Espainha), i-há un bon nombre d’altres nacionalismes qu’escleden l’independença d'Espainha (falhe qualcós deintre n'Espainha?) car aols típics nacionalismes susdits (cataláns, galiçáns uo bascus) cal inclujir esquélhs d’ols asturiáns, cántabres, andaluçus, aragonesus, canárs, murciáns… alón!! una bona excerpta de poples que sembla eser nu son pas contents côl panoram polític-ministratív de l'estat espainhol. E dic eu una cossa, per que ols foduts nacionalists espainhols carrican ols suis airaments tojorn versus ols medísus??, montas cataláns, bascus et en minor mesurament galiçáns (aquests plus que ren car hán un nacionalisme feble e minoritár eu diríe c'hán un nacionalisme "light", pudet ols galiçáns, e al vis dáls resultanças dáls eslecions, son un pople de dreitas -sien pudet, son de dreitas-, e cum ja's saput n'aquest país elas dreitas nu son pas amigas d'independenças né nacionalismes (clar de nacionalismes periférics, cum elis medisus claman á aquests nacionalismes, car elis medisus forman part dele nacionalisme plus ranciós dál peníscola, le nacionalisme espainhol), per mor qué’s veia que n'ols tots sestus estovan fabas, acu laisco uns vídeis que's podríen qualificar clarament cum de nacionalists uo independentists, compeçám cêu ols compatiosus e graciosus andaluçus, una vegada vist ols tots vídeis, seqüet (nacionalists espainhols) n'atacant á esquelhs que tojorn atacáts, que dono per secur que seqüeréts en fant-ol, alón!!! á gaudir côls andaluçus bon proe!! e nu vos indigerescáts:

Adés vos laisco un'altre vídei cêu marcat caris nacionalist, uo rigionalist uo á saper con demoins! vos poso un vídei d'ols murciáns, "¡¡Murcia que hermosa eres!!" juasjuas...




Sé cerquéts per internet vídeis d'aquest tipus trovaréts un munt d'elis, abasta cêu posar le nom d'una provinça, comunitat autónoma, rigion, sojóc ecc. e depus posar adjectívs dele tipus pais, liúr, nacion, independença... vos adonaréts que nu tansól i-há de nacionalists n'ols típics locars que sóts en pensant ¬ ¬