Ols Tredze Déserts (tretze dessèrts)

Ela tradicion d'ols tredze déserts ést una tradicion occitána qu'ixe nel taulher per ela festa de Nadal e per elas festas de Calendas en gernial. Ge pensa que's tracta d'una tradicion plus ajust recent conmemorada des finals dele sécul XIX al País Marselhán (ela Prohença). Magër sembla que s'apoia sús elements avanteriors atestats ja desdel sécul XVII. Pudet codificada após durant le sécul XIX prel Félibritge.


Le nombre tredze simboliça ols dodze apóstols cêu Jhesú. Aquesta tradicion de Prohença, ge pot trovar adés fortment n'altres aidras d'Occitània e jusque á Catalunha. Le durrés sopejar (lo gròs sopar), fina cêun ritual de tredze déserts depus d'aver manjada una lhubina, le plat de Nadal propriament dit. Ols déserts servits consuetan eser tredze, pró consueta variar en câr familia ela composta d'ols medísus d'acord á ela tradicion familiar. Ela tradicion uo ritus culinár de servir-ols al taulher ge manuten depus dál Nuet d'Advent fasta'l 27 de decemne, ela tradicion dí que sús le taulher cal posar tres mantels que simboliçan ela Santa Trenitat; quand le sopejar avieva finit ela mastressa dál maison laiscava composta le taulher, e mai calieva tolher elas miolhas de paun e n'andava'l lhet. Laiscava aqués par elas ánimas d'ols defunts dál familia e ols anjóts c'aplacentavan de manjar aquesus destrís.
Adés cadascun pressa, deintre nela tradicion esquélh que crej plus corêc.

Ela sue composicion pot variar en funcion d'ols placements deintre nelas familias. Son en gernial ols seqüents:

DOLÇUS:

• Biscotins (galetas) d'Ais
• Calissons d'Ais (pasta d'almidals cêu sacar glassat)
• Caramels de citron
• Rompedents d'Allauch
• Galetas asaboridas cêu cúmel e finolh
• "Bunhas" frijadas (nel sojóc de Cairàs)
• Tortas frijadas
• "Ourelhetos" uo "Aurelhetas" una huosta de gaufre liger (orelhons)
• Paun d'especia
• Ela pompa d'òli (o gibassier): pastîc pompa ençacrada cêu olie d'oliva e suc d'arange e de citron.

CUCAS:

Ols primers quator ge consuetan denomnar cum "lei mendicants" (uo aután "lei pachichòis") representan elas quator órdins monásticas mendicadoras:

• lei nòses e leis avelanas (nuces e nocîças) (augustiniáns)
• lei figas secas (fics secs) (franciscáns)
• leis ametlas (almidals) (carmelitas)
• la pansarilha (passas) (dominics) 
• Dátils, representan ols manjars dál rigion hu Jhesú vesquieu e murieu
• Prunas secas procedents de Brinhòla.

FRUCÂS FRIORAS:

• lei pomas (pomas)
• lei peras (peras)
• lo verdau (un melon vert)
• lo nogat negre (nuégat nerge, cêu mel, uo un caramel tur confingit cêu mel et almidals)
• lo nogat blanc (nuégat blanc, un caramel liger confingit cêu sacar, ou, fóstics, mel et almidals)
• lei sòrbas (?)
• de rasim (racims).

Alguandre ge posan aután:
tanjarinas (mandarinas), de frucâ enconfitada d'Ate (frucha confida) de gansas á Arle..., de cotonas uo pasta de cotona, (codonhat uo pasta de codonh) uo d'altras frucâs.
Securament, par digeresçer melhor esquelhas gulherías, sovent ge fant companhar de vin (en gernial de vin cuec) uo de cartagena (una sorcia de vin fet aprés Bordáus) uo ben de vins de vendrimias detardanas acum Menerbés de Traussa, per enxemple.