Mostrando entradas con la etiqueta Viages. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Viages. Mostrar todas las entradas

20 feb 2011

Ela Bigorra

Ela Bigorra (n'occitán gasconés Bigòrra, en francés Bigorre) puet descrebir se acum país, uo una micro-rigion de l'ovest d'Occitania. N'esent en reialitat una part de Gasconha e d'Occitania, Bigorra ge plaça, especialment per ela leunga folçada, una dáls variants de l'occitán, deintre nál çona cultualment occitána. Nu embargant, cal indicar qu'ela Bigorra ge depart de un'altres territors d'Occitania per unas especifitats estructurals, una estoria, una cultura e un folklor propries e desparelhs d'ols existents n'altres locs.

ESTEMA BIGORRÉS


Inveniment

Freqüentment ge consueta assimilar ela Bigorra cheu l'actual departament d'Aults Perineis (Nauts Pirineus, Hautes-Pyrénées), pró aquest nu retelh de fet nisi ela maor part de l'ovest dele territor que pot considerar se que comprén ela Bigorra, cuias frontérs ficaron fixadas ja n'época de Craolmánh, mument nel que's constitujieu acum comdat cheu dependença feudal dele Ducat de Gasconha.

Geográficament, Bigorra s'extén prel nord fasta l'axe d'ols curs susáns d'ols flums Gave de Pau e Adur (Ador, Adour), n'abarcant prel sud fastela línia d'ols culmens d'ols Perineis (en limitant, donec, cheu Espainha), n'esent atal un territor fortment marcat per l'orografía amontíssa, que culmina n'ols Perineis nel pic de Vinhemal (Vinhamala, Vignemale), cheu 3.298 m. d'aulteça.

Principals centres urbans

Ela cibtat principal, n'esent deset ela capla estórica de Bigorra, est Tarbes, c'ha colegit al sui en contorn una aglomeracion, cognoscuda cuma Grant Tarbes, qu'incluj comunas secondarias cum per enxemple Ibos, Aureilhan, Orleish (Orleix) uo Semiac (Séméac).

Amplament cognoscuda per elas sues vinclacions marianas, ge trova ela cibtat de Lurdes, un destinament de pelegrinage religiós católic de primiera magnitud.

Banheras de Bigorra (Bagnères-de-Bigorre) y Argelés-Gaçost (Argelèrs de Gasòst) son mens cognoscudas, megar le sui cogniment coadjuva l'existença d'ols suis casins et establiments termals.

Encara podríam paular dáls comunas de Vic de Bigorra (Vic de Bigòrra, Vic-en-Bigorre), Rabastens de Bigorra (Rabastens, Rabastens-de-Bigorre), Mauburgët (Mauborguet, Maubourguet), Lanmeçan (Lannemezan), Sant Lorent de Nesté (Saint-Laurent-de-Neste), Arreau uo Luç Sant Sover (Lus e Sant Sauvaire, Luz-Saint-Sauveur).

Economía

Ela Bigorra est un país essencialment dedicat á ela cultura de majus e á l'armantería, ol qual á fat qu'ela produccion alimentaria suposa una part essençal en l'activitat económica bigordana, que compta cheu plur products de meritada fama, cum per enxemple elas chobolhas de Trébons uo'ls faséols albs de Tarbes, per nu oblidar ols fégats grassus (n'occitán langüedocián fetge gras, n'occitán guasconés hitge gras en francés foie-gras) de Rabastens de Bigorra.

Territor feblement industrialiçat, Bigorra s'há dedicada essencialment al material eléctric uo ferrovial, perdán á l'industria textular, megar recentment ela rigion asaja atrair á l'industria aeronáutica et electrónica. L'activitat industrial est invenida nál çona de planura, enta Tarbes, e n'ols derredors de Lurdes e Banheras de Bigorra.

L'activitat económica legada al termalisme, seja en Banheras de Bigorra, en Barejes (Barèges) uo jusque en Cauterets (n'occitán Cauterèrs), est certament important, e á l'industria termal s'aunga l'existença de nombrosus casins.

Le turisme constituj actualment ela primiera activitat económica de Bigorra; ge ne trova legat nu sól á l'industria dele termalisme, sacat qu'incluj plur locs destacats, cum Lurdes, centre de pelegrinages c'aculh á pelegrins arribats de plur país, á l'equant qu'elas estacions d'eskí náls estribacions pireneiscas, al guis de l'estación dele Tourmalet, uo jusque'l turisme relacionat cheu locs plus específics cum le circ glaciar de Gavarnia (Gavarnia, Gavarnie), cognoscut internacionalment, uo l'observator plaçat nel Pic dele Mueijorn de Bigorra (Pic de Mieidia de Bigòrra, Pic du Midi de Bigorre).


Fontana delas Quator Valhas a Tarbes
Fontana dáls Quator Vals
L'Estema

L'origin de l'estema d'aur, cheu dúos leaus maculats (cum ela pel dele leopard) de goles, armats e lampasats n'açur, passants un sús l'altre seqüe n'esent misteriós. Cum máxim, puet constatar se qu'est idéntic al dál cibtat de Chabanés (Chabanais). Ijut ge devríe á una errança de performança d'un document. Enta l'ánh 1621, Pierre de Marca invenieu dita estema n'un codecilt de Petronila, comtessa de Bigorra, datat circa 1239. Aol que sembla avríe confus elas armas de Petronila de Bigorra cheulas de qui era le sui espós per aquessas datas, Bozon de Mathan, seor de Chabanés (Chabanès, Chabanais), cheu ol qu'elas armas proprias d'ols Chabanés avríen passat d'aquest porcalç á eser cohondudas cheu esquelhas de Bigorra.

L'hábitat tradicional

Á Bigorra, á l'equant que nel Bearne, l'hábitat tradicional deu eser de plecada ubicat n'un context de multiculturas cerejalistes e d'armentería. Sé náls planuras l'hábitat s'agrupa en sojócs, náls çonas aultas ge trova plus espergat.

Le núclei per excelença de l'explotacion geopónica rural est ela degana cheun corte clus. Dita degana comprehén una cambra uo oustau characteriçada per ela sue planta rectangular n'un uo dúos libels, cheu murs de jelhs, un tevlat enclin cheu vertent á dúas argas e cheu dúos levants. Ela sue faciaria, freqüentment ornada cheu enquadres de pedra, s'orienta enta'l sólej, seja enta'l sudlest seja enta'l lest, second le cas, e ge disposa perpendicularment á ela carrera. Cade enta un corte clus (montas, valat) uo parquié, en fant-se l'uzera á dit corte per muei d'un monumental uço uo pourtau. Per volta de dit corte aparen ols desparelhs edifiçus de tipus auxiliar: degana, estrava, galinér, poreis…


Elas maisons apendents á elas familias plus acomodadas, evidentment en relacion chol cresçiment de l'economía rural, s'adaptan al model de tipus burgés uo urban d'ols séculs XVIII e XIX, e presentan faciarias en dúos libels ordinadas simétricament, cheu ornaments en pedras de mult bona qualitat, un tevlat de tipus monumental foradat cheu oramneras e cobrit cheu tevlas uo lagenas d'ardosa. Un balcon d'onor pot ercer se sús ela porta d'uzera á ela cambra.

Á un libel social jusér, podem trovar una cambra que nu disposa plus que d'una çona d'habitança en planta bassa, just saul granér. Ols dormitors ge distribujen en filera cheu accés des le sojorn sólit.

Náls aultas vals pireneiscas, n'ols que predomina ela vita de tipus gregésc, l'hábitat s'agrupa en sojócs et ela degana cheu corte clus esterne á desparir, cheu l'esçetament dál val de Lavedan, hu náls caferías ela maison dele síndic uo bailhe (eth baile) apar afortalada e protegida per un uço-fort (hortau). Ols tipus d'habitanças dáls çonas bassas aparen en concurrença cheulas maisons de montisia, cheu planta rectangular, náls que s'asocian sota le medis sofit ols locals destinats á habitança e ols dedicats á l'explotacion. Cal destacar l'existença de balconages c'ocupan le tot longor dál faciaria, poral cas dáls habitanças náls qu'ela çona de cambra apar nel primier pis e pas nál planta bassa.

Encara poden contemplar se vuejorn ols tevlats de canas nál val de Campan.

Náls pasturas d'estiage dáls aultas vals de Bigorra, ols gregérs bastívan bordas de pedra enseca, "capane", cheu planta rectangular. Remasadas nel centre d'un sector encercat per murs aután de pedra enseca, çona nál c'adormívan ols anhels, clamat "coueila" uo "cuiala", vuejorn ge trovan en ronas devut á que ja nu seqüen n'usament.

Náls cibtats plus importants, cum est le cas especialment de Tarbes e plus encara de Lurdes, aparen influenças bascas, de tipus ecléctic uo, de secur, mult plus modernas.

Cultura e folklor

Nombrossas chançons de tipus popular e mult characterísticas companhan elas festivitats á Bigorra, cum per enxemple "Aqueras Mountanhas". Equament cal destacar que, dalá de l'estricta práctica e usament dál leunga occitana, seqüe n'esent present en noms de carreras, de grups folklórics uo artístics. En devenint á enfrunar se n'ols trages tradicionals, pantalons cadis, basquera nerja, escofias..., en tangint ols estruments musicals avantfrits localment, cum fojernon diatónic, flauta de tres forats, atambor de cordas, cornamusa dáls Landas..., son ols heretárs d'un antigor remoçat et enjordanat. Chants e danças tradicionals reaparen de nou cheu avinanteça de festivitats uo iniciativas locals. Elas Pastourelhes de Campan uo l'Adourena son sól uns símplices enxemples d'aqués folklor que seqüe vuejorn en plen vigor.

29 jun 2010

Viage ád Vals Occitánas?? (n'aquest propinc agost)

Doncas ren, cum díç le títol desús, par aquest estoi, nos som en plantejant ixir de vacanças á qualque punct encara sien concretiçar dáls Vals Occitánas (Italia), n'un prim mument parlam de Turine et est l'opcion plus fort (ja sop que Turine nu apén ád Vals, pró par arribar entro elhe cêu varjatura cal passar per elhes, pelho qu'est probabil que façam qualque aturamenteta n'un sojóc dáls Vals, eu heo pensat en Sestrier uo Le Buerg Sant Dalmaç), le plan de rauta seríe le seqüent:
-Ixida de cá cêu destinament Girona, sonoitar n'aquesta cibtat uo poplanças vedeinas, al matin seqüent continament dele viage, sé ge pot far un aturament á Perpinhán par veer elas faulhas catalanas nela cibtat ol fairem, depus viage entro Marselha hu ge suposa que per ilí aturarem par manjar, una vegada s'aia manjat e s'aian glimadas elas cambas seqüem entro Mónega, volta per aquest pais, en donant un percurs nela varjatura per elas carreras dele circuit hu fan le Grant Premie de Mónega, dir c'avents d'aturar á Mónega s'aturaríe (tot aquest son conjecturas), á Cannas (pora "respirar un miger de glamour") e probabilment á Niça (seríe intressant poder escultar parlar en dialect occitán-niçart), tras laiscar Mónega nos endeintram á Italia, en veint le google maps sembla qu'ela prima poplança que trovarem será Mortola Superiore, depus Latte e dí entro Ventimiglia, ben, fino d'esguardar á ela Wikipedia qualcós á l'escop de Ventimiglia (que sembla ela poplança plus important dáls totas denomnadas) e Mortola Superiore, perdán un'altras entitats de poplança cuma son esquelhas de Grimaldi, Bevera, Trucco, Latte, Verrandi, Carletti uo Porra apenden á Ventimiglia, dic eu que serán cuma huosta de pedanías, (en romûnc Ventimiglia est Vintmilha), per esquelh que's vei apart de l'italián ge deu parlar aután francés nela cibtat car á ela Wikipedia ven aquest (talho e pego-):

Ventimiglia (en francés Vintimille, en latín Album Intimilium o Albintimilium).


De Vintmilha aferraríem ela superstrada A-10 (Autopista dei Fiori) entro Vado Ligure-Savona, qualques poplanças per elas quals passaríem per aquesta rauta seríen: Sanremo, Taggia, Imperia, Andora, Albenga, Pietra Ligure e Vado Ligure, una vegada en Vado aferraríem ela superstrada A-6 (Autopista Torino-Savona "La verdemare") e ja rect encia Turine, en passant per: Carcare, Ceva, Lesegno, Cervare, Carmagnola, La Loggia, Nichelino e Moncalieri (aquestas quator durressas forman ja part de l'áreja metropolitana de Turine), tot aquest en suposant que vaiam á Turine, sé imos á Le Buerg Sant Dalmaç essora una vegada passada Niça, andrém entro Menton (França), e hí aferraríem l'estrada D-2666 (jalda) entro Sospel, par una vegada hí aferrar ela D-2204 (aután jalda) entro Breil-Sur-Roya hu aferraríem ela E-74 (jalda) que'ns portará entro eleisca cibtat dele Burg. Sé imos á Sestrier essora cal far un'altra rauta destinta, á Marselha aferrar ença Aix-en-Provence (Ais de Provença n'occitán) hu aferraríem ela A-51 entro Gap, dí ela N-94 que va entro eleisc Sestrier (á Italia ela N-94 passa á denomnar se SS-24 e SR-23), aquesta durressa rauta est probabil que's descortás car nu passaríem né per Cannas, Niça uo Mónega.
Clar, tot aquest en suposant que finidament vaiam ád Vals Occitánas, qu'encara est tot per diceder, "-ja veirem, dijieu un cec".


Le Buerg Sant Dalmaç


Savona
                                                                                                                                                   
Vintmilha (Ventimiglia)

12 jun 2010

Bordáus

Bordáus (Bordeaux [bɔʁˈdo] en francés, Bordèu n'occitán), est una cibtat portuaria de l'ovest de Gasconha, capla dál rigión d'Aquitania et ela prefectura dele departament de Gironda. Cêuna poplança de 241.000 habitants nela cibtat, 845.000 nela sue áreja metropolitana (Merignac, Pessac, Talence e un'altras minors) e plus d'1.200.000 hab. nela conurbación Bordeaux-Libourne-Arcachon e un'altras entitats minors, est ela setena unitat urbana plus poplada de tota França et ela secunda (par qualques terça tras Tolsa) d'Occitania tras Marselha.


Geografía


Est travesada prel flum Graona. Est un port accessibil par ols escafs, reformat per Abel Julien Pagnard á partir de 1897, pró ela maoritat s'aturan plus sús, principalment á Bassens e Lo Verdon de Mar (Le Verdon-sur-Mer). Posej le durrés pont sús le Graona, le pont d'Aquitania, plus alá de Girond sól est franquejabil mueisant pontons. Depus d'un ráped period de despoplament e d'importants travalhs de renovament d'ols quartals plus antícs, le poplament dál cibtat s'há estabiliçat. Contemporáneament, l'aglomeración s'est en desvlaupant á un ritme ráped, en força d'un fort espanciment urbanístic. Aquest espanciment est deút á qu'elas vivendas ralament exceden dáls dúas uo tres aulteças, jusque n'ols suburbies propincs al centre dál cibtat.
Depus d'aver abandonat un project de metre liger automátic dele tipus VAL (Vehícul Automátic Liger), Bordáus ge dotó d'una rede de tram, inaugurada'l 21 de decemne de 2003; una dáls sues particularitats est l'absença de catenaria nelas çonas turísticas aujac est nodrescut des l'astrác.


Demografía


Entr'ols censals de 1999 e 2007, ela poplança passó de 215.363 habitants á 240.000 habitants nel destrit municipal (ols durresus dats la existiman en 267.000 hab.). En l'extensa áreja metropolitana c'odi conforma'l conjunt urban Bordeaux-Libourne-Arcachón (e un'altras entitats minors), vesquen plus d'1.200.000 habitants.


Locars d'intrés


Le Port dál Lhua de Bordáus fo declarat Patre de l'Humanitat per l'UNESCO en 2007 prel conjunt urban precelent que representa. Le Port dál Lhua, cibtat portuaria de Bordáus en l'ovest d'Occitania, est inscript acumna cibtat estórica habitada, un conjunt urban e arquitectónic supraixent, crejat en l'época de l'Ilustración, ols cuis valors ge manuteneron fastela prima majetat dele sécul XX, cêu plus bastiments protegits que deguna altra cibtat francessa excepte París. Se'l recognosçe équament prel sui rol estóric cum locar de canmiament de valors cultuals durant plus de 2.000 ánhs, particularment des le sécul XII deút aols suis enlaçaments comercials cêu Grant Bretanha e ols País Basus. Ols plans urbans e conjunts arquitectónics de principies dele sécul XVIII aínde plaçan á ela cibtat acum enxemple destacat de tendenças clásicas e neoclásicas innovatoras e li donan una excepcional unitat e coherença urbana e arquitectónica. Ela sue forma urbana representa'l trunfe d'ols filósofs que desideravan far cibtats que fossen cresols d'humanisme, universalitat e cultura.
Entr'ols suis monuments destacan l'anfiteatre román (sécul III), elas clesias románicas de Sant Severin e dál Santa Croç, ela catedral de Sant Andréas (séculs XII-XVI) et ela clesia d'eleisc estil de Sant Micêl. L'actual ajuntament (antíc palaç arcîepiscopal) e le teatre Victor-Louis son edifiçus neoclásics dele sécul XVIII. Museis de Belas Arts, d'Aquitania e Centre d'Arts Plásticas Contemporáneas.


Viticultura


Ela rigión de Bordáus est fogar d'ols plus prestigiosus produidors de vin dele mon. Tant ols tints cum ols blancs ge confingen acu. Existen en contorn de 14.000 produidors de vin, 117.514 has. de vinhals, 400 comerciants e un volúmin d'afer de 14,5 milhardes d'euros. L'Academia de Vin de Bordáus fo condida en 1948 per l'iniciativa d'un grup de personalitats vincladas á l'afer dál viticultura bordalessa. Ge composa de quaranta académics entr'ols quals comptan prioritariament ols proprietárs dáls vendrimias plus prestigiossas dál rigión e aután dúos Académics francesus, ascritors, artistes, esçients e universitárs. Ge composa aután de membres asociats c'agrupan n'esçerco cent deç castels que produjen le plus ault grat de qualitat, perdán comerciants e agents que son le sui perlongament.
Le Bordáus tint, que's denomna "claret" n'Argentina e Anglaterra, ge confinge gernialment á partir d'una voltura de racims, cum Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Merlot, Petit Verdot e Malbec. Le vin blanc ge confinge á partir de Sauvignon Blanc, Semilhón e Muscadelle (moscadél).
Ela rigión vinícola de Bordáus est devisada en dúas sosrigions, inclusas Saint Émilion, Pomerol, Médoc e Graves. Ols quinc vins tints premier cru (quator des Médoc e una, Château Haut-Brion, des Graves), institujits prel Sorciment oficial de vins de Bordáus de 1855 son entr'ols plus cercuts et encarits dele mon.
Bordáus, vis dál Platia dál Bursa

14 dic 2009

Tolsa de Langüedoc

Tolsa de Langüedoc, Toulouse (nom oficial et en francés, prolacionat /tul'us/ n'espainhol e (/tuˈluz/) en francés; en romûnc tradicionalment Tolsa, uo aután Tolsa de Langüedoc uo Tolsa d'Occitania, denomnaments aquests durresus qualcós en desusament á favura de Tolsa; e n'occitán qu'est le d'usament tradicional nela çona, Tolosa, pronunciat /tu'luːzɔ/ est ela quinta comuna (commune) de França en poplança, depus de París, Marselha, Lion e Bordáus (ela terça d'Occitania). Nel 2007 comptava cêu 437.715 habitants nel municipie, n'una suparfaç de 118,3 km², una áreja urbana de 871.800 hab. e un áreja metropolitana de 1.117.000, esquelh qu'ela plaçaríe cuma ela quinquena de França (tras elas susditas plus Bordáus) et ela prima en cresçimient demográfic.


Est travesada prel flum Graona (Garona n'occitán e Garonne en francés) e nel sui casc urban (Port de l'Embouchure) ge produj ela conflujença d'ols canals de Midi, Brienne e lateral dál Graona. Est invenida al sudovest dele país, á 90 km d'ols Pireneis. Est capla dele departament de l'Aula Graona e dál rigion de Meijorn-Pireneis, perdán cuma ela capla estórica dál provinça dele Langüedoc.


Receb l'apodament de Cibtat Rossa prel colour domelhatív n'ols edifiçus antics, fats cêu adreíls de visus. Ela sue auleça promej est de 141 metres, ela relevadura est puec accidentada.

Tolsa, ela Platia dele Capitolie


Urbanisme
Elas câracterísticas estóricas dál cibtat hán conformadas elas seqüents çonas:
ela cibtat romana, aformada per carreras estretas e tortossas que nu sofrieron canmiaments importants fasta l'Eitat Moderna; ela cibtat mesviana, conservada á exceptacion dál sue muralha; ols suburbies dele sécul XVIII e XIX; le recent extrarradie: le bastiment de nombrossas urbaniçacions en sojócs propincs há ocasionat l'absorbiment per part dál cibtat d'aquests municipies.


Monuments
Clasificada prel Govern Francés cuma cibtat de l'Art e l'Estoria Tolsa compta cêun abondós patre arquitectónic, principalment inclús nelas 220 has. que delimita le sui bulevar intránei (ela maor çona protegida de França).


Monuments Religiosus
Deintre dele patre religiós destacan á l'ensom d'ols otri bastiments ela Basílica de Sant Sernín (una dáls maors d'estil románic n'Evrupa occidental e important núclei de pelegrinage dele Camin de Jácop) e le Monaster d'ols Jacobins. N'esent relevants aután ela Catedral de Sant Étien (Saint-Étienne- cêula sue voltura d'estils e materials), ela Basílica de l'Aurada (famada per ela sue Madona Nerja), le Monaster-musei d'ols Agustins, ela Capela-Hespital dál Grave (côl sui dombe en donant umbra á ela Graona) uo elas clesias de Nostra Seora dál Dalbade, de Taur uo l'antiquíssima Saint-Pierre des Cuisines entre un'altras.
Cae destacar ela grant varietat de cults representats nela cibtat que deset d'ols bastiments católics ja resenhats (per eser ols plus monumentals) compta cêu tempres protestants (cum esquélhs dáls carreras Salin e Pargaminières), ortodois (clesias de Saint-Saturnin e Saint-Nicolas), una sinagoga e nombrossas muçalhs.


Monuments Civils
Pró le maor monument dál "ville rose" est sien dubie de tipus civil, ge tracta dele Capitole uo Capitolie. Ela sejia de l'Ajuntament que dona nom á una grant platia monumental centre neurálgic dál vila. Destacan aután ela grá de tren de Matabiau, ela sala de concerts Halle aux Grains, ela presón de Saint-Michel, le paláç Niel uo l'anfiteatre román de Purpan, perdán en minor mesurament ols plus de 74 edifiçus particulars renacentistes (mults d'ols quals albergan odi museis uo institucions).
En l'apartat de çonas verts Tolsa compta (sien inclujir elas rivas dele flum e le canal) cêunas 1.000 hectáreas distribujidas entre 160 jardens e 600 puncts verts, entr'ols que destacan le Jarden Japonense per ela sue originalitat, le conjunt jarden des Plantes, Grand-Rond e Jarden Royal prel sui antigor e ols parcs de Pech David, La Ramée, Sesquières uo les Argoulets prel sui tamánh.



Le flum e le canal
Tras le Capitolie e Sant Sernín le maor atractív turístic tulusán ol constituj le conjunt c'aforman le flum Graona, ols suis ponts e las sues rivas. Destaca ela típica emplenta dele Pont Neuf (-Pont Nou- c'aunga'l centre côl quartal popular de Saint Cyprien) junt á l'antíc hespital de pelegríns (Hôtel-Dieu Saint-Jacques) e le parc dál Prairie des Filtres (locar d'ociament e pasei d'ols tulusáns e sejia dele festival musical Flum fol). Plur centres de exposicions s'acolpan á amos cots dele flum cum le Bazacle, le Château d'eau uo l'antíc macel comunal (Les Abattoirs).
Deset dál Graona ela cibtat ge vei travesada per plur vías fluvials de grant intrésse turístic frûc dele bastiment e successívs mijoraments dele Canal d'ols dúos mars. Arriba á elhe prel sudlest le Canal dele Midi, ópra culmen de l'engeniaría fluvial dele sécul XVIII e ben denomnat Patre de l'Humanitat per l'Unesco. Aquest desemboca nel Port de l'Embouchure, joncols esquélh de Brienne que l'aunga á ela Graona e l'adrial dál Graona que contina entro l'Atlántic.

1 oct 2009

14 d'Agost Viach á Carcassona

Un vis dele vilar de L'Espitalet
Le jorn 14 d'agost, durrés jorn de vacanças aferram ela varjatura e nos endeintram á França (per terça vegada, elas altras dúas andám á l'Aula Cerdanha), eram en passan le mensu estív n'Andorra secâ nos dereçam ença'l Pas de la Casa, frontería naturia d'Andorra cêu França, una vegada avem laiscada Andorra aferram l'estrada á L'Hospitalet-près-l'Andorre (en catalán l'Ospitalet e L'Espitalet n'occitán), quand passam per aquest piet vilar de malavés 170 habitants semblavan eser en festas aujac avieva galhardets pinjats per elas carreras de part en part ornats cêu ampolhas de colours.
Seqüem per ela nacional 20 e le seqüent vilage al c'arribam fo Merens (Mérens-les-Vals), me jetó d'aige veir ela bandera occitána n'una poinada de maisons, aués m'indicava qu'era ja en terra de trovists.
Depus arribam fastela localitat d'Acs (Ax-les-Thermes) cognoscuda per elas sues termas, des Acs eu volieva aferrar ela rauta que va per Ascou, Prades, Belcaire, Espezel, Belvis... par arribar fasta eleisca Carcassona, breç d'ols plus importants manfestaments nacionalists d'ols plus importants grups occitáns, uo seja eu volí aferrar l'estrada qu'ixe á ela destra d'Acs, pró Silvia avieva programat le GPS par nu perder-nos e aquest nos dujieu tot just al contralh, seqüem per ela nacional 20 entro Sent Antòni (Saint Antoine) hu aferram ela D 117 (estrada jalda), aferram unas quantas estradas jaldas plus que percurrivan çonas boscossas e de montisia, alón! que'l maledit GPS nos meteu per unas estradetas... estretas, pró aqués xion, cêun aspalt que ja voliessen elas estradas espainholas; arribam á Limós (Limoux par ols gavais) hu aturam á manjar, plecam al restaurant "Le maison blanchette" hu de prim plat escledim amos salada de gregér (par eu fuort bona, par Silvia nu tant), elhe nu est pas metressa d'expriments culinárs.

Limós, Platia dál Repúblic 

E depus d'implar le budel e tras fáscas mej'ora de viage, arribam á Carcassona, des l'estrada per ela qual plecam nu ge vei pas ela part plus cognoscuda dál cibtat, ela cibtadel (la Cité), cêulas famadas muralhas, laiscam ela varjatura n'un escampat habilitat cum parking, des hi avím que pujar á pé fastelas muralhas, ela calura era fortissima, ren qu'enviar á ela calura andaluça, nos ficám deintre nela cibtadel e andám en donant una volta per entr'ols murs de l'escorrecâ pedra, depus de pasejar un miger per ela velha cibtat, aferram l'estrada de tornada'l nostre apartament de Llorts, pró aués ja's un'altra estoria...



Vis dál Cité (la Cibtadel) de Carcassona

la Cité des l'ager
                                           

Deintre dál Cité


1 sept 2009

Viage prela Val d'Aran

L'oncai 15 d'agost viajam á ela Val d'Aran per secunda vegada, nela prima, (crejo que fo per julie) andam ungada et exclusivament á Vielha ela capla dál Val, laiscam parcada ela varjatura e andam á ela platia dele vilach (parci!! capla) hu ge trova ela clesia de Sant Miqueu cêula sue avimada tor, l'intránei dál clesia eu ol qualificaríe cum d'un románic fuort senzet e fuort impactant al vis.
Tras far un piet percurs per ela carrera principal dele sojóc plecam á manjar al restaurant "Mandronius" especialiçat plus ben en manjar ráped, le paun pagés est ela cêssa!, dele tamánh d'una gábata; aol que sembla l'atal Mandronius fo un giagant dál Val que lutó (e devintó) versus ols románs.


Tor dál clesia de Sant Miqueu a Vielha
Depus de manjar abondadament posam viage ença cá cêu l'ideja de tornar á aquestas terras part de l'Occitania, e ansí ol fám aquest 15 d'agost, una vegada finidas elas vacanças d'ogánh n'Andorra, exordim rumb de nou á cá cêula malestança de qui há estat uns jorns de braioca máer n'un locar hu ge trovava ben e nu ol vuel laiscar. Secâ cum nu volievam pas que's finiés l'estoi tornam á aferrar rumb ença ela Val d'Aran, arribam tot just á l'ora de manjar, plecam n'una borda de Baqueira-Beret, fuort polida per deintre cêu ols sofits de fust e grants trabes aután de fust, manjam á benment, eu manjé un plat de paté boníssim e me remano curt, le melhor qu'heo tastat, desent, câr vegada que vue per ela val me compro paté dalí; depus de manjar continuam le viage per ela val, nos aturam á Salardú, un sojoquét d'ensonhacion cêu maisons de pedra e tevlats d'ardosa (bon, cuma elas totas maisons dál val), ela clesia d'aquest sojóc est una passada, sustot ols frescus dele sofit.
 
Sofit dál clesia de Salardú
                                                     
Depus de far un munt de fotos á Salardú, continuam le viage, en passant per ela capla Vielha, magër aquesta vegada passam de long, aquesta vegada l'objectív era ela localitat de Bossóst, aprés França.
Aután Bossóst est un sojóc polit (que sojóc dál val nu ol est?), plecam per l'Avenguda Greuer deth Duc de Denia, una carrera arborada mult al placement francés, le sojóc era en festa maor onde multas carreras son exornadas cêu gïrlandas e lucérnulas; á Bossóst compeço una recerca pelhos tots somovents d'una barreta cêula croç occitána (ela croç d'ols cómits de Tolsa de Langüedoc), demando per un bon nombre de somovents, en degun l'hán, pró me dujo un envaresçiment majúscul, eu pensava c'atán sús nu arribaríen pas ols ditosus trais de farfalás (de zigana, cum comunament se'ls consueta dir), pró era gresquejat, nu sol avieva trais de zigana nisi c'avieva un'altres abalors espainhols cuma castanhetas uo câpeis corduvenses..., le perqué d'aquest?, defácile, Bossóst est aprés França (malavés 20 km prel colh dele Portilhon e qualcós mens crejo eu per ela rauta Bossóst-Les) e clar, qual est l'omágen de tota Espainha (independentment dál çona que seja) par ols estrangérs? doncas esquelh que's vende á Bossóst, Madrid, Barcelona uo Conca, par ols estrangers imos eintes habilhats de flamenco, cêu câpei corduvense, jaquetilha curta e pantalons de torejador ols homs e trai de zigana cêu alfaniga e cûcaolhs d'encerc elas donas, poren aquest est esquelh que's pot veir n'equaqui escaprat d'equaqui somovent d'equaqui cibtat turística d'Espainha (jusque heo vist qualcós de tot aquest á Carcassona!! á plus de 200 km dál frontería espainhola, placarts en nunciant bregas de bravs, balhas "flamencos e sevilhanas", "paellas como en España", "sangría"... pardiobre!! pesia!!), flébil e tristós, pró ela reialitat des fa ánhs, aquesta est l'omágen que s'há venduda, ge vende e ge vendrá d'Espainha (sustot ge pinhoran en vender aquesta omágen elas proprias institucions oficials espainholas), adés e tojorn pelhos séculs d'ols séculs. Me vue de Bossóst cêun certán regust de nu aver pas abandonada ela taurina Espainha e cêun usgo câr vegada plus grant ença ol tot andaluç-espainhol (sólej, paelha, rumbas, flamenco, sesta, clat, bravs, vaquilhas, sangría...) malgrat tot, Bossóst ben merita plus d'una visitacion car malgrat tota aquesta parafernalia "cañí" cal visitar-la una e un'altra vegada per l'escantament que distilan elas sues carreras, ela clesia, ela Graona... tornaré á Bossóst, securament.


Bossòst, Platia Maor