En calant de Vilafranca (En bassant de Vilafranca)

Quand esculté aquesta cânçon per muei dele grup Lou Dalfin (fuort bona version soncas), le prim que'm jetó d'aige fo ela musica cêula que compeça, me sonó (e me sona) mult á musica catalana que tantas vegadas heo escultada n'un programa c'avié á TV3 que's clamava Tarasca, et era dál musica popular e le folklor catalán, tojorn finiva'l programa en tragent una uo plur coblas (orquestra típica que consueta interpretar çardanas), aquestas tojorn compeçan cêuna flauta e una huosta de tamborín que duj sujescut al braç eleisca persona que tange ela flauta, cum dic aquesta cânçon me sona á catalán, me seo posat á esquisar e sembla eser qu'est una cânçon típica de Niça, pró en cerquint-la per youtube seo trovada una version (que díç eser l'original) et en visionant le vídei m'heo trovada cêu aquesta omágen:



Semblan cataláns nu?, c'opináts? est ansí le trai típic niçart?, nu será que per esquelhas terras aután laiscaron ela sue faulha ols almugávars cataláns?, n'equaqui cas, ols camíns de Catalunha e l'Occitania est ben saput que son andit dál man durant long de temp. Vos laisco ela lítera dál cânçon:

"CALANT DE VILAFRANCA"

Calant de Vilafranca
sota d'un carobier
Faíian la contradança
emb un sergent forrier

Repic

Tra la la, tra la la
Li gandaulas que si maridan
tra la la, tra la la
li gandaulas son maridats

Vai que l'amor ti passerà
fai la vireta, fai la vireta
Vai que l'amor ti passerà
fai la vireta, fai-la virar

S'es maridat un rango
emb una sensa dents
Sa maire n'es contenta
son paire n'en saup ren

Repic

La filha n'es promessa,
li van donar l'anèu
N'a plus de contentessa
que fins a Sant Miqueu

Repic


Et evác laisco'l vídei cêula version de Lou Dalfin.

E aquesta est ela versión original (second ven ansí á youtube)