2 feb. 2011

Ela Cerimonia dela "Foassa" á Lo Mèl

Evác poso una festa que's celebra nel picol vilage de Lo Mèl (n'italián Melle), nál provinça de Cunei (Cuneo), ád Ualhs Occitánas dele Piemunt, ela clamada "Cerimonia dál Foassa":
Ela velha preseccion dál Foassa (fogaça), ge celebra nel jorn dál Santíssima Trinitat, le seqüent domenjo depus dál Quinqüesma.
Ela Foassa est constitujida per una huosta de chapiron fet de fust recobrit de paper blanc e ornat de flors rujas, aután aquestas de paper. Ela sue forma est d'un cón. Ela basi de fust est plana e retonda e ge pot aprir, ela part interna dele cón est vuocha e deintre vai'l paun benedit.
Que representa: Ela Foassa puet eser reportada á ela cerimonialitat de compeçament dele cicle productív. Ela Foassa est un madie, símbol e portador de fertilitat, certán, ela forma cónica fai alusion á un arbre et elas flors representan l'ominança d'un bon florament e d'una bona reculha, en madie le paun contenut deintre nela Foassa representa ela completeç dele cicle dele gran que seminat, maturat e molturat arriba á elas taublas dál gent. Le benediment cristián, n'invocant l'interveniment devín, force l'ominança d'una bona seson.
Ela Foassa puet proceder dele latin "fugare", posar se'n fuga, e pudet puet far referiment á ela pesta que circa'l 1600 guastó á ela poplança dele país.
Elas dúas interpretacions nu son contradictorias, pró son d'estrats de significanças que's complementan ols uns cheu ols altres.
Ela portadora dál Foassa: Elas portadoras dál Foassa son dúas fiias á punct de maridar se (uo que's maridarán tost) que dujen vestiments normals. Ela Foassa est portada en preseccion sús le cap, apoiada sús un coxinet de forma de crafana, e avut n'equilibrie per elas fiias á través d'un veol blanc extendut entre'l cón e le coxinet, cheu l'assistiment de dúos omnes par audar-lis.
Aquesta práctica requier d'una certana habilitat que's vai n'aquestant cheu ols asajaments constants durant elas septuamáns avantvinents á ela festa.
Ela legenda dísque sé elas dúas arlotas que dujan ela Foassa nu ge maridan n'aques ánh, nu trovarán pas degun omne aolmens durant ols propincs set ánhs.
Le paun dál Foassa: Le paun que vai enserit deintre nál Foassa, aprestat per paunatiérs locals, est constitujit per paunets sús ols quals ven feta una inseccion crociforme; nel passat eleíscus paunets eran de forma de croç. Le paun há una funcion simbólica mult fort: de fet nu est par consumir, nisi ven dessat d'un ánh á un'altre per elas familias; sé ven nu est pas folsat aol long de l'ánh, nu ge jeta, pró s'abura. Nel passat podieva eser folsat en cas de besonh e de malatías, sustot dáls beluas. Le paun benedit nu calumneç.


Altres manfestaments

- Torgu dál septuamán: mércors prel matin
- Preseccion tradicional dál Foassa (Festa dál SS. Trinitat, uotiesme domenjo depus Pascor)
- Pasejata per ols semitárs (primier domenjo de junçót)
- Festa de Sant Laçar (second domenjo de junçót)
- Su per Lo Mèl: pasejata gastronómica (durres domenjo de junçót)
- Tumin Eletric Music Festival (terça finida de septuamán de julhie)
- Sagrat dele Tomin dál Mel (second domenjo d'agost)
- Festa dál Madona dele Beutle (second domenjo de septemne)
- Castanhada (quart domenjo d'uotubre)
- Presepie (dele 24 de decemne al 31 de genar)


Text n'occitán:


La vielha procession de la Foassa ven celebraa ental jorn de la santissima Trinitat, la diamenja d’après de la Pentecòsta.
La Foassa es constituïa da dui quadrants de bòsc recubèrts de carta blancha e ornats de flors rossas, decò elas de carta. La forma es aquela d'un còn. La basa de bòsc, plata e reondas, es durbibla; la part intèrna dal còn es cava e dedins ven butat lo pan benesit.


Çò que representa: La Foassa pòl èsser reportaa a la cerimonialitat dal comencament dal cicle productiu. La Foassa es un mai, símbol e portator de fertilitat; de fach la forma cònica fai allusion a la forma d'un àrbol e las flors representen l'auspici d'una floridura bondosa e d'una bòna culhia; en mai lo pan contengut dins la Foassa representa la completessa dal cicle dal gran que semenat, maürat e molgut arriba sus las taulas de la gent. La benediccion cristiana, en envocant l'intervent divin, renfòrça l'auspici d'una bòna sason.
La Foassa, totun, pòl decò significar, dal latin “fugare”, butar en fuga e pòl donc far riferiment a la pest qu'ental 1600 avia exterminat la populacion dal país.
Las doas interpretacions son pas contradictòrias, mas son d'estratificacions de significat que s'avaloren l'una bo l'autra.


Las portairas de la Foassa: las portairas de la Foassa son doas filhas da mariar que pòrten de vestits normals. La Foassa ven menaa en procession sus la tèsta, apojaa sus un coissinet a forma de chambèla e tengut en equilibri da las filhas a travèrs un vèl blanc estendut entre lo còn e lo coissinet, bo l'assistença de dui òmes encharjats d'aquò. Aquesta pràctica demanda una cèrta abilitat que ven aquisia bo n'alenament constant dins las setmanas derant la fèsta.
La lengenda contia que se las doas filhas que pòrten la Foassa se marien pas dins l'an, trobarèn pas l'òme per autri sèt ans.


Lo pan de la Foassa: lo pan que ven buta dins la Foassa, preparat da de panatiers locals, es constituït da de panhòtas sus las qualas ven facha un'incision a forma de crotz; un bòt decò las panhòtas eren a forma de crotz. Aquel pan recuèrb una foncion simbòlica ben fòrta: de fach ven pas consumat, mas ven gardat d'un an a l'autre da las familhas; se ven pas utilizat al long de l'an, se campa pas, mas se brusa. En passat venia adobrat en cas de necessitat e de malatias, sobretot de las bèstias. Lo pan benesit mefís pas.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...