9 oct 2009

Elas Vals Occitánas

Elas Vals Occitánas (n'occitán, Valadas Occitanas; n'italián, Valli occitane) son un conjunt de vals dele nordovest d'Italia que, cum le sui nom indica, posejen una poplança que parla l'idiom occitán.
L'áreja recognoscuda per Italia par aquestas vals ést circa 4.500 km², et ela sue poplança era circa 200.000 persons en l'ánh 2001.
Magër fuort disjunt (fáscas en l'altre estrem d'Italia), ols nacionalistes occitáns consideran aután cuma part dáls Vals Occitánas l'enclav de La Gàrda (n'italián Guardia Piemontese) invenida, malgrat le sui nom, á Calabria.


Situación
Elas Vals Occitánas posejen predominantment l'idiom et ela cultura occitánas, en trovánt-se actualment inclusas nelas provinças italianas de Turín e de Cunei, amas entegrants dele Piemunt. Per aquest faciment ést freqüent que'l nom dáls vals (valadas nel dialect occitán dál çona) s'empla cuma Vals Occitánas dele Piemunt (Valadas Occitanas del Piemont), magër atal denomnament nu ést pas afita corecâ aujac incluj á un piet territor dál Liguria. Aután est freqüent dir-las Vals Valdensas uo Valvaldensas, aujac grant part dál sue poplança natía s'adhier á ela clesia cristiana valdensa (precursora dele protestantisme). Empré, elas Vals Valdensas propriament ditas sól ge corresponden cêu qualques vals dele nord e centrals.


Geografía
Sien comptar l'enclav calabrés, elas Vals Occitánas s'ubican nela vertent oriental dele sector plus occidental d'ols Alps (sector d'ols Alps Coties uo Alps Coçus). En dita çona, ela cordilhér alpina há una auleça promejada de 3500 mslm, en formánt-se una serje de pietas vals paralelas que desçenden entro ela Planura Padana. Per atal motív, elas argas forman part dál conca dele flum Po, magër atal flum discorre fora dáls vals en quistión. L'ementada Planura Padana sinala nel sui iniç (ést á dir á ela finida dele Piemunt) le límit de l'occitán (á l'ovest) e l'iniç de l'idiom italián piemuntés, al sud, ja nelas propinqüitats dele Mar Mediterránei. Existe un piet sector dál Liguria inclujit deintre nelas Vals Occitánas, que's correspón cêula Roiasca (n'occitán Roiasc), cêun dialect particular fuort volturat côl ligur nelas comunas de L'Auriveta e de Treieura.
Ela comunicación entr'elas vals ést assaç difícil, aujac ge trovan despartidas per aulas et escarpadas estribacions alpinas. Empré, ést relativament defácile ela comunicación cêula maor part de l'Occitania (que nel present forma le terç sud de França) mercet á importants colhs, atals cum le Colh dál Magdalena e le Colh de Monteginebra, colhs qu'elas comunican cêula çona occitána alpina occidental clamada País de Gavot.
Elas principals poplanças son: Ors (Oulx), Bardonescha (n'italián Bardonecchia), Prajalats (n'it. Pragelato), Susa, Cesana (n'it. Cesana Torinese), Draonier (Dronero) e Lo Borg Sant Dalmatz (Borgo San Dalmazzo), Sestrières, Pellise (Torre Pellice) e Argentera.


Lingüística
L'occitán parlat nelas Vals Occitánas dele Piemunt ést dele tipus vivaralpín e presenta, de fet, forts analogías côl dialect prohençal gavotián de l'altra vertent d'ols Alps.
Empré, á iniçus dele sécul XXI nu ela tota poplança ést occitanófona; elas vals de Locana, Lauç (Lauzo) e Bassa Val Susa (inclusa ela cibtat de Suse uo Susa son predominantment arpitánas, aquest ést, d'idiom francprohençal, plus encara, nela Val de Susa son frequënts quinc leungas huei nativas: l'occitána nel munt, ela francprohençal nel fois dál val, e le piemuntés e l'italián normatív nela cibtat de Susa (l'italián normatív avançó nela rigión aol long dele sécul XX, especialment des ols 1920s), nela citada cibtat aután ge parla'l francés.


Elas Vals Occitánas nelas provinças italianas (tras l'estrígil ols noms n'italián; et entre gafets et en ros le nom romûnc)


Nela provinça de Turín


Elas totas Vals Occitánas dál provinça de Turín coinciden en grant mesura territorialment cêulas Vals Valdensas:
Val d'Ors uo Val de Oulx (uo Auta Val Doira) / Val di Susa [Val d'Urs] / [Val de Sús]
Val Cluson (uo, rigionalment: Vau Cluson uo Vath Cluson) / Val Chisone [Val Closona]
Val Germanasca uo Val Sant Martin [Val Germanasca]
Val Pèlis / Val Pellice [Val Pelhiça]


Comunas occitánas nela provinça de Turín: [entre gafets le nom italián; et en blao le nom romûnc]:


L'Abaïa [Abbadia Alpina] (comuna de Pinerol), L'Abbadiat
Angruenha [Angrogna], Angronha
Bardonescha [Bardonecchia], Bardanesca
Barge [Barge], Barge
Bibiana [Bibiaba], Bibiana
Bricairàs [Bricherasio], Bricarás
Buebi [Bobbio Pellice], Bobi
Campilhon e Fenil [Campiglione Fenile], Campilhon Fenil
Cesana [Cesana Torinese], Cêssana
Chantaloba [Cantalupa], Cântalupa
Chaumont [Chiomonte], Câlmunt
Las Clavieras [Claviere], Elas Clavarias
L'Envèrs de Pinascha [Inverso Pinasca], L'Envers de Pinasca
Exilhas [Exilles], Exilhas
Finistrèlas [Fenestrelle], Finestrelhas
Frussasc [Frossasco], Frussasc
Lo Grand Sause [Sause d'Oulx], Grant Saus
Lusèrna Sant Joan [Luserna San Giovanni], Lucerna Sant Jan
Luserneta [Lusernetta], Lucerneta
Massèl [Massello], Massél
Ors (Ols, classicizant) [Oulx], Urs
Peirosa [Perosa Argentina], Peirosa
Perier [Perrero], Perrér
Pinascha [Pinasca], Pinasca
Pomaret [Pomaretto], Pomaurét
Las Pòrtas [Porte], Elas Portas
Praal [Prali], Prat
Praamòl [Pramollo], Pramól
Prajalats [Pragelato], Prajalats
Prarustin [Prarostino], Prarustín
Rolei [Roletto], Rolét
Roraa [Rorà], Rorada
Roure [Roure], Rour
Salbertrand [Salbertrand], Salbertrand
Salsa [Salza di Pinerolo], Salsa Pinerola
Sant German de Cluson [San Germano Chisone], Sant German de Closon
Sant Pèire [San Pietro Val Lemina], Sant Per
Sant Seond [San Secondo di Pinerol], Sant Secund
Sestrieras [Sestriere], Sestriers
Taluc [Talucco] (comuna de Pinerol), Taluc
La Torre de Pèlis [Torre Pellice], Ela Tor de Pelhiça
Usseaus [Usseaux], Ussós
Lhi Vialars [Villar Perosa], Velage Perós
Lo Vilar de Pèlis [Villar Pellice], Velage de Pelhiça


Nela provinça de Cunei


Val Pò (Vau Pò uo Vath Pò) / Val Po [Val Pó]
Val Varacha (Vau Varacha, Vath Varacha) / Val Varaita [Val Vracâ]
Val Maira (Vau Maira, Vath Maira) [Val Maira]
Val Grana [Val Grana]
Val d'Estura / Val Stura [Val d'Estura]
Val Ges / Val Gesso [Val Ges]
Val Vermenanha / Val Vernenagna [Val Vermenanha]
Valadas de la Besimauda / Valli della Besimauda [Vals dál Besimalda]
Valada dal Quiè / Valli dal Quiè [Val dal Quié]


Comunas occitánas nela provinça de Cunei [entre gafets le nom italián; en ros le romûnc]:


Acelh [Aceglio], Acêlh
Aison [Aisone], Aison
L'Argentiera [Argentiera], L'Argentera
L'Arma [Macra], L'Arma
Banhòl [Bagnolo Piemonte], Banhól Piemunt
Bernès [Bernezzo], Bernéç
Blins (/Belins) [Bellino], Belín
Lo Borg (/Lo Borg Sant Dalmatz) [Borgo San Dalmazzo], Le Buerg Sant Dalmaç
Brondèl [Brondello], Brondél
Brossasc [Brossasco], Brossasc
Bueves [Boves], Boves
Buscha [Busca], Busca
Caralh [Caraglio], Caralh
Cartinhan [Cartignano], Cartinhán
Castelar [Castellar], Castelhar
Cèlas [Celle di Macra], Cêla dál Marca
Cervasca [Cervasca], Cêrvasca
Chanuelhas [Canosio], Canolhas
Chastèldalfin [Casteldelfino], Casteldalfin
Chastèlmanh [Castelmagno], Castelmánh
La Clusa [Chiusa di Pesio], Ela Closa
Criçòl [Crissolo], Cresól
Demont [Demonte], Demont
Draonier [Dronero], Droniér
Elva [Elva], Elva
Entraigas [Entracque], Entrargas
Envie [Envie], Envie
Estròp [Stroppo], Estróp
Fabrosa Sobrana [Fabrosa Soprana], Fabrosa Suprana
Fabrosa Sotana [Fabrosa Sottana], Fabrosa Sotana
Fraisse [Frassino], Fraissín
Gaiòla [Gaiola], Gaiola
Gambasca [Gambasca], Gambasca
Isascha [Isasca], Isasca
Limón [Limone Piemonte], Limon
La Màrmol [Marmola], Ela Marmol
Martinhana [Martiniana Po], Martinhana dele Pó
Lo Mèl [Melle], Ela Mel
Moiòla [Moiola], Moiola
Montomal [Montemale], Muntmal
Montrós [Monterosso], Muntros
Oncin [Oncino], Oncîn
Ostana [Ostana], Ostana
Paisana [Paesana], Paisana
Panh [Pagno], Panhe
Peasc [Piasco], Piasc
Pèirapuerc [Pietraporzio], Pedraporc
Pont e la Chanal [Pontechianale], Pont e Canal
Poranh [Peveragno], Pevránh
Pradievi [Pradleves], Pratlév
Prats [Prazzo], Prats
Revèl [Revello], Revelh
Rifred [Rifreddo], Rifred
Ritana [Rittana], Ritana
Roascha [Roaschia], Roasca
Robilant [Robilante], Robilant
La Ròca [Roccasparvera], Ela Roca Esparvera
Ròcafòrt [Roccaforte Mondovì], Rocafort
Rocavion [Roccavione], Rocavion
La Ròcha [Roccabruna], Ela Roca
Rossana [Rossana], Rossana
Sambuc [Sambuco], Sambuc
Sant Damian [San Damiano Macra], Sant Damián
Sant Frònt [Sanfront], Sant Front
Sant Pèire [Sampeyre], Sant Per
Valàuria [Valloriate], Valoria
Valgrana [Valgrana], Valgrana
Valmala [Valmala], Valmala
Vaudier [Valdieri],  Valdiér
Venascha (/Venaissa) [Venasca], Venaisca
Lo Vernant [Vernante], Le Vernant
Vilanòva [Villanova Mondovì], Vilanova
Lo Vilar [Villar San Costanzo], Le Vilage
Vinai [Vinadio], Viné
Vinhòl [Vignolo], Vinhól

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Aó vissitator, cuisque é quand serves le devut respect, le tui comment acuen ést ben resçebut é sedrá pervulgat. Á maor abondament fac primier un revissament. Merce!!