7 abr. 2011

Robèrt Lafont

Robert Lafont (Nimes, 1923 - Florença, 24 de junçót de 2009) fo un lingüist, estoriador dál literatura occitana, poet, novelhador e dramaturc occitán.



Há estat professor de leunga occitana en l’Universitat de Montpelhier fasta 1986. S’há destacat prel sui defensament de l’occitanisme. Omne d’una activitat intelectual extraordinaria, condieu le Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion (Comitet Occitan d’Estudies e d’Acción, COEA) e assumieu ela dirección de diversus pervulgaments periódics ("L'ase negre", 1946, "Viure", 1962).
Escrebidor prolífic, ela sue ópra presenta dúas línias essencials et entegradas: una de pervulgament doctrinal en francés, hu há estudiada ela situación nu sól occitana nisi dáls totas minoranças deintre de l’estat francés; e un’altra propriament de crejament en leunga occitana, que constituj le punct de partença dál vera novelha n’occitan e qu’ést aután un derrompiment total cheula tradición folclórica avanterior. Há estat un d’ols teoriçadors dele clamat colonialisme entránh par far refrença á ela situación occitana.
Aután há produit teatre d’animación social. Há estat president de l’Institut d'Estudis Occitans pró exieu en 1981 per mor de tensions entranhas et en 1974 presentó ela sue candidatura aols esleiments presidencials francesus que fo repoiat.
Lingüistica
Deintre l'ópra lingüistica abondossa de Lafont, ge puet destacar:  
Un grant travalh de codificacion e de restaur dele prohençal second ela norma clásica, e plus gernialment, una teoriçacion dál norma clássica á l'escala dál tota leunga que contribujieu á l'occitan long (estandardiçacion).  
Un analisi lúcid dál diglossia e dáls vias par exir, cheuna introduccion pionera dál sociolingüistica deintre dele domén occitán fasta 1970.  
Una teoria completament nova en lingüistica: ela praxematica.


Ópras


Poesía
Dire (1945-53),
La loba (1959),
Poèma a l'estrangièra (1960)
Aire Liure (1974)

Lausa per un solèu mòrt e reviudat (1984)



Narracions
La vida de Joan Larsinhac, (1951)
L'Icòna dins l'Iscla (1971)
Lo Decameronet (1983)
La Festa (1983-84), formada per Lo Cavalier de Març e Lo Libre de Joan.
L'enclaus (1992)



Teatre
Dòm Esquichòte (1973)
Lei cascavèus (1977)
La Croisade (1983)



De pervulgament
La révolution regionaliste (1967)
Sur la France (1968),
Décoloniser en France (1971)
Le travail et la langue (1978) estudie sociolingüístic
Nous, Peuple Européen (1991)
La Nation, l'Etat, les Regions (1993)

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...