Estòria
Le grup compeçó cêuna grant partura per l'acústica (fojernons, violins, clarinets, flauta...) e cêun repertor estóric e popular. Ansí, á ela primería editaron dúos LP: "En franso i ero de grando guero" (1982) e "L'aze d'alegre" (1984).
En 1985 le grup ge desparte per devover-li temp á d'altres projects musicals: L'harpa, La Ciapa Rusa e Lou Nouvé de l'Argentiera entre d'altres. Lou Dalfin ge recomposa l'autumn de 1990: Sergio est capabil de colegir músics provenents de difrents estils musicals, cum folk, jazz e rock. N'aquesta secunda exprença'l grup exprimentó una transición des l'idéja acústica inicial fasta l'actual. Deset d'ols estruments tradicionals, son introduits le bas, ela bateria, ela gitarra e d'altres estruments contemporanies. L'objectiv nu est altre c'ofrir ela música occitána á eintes. Poren le canmiament fo important, aujac ge passava dele folk al rock e al pop.
Ols prims concerts ge realiçan ád Vals Occitánas, e puec de puec ge van n'extendent prel territor de l'Occitania francessa. Deset parcionan á difrents colegiments musicals cum le Mercat de Música Viva de Vic (Catalunha), entre d'altres.
Cêu plus de 850 concerts á l'esquena, le grup vesque actualment ela sue etap de matureça: l'aungança d'ols estruments d'ols temps antics e ols suens moderns ge transmit mueisant un leungai revelh, personal e respectós côl proprie passat.
Discografia
En franso i ero de grando guero (1982)
L'aze d'alegre (1984)
Jan l'Eiretto (1990)
Gibus, Bagase e Bandi (1995)
Radio Occitana Libra (1997)
Lo Viatge (1998)
La flor de Lou Dalfin (2001)
Sem encar ici (2003)
L'Oste del Diau (2004) veiet Los Conscrits del Lengadòc
Al temps de Fèsta en Occitània (2005)
Composants
Sergio Berardo: uoç, gïronda, fojernon diatónic, boha, flauta...
Ricky Serra: bateria e percusión
Dino Tron: fojernon
Gianluca Dho: bas
Enrico Gosmar: gitarra
Lucca Biggio: saxofon tenor
Mario Poletti: mandolina
PLOU A MARSELHA
Lo gabian passa la mar
lo pònt passa la rivièra
tu, sonaire de charrièra
passa, per pus retornar.
I mancava enca'la pluèia
A Marselha l'autra sera
Carosèl de cavals d'aiga
Deschaenats per la charrièra
Cerco de trobar refutge
Fins que dura l'eslavàs
Quora veu un lum espalid
Pròpi al fons d'un quitanàs
An de morres da Siberia
I compaires del rasor
Assemblats dins la gargòta
L'aire es cònfit de vapor
En a que juèn, en a que buven
Se disputen al cotèl
I a gròs-ventre 'mbo la viola
Que la fai brular 'ma un vèl
Avaria chalgut vos dir
Al prencipi del discors
Que iu vivo sus la rota
Que siu un mestre-sonador
'mbo 'quò vau da n-aquel pinfre
e i diu « paure bonomàs
tu sies bòn da far sautissa
laissa perdre de sonar »
I derrabo la gratusa
E entameno una chançon
Encharmaa e tota la banda
Se jonh fito al rigodon
An laissat cotèls e cartas
Engolhat lo garlaban
Fai l'enfèrn dins la gargòta
Aquela corma de boemians
Me di un vielh charjat de cretas
Quora tot es acabat
« sies un diable abò la viola
ta musica t'a salvat
sem i mestres de la plana
sem de ladres, d'assassins
mas truchem pas nòstres fraires
vai, contunha ton chamin
lo gabian passa la mar
lo pònt passa la rivièra
tu, sonaire de charrièra passa,
per pus retornar.
 | ||
| Sergio Berardo en tangint "La bodega", estrument típic occitán. (font: www.letteraltura.it/) |
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Aó vissitator, cuisque é quand serves le devut respect, le tui comment acuen ést ben resçebut é sedrá pervulgat. Á maor abondament fac primier un revissament. Merce!!