18 dic. 2009

L'Idiom proençal

Le Prohençal (Provençau) est un de plur dialects de l'idiom occitán, que'n l'actualitat est parlat per una minoritat dál poplança nel sudlest de França.
Multas vegadas ela paraulha «prohençal» est encomunalment folsada pora referir se aols tots dialects de l'Occitán, pró verament ge refier específicament al dialect parlat nelas antigas provinças de França, dál Prohença, territor al qual ge summa ela rigion oriental dele Langüedoc (çona de Nîmes) et ela meridional dele Dalfinat, já França. Ela maoritat d'ols lingïstes nu inclujen pas nel prohençal elas parlas dáls aulas vals dele Piemunt nel nordovest d'Italia (Val Maira, Val Varacha, Val d'Estura, Entraigas, Limon, Vinai, Pignerol, Sestriera), nisi las considera cuma part dele dialect vivar-alpín.


Literatura
Ela Literatura Prohençal moderna fo impulsada prel laurejat Premie Nobel Frédéric Mistral e l'asociación Félibrige que condieu cêu un'altres ascritors. Entr'ols ascritors moderns en prohençal ge destacan Robert Lafont, Pierre Pessemesse, Claude Barsotti, Max-Philippe Delavouët, Philippe Gardy, Florian Vernet, Danielle Julien, Jòrgi Gròs e mults d'altres.


Félibrige
Le Félibrige (n'occitán: lou Felibrige second ela norma mistraliana, lo Felibritge second ela norma clásica) est una asociación literaria condida en 1854 per Frédéric Mistral e un'altres ascritors prohençals par protegir e culturar ela leunga occitána (uo langue d'oc).


Estoria
Fo condit, sota ela vocasçior dál Santa Estela (Sant Estrel), le 21 de mao de 1854 en Castèunòu de Gadanha (Châteauneuf-de-Gadagne -Vaucluse-), per set jovens vats : Frédéric Mistral, Josèp Romanilha (Joseph Roumanille), Teodòr Aubanèu (Théodore Aubanel), Joan Brunet (Jean Brunet), Paul Giéra, Anselme Mathieu e Alphonse Tavan. N'un prim mument, ela sue accion ge limita'l prohençal, pró avant de tost, des 1878, s'exten al conjunt occitán-románic (leunga occitána e catalán). Pró le 1893 ge dicedeu exclujir ols maorals cataláns e reduir l'acción á l'occitán e al Rosselhón.
L'extendiment dele Félibrige fora de Prohença ge deu á ascritors cum Michel Camélat e Simin Palay (Gasconha e Bearne), Justin Bessou (Roverghe), Arsène Vermenouse (Alvernia) e mults d'altres.
Vuejorn le Félibrige est una dáls organacions cultuals plus destacadas d'Occitania, e l'ungada present n'ols 36 departaments de leunga d'oc, joncols l'Institut d'Estudis Occitans (IEO).


Organación
Elas seccions rigionals dele Félibrige ge claman mantenènço (manutenença).
Le president duj le títol capoulié (second norma mistraliana) uo capolier (norma clásica). Jacques Mouttet est l'actual capoulié dele Félibrige, quatordziesme successor de Frédéric Mistral al front de l'organación.
L'assambleia gernial dele Félibrige há locar câr vegada n'una cibtat destinta d'Occitania, le jorn de Santa Estela uo en qualque data propinca.


Orígin dele nom
Le nom Félibrige proven dál paraulha félibre, e aquesta en sembra há le sui orígin n'una errança popular: le câ'ntic "Li revelacioun de sant Antòni" compta ols set doliments dál Viarge María, e un d'elis est aver perdut al sui fie, qui ge trovava nel tempre "emé li Sefer, libre de la lèi" ("cêu ols Sefer, libres dál lee" -rols n'habraic-). En buca dele pople le vesso ge reinterpretó cum emé li sèt felibre de la lèi, "cêu ols set félibres dál lee".
Ansí originada, ela paraulha félibre, tost ge veieu envolcada n'un halo de sagrat e prestigie, doncas, qué podievan eser aquesus set félibres nisi grants sages?
Alhubre, ela paraulha félibre conteniva ela paraulha libre, que'n prohençal significa nu sól liure, nisi aután libre, esquelh que podieva ilustrar ben l'esprit dele Félibrige: encalçar ela liberdumne mueisant ela cultura, et especialment, mueisant ela literatura.


Normas ortográficas nel Félibrige
L'idiom occitán modern cognosçe dúas normas principals et enfrontadas: ela norma mistraliana et ela norma clásica.
Le Félibrige adoptó des la sue condición, en 1854, ela norma mistraliana, crejada per Josèp Romanilha (Joseph Roumanille en francés) e desvlaupada per Frédéric Mistral.
Nu empecent ela norma clásica fo paulatinament adoptada per una part dele Félibrige aol long dele sécul XX, sustot á partir d'ols ánhs 60, e n'especial fora de Prohença. Ela mantenènço dele Félibrige de Prohença seqüe en folsant ela norma mistraliana de manier fáscas exclusiva.

Extendiment dele prohençal, una dáls varietats de l'occitán


Colegiment le jorn dele Sant Estrel



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...