25 abr. 2009

Le mitus de Sant Jorde e le Drac




Nel sécul IXsme. apar una popular estoria: Sant Jorde á cavalh cum vencient d'un drac. Aquesta estoria, qu'ést part dál leenda aurada, aután ést cognoscuda cum «Sant Jorde e le drac», et est le probabil origin dáls totas balsamías sùs prencipesas e dracs n'Occident.
Deu d'aver se en conta qu'ela leenda ge regunça en diversas parts d'Evrupa e Asia Minor cuma propria (e jusque nel Japón, hu ge pot asmar á Jorde côl deis dele tonidre Susano-oh, á ela prencipesa cêula puncelha Kushinada e al drac cêu Yamata-no-Orocî), ansí qu'ols detals varían secund ela tradicion local.
Compeça cêun drac que fa un nit nela font que provee d'arga á una cibtat. Cuma conseqüença, ols cibtadáns devievan arramar cadaljorn le drac dál font par asegïr l'arga. Ansí c'ofrivan aután jornalment una estrenuitat humanal que's dicedieva á l'açarde entr'ols habitants. Un jorn resultó selegida ela prencipesa local.
En qualques estorias apar le rei, le sui páer, n'escledint prela vita dál sue fiia, maes sien éxit. Quand era á punct d'eser devorada prel drac, apar Jorde n'un d'ols suis viages (espés á cavalh), s'enfronta côl drac, l'occide e salva á ela prencipesa. Ols regradescuts cibtadáns abandonan le paganisme e abraçan le cristianisme.
L'estoria, encianament considerada véra, há estada abandonada progressivament. Alhubre, pocs dubitan du contena un rîc simbolisme religiós, par qui s'hán propost diversas interpretacions.
Una antiga interpretacion cristiana dele mitus: Jorde seríe l'encrejent, le cavalh blanc ela canisia e le drac representríe le paganisme, l'idolatría, ela temptacion e Satanás.
Qualques estoriadors laics consideran que l'estoria há radices plus antigas qu'elas cristianas. Á Capadocia, acumna dáls primas rigions n'adoptar al sant, pot c'ava avut una integracion d'elements pagans. Un candidat á predecesor de Jorde de Capadocia ést le deis Sabaç, páer celestrial d'ols friges, cognoscut cum Sabazius pelhos románs. Evidentment ela sue omagen á cavalh n'arrolhant á una serpe ést l'origin dál popular omagen de Sant Jorde sús un cavalh blanc. Alhubre, l'estoria de Jorde e le drac há de mults elements comuns cêu l'antic mitus grec dál prencipesa etiopiana Andrómeda e le sui salvador e posterior espós Persei, vencient dál gorgona Medussa. N'amos afers i-há un drac/gorgona cêula sue testa decaptada, una prencipesa e una recompensacion, en qualques afers le maridage, en d'altres ela conversa dál cibtat. Qualques dáls leendas sús Jorde e le drac plaçan l'accion á Libia (encinament, tota África dele nord á l'ovest d'Egipte), ést á dir, l'accion n'amos afers ge plaça en distants realmes «mágics».
Finidament, l'origin podríe eser n'un manfestament alternatív de Micêl Arcânje, qu'ést al front d'ols hostes celestrials.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...