6 dic 2010

Multa Bona Pasqua!! (ela tradicion dele Tió)

Ja son propincas elas festas de Nadal, ge nonta sustot pelhos spots de colonhas que posan nela tevé uo n'ols Tait Noel pinjats de fenestras, faciarias e cêmínas que ja's compeçan á veir n'ols xaléts dáls urbaniçacions. Doncas ben, n'aprodant qu'elas festas son acu, porto al blog una costumne catalana d'aquestas datas, le Tió de nadal uo aután denomnat Cagatió, Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca uo Tronca.



Le Tió de Nadal est un personage mitológic catalán et ela basi d´una tradicion fuort raigada á Catalunha. Aquesta tradicion aután ge pot trovar á Occitània côl nomne de  
cachafuòc uo soc de Nadal, le térmiu cachafuòc ven dáls Cevenas (son una serje de montisias nel centre-sud d'Occitania). Nelas "calandretas" occitánas des ja van unas decadas s'há recuperada aquesta tradicion, ela forma de festejar le cachafuòc est ela seqüent:

"Durant aquesta festa, ols regalaments ge distribujen ád personas presents. Est ela "soca" (un tuer) qui porta ols regalaments. Dúas personas (ela plus jouen et ela plus enciana de l'assambleia) portan un tuer nel lar e pronuncian ela fórmula ritual n'occitán:
 
Bota fuòc, cachafuòc,
que nos alegre,
que nos fague la jòia d'èstre aquí l'an que ven,
e se sèm pas mai,
que siaguem pas mens!

 
Adur, tuer de Nadal
que'ns alacre,
que'ns faça ela joia d'eser acu l'ánh que ven
E sé nu som mai plus
Que nu ol sejam pas mens!.

 
Pró tornem al tió de Nadal catalán:


 
Originalment le Tió ge tractava d'un tronc (de perér, d'olív uo de covojér), accens -montas, un tió (en romûnc un tíç)- dál lar de fauc e le regalament era ela calura que fornesçié.


Le jorn de l'Immaculat Concibiment (l'8 de decemne), ge compeça á nodresçer cadalnuet á un tuer, e s'emboça normalment cêuna flaçata per mor que nu passe fred durant ela nuet. Al Tió l'aplacen eleiscas cossas c'á elas animalias de pé reton (excepte palha): garrofas, côssas, ecc. olura de puec valor: ela mesnada pagissa nu hán, doncas, deguna dificultat á l'ora de conseqüer manjar poral Tió.

Le jorn de Nadal uo, second ela costumne dál maison, uns jorns avents, á ela véspra ge posava'l tió al fauc e se'l fava "calhar". Adés ja nu s'abura'l tió. Sól ge l’obliga á calhar repetidament á basi de bagïladas companhadas de cânçóns.

Le tió mai calha objects grants (aquests ja ols portan ols Rees Mascus) nisi dulçus e nuégats par ols plus piets. Second ela contrada, calha fics secs e quand laisca de calhar (car ja nu li reman ren) calha una erenga salgada, un ai, una côbolha uo s'escomeja á l'astrác. Aután i-há locs hu le tió est comunal et ela tota mesnada dele sojóc recod á agarrotar-ol pora recebir eleisc regalament.

Ela tradicion dele tió est emparentada cêu esquélha de l’estrojót, aután portador de regalaments aols plus piets dál maison.

Le personage consueta duir una barretina, há una faç sorrisant n'un d'ols estrems e s'aguanta cêu dúas uo quator tenlhas.


CHANÇÓNS:
Ela mesnada en fan calhar le Tió. Ge tracta de cânçóns simples basadas en rims senzets, aujac tradicionalment hán estadas crejadas e cântadas per ela mesnada. I-há multas variacions d'ols medisus temas.

Caga tió
ametlles i torró
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió -caga tió-
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!


Aquesta est ela prece que's preca avents que calhe'l tió, mument c'aprodan ols adults par posar ols regalaments saul flaçata:

Pare nostre del Tió. Bon Nadal que Deu nos dó.
Ara venen festes, festes glorioses,
dones curioses renteu els plats,
renteu-los bé que Nadal ja bé.
Rabassó de pinya vella, tu que ets torta
i mal igual: Més m'estimo la teva merda
que el capó del meu corral.
El dia de Nadal
Posarem el porc en sal
La gallina la pastera
El pollí dalt del pi
Salta, salta Valentí
Que ara venen bous i vaques
Gallines amb sabates,
Gallinons amb sabatons
Correu, correu minyons
Que el vicari fa torrons
La guineu els ha tastat
Diu que són un poc salats
Marieta posa-hi sucre
Que seran un poc millor
Torrons d’avellana
Torrons de xixó
Caga tió o si no et donarem un cop de bastó

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Aó vissitator, cuisque é quand serves le devut respect, le tui comment acuen ést ben resçebut é sedrá pervulgat. Á maor abondament fac primier un revissament. Merce!!