31 jul. 2010

Bernadet Sobirons

Bernadet Sobirons


Nom Maria Bernada Sobirós
Nasçiment 7 de genár, 1844, Lurdes, França
Afalesçiment 16 d'auril, 1879, Nevers, França
Venerada en Canisia Católica Romana
Bejatificança 12 de junçót de 1925
Canonicación 8 de decemne de 1933
Principal Santiliár Santiliár de Lurdes
Órdins Fiias dál Caritat de Nevers
Festivitat 16 d'auril


Santa Bernadet Sobirons uo Santa Bernardita Soubirous, Marie Bernard Soubirous en francés, Maria-Bernada Sobirós n'occitán (Lurdes, 7 de genár de 1844 – Nevers, 16 d'auril de 1879) fo una gregera francessa; ela Canisia Católica la canoniçó l'8 de decemne de 1933, tras donar le sui confirmament á una serje de 18 apariments marians que Sobirons afirmó aver avut en 1858. Le sui corp ge trova incorrupt e pot veir se nela Feiría de Nevers, deintre n'un cibiac de véride. Ela sue festivitat ge celebra'l 16 d'auril, aniversár dál sue mort; est patrona d'ols malats, dáls persons reticuliçadas per ela sue piatat, d'ols paupres e dáls gregeras e gregérs.


Biografía


Ols suis orígins familiars


Bernadet era ela maor de plur frairs. Per ela sue condición húmil d'ols suis genitórs, vesquívan n'un velh solar, n'un molin estremadament húmid e meselhant. Le sui páer Francesc Sobirons (1807-1871) avieva per emprei nel mument d'ols apariments juntar ela bafea dele sojóc e de l'hespital; le sui ofíç era molinér, pró l'escaseça de travalh fava impossíbil desempenhar-ol. Ela sue máer Luisa Castérot (1825-1866) era una dona pía e preocupada pelhos suis fis que travalhava de codratessa ocasionalment.


Ela sue paidía


Des mult petiona, Bernadet vesquieu cêuna salut delicada. Ela causa era ela manca de nodriment, e le flébil e paupre estament dál cambra hu residíva. Nela paidía sofrieu ela malatía dele cólora, que la feblesçeu summament, par após ensolver l'anhélit. Le clima e l'ambient en que residívan nu l'adjudavan nela sue sentibil condición.


Ols Revelaments e le sui ingrés á ela Feiría de Nevers


L'11 de febrer de 1858 receb per ses mensus ols revelaments dál Viarge María nela vocasçior de l'Inmaculat Concibiment nela pieta glota de Massabielle. Bernadet posejieva poca instrucción, cuma ela maoritat dáls gents dele sui sojóc, et ols dubies á l'escop dál sue capacitat par aver legit uo inventat semelhabil eveniment valesçeron l'atendença dele prest loquésc. Bernadet deveu trovar per indicación dál Viarge un brolhador d'arga miraculossa. Dita arga há estada analiçada per diversus laborators independents desent, nu en trovant degun element estranie, est arga potabil similar á equaqui arga d'ols Pireneis. Nel locar s'erceu le Santiliár de Lurdes hu desent hán ocorrit plus de 2.500 guariments indesplanabils par l'esçiença, d'ols quals sól 66 son estats recognoscuts oficialment cum miraculosus per ela Canisia Católica. Tras ols apariments, en julie de 1866, compeçó le sui tirocinie nela Comunitat de Fiias dál Caritat de Nevers et le 22 de septemne de 1868 prolacionó elas sues devodacions.


Le sui estalage cêulas Fiias dál Caritat de Nevers


Entr'elas mónicâs, Bernadet sofrieu nu sól per ela sue dolenta salut, nisi aután á causa du ela Maorala que nu crejié né nelas sues visions né nelas sues malatías (celosía profesional per part dál Maorala?). Ela jouen couxava, e fo reprenduda plur vegadas e jusque nu la laiscava ixir dál sue cela, doncas díva que volieva jetar d'aige. Ela reialitat era un'altra: Bernadet sofríva d'un tuber nela sue camba, plus concretament una tuberculosi ossossa estremadament doliossa. Nu per ijut celhó nel sui travalh: ge dedicó á eser infirméra e sacristana durant nuef ánhs, fasta nu poder plus pelhos acúts abrocaments d'anhélit et ela malatía que padíva.


Ela sue mort e l'incorruptibilitat dele codivre


Puec temp avents de morir, arribó un evíscop c'andava camin de Roma. Bernadet ascribieu una lítera al Sant Páer per mor que l'imbiara un benediment. L'evíscop portó ela lítera á Roma e, al retornar dál Santa Sejia, li portó á Bernadet un especial benediment dele Papa e un crocific d'argent que l'imbiava de regalament; era'l 15 d'auril de 1879. Al jorn seqüent, le 16 d'auril de 1879, cêu malavés 35 ánhs, morieu. Á ela sue funeralia assistieu una inmensa fola arribada de tota França. Le 2 de septemne de 1909, le sui codivre fo desinsterrat e trovat en perfet estament de conservament; nu empecent, le crocific e rosár que portava nelas mans ge trovaron cobrits de rugin. En l'ánh dál sue bejatificança, efectuat le 12 de junçót de 1925, ge fungieu una seconda exhumación dele corp, le qual seqüé sien descomposar se (incorrupt). Nu empecent, cêun molde dele vulte e fotos dál religiossa, ge fó e ge l'aplicó una máscra de cira nel vulte par eliminar una tintura nergestina c'aquest avié aquestat, par ansí vitar qu'ols buocs d'ols aiges ge veiessen fondits. Após le corp fo transladat á ela capela de Sainte Bernadette nela feiría de Nevers e depositat n'un atalut de cristal, hu est object de visitacions e pelegrinages.


Controversia




Bernadet Sobirons
L'aspect actual dele vulte dele codivre –loçán e jouenibil– est tribujit á ela máscra mortuoria en cira, fungida –second consta en registraments eclesiástics– nela sue terça exhumación. Nu embargant aquest nu pleca en conflict cêula relativa bona conservación dele codivre, xion en canmiament ofre un model idejaliçat que nu ge correspon côl sui aspect reial. Le corp ge trova n'un reliquiár de vidre e aur nela Capela de santa Bernadet, á Nevers.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...