Gavarnía e le sui circ

Gavarnía (Gavarnia n'occitan) est una comuna francessa d'ols Pireneis, fronteriça cheu Espainha, nel departament d'Aults Pireneis dál rigión de Midi-Pyrénées (Mueijorn-Pireneis), que contén part dele Parc Nacional d'ols Pireneis e deintre d'eli est le circ e cascada de Gavarnía, declarat Patre de l'Humanitat per l'Unesco joncols le Parc Nacional d'Ordessa e Munt Perdut (Ordesa y Monte Perdido) chol que fa frontería (Osca, Aragón).


MONUMENTS E SITS TURÍSTICS


Clesia de Gavarnía
Estatua de Henry Russell á Gavarnía
Circ de Gavarnía
Cascada de Gavarnía
Rautas pelhos Autls Pireneis (Gap de Rolant, Munt Perdut, ...)
Sit d'eskí de Gavarnie-Gèdre.


CIRC DE GAVARNÍA


Coordenadas 42°41′7.512″N 0°0′1.8″L
País  França


Le Circ de Gavarnía (en francés: Cirque de Gavarnie) forma part dele macís de Munt Perdut, que fo declarat en 1997 cum Patre de l'Humanitat per l'Unesco. Ela cascada de Gavarnía est una dáls plus aultas d'Evrupa, cheu plus de 400 m de cadiment vertical. Le Circ de Gavarnía est plaçat n'ols Pireneis nál comuna francessa de Gavarnía (Aults Pireneis) en Mueijorn-Pireneis deintre dele Parc Nacional d'ols Pireneis.


D'un diámetre de ses kilómetres, aquesta muralha rocalhossa, maravelha dál natura, est un d'ols sits plus visitats d'ols tots Pireneis francésus. Le terren calcárei, grisc, gilve uo ruj, há estat retort e levat fasta plus de 3.000 m. d'aulteça.


Ela parés encalça 1.500 m d'aulteça desdel fois dál val entro qualques d'ols culmens plus aults d'ols Pireneis, cum le Pic Grant Astaçu (Grande Astazu), le Pic Marboré, ela Tor de Marboré, le Pic Casc de Marboré e le Pic Tailhón. Le Gap de Rolant est una esculcada geológica, una porta nela gresta rocalhossa, accesibil desdel port de Buxarol (Bujaruelo), al que s'arriba cum que seja per l'estación d'eskí de Gavarnie-Gèdre.


Est catalogat acum Grand site national de França.

Vis dele Circ de Gavarnía

L'Arpitánia

Arpitánia (en francés: Arpitanie, n'italián: Arpitania, n'arpitán Arpetania, Arpitania uo Francoprovencia). Nom d'una rigión cultual (principalment lingüística). Nu est un país né una nación. Le topónim "Arpitánia", crejat artificialment n'ols ánhs 1970, davala d'Arp(e)s, nom côl qual s'apelha aols Alps nel conjunt de dialects arpitáns (uo, esquélh qu'est eleisc) francprohençals. Arpitán ge refier literalment á ela gent que vesque nelas montisias uo les gregérs; vuejorn l'Arpitánia ge trova repartida entr'ols seqüents estats: França, Suiça e Italia.

Mapa de l'Arpitánia (text n'arpitán)

A França corresponden elas rigions "arpitánas" dál Savoia (Savouè) -Devisada n'Aula Savoia (Hiôta Savouè uo Savouè d'Amont) e Bassa Savoia (Savouè d'Avâl)-, Franc Comitat (Franche-Comtât), Cârolés (Charolês, Charolais [fr.]), Bojolés(Biôjolês, Beaujolais [fr.]), Bugei (Bugê, Bugey [fr.]) e le nord dele Dalfinat (Dôfenâ), le Foreç (Forêz, Forez [fr.]), Maconés (Mâconês), le Bresse (Brêsse), le Lionnés (Liyonês, Lyonnais [fr.]) e le Dombes (Domba), part dál Borgonha (Borgogne).
Á Suiça prácticament ela tota Romandía (le sector francófon dál Confederación Suiça) est part nordoriental de l'Arpitánia. Á Italia le sector d'Arpitánia ge correspon cêula Val d'Aosta (Vâl d'Août) e le sector alpín dele Piemunt (Piemont) coincident cêu ols Valvaldensus uo Vals Valdensas clamadas n'arpitán: Vâlades Arpitanes du Piemont.

ESTORIA
Estóricament ela rigión lingüístic-cultual d'Arpitánia uo francprohençal existe n'ol fáctic desdel Mesvianér, ja entr'ols séculs VII e IX est acreditabil ela presença d'un conjunt lingüístic francprohençal, delimitat al nordlest e al lest per ela leunga de oil -avantvinent de l'actual francés- e al sud per ela clamada leunga d'oc, montas l'idiom occitán; al nordlest ge donó l'influx d'ols dialects alamánics e al lest l'influx dáls leungas italianas dele grup piemuntés e lombárdic.
Côl desvlaupament dele poderós estat-nación francés durant l'Eitat Moderna l'influx de l'idiom francés ge fó entesat nela rigión, especialment nelas sues árejas urbanas (ela presença espainhola nel Franc Comitat nu sembla aver estada significativa e jahúrs há estat fuort significatív l'influx de l'italián n'ols doméns arpitáns dál Cá de Savoia per plus que'l núclei d'atal cá dinástica s'aia trovat nel centre d'Arpitánia en formant part dele Ducat de Savoia).

Á tot aquest le topónim Arpitánia est de recent data; n'ols '70 dele s. XX le valdostán Joseph Henriet encunha ela paraulha Harpitanya pora referir se aols territors ubicats n'esçerc al Munt Blanc et ela conca aula dele Ródan (Rôno), par aquessa época le térmiu est asociat á un piet partit polític -actív principalment nela çona italiana- clamat Mouvement Harpitany; após reapar nela Suiça Romanda, ela Savoia e le Franc Comitat mercet al profesor Xavier Gouvert, ja ascrito Arpitanya e após Arpitánia e desfornit de connotacions políticas d'índole partidaria uo faiçonaria, nisi cêu l'actual significat principalment cultual e geográfic.

Est de nontar c'aol long dele s. XX ela leunga francprohençal (uo arpitán) há retrogada mult nel nombre d'ols suis parlants aian le francés normatív e, -un ostuc en minor grat- l'italián normatív, mentre que magër nu s'há establida una leunga arpitána uo francprohençal normativa consensuada n'ols diversos territors correspondents á l'Arpitánia, alhubre entr'ela çona de Roanne e Mâcon uo -n'arpitán- Mâconês- existe una çona lingüística qualificada de transicional entr'ol francés e l'arpitán, aquesta çona est clamada Franpitane uo afrancessada (en francés: francisée).

BANDERAS
Ela prima bandera d'Arpitánia fo desenhada'l 1970 per Jozé Harrieta; ela bandera era ruja e avieva nel centre un roel nerge cêu croç blanca; L'estoi de 1972 Harrieta modificó le desenh e sús ela bandera savoiana tradicional (ruja cêu croç blanca) vá enserir un pal nerge al pal, cêu tres estrels blancs, un per câr estat nel que vesquiva ela nación arpitána (Italia á ela Val d'Aosta, França á Savoia, e Suiça al Valais).

Modernament s'hán crejadas novas banderas, entr'elas quals esquelha de l'Amoviment Arpitanist, que reculh ols colours d'Harrieta en canmiant ela part jusana dál bandera tradicional savoiana per nerge; et esquelh dál nación arpitána deintre ela Lega Nord uo Padánia, cêu ols colours savoiáns (ruj sús blanc) e le sólej d'ols Alps et estrels aurats; aquesta bandera de fet solment est folsada á Italia.

Bandera dál nación arpitána (1972)

Bandera d'Arpitánia

TEXT SÚS ARPITÁNIA N'ARPITÁN

ARPETANIA

POLITICA
L’Arpetania est pas recognua coment una entitât politica. El est divisâ entre três Ètats : la France, la Suisse et l’Étalie.
 
LEUNGAS
L’arpetan at un statut oficièl ren que diens les comenes du Piemont yô qu'il sè prège pués que l'ant vôtâ d'aprés la lê de 1999 (desot lo nom de francoprovençâl) et diens la règion de Rôno-Arpes como lengoua règionâle.
 
IDIOM ARPITÁN UO FRANCPROVENÇAL
L'idiom francprovençal uo arpitán (en francés arpitan, n'arpitán arpetan) est una leunga románica que's parla en qualques parts de França, Italia e Suiça. Ela sue çona de distribuesçiment autócton est cognoscut cuma Arpitánia.
Ethnologue existima que'l sui nombre de parlants rolda ols 77.000. Sól há estatus oficial, cuma leunga rigional, nela Val d'Aosta (Italia). L'Unesco l'há declarada leunga en pericle.
Sorciment
Indoevrupei > Itálic > Grup Romanç > Romanç > Leungas Romanças Ítal-Occidentals > Grup Ítal-Occidental - Sosgrup Occidental > Grup Gaul-Ibéric > Grup Gaul-Romanç > Grup Gaul-Rétic > Sosgrup Oïl > Grup Sudlest

 

Gardia Piemuntés (La Gàrdia n'occitán)

DATS BÁSICS
País Italia
• Rigión: Calabria
• Provinça: Cosença
Ubicación 39°28′0″N 16°0′0″L
• Auleça: 515 msnm
Suparfaç: 21 km²
Fraccions: Marina, Terme
Comúns contérmius: Acquappesa, Cetraro, Fuscaldo, Mongrassano
Poplança: 1.863 hab. (2007)
• Densitat 75 hab./km²
Gentilíç: gardiòls (guardioti n'italián)
Códec postal: 87020
Prefix telefónic: 0982
Códec ISTAT: 078061
Cód. cadastral: E242

Gardia Piemuntés (n'occitán: La Gàrdia) est un común dál provinça italiana de Cosença, nela rigión de Calabria, hu ge parla tradicionalment l'occitán, nela sue varietat vivar-alpina (localment dit gardiòl) desdel sécul XV aolmes. Est un enclav de l'occitán deintre dele domén lingüístic italián. Á Italia, l'occitán est parlat aután en qualques vals alpinas dáls rigions de Piemunt e Liguria.


Gardia Piemuntés consta de dúas parts: Gardia Piemuntés Paesa, ela part estórica dál cibtát plaçada sús un promontór rocós, e Gardia Piemuntés Marina, de bastiment plus recent et establida nelas rivas dele mar.


Estória
L'adjectiv Piemuntés ge deu aols Valdensus que, en fugent d'ols persecutaments religiosus que sofrívan nela Val Pelhiça (Pellice, una dáls Vals Occitánas dele Piemunt) nel sécul XII, ge confujieron n'aquessa part dál costa nordovest de Calabria hu condieron plur sojócs. Gardia fo condida entr'ols séculs XII e XIII cuma Gardia Lombárdica, nom que conservó fasta 1863.



Ols Valdensus vesquieron aolmes tres séculs sien conflicts cêulas comunitats católicas que'ls arrodejavan, fasta nel sécul XVI ela sue adhesión aol Reforme Protestant de Calvín fó que'l cardenal Ghislieri (Grant Inquisitor e futur papa Píu V) jacera una encroçada versus elis fasta exterminar-ols.


Heredament occitán.


Porta del sangue (Porta dál Sagne): En remembrament d'esquelh excidie, una dáls antigas portas d'acces á ela cibtát fo redenomnada Porta dál Sagne.
Porta con spioncino: Encara ge conserva un enxemplar dele tipus de porta d'acces á elas habitanças d'ols conversus protestants. Clamada "porta cêu especla", fo emposada per l'Inquisición depus de junçót de 1561. L'especla sól s'apríva e ge closurava des l'esterior e permisava aols frairs dominicáns, congregats en Gardia Piemuntés nel sécul XVII, de guaitar ela vita privada d'ols antics herétics c'avievan estorçut á l'amatament e c'avievan estat conversus al catolicisme á ela força.
Piazza Chiesa Valdese: Á l'eqüant que plur carreras dele casc antic ols cuis noms remembran le sui passat valdens, ela piazza Chiesa Valdese (Platia dál clesia Valdensa), s'apelha ansí per eser le locar hu ge levava l'antic tempre protestant.
Roca di Val Pellice: Nela platia Chiesa Valdese, s'erigieu en 1975 un monument n'homenisc á elas víctims d'ols amataments d'esquélh mensu de junçót de 1561; consiste n'una roca portada dele sojóc de Ela Tor de Pelhiça, plaçada nela val d'origin d'ols valdensus de Calabria. Ela Tor de Pelhiça (provinça de Turín) est frairejada cêu Gardia Piemuntés des 1981.
Centro di cultura Giovan Luigi Pascale: En 1983, s'aprieu le Centre Cultual Giovan Luigi Pascale, un musei e centre de documentación dedicat aols valdensus de Calabria e de Gardia Piemuntés en particular.


Dúos manfestaments cultuals locals atestan l'apegament per part d'ols habitants dál rigión al sui heredament occitán:
Ela "Septuamán Occitána": Câr mensu d'agost, aquesta septuamán organada per elas ministracions comunals de Gardia Piemuntés e dál provinça de Cosença dedica una serje d'espectáculs e confrenças al sui patre lingüístic e cultual occitán.
Ela "Premira Occitána": Câr mensu d'auril, s'organan plur manfestaments cultuals nel marc de trocaments cêu escolas dál rigión de Piemunt.




Altres monuments d'intrésse
-Musei della civiltà contadina: reconstitucion d'una maison tradicional.
-Chiesa San Andrea Apostolo: dedicada á Sant Andreas, patrón de Gardia.
-Palaç Spinelli: antiga residença d'estoi dele marqués Salvatore Spinelli, seor de Fuscald (Fuscaldo).
-Clesia dele Sant Rosár (sécul XVII): apendieva á l'antic monaster dominíc.
-Tor de Gardia: antiga tor de guaitament costanér, bastida circa de l'ánh 1000. Apendieva á una forteça dál c'odi sól reman part dál muralha.
-Basa relevadura: ópra de l'insculpidor Giuseppe Tarantino, e donada per ela rigión de Piemunt en 2000, retelhe l'estória de l'emigración piemuntessa.

Painel d'uzera bilingual



Le grup dáls Vals Occitánas Lou Dalfin n'un concert á Gardia Piemuntés

Una breviada vissitacion per ela Gardia Piemuntés

En defensament delas Vegërías

Un d'ols recents falhiments dele caduc, fasçist e ranciós Tribunal Constitucional de l'Estat espainhol parla dáls vegërías, l'antiga devision administrativa catalana talhadas á colp de canhon ja van tres séculs prel defam re borbonic Felipe V (aquest mancer nu merita una traduccion dele sui nom á degun idiom) alé vuejorn nu hán estadas restitujidas per degun d'ols governs "democratics" que desque s'instaló ela democracia son passat per ela Carrera de San Jeronimo dál capla de l'impér, e, cum fó ja van fáscas 300 ánhs le re tirán, ols nous tiráns dele Constitucional tornan á interdir una institucion de câracter mesvián par seqüer en manutenent ela devision ministratoria castelhana, esquelha de provinças, partits juridicials e térmius municipals, á benment, ren de dir sús aquesta forma de devisar un territor, pró, á câr qual ol sui, e aquesta forma ést castelhana pas catalana!!, acu poso un artícul dál wikipedia sús elas vegërías.


VEGËRÍA


Ela vegëría (encianament aután veguerío) ést una demarcación territorial estórica de Cataluña d'origin mesvián, qu'existieu desdel sécul XII fasta'l XVIII, quand elas vegërías furon substitujidas per corregiments á l'arraí dele Decret de Nova Planta pervulgat prel re Felipe V tras ela Gërra de Subcessión Espainhola. Ge tractava dele territor sús le qual avieva podestadía un «vegër», figura equipolent á esquelha dele «merinático» uo «merino» et esquelha dele «corregidor»


Aquestas institucions surgen cuma alternada aols comitats e mandacions -propries dele régim feudal en l'Ault Mesvianér- par forcir le poder territorial dele monarca, á través d'un aparat ministrator plus centraliçat, á faç dele cârácter doméstic dáls institucions seorescas. Le «vegër», le cui títol ven dele latín vicarius -retelhut d'una auctoritat superna- era un funcionár c'asumíva responsabilitats juridicials e de retelhement dele Comte de Barcelona nel territor sota ela sue juredicción.


Estoria


Sécul XII


Nel sécul XII existívan deç vegërías, que's furon n'amplant á mesurament que'l poder reial s'andava n'emposant á elas jurediccions feudals fasta finir en condint-se cum demarcament territorial básic. N'época de Jácom (Jaume) II, cognoscut cum "Jácom le Just" eran:
Vegëría de Bages, uo de Manresa, cêula sosvegëría de Moianés, que depus passa á depender de Barcelona.
Vegëría de Barcelona, cêula sosvegëría dele Valhés.
Vegëría de Berga, depus sosvegëria dependent de Manresa.
Vegëría de Besalú, depus sosvegëria dependent de Girona.
Vegëría de Camarassa, após incorporada á esquelha de Léida.
Vegëría de Camprodón.
Vegëría de Cervera, cêulas sosvegërías d'Agramunt e de Prats de Rei.
Vegëría de Girona.
Vegëría de Léida, cêula sosvegëría de Balagër, depus denomnada vegëría de Léida, Palhars e Camarassa.
Vegëria de Montblanc.
Vegëría d'Osona, uo de Vic.
Vegëría de Palhars, depus sosvegëría dependent de Léida.
Vegëría dál Ral (Sant Paul de Seguries), depus sosvegëría dependent d'Osona.
Vegëría de Ribagorça, desaparida durant le sécul XIV.
Vegëría de Ripolh, depus sosvegëría dependent d'Osona.
Vegëría de Tarragona.
Vegëría de Tárrega.
Vegëría de Tortossa.
Vegëría de Vilafranca dele Penedés, cêula sosvegëría d'Igualada depus incorporada á Barcelona.


Séculs XVI e XVII


N'ols séculs XVI e XVII, aquesta figura compeçó á plecar en conflict cêulas responsabilitats d'ols poders municipals, hu era le "batlle" (sindic) qui avieva aquesta podestadía. D'eleisc mued, elas vegërías comoravan cêu un'altra devisión territorial propria dál Generalitat, ols antamies et elas colhectacions, qu'exercívan contendenças en materia fiscal.
En l'Anex: Catalunha 1553 figura ela Relación dáls cibtats, vilas e locars dele Prencipat de Catalunha , reculhida per Tomás González, devisada en Colhectacions e Vegërías.




Decret de Nova Planta (1716)


L'artícul 31 e seqüents establen un total de 12 corregiments:
Tortossa (capla Tortossa).
Tarragona (capla Tarragona; Montblanc, sindicatura maor).
Léida (capla Léida ; Balagër e Tàrrega sindicaturas maors).
Talarn (capla Talarn).
Puigcerdà (capla Puigcerdà).
Cervera (capla Cervera; Agramunt, sindicatura maor).
Manresa (capla Manresa; Berga, sindicatura maor).
Vic (capla Vic; Camprodón, sindicatura maor).
Girona (capla Girona; Besalú, sindicatura maor).
Mataró (capital Mataró; Granollers, sindicatura maor).
Vilafranca dele Penedés (capla Vilafranca; Igualada, sindicatura maor).
Barcelona (capla Barcelona).


Ela Val d'Aràn devién en destrit especial.


Ocupación francessa (1808-1814)




Cêula plecada n'Espainha dáls tropas napoleónicas, s'establen 4 departaments:
Departament dele Ter, cêu capla á Girona (Figëras e Vîc, caps de destrit).
Departament de Montserrat, cêu capla á Barcelona (Manresa e Vilafranca caps de destrit).
Departament dele Segre, cêu capla á Puigcerdá (Talarn, Solsona e Andorra, caps de destrit). Ela Val d'Arán ést segregada de Catalunha.
Departament dáls Bucas de l'Ebre (á omágen dele francés Bucas dele Ródan), cêu capla á Léida (Tortossa, Cervera e Tarragona caps de destrit). Á aquest departament s'anexionan terras d'Aragón.


Finidament en 1833 ge duj á cap ela devisión provincial n'Espainha. En 1931 tras ela recuperación dál democracia, perduda cêula dictadura de Primo de Rivera, ge vincla difinitivament le retelhement esleidoral al combés provincial. Elas aspiracions de cibtats atán representativas cuma Tortossa, Manresa uo Vîc remanen troncadas difinitivament fasta odi.


Ela vegëría en l'Eitat Contemporánea


Ela Generalitat republicana


Ols decrets dál Generalitat de Catalunha dele 27 d'agost e le 23 de decemne de 1936 devisaron á Catalunha en trentauot contradas e nuef rigions, nu embargant nel project de 1933 ge folsava le denomnament de vegëría en guar d'esquelha de rigión. Le denomnament de rigión fo finidament canmiat per esquelha de vegëría l'1 de decemne de 1937 prel president Lluís Companys, deút á elas pressuras d'Antoni Rovira i Virgili. Le final dál Gërra Civil eliminó equaqui devision territorial destinta ád provinças.


Ela vegëría odi


Á finals dele sécul XX enmençó á estudiar se ela devisión dele territor catalán en set vegërías, que serviríen cuma demarcación territorial. Ansí, en 2004 ge proposavan elas seqüents vegërías:
Barcelona, coincident côl Combés Funcional Territorial (CFT) denomnat Àmbit metropolità de Barcelona.
Girona (CFT: Comarques Gironines).
Alt Pirineu i Aran (CFT: Alt Pirineu i Aran).
Lleida (CFT: Ponent).
Catalunya Central (CFT: Comarques Centrals).
Camp de Tarragona (CFT: Camp de Tarragona).
Terres de l'Ebre (CFT: Terres de l'Ebre).


Ela lee de vegërías há susçitadas diversas reivindicacions per destints sectors dál societat catalana. Alhubre, ge querimonia'l crejament de novas vegërías cum l'Ault Ter e le Penedès; e, per un'altra, existen disputacions sús ela capletat et ela nomenclatura dáls vegërías.


En l'afer de l'Alt Pirineu i Aran, le Consei Gernial d'Arán (Conselh Generau d'Aran) há arreclamat que nu pot entegrar se en deguna vegëría; mentre qu'existen disputacions entre Puigcerdá, Seu d'Urgelh (La Seu d'Urgell) e Sort sús ela capletat. Le Consei Contradér dál Cerdanha (Consell Comarcal de la Cerdanya) há escledit apender á ela vegëría dál Catalunha Central, contemporáneament qu'ols sindics de Montelhà i Martinet e Lhes de Cerdanha (Lles de Cerdanya) minaçan á dit consei contradér cêu escledir formar part de l'Ault Urgelh, sé ela Cerdanha passa á apender á ela vegëría dál Catalunha Central.


Nela vegëría dál Catalunha Central, Vîc e Manresa ge disputan eser ela sue capla, mentre que nela contrada d'Anoia, alhubre, volen entegrar se n'una vegëría dele Penedès, al proprie temp que'l sindic d'Igualada há escledit formar part dál vegëría de Barcelona.


Nel Camp de Tarragona, Tarragona arreclama que'l denomnament seja esquelha de vegëría de Tarragona alé Tarragona seja l'ungada capla, mentre que á Reus volen que'l nom seja Camp de Tarragona et eser cocapla.


Nelas Terras de l'Ebre i-há una aspiración per ela concapletat joncols Tortossa per part de l'Ajuntament d'Amposta.


Per durrés, ols sindics de Tarragona e Léida, perdán le president dál Deputación de Barcelona, escleden que's paraliç ela lee de vegërías.


En l'actualitat, le nou Estatut catalán (artículs 2, 83, 85 e 90), ja en vigor, concib elas vegërías cuma nova devision territorial, en contemplánt-se le sostitujiment dáls deputacions provincials per eleiscas, nu embargant nela refrida norma nu ge determinan ols límits de câr vegëría, le sui nombre uo le sui pesgo esleidoral nel Parlament de Catalunha; aspects aquests supeditats á una lee propria de devisión territorial e un'altra esleidoral, estriciament legadas.


Le 2 de febrer de 2010 le Govern de Catalunha aprovó le project de lee de vegërías. En dit project ge contemplan elas vegërías de "Terres de l'Ebre" (Terras de l'Ebre), Barcelona, "Lleida" (Léida), "Alt Pirineu i Aran" (Ault Perinei e Arán), Catalunya Central (Catalunha Central), "Girona" e "Camp de Tarragona". L'Ault Perinei et ela Catalunha Central son elas ungadas que nu hán pas difinidas encara lur respectivas caplas.


Per durrés, e sota le mien punct de vis, ela Val d'Arán nu deu formar pas part dál vegëría de l'Ault Perinei e Arán, ela Val, prel sui "fet difrencial" (cum dín ols propries cataláns quand parlan de Catalunha cêu respect á ela resta de l'Estat) devríe formar una ungada vegëría, uo devision ministratoria destinta, clame's cum ge clam pró nu formar part de deguna altra vegëría, á eu m'aplaceríe, per enxemple, ols noms d'Occitània Aranessa uo Conselh Occitán.

Occitania

Occitania, n'occitán Occitània (utsiˈtanjɔ, uksiˈtanjɔ, ukʃiˈtanjɔ, uksiˈtanja) est le nom que s'aplica contemporáneament á l'áreja de territors hu tradicionalment s'há parlat l'idiom occitán junt á ela cultura desvlaupada nelas çonas de maor influx de dita leunga romança. Correspón nel sui maor extendiment côl Meijorn francés (n'occitán aután Meijorn, Midi en francés), nu embargant comprehén aután ela Val d'Arán á Catalunha e qualques vals alpinas clamadas Vals Occitánas dele Piemunt (Italia), deset de l'enclav dál Gardia Piemuntéssa.

Etimología

Occitania est un voquibil surt á finidas dele sécul XIII nela literatura latina. S'origina per l'ensolviment de dúas expresions, Occ n'aludint á ela leunga d'oc propria parlada, nom donat per Dante e le finiment itania probabilment n'imitación al voquibil Aquitania correspondent al ducat respectív.


Estoria
Ela çona geográfica sociolingüística cognoscuda cuma Occitania há estada des temps remots un croçament estratégic entre tot tipus de culturas principalment mercet al sui particular microclima favural al sestament humanal; ge trovan jogïments que datan dele paleolític e neolític. Fenices et etruscus, culturas mercantescas mediterráneas comerciavan nelas costas occitánas. Ols grecs establieron colonhas en condint cibtats cuma Marselha, Niça uo Agde. Le pople celta fo relativament puec nombrós pró l'influx dáls sues tradicions fo notabil, métods de pesca e venación, ela sue música, ela cremación d'ols morts e le travalh dele ferro (protoceltas).
Le posterior impér román, envaieu ols territors occitáns en dúas etaps, n'introduint entr'ela poplança le sui concet d'Estat, ministración, organación social, costumnes cuma ela cultura dál vits, l'urbaniçación et ela sue leunga, le latín, origin de l'occitán. Tras ols undaments d'envaiments barbarescus (aláns, suevs e vándals) ela rigión exprimentó le passament e ocupación de visogots e ostrogots, escandinávs (normáns e vikings), bascons e muslims.
Durant le Mesvián, heredér dál cultura latina e d'una part d'elements celtas, arribó á devenir n'un d'ols centres plus actívs dál cultura románica á partir dele sécul IX. Ansí, l'occitán fo una dáls primas leungas que sostitujieu al latín en mults aucts, documents, peças literarias e ópras esçientíficas: elas primas gramáticas cuma elas "Leys d'Amors", avanteriors á esquelha de Nebrija, s'ascribieron en dit idiom.
Tres séculs consecutívs, le XI, XII e XIII furon ela maor época d'emic d'aquesta cultura. L'occitán ascrit, mercets á ela sue cultura tergeda, ge plaçó acum tipus de leunga model particularment cêula nasçença dál literatura trovadoresca e le sui extendiment per ela maor part d'Evrupa Occidental, en podent-se citar l'influx qu'exerceu sús elas terras de leunga catalana fasta l'época d'Ausias March. Exerceu aután influis polítics transmitits, cum l'elaboración d'ols fors d'ols territors aragonesus e navarriscus á semelha dele model de «independença de fet», e prosperitat qu'ijút atorgava, qu'existíva en territor occitán (Comitat e pósterament Viscomitat de Carcassona, Comitat de Tolsa, Comitat de Foix, Comitat de Prohença e Ducat d'Aquitania), nu embargant l'unitat d'ols territors occitáns era en realeça una unitat cultual e lingüística pró nu política intrínsecament en sé.
Durant l'Encroçada albigens, l'exércit francés liderat per Simón de Montfort, abrocó e saquejó elas principals cibtats que briçavan ela cultura occitána, n'envaint le territor dele comte de Tolsa Ramón VI. Le comte reaungó e convocó aols suis aliats, entr'ols quals figurava le re Per II d'Aragón. Ela Batalha de Muret en septemne de 1213 significó ela finida de l'eitat d'aur dál cultura occitána cêula mort dele re dál Crona d'Aragón per una part e sustot per ela desbalça dáls tropas occitán-aragonessas, n'atrocânt l'expandiment aragonés nela çona dele Midi. Le Langüedoc passava ansí á eser una dependença dál crona francessa. Des enmejats dele sécul XIII á principies dele sécul XVII fáscas ols tots territors d'ols seors occitáns furon incorporats á ela crona francessa.


Territors e Rigions
Ge trova plaçada entre'l golf de Biscaia e ols Alps occidentals, e le Macís Central (n'occitán: Massís Central) francés, le Mediterránei e ols Pireneis (n'occitán Pirinèus) centrals, tres concas fluvials ge destacan n'Occitania: dele Ròse (Ródan, Rhône) nel lest e aflujent dele Mediterránei et esquelhas dál Graona (Garona, Garone) e Lèger uo Leir en l'ovest, aquestas dúas concas occidentals aflujen direct á l'Oçániu Atlántic, esquelha dele Lèger sinala apropincadament ols límits estórics entr'ela çona dál leunga d'Oc montas l'Occitania -al sud- et ela leunga d'oil uo francés (l'áreja al nord d'aquest flum, n'hu prepondera absolutament l'idiom francés est le territor clamat Francimania pelhos occitáns); d'aquest porcalç le país occitán abarca un extendiment apropincat de 200.000 km², nel que vesquen uns quindze milhons d'habitants.
Comprehén set rigions estóricas, nela maor part d'ols quals ge parla qualque dialect de l'occitán: Gasconha e Gujena nela çona occidental; Limosín e Alvernia nel nord; le Dalfinat e Prohença nela çona oriental e Langüedoc al sud. Occitania nu há deguna entitat política, poren nu est eseibil identificar una capla ministrativa. Ministrativament, le combés cultual occitán s'extén per:
Elas rigions francessas d'Aquitania (gestra'l País Basc-francés), Meijorn-Pireneis, Limosín, Alvernia, Langüedoc-Roselhón (gestra'l departament d'ols Pireneis Orientals, qu'est de leunga e cultura catalana), Prohença-Alps-Costa Blá e part de Ródan-Alps, Poitú-Cârents e Centre. Le Prencipat de Mónega (plus per ela sue situación geográfica que per l'usament reial dál leunga occitána n'eli).
Elas Vals Occitánas (Valadas Occitanas) nel nordovest italián (maorment nela rigión dele Piemunt).
Ela Val d'Arán á Catalunha. Empré elas clamadas "rigions desoccitaniçadas" de França atáls cum le Poitú, le Santonge (Saintonge) e l'Angumós (Angoumois) ge consideran actualment volontariament despartidas dál difinición territorial e cultual correspondent á Occitania.


Cultura


Leunga

Ela difinición d'aquest territor ven donada per l'extendiment dál leunga occitána. Malgrat ijút l'usament dál leunga nu est gernialiçat actualment: n'un territor cêu quindze milhons d'habitants, sól tres milhons s'existiman que son parlants d'occitán. Ela leunga occitána sól est recognoscuda cuma oficial, protegida e promovuda nela Val d'Aran (Catalunha); n'Italia há estatus de leunga protegida e á França sól há aceptación nela rede educativa pró sien recogniment legal (l'artícul 2 dál constitucion francessa interde qualque idiom cum oficial deintre en França que nu seja'l francés [roncâ de mancers!!!]). Ela Fédération des langues régionales pour l'enseignement public calculava'l nombre d'alumnes en leunga occitána n'uotubre de 2005 en 43.263; Second un inform de 2002 dele Ministér francés de Cultura (Rapport au Parlement sur l’emploi de la langue française, 2003), nelas escólas, collèges e lycées públics e privats concertats, nel curs 2001-02 avieva matriculats 67.549 alumnes en classes de, uo n'occitán.
Malgrat aquesta posición social precaria, l'occitán fo una dáls leungas oficials d'ols Jocs Olimpiacs de Turín 2006.
L'occitán est compost á grants traus per tres grants grups dialectals:
- gasconés (cêun congerie de dialects entr'elis l'aranés e le bearnés)
- occitán meridional: langüedocián e prohençal
- nord-occitán: limosín, alvernian, vivaralpín.


Símbols
Donat qu'ela rigión manca d'un estatus polític uniform ols símbols occitáns ostentan destints grats d'oficialitat en función dele territor. Entr'ols plus folsats cae destacar:


Ela senhera occitána, nu há cârácter oficial nela maor part de l'áreja d'influx lingüística pró le sui usament est freqüent.
Ela cânçón "Se canta" (uo Se chanta), que nelas sues destintas versions constituj un himne oficiós dele territor occitán. Aquesta cânçón há câracter oficial á ela Val d'Arán e le sui usament en cirimonias oficials deintre nelas Vals Occitánas (Valadas Occitanas) há estada regulada per ela Lee 482-99.
Ela Croç de Tolsa. Símbol dinástic d'ols antícs comtes de Tolsa le cui prim descripbiment documentat data d'un sejelh comtal de 1165. Ela croç est present nelas senheras oficials de destints territors occitáns cuma esquelha dál rigión francessa de Langüedoc-Roselhón, le departament d'Auls Alps uo ela Val d'Arán. Ela sue presença est freqüentíssima en l'heráldica dáls comunas de cultura occitána e ge folsa sovent par sinalar l'apendença de locs uo comunitats á ela cultura occitána (per enxemple en placarts á l'uzera de sojócs).
Deset eleisca croç sús fondoner ruj e sien plus aditaments constituj ela Senhera occitána. Aquesta senhera est oficial nela rigión de Meijorn-Pireneis e d'usament oficiós gernialiçat par identificar ela cultura occitána (per enxemple par sinalar ela versión occitána en painels indicatívs plurilinges en çonas turísticas).


Amoviments polítics nacionalists occitáns


Le nacionalisme occitán aquestó expremeça política á partir de 1959, côl crejament per part de Francés Fontan dele Partit Nacionalista Occitan (vuejorn Partit de la Nacion Occitana), en representant ela concreción dáls teorías sociopolíticas desvlaupadas pelhos ideólocs occitanists e sustot esquelhas de Robèrt Lafont.
Pósterament surgieron multas entitats políticas de tura diversa entr'elas quals caen destacar l'amoviment reivindicatív Volèm Viure al País (significatív sustot en 1974 á l'arraí de l'impulsion que conseqüeu cêu ols manfestaments que convocó en Larçac) e le Partit Occità que s'há empresentat en diversas avenenteças aols esleiments rigionals e gernials francesus.


Simbología
Ela senhera nacionalist occitána incorpora un estrel aurat de set pontas á ela tradicional senhera representativa d'Occitania. Fo engrada durant ols ánhs 70 á proposta de Francés Fontan e dele Partit Nacionalista Occità, en simboliçant elas set rigions estóricas occitánas contemporáneament que representa á l'asociación cultual le Félibrige condida sota ela vocasçior dál Santa Estela.


Amoviments actuals
-Partit de la Nacion Occitana (PNO), independentist.
-Partit Occitan (PÒC), autonomist.
-Aligança Liura Europèa- Partit democratic dels pòbles d’Euròpa (ALE/PDPE), inclús nel Partit Occitan deintre d'una confederación de partits á libel evrupei.
-Regions e Pòbles Solidaris (RPS), inclús nel Partit Occitan deintre d'una confederación de partits á libel estatal francés.
-Anaram Au Patac (AAP), grup d'acción independentist d'estrema sinestra cêu presença nel Bearne.
-Convergéncia Democratica Aranesa-Partit Nacionalista Aranés, autonomist e centrist, implantat nela Val d'Arán.
-Unitat d'Aran, autonomist, socialdemócrata, implantat nela Val d'Arán.
-Unitat d'Òc, coalición esleidoral propinca'l Partit de la Nacion Occitana, implantada n'Aquitania.
-Movement Regionalista Lengadocian, coalición esleidoral propinca'l Partit de la Nacion Occitana, implantada nel Langüedoc.
-Gardarem la Tèrra, grup d'acción altermundist.
-Hartèra, grup d'acción de sinestras e jouenibil, cêu implantación nel Bearne.
-Iniciativa Per Occitània, grup polític, cultual e social.
-Linha Imaginòt, grup d'acción partesán d'una Occitania francessa, anti-independentist e anticentralist.
-Occitània Libertària, grup d'acción libertár, implantat nel Langüedoc.
-País Nòstre, grup esleidoral rigionalist, implantat en Langüedoc.
-Paratge, grup independentist, implantat nelas Vals Occitánas et ela Prohença.


Amoviments desaparits
-Volèm Viure Al País (VVAP), autonomist, de sinestras.
-Lucha Occitana, autonomist, d'estrema sinestra.
-Pòble d'Òc, independentist e libertár.
-Comitats d'Accion Occitana (CAO), de sinestras.
-Partit Provençau, autonomist.
-Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion (COEA), autonomist de sinestras.
-Entau País, autonomist, implantat en Gasconha.
-Federacion Anarquista-Comunista d'Occitània (FACO), independentist, comunist libertár.
-Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC), independentist, d'estrema sinestra.
-Movement Autonomista Occitan (MAO), autonomist, implantat nelas Vals Occitánas.

Uzercê (Uzerche) localitat limosina, un d'ols territors occitáns

Estema de Sant Ilari