Romuna

SUPARFAÇ: 32 Km2
POPLANÇA: 5.212 hab. (2014)


COMÚN
 
Le Común de Romuna á una auleça mueija de 670 metres bau'n relief lenement undulat. Limita bau'ols municipies de Móstols, Fontlabrada, Umáns de Madrit, Arroimolins, Navalcarner, Batres, Serranils, e Gricnon.



Trapa romune
Geomorfológicament en parlant sem avant un territór lenment undulat e alumbat. Las pendas son lens á mueijas, bau enclinaments predominants ontr'ol 3 é le 10%.
La penda gernial nel Común de Romuna ést encia l'ovest. Aquesta ést determinada prol curs dle flum de Sable (Guadarrama n'espaicnol), que troç de nord á sud á l'ovest dle Común.

La clima ést mediterránea continental temprada.
Romuna ge trova sús la dita “Facies dál Sagra”, composadas fondamentalment par arcossas feldspáticas product dle desavicnament d'ols reliefs granítics é metamórfics dle Sistém Central.
Par ilyo que's refier al régim térmic, la tempratur mueija acnál ést de 14,1 ºC, bau valorías mueijas ontr'ols 24,7 ºC de julyie é ols 5,6 ºC de genár. La tempratur acnál mueija dáls máximas ést de 20 ºC, en donant-se la mueija dáls máximas plus adaptas en julyie, bau 32,2 ºC. La tempratur mueija acnál dáls mínimas ést de 8,3 ºC, en donant-se la mueija dáls mínimas plus bassa en genár, bau 1,3 ºC. Las tempraturs estrimas poden auprar aols 42 ºC nál calura forta é ols -10 ºC n'ols mensus de genár uo febrer.
La Pluviometría mueija acnál ést de 442,8 mm, bau'n distribuesçiment abastant uniform des novemne á madie, pró abastant plus bassa nál premira majetat de l'autumn, par ilyo que'l 62% dle total de pluia ge reculh n'ivern é premira. N'estoi, cum ést abitudinal, la pluvor desçén plus dle 50% qu'equaqui un'altra seson.




Romuna, carta

ESTORIA

Qu'era ja nel sécul XII, data en que s'enmenta la sue existença n'un document sús plectiaments territorials dál cibtat de Segovia. N'aquest ge parla de dúas contradas vesçinas, odiernament despopuladas, clamadas Moraleja La Mayor (Romuna Grant) é Moraleja de Los Buyeros (uo d'ols Butifierros) (Romuna dál Ferra uo Butaferra), que displanan le cognom "d'Enmej". Tuval jurediccion, primier, de Segovia é depus de Toledo, nel 1757 passa á apender difinitivament ela provinça de Madrid (ilyo que fa eu pas nu consider valíbil).


EDUCAMENT
 
Á Romuncâ i-há 3 maisons breç (públicas), 1 colegie públic d'educament infantil e primaria, e un institut d'educament secondár.
 
 
ECONOMÍA
 

Durant ánhs l'economía giró envriment de l'agricultura e l'armentería; côl bastiment dele prim polígon industrial n'ols prims ánhs setaenta (Sant Milhan) le sojóc compeça á diversificar le sui status económic e puec de puec laisca d'eser predominantment agrícola e armental, le bastiment d'un second polígon industrial (Elas Oliveras, á compeçaments d'ols uotaenta) e d'altres hán devenit le tecit económic dele sojóc, vuejorn compta cêu plus de 700 pietas e mueianas industrias n'ols polígons de Sant Milhan, Elas Oliveras, l'Amoron, Quartalnou, Sant Sebestén e de plur naos repartidas prel territór.
Ent'elas culturas principals cal denomnar l'hordie e le frument, ge culturan á minor escala cêts, prinsols, faséols, pomaurs, trumas...
Le sector comercial nu há grant importança, le sojóc há piets somovents diversificats (nodriment e products diversus), recentment s'há aprit un supermercat de fáscas 2.000 m2, fasta l'apercion d'aquest centre ela gent par far elas sues compras importants ge transladavan á sojócs vedeins.
Ementacion apart meritan le Centre de Conduença d'Aul Rendiment et ela Subestacion Eléctrica.
Platia dál Clesia á Romuncha

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Aó vissitator, cuisque é quand serves le devut respect, le tui comment acuen ést ben resçebut é sedrá pervulgat. Á maor abondament fac primier un revissament. Merce!!

VideoBar

Este contenido todavía no está preparado para las conexiones cifradas.