Ela Cerimonia dela "Foassa" á Lo Mèl

Evác poso una festa que's celebra nel picol vilage de Lo Mèl (n'italián Melle), nál provinça de Cunei (Cuneo), ád Ualhs Occitánas dele Piemunt, ela clamada "Cerimonia dál Foassa":
Ela velha preseccion dál Foassa (fogaça), ge celebra nel jorn dál Santíssima Trinitat, le seqüent domenjo depus dál Quinqüesma.
Ela Foassa est constitujida per una huosta de chapiron fet de fust recobrit de paper blanc e ornat de flors rujas, aután aquestas de paper. Ela sue forma est d'un cón. Ela basi de fust est plana e retonda e ge pot aprir, ela part interna dele cón est vuocha e deintre vai'l paun benedit.
Que representa: Ela Foassa puet eser reportada á ela cerimonialitat de compeçament dele cicle productív. Ela Foassa est un madie, símbol e portador de fertilitat, certán, ela forma cónica fai alusion á un arbre et elas flors representan l'ominança d'un bon florament e d'una bona reculha, en madie le paun contenut deintre nela Foassa representa ela completeç dele cicle dele gran que seminat, maturat e molturat arriba á elas taublas dál gent. Le benediment cristián, n'invocant l'interveniment devín, force l'ominança d'una bona seson.
Ela Foassa puet proceder dele latin "fugare", posar se'n fuga, e pudet puet far referiment á ela pesta que circa'l 1600 guastó á ela poplança dele país.
Elas dúas interpretacions nu son contradictorias, pró son d'estrats de significanças que's complementan ols uns cheu ols altres.
Ela portadora dál Foassa: Elas portadoras dál Foassa son dúas fiias á punct de maridar se (uo que's maridarán tost) que dujen vestiments normals. Ela Foassa est portada en preseccion sús le cap, apoiada sús un coxinet de forma de crafana, e avut n'equilibrie per elas fiias á través d'un veol blanc extendut entre'l cón e le coxinet, cheu l'assistiment de dúos omnes par audar-lis.
Aquesta práctica requier d'una certana habilitat que's vai n'aquestant cheu ols asajaments constants durant elas septuamáns avantvinents á ela festa.
Ela legenda dísque sé elas dúas arlotas que dujan ela Foassa nu ge maridan n'aques ánh, nu trovarán pas degun omne aolmens durant ols propincs set ánhs.
Le paun dál Foassa: Le paun que vai enserit deintre nál Foassa, aprestat per paunatiérs locals, est constitujit per paunets sús ols quals ven feta una inseccion crociforme; nel passat eleíscus paunets eran de forma de croç. Le paun há una funcion simbólica mult fort: de fet nu est par consumir, nisi ven dessat d'un ánh á un'altre per elas familias; sé ven nu est pas folsat aol long de l'ánh, nu ge jeta, pró s'abura. Nel passat podieva eser folsat en cas de besonh e de malatías, sustot dáls beluas. Le paun benedit nu calumneç.


Altres manfestaments

- Torgu dál septuamán: mércors prel matin
- Preseccion tradicional dál Foassa (Festa dál SS. Trinitat, uotiesme domenjo depus Pascor)
- Pasejata per ols semitárs (primier domenjo de junçót)
- Festa de Sant Laçar (second domenjo de junçót)
- Su per Lo Mèl: pasejata gastronómica (durres domenjo de junçót)
- Tumin Eletric Music Festival (terça finida de septuamán de julhie)
- Sagrat dele Tomin dál Mel (second domenjo d'agost)
- Festa dál Madona dele Beutle (second domenjo de septemne)
- Castanhada (quart domenjo d'uotubre)
- Presepie (dele 24 de decemne al 31 de genar)

Text n'occitán:


La vielha procession de la Foassa ven celebraa ental jorn de la santissima Trinitat, la diamenja d’après de la Pentecòsta.
La Foassa es constituïa da dui quadrants de bòsc recubèrts de carta blancha e ornats de flors rossas, decò elas de carta. La forma es aquela d'un còn. La basa de bòsc, plata e reondas, es durbibla; la part intèrna dal còn es cava e dedins ven butat lo pan benesit.


Çò que representa: La Foassa pòl èsser reportaa a la cerimonialitat dal comencament dal cicle productiu. La Foassa es un mai, símbol e portator de fertilitat; de fach la forma cònica fai allusion a la forma d'un àrbol e las flors representen l'auspici d'una floridura bondosa e d'una bòna culhia; en mai lo pan contengut dins la Foassa representa la completessa dal cicle dal gran que semenat, maürat e molgut arriba sus las taulas de la gent. La benediccion cristiana, en envocant l'intervent divin, renfòrça l'auspici d'una bòna sason.
La Foassa, totun, pòl decò significar, dal latin “fugare”, butar en fuga e pòl donc far riferiment a la pest qu'ental 1600 avia exterminat la populacion dal país.
Las doas interpretacions son pas contradictòrias, mas son d'estratificacions de significat que s'avaloren l'una bo l'autra.


Las portairas de la Foassa: las portairas de la Foassa son doas filhas da mariar que pòrten de vestits normals. La Foassa ven menaa en procession sus la tèsta, apojaa sus un coissinet a forma de chambèla e tengut en equilibri da las filhas a travèrs un vèl blanc estendut entre lo còn e lo coissinet, bo l'assistença de dui òmes encharjats d'aquò. Aquesta pràctica demanda una cèrta abilitat que ven aquisia bo n'alenament constant dins las setmanas derant la fèsta.
La lengenda contia que se las doas filhas que pòrten la Foassa se marien pas dins l'an, trobarèn pas l'òme per autri sèt ans.


Lo pan de la Foassa: lo pan que ven buta dins la Foassa, preparat da de panatiers locals, es constituït da de panhòtas sus las qualas ven facha un'incision a forma de crotz; un bòt decò las panhòtas eren a forma de crotz. Aquel pan recuèrb una foncion simbòlica ben fòrta: de fach ven pas consumat, mas ven gardat d'un an a l'autre da las familhas; se ven pas utilizat al long de l'an, se campa pas, mas se brusa. En passat venia adobrat en cas de necessitat e de malatias, sobretot de las bèstias. Lo pan benesit mefís pas.

Le Nadal Romunch

Elas festas de Nadal son un period nel que's vesquen un grant nombre de tradicions en terras romunchas, le "esprit nadalésc" compeça'l primier domenjo d'advent (le durrés de novemne uo primier de decemne depén de l'ánh) chol "benediment dáls cronas d'advent" cronas que son estadas conficionadas ols jorns previes al domenjo d'advent, consiste n'una crona de brancas (gernialment de pín, abiet uo beutle) cheu quator (n'ocasions quinc) candelas; le domenjo ols fidels recoden á missa en portant ditas cronas elas quals son beneditas, ja nál maison s'accén ela primiera candela companhada per orasçions et ela lectura dál Biblia. Durant elas seqüents tres septuamáns s'accenden ela resta dáls candelas fastela septuamán avanterior á Nadal elas quator candelas son accendudas. Ulhas cronas d'advent inclujen una quinquena candela, ela "Candela de Crist" que s'accén n'eleisc Nadal.
Le tredze de decemne (Santa Lícia) ge celebra ela "Ponicion dele breç", montas, náls maisons parents e fies compeçan á muntar ols presepies, aquest jorn compeça mult ahína cheula denomnada "cursa dele musec" ela mesnada gex al camp á cercar le musec qu'estromará'l presepie, ge díç "ponicion dele breç" car ol primier que's posa nel presepie, second comenda ela tradicion est le breç dele Paid Jhesú, mults presepies plecan n'un concurs qu'emit le sui falhiment ela véspra dál Nuet d'Advent.

Le jorn deciset est un jorn d'importants eveniments, est le jorn en que's compeçan á exornar elas carreras cheu ols típics ornaments de nadal, lumens, capsas de regalaments pendadas d'ols arbres, multas maisons s'exornan e ád uot dele vésper ge duj á cap l'alhumnat de carreras, edifiçus e ulhas maisons que's summan á ela festa.
Le deciset est cognoscut cum le "jorn d'erbas", car est quand ge pregan n'ols lindels dáls portas e uços de l'habitança una branqueta de visc que second ela tradicion popular empecha plecar ols catívs esprits al fogar, en consonança chol visc aquest jorn aután ge posa nel breç dele Paid n'amesçiment cheula palha un ostuc de vroic que porte'l lumen e le bon evenir.
Ela Nuet d'Advent est una dáls plus importants dele cicle de Nadal, des mult ahína ela mesnada vai en percurrint elas carreras dáls poplanças de maison á maison en chantant ols clamats "vilancets", ela tradicion díç c'aquests vilancets ge deven chantar devant dele presepie uo, sé nu i-há presepie, essora deu eser á elas portas de l'habitança. Le manjar d'aqués jorn comenda que duj un plat típic d'aquestas datas, le "brojér" un plat emplit de broas (una huosta de galeta) e de pastas; per ela nuet ge fai'l "sopejar de Nadal" le sopejar gros, compost per carnas (porcalhon, anhel uo jusque damos), pescat (normalment besuc uo lhubina), mariscus, canapés, dulçus (sustot nuégats) liquors; á elas dodze s'oficia ela Missa de Guim; náls maisons ols maors ge ficán al cald dele lhar, mentre qu'ols chaficers ge marxan al lhet depus dele sopejar car á partir dál mueijanuet atenden ela vissitacion d'ols "brascúts de Nadal" c'á Romuncha son ols encarricats de portar ols regalaments aols chaficers, compeçan á percurrir ols fogars par laiscar ols regalaments aols que s'hán comportat ben aol long de l'ánh: ols brascúts de Nadal son tres picols seers fantástics (Dimpe, representa l'ánh oncai, montas, le nadal passat, Sárcut, representa l'ánh actual, montas le present e per durrés Encreça qu'est l'ánh venent uo ilho qu'est ol medís le futur), ols tres evolan sús tres auces fenis, priat d'andar se al lhet ols chaficers deven entonar ela seqüent chantilena:

Brascút de Nadal, faç á eu sonhar

per mor que de jorn ben ahína

cheu ols tuis regalaments

poder jogar.

Le jorn 25 est le jorn nel qual n'esçerc á l'estrojót uo'l presepie ge colege ela mesnada par aprir ols regalaments c'hán laiscats l'oncaia nuet ols brascúts de nadal, depus ge fa'l "manjar de Sant Estevan" uo "manjar dele boi" nel que'l plat principal est le "boiscar" filet de boi condit cheu cucas e cutias d'arange, aután ge manjan elas clamadas "rodas" oblatas dulças de farina untadas cheu náçora e companhadas de recocta.

Ela Crona d'Advent

Ela Nuet d'Ánh (ela durressa nuet de l'ánh), est una nuet de festa, á l'equant que nál Nuet d'Advent elas familias uo'ls amics ge colegen n'esçerc al taulher par sopejar, le sopejar de Nuet d'Ánh est abastant semblat al sopejar de Nuet d'Advent aujac ols plats consuetan duir ols medisus elements. Á l'equant que n'altres puncts dál peníscola s'espede l'ánh al suen d'ols dodze cloncs mentre ge manja un racím per char clonc; depus ge compeça'l nou ánh de difrents formas, pró tojorn cheula balha de per muei.
Á partir de l'un de genár ge compeça á manjar le "briosh de Rees" qu'est cum ge cognosçe en Romuncha al "roscón de Reyes", ela véspra dál festa de Rees, ge fai ela "preseccion d'Epifania" preseccion d'ols Rees Mascus companhats d'ols suis respectívs valéts (elas típicas "cabalgatas"), aután aquessa nuet ols plus chaficers s'enlhetigan tost par matinar al jorn seqüent par aprir ols regalaments que lis hán laiscats elas sues Maestats, elas festas de Nadal en Romuncha s'endonan per conclusas cheula "Missa d'Epifania" (6 de genár, sús elas deç).

Ols Tredze Déserts (tretze dessèrts)

Ela tradicion d'ols tredze déserts ést una tradicion occitána qu'ixe nel taulher per ela festa de Nadal e per elas festas de Calendas en gernial. Ge pensa que's tracta d'una tradicion plus ajust recent conmemorada des finals dele sécul XIX al País Marselhán (ela Prohença). Magër sembla que s'apoia sús elements avanteriors atestats ja desdel sécul XVII. Pudet codificada após durant le sécul XIX prel Félibritge.


Le nombre tredze simboliça ols dodze apóstols cêu Jhesú. Aquesta tradicion de Prohença, ge pot trovar adés fortment n'altres aidras d'Occitània e jusque á Catalunha. Le durrés sopejar (lo gròs sopar), fina cêun ritual de tredze déserts depus d'aver manjada una lhubina, le plat de Nadal propriament dit. Ols déserts servits consuetan eser tredze, pró consueta variar en câr familia ela composta d'ols medísus d'acord á ela tradicion familiar. Ela tradicion uo ritus culinár de servir-ols al taulher ge manuten depus dál Nuet d'Advent fasta'l 27 de decemne, ela tradicion dí que sús le taulher cal posar tres mantels que simboliçan ela Santa Trenitat; quand le sopejar avieva finit ela mastressa dál maison laiscava composta le taulher, e mai calieva tolher elas miolhas de paun e n'andava'l lhet. Laiscava aqués par elas ánimas d'ols defunts dál familia e ols anjóts c'aplacentavan de manjar aquesus destrís.
Adés cadascun pressa, deintre nela tradicion esquélh que crej plus corêc.

Ela sue composicion pot variar en funcion d'ols placements deintre nelas familias. Son en gernial ols seqüents:

DOLÇUS:

• Biscotins (galetas) d'Ais
• Calissons d'Ais (pasta d'almidals cêu sacar glassat)
• Caramels de citron
• Rompedents d'Allauch
• Galetas asaboridas cêu cúmel e finolh
• "Bunhas" frijadas (nel sojóc de Cairàs)
• Tortas frijadas
• "Ourelhetos" uo "Aurelhetas" una huosta de gaufre liger (orelhons)
• Paun d'especia
• Ela pompa d'òli (o gibassier): pastîc pompa ençacrada cêu olie d'oliva e suc d'arange e de citron.

CUCAS:

Ols primers quator ge consuetan denomnar cum "lei mendicants" (uo aután "lei pachichòis") representan elas quator órdins monásticas mendicadoras:

• lei nòses e leis avelanas (nuces e nocîças) (augustiniáns)
• lei figas secas (fics secs) (franciscáns)
• leis ametlas (almidals) (carmelitas)
• la pansarilha (passas) (dominics) 
• Dátils, representan ols manjars dál rigion hu Jhesú vesquieu e murieu
• Prunas secas procedents de Brinhòla.

FRUCÂS FRIORAS:

• lei pomas (pomas)
• lei peras (peras)
• lo verdau (un melon vert)
• lo nogat negre (nuégat nerge, cêu mel, uo un caramel tur confingit cêu mel et almidals)
• lo nogat blanc (nuégat blanc, un caramel liger confingit cêu sacar, ou, fóstics, mel et almidals)
• lei sòrbas (?)
• de rasim (racims).

Alguandre ge posan aután:
tanjarinas (mandarinas), de frucâ enconfitada d'Ate (frucha confida) de gansas á Arle..., de cotonas uo pasta de cotona, (codonhat uo pasta de codonh) uo d'altras frucâs.
Securament, par digeresçer melhor esquelhas gulherías, sovent ge fant companhar de vin (en gernial de vin cuec) uo de cartagena (una sorcia de vin fet aprés Bordáus) uo ben de vins de vendrimias detardanas acum Menerbés de Traussa, per enxemple.

Multa Bona Pasqua!! (ela tradicion dele Tió)

Ja son propincas elas festas de Nadal, ge nonta sustot pelhos spots de colonhas que posan nela tevé uo n'ols Tait Noel pinjats de fenestras, faciarias e cêmínas que ja's compeçan á veir n'ols xaléts dáls urbaniçacions. Doncas ben, n'aprodant qu'elas festas son acu, porto al blog una costumne catalana d'aquestas datas, le Tió de nadal uo aután denomnat Cagatió, Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca uo Tronca.

Le Tió de Nadal est un personage mitológic catalán et ela basi d´una tradicion fuort raigada á Catalunha. Aquesta tradicion aután ge pot trovar á Occitània côl nomne de  
cachafuòc uo soc de Nadal, le térmiu cachafuòc ven dáls Cevenas (son una serje de montisias nel centre-sud d'Occitania). Nelas "calandretas" occitánas des ja van unas decadas s'há recuperada aquesta tradicion, ela forma de festejar le cachafuòc est ela seqüent:

"Durant aquesta festa, ols regalaments ge distribujen ád personas presents. Est ela "soca" (un tuer) qui porta ols regalaments. Dúas personas (ela plus jouen et ela plus enciana de l'assambleia) portan un tuer nel lar e pronuncian ela fórmula ritual n'occitán:
 
Bota fuòc, cachafuòc,
que nos alegre,
que nos fague la jòia d'èstre aquí l'an que ven,
e se sèm pas mai,
que siaguem pas mens!
 
Adur, tuer de Nadal
que'ns alacre,
que'ns faça ela joia d'eser acu l'ánh que ven
E sé nu som mai plus
Que nu ol sejam pas mens!.
 
Pró tornem al tió de Nadal catalán:


 
Originalment le Tió ge tractava d'un tronc (de perér, d'olív uo de covojér), accens -montas, un tió (en romûnc un tíç)- dál lar de fauc e le regalament era ela calura que fornesçié.


Le jorn de l'Immaculat Concibiment (l'8 de decemne), ge compeça á nodresçer cadalnuet á un tuer, e s'emboça normalment cêuna flaçata per mor que nu passe fred durant ela nuet. Al Tió l'aplacen eleiscas cossas c'á elas animalias de pé reton (excepte palha): garrofas, côssas, ecc. olura de puec valor: ela mesnada pagissa nu hán, doncas, deguna dificultat á l'ora de conseqüer manjar poral Tió.

Le jorn de Nadal uo, second ela costumne dál maison, uns jorns avents, á ela véspra ge posava'l tió al fauc e se'l fava "calhar". Adés ja nu s'abura'l tió. Sól ge l’obliga á calhar repetidament á basi de bagïladas companhadas de cânçóns.

Le tió mai calha objects grants (aquests ja ols portan ols Rees Mascus) nisi dulçus e nuégats par ols plus piets. Second ela contrada, calha fics secs e quand laisca de calhar (car ja nu li reman ren) calha una erenga salgada, un ai, una côbolha uo s'escomeja á l'astrác. Aután i-há locs hu le tió est comunal et ela tota mesnada dele sojóc recod á agarrotar-ol pora recebir eleisc regalament.

Ela tradicion dele tió est emparentada cêu esquélha de l’estrojót, aután portador de regalaments aols plus piets dál maison.

Le personage consueta duir una barretina, há una faç sorrisant n'un d'ols estrems e s'aguanta cêu dúas uo quator tenlhas.


CHANÇÓNS:
Ela mesnada en fan calhar le Tió. Ge tracta de cânçóns simples basadas en rims senzets, aujac tradicionalment hán estadas crejadas e cântadas per ela mesnada. I-há multas variacions d'ols medisus temas.

Caga tió
ametlles i torró
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió -caga tió-
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!

Aquesta est ela prece que's preca avents que calhe'l tió, mument c'aprodan ols adults par posar ols regalaments saul flaçata:

Pare nostre del Tió. Bon Nadal que Deu nos dó.
Ara venen festes, festes glorioses,
dones curioses renteu els plats,
renteu-los bé que Nadal ja bé.
Rabassó de pinya vella, tu que ets torta
i mal igual: Més m'estimo la teva merda
que el capó del meu corral.
El dia de Nadal
Posarem el porc en sal
La gallina la pastera
El pollí dalt del pi
Salta, salta Valentí
Que ara venen bous i vaques
Gallines amb sabates,
Gallinons amb sabatons
Correu, correu minyons
Que el vicari fa torrons
La guineu els ha tastat
Diu que són un poc salats
Marieta posa-hi sucre
Que seran un poc millor
Torrons d’avellana
Torrons de xixó
Caga tió o si no et donarem un cop de bastó