26 jun 2010

Sús ela literatura occitána

Ela literatura n'occitán uo en prohençal est un conjunt d'ópras ascritas nelas leungas vernaculars dele sud de França. S'originó nela poesía dele sécul XI e XII. Inspró l'ascens dál literatura en leunga vulgossa en l'Evrupa mesviana.
Introducción
Ela literatura n'occitán ge difin cêu maor defacilor que l'idiom occitán uo prohençal nela qual est ascrita. S'exorde nel sécul XI e XII en plur centres, des esquelhs que s'espancieu inicialment á ela maor part dele sud de França e plus detard al nord d'Italia e Catalunha. Mai sintieu l'influx de literaturas vedeínas. En l'época dele sui maor desvlaupament (sécul XII) l'art de composar en leunga vulgar nu existíva pas uo era n'ols suis compeçaments al sud d'ols Alps e ols Pireneis. Nel nord, nela çona dáls leungas d'oïl, ela poesía vernacular era en plen enfloresçiment; pró entr'ols destrits n'ols que's desvlaupava, ela Câmpanha, Íscola de França, Picardía e Normandía et ela rigión nela que nasçeu ela literatura en prohençal, existíva una çona intermediada formada per ela Borgonha, le Borbonnés, Berri (Berry), Turén e Anjú (Anjou) que durant le Mesvián nu sembla aver d'avut literatura vernacular.
Nela sue nasçença, ela literatura prohençal est isolada e nel sui desvlaupament seqüeu n'esent completament original durant longtemp. En qualques puncts posej analógias cêula literatura seror dál França septentrional; pró aquestas analógias ge deven principalment á qualques elements primárs sólits á amas e sól n'un grat mult minor á un influx mutual.
Empré, cal demandar se fasta que punct pot eser isolada equaqui literatura romança nel Mesvionér. N'ols tots país de leungas romanças elas compostas en leungas vernaculars aparieron quand ela costumne d'ascribir en latín encara era habitudinal, en continant una tradición ininterrompuda. Jusque durant elas épocas plus abscuras, quand ela vita intelectual era nel sui libel plus bas, ge favan en latín elas concions, elas vitas plusaldemens apócrifas d'ols sants, elas estorias de miracles par arrapar pelegrins á determinats tempres, ols análs monástics, documents legals e contracts de tot tipus. Quand ge compeçó de nou á estudiar e deprender, cum fo le cas dele nord e le centre de França sota l'influx de Craolmánh e plus detard nel sécul XI nela resta dele país, fo le latín qui ge veieu beneficiat.
Enlentescuda e gradualment elas leungas romanças, especialment esquelhas de França, furon n'ocupant part dele terrén avanteriorment ocupat prel latín, pró jusque despós dele Mesvianér ela leunga manuteu porcias importants dele sui impér original. Cuma conseqüença, elas leungas romanças en gernial (e aquest est especialment certan poral prohençal, aujác ela sue literatura nu s'extén plus alá dele períod mesvián) representan sól una part incompleta dele desvlaupament intelectual de câr país. Esquelhas literaturas, jusqu'elas plus aucténticament locals, que nu hán avut pas influis esteriors, solment son capabils d'ensenhar-nos esquelh qu'era le país de forma fuort parcial. Eran, en resunta, crejadas par ela maoritat iletrada dál poplança et en grant part per homs prácticament sien cogniments literárs.


Orígin

Gïlerm de Puiters, prim trovist dele qual s'há nodicia.
Ela poesía occitána apar primas nel sécul XI. Le text plus antíc c'ha suparvesquit est un estribót (en francés refrain) enhadit á un poém en latín dele sécul X. Le text encara nu há estat performat de forma exaudibil. Ela qualitat d'aquestas primeras ópras, indica que's son perdudas ópras avanteriors.
Ge considera que'l prim poém occitán est un fragment dele sécul XI de 275 vessos decasílabs conservats n'un manuscript d'Orleans, emprentat per François Juste Marie Raynouard en 1817 primas. Ge crej que seguda dál çona dele Limosín uo dele Comitat dál Marca, nel nord dál Prohença. Le descognoscut auctor prisa'l tractat De consolatione philosophiae de Boecio cuma basis par ela sue composta. Est una peça didáctica composada per un ascribán.
N'aqués medís sécul aparen ols poéms de Gïlerm de Puiters, l'avól d'Alienor d'Aquitania. Ela sue ópra consiste n'ondze poéms d'estrofas diversas qu'eran pensats par eser cântats. Plur son cânçons d'amor; una tracta ela bonne fortune en forma fuort vulgossa. L'ungada que pot datar se apropincadament est en contorn de 1119, quand Gïlerm parte ença Espainha par lutar versus ols sarracíns. Exprem le repentiment de l'auctor prel sui passat frevolós e las sues preocupacions á l'espedir se dele sui país e le sui jouen fie. Aután ge sap á través d' Orderic Vital que Gïlerm composó plur poéms sús ols incidents dál sue malhograda Encroçada de 1101.
Ols orígins d'aquesta poesía son incertáns. Nu est relacionada cêula poesía en latín, né côl folklor. Elas composicions en leunga vulgossa semblan aver se crejadas par divertiment uo, nel cas dál poesía religiosa, par l'edificament moral, d'aquessa part dál poplança que posejieva terras e ociositat e consideravan ols trastuls intelhectuals entr'elas cossas bonas dál vita.
Cum ja s'há vist, nel sécul XI, ela poesía en leunga vulgossa servíva principalment de divertiment et edificament moral dáls sorcias aulas. Circa'l sécul XII e XIII, ópras estóricas e tractats populars sús esçiença contemporánea compeçan á eser ascrits en leunga vulgossa.
Una possibilitat poral sui orígin est n'ols joglars, est eseibil que qualques, plus refinats qu'ols bofons, ge dedicaran á ela composta d'ópras pensadas par eser cântadas. Nel nord, ols joglars crejaron ela câ'ntica de gesta, plena de contes sús batalhas e combatiments. Nelas corts d'ols nóbils dele sud produijeron cânçons d'amor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Aó vissitator, cuisque é quand serves le devut respect, le tui comment acuen ést ben resçebut é sedrá pervulgat. Á maor abondament fac primier un revissament. Merce!!