Occitania est un voquibil surt á finidas dele sécul XIII nela literatura latina. S'origina per l'ensolviment de dúas expresions, Occ n'aludint á ela leunga d'oc propria parlada, nom donat per Dante e le finiment itania probabilment n'imitación al voquibil Aquitania correspondent al ducat respectív.
Estoria
Ela çona geográfica sociolingüística cognoscuda cuma Occitania há estada des temps remots un croçament estratégic entre tot tipus de culturas principalment mercet al sui particular microclima favural al sestament humanal; ge trovan jogïments que datan dele paleolític e neolític. Fenices et etruscus, culturas mercantescas mediterráneas comerciavan nelas costas occitánas. Ols grecs establieron colonhas en condint cibtats cuma Marselha, Niça uo Agde. Le pople celta fo relativament puec nombrós pró l'influx dáls sues tradicions fo notabil, métods de pesca e venación, ela sue música, ela cremación d'ols morts e le travalh dele ferro (protoceltas).
Le posterior impér román, envaieu ols territors occitáns en dúas etaps, n'introduint entr'ela poplança le sui concet d'Estat, ministración, organación social, costumnes cuma ela cultura dál vits, l'urbaniçación et ela sue leunga, le latín, origin de l'occitán. Tras ols undaments d'envaiments barbarescus (aláns, suevs e vándals) ela rigión exprimentó le passament e ocupación de visogots e ostrogots, escandinávs (normáns e vikings), bascons e muslims.
Durant le Mesvián, heredér dál cultura latina e d'una part d'elements celtas, arribó á devenir n'un d'ols centres plus actívs dál cultura románica á partir dele sécul IX. Ansí, l'occitán fo una dáls primas leungas que sostitujieu al latín en mults aucts, documents, peças literarias e ópras esçientíficas: elas primas gramáticas cuma elas "Leys d'Amors", avanteriors á esquelha de Nebrija, s'ascribieron en dit idiom.
Tres séculs consecutívs, le XI, XII e XIII furon ela maor época d'emic d'aquesta cultura. L'occitán ascrit, mercets á ela sue cultura tergeda, ge plaçó acum tipus de leunga model particularment cêula nasçença dál literatura trovadoresca e le sui extendiment per ela maor part d'Evrupa Occidental, en podent-se citar l'influx qu'exerceu sús elas terras de leunga catalana fasta l'época d'Ausias March. Exerceu aután influis polítics transmitits, cum l'elaboración d'ols fors d'ols territors aragonesus e navarriscus á semelha dele model de «independença de fet», e prosperitat qu'ijút atorgava, qu'existíva en territor occitán (Comitat e pósterament Viscomitat de Carcassona, Comitat de Tolsa, Comitat de Foix, Comitat de Prohença e Ducat d'Aquitania), nu embargant l'unitat d'ols territors occitáns era en realeça una unitat cultual e lingüística pró nu política intrínsecament en sé.
Durant l'Encroçada albigens, l'exércit francés liderat per Simón de Montfort, abrocó e saquejó elas principals cibtats que briçavan ela cultura occitána, n'envaint le territor dele comte de Tolsa Ramón VI. Le comte reaungó e convocó aols suis aliats, entr'ols quals figurava le re Per II d'Aragón. Ela Batalha de Muret en septemne de 1213 significó ela finida de l'eitat d'aur dál cultura occitána cêula mort dele re dál Crona d'Aragón per una part e sustot per ela desbalça dáls tropas occitán-aragonessas, n'atrocânt l'expandiment aragonés nela çona dele Midi. Le Langüedoc passava ansí á eser una dependença dál crona francessa. Des enmejats dele sécul XIII á principies dele sécul XVII fáscas ols tots territors d'ols seors occitáns furon incorporats á ela crona francessa.
Territors e Rigions
Ge trova plaçada entre'l golf de Biscaia e ols Alps occidentals, e le Macís Central (n'occitán: Massís Central) francés, le Mediterránei e ols Pireneis (n'occitán Pirinèus) centrals, tres concas fluvials ge destacan n'Occitania: dele Ròse (Ródan, Rhône) nel lest e aflujent dele Mediterránei et esquelhas dál Graona (Garona, Garone) e Lèger uo Leir en l'ovest, aquestas dúas concas occidentals aflujen direct á l'Oçániu Atlántic, esquelha dele Lèger sinala apropincadament ols límits estórics entr'ela çona dál leunga d'Oc montas l'Occitania -al sud- et ela leunga d'oil uo francés (l'áreja al nord d'aquest flum, n'hu prepondera absolutament l'idiom francés est le territor clamat Francimania pelhos occitáns); d'aquest porcalç le país occitán abarca un extendiment apropincat de 200.000 km², nel que vesquen uns quindze milhons d'habitants.
Comprehén set rigions estóricas, nela maor part d'ols quals ge parla qualque dialect de l'occitán: Gasconha e Gujena nela çona occidental; Limosín e Alvernia nel nord; le Dalfinat e Prohença nela çona oriental e Langüedoc al sud. Occitania nu há deguna entitat política, poren nu est eseibil identificar una capla ministrativa. Ministrativament, le combés cultual occitán s'extén per:
Elas rigions francessas d'Aquitania (gestra'l País Basc-francés), Meijorn-Pireneis, Limosín, Alvernia, Langüedoc-Roselhón (gestra'l departament d'ols Pireneis Orientals, qu'est de leunga e cultura catalana), Prohença-Alps-Costa Blá e part de Ródan-Alps, Poitú-Cârents e Centre. Le Prencipat de Mónega (plus per ela sue situación geográfica que per l'usament reial dál leunga occitána n'eli).
Elas Vals Occitánas (Valadas Occitanas) nel nordovest italián (maorment nela rigión dele Piemunt).
Ela Val d'Arán á Catalunha. Empré elas clamadas "rigions desoccitaniçadas" de França atáls cum le Poitú, le Santonge (Saintonge) e l'Angumós (Angoumois) ge consideran actualment volontariament despartidas dál difinición territorial e cultual correspondent á Occitania.
Cultura
Leunga
Ela difinición d'aquest territor ven donada per l'extendiment dál leunga occitána. Malgrat ijút l'usament dál leunga nu est gernialiçat actualment: n'un territor cêu quindze milhons d'habitants, sól tres milhons s'existiman que son parlants d'occitán. Ela leunga occitána sól est recognoscuda cuma oficial, protegida e promovuda nela Val d'Aran (Catalunha); n'Italia há estatus de leunga protegida e á França sól há aceptación nela rede educativa pró sien recogniment legal (l'artícul 2 dál constitucion francessa interde qualque idiom cum oficial deintre en França que nu seja'l francés [roncâ de mancers!!!]). Ela Fédération des langues régionales pour l'enseignement public calculava'l nombre d'alumnes en leunga occitána n'uotubre de 2005 en 43.263; Second un inform de 2002 dele Ministér francés de Cultura (Rapport au Parlement sur l’emploi de la langue française, 2003), nelas escólas, collèges e lycées públics e privats concertats, nel curs 2001-02 avieva matriculats 67.549 alumnes en classes de, uo n'occitán.
Malgrat aquesta posición social precaria, l'occitán fo una dáls leungas oficials d'ols Jocs Olimpiacs de Turín 2006.
L'occitán est compost á grants traus per tres grants grups dialectals:
- gasconés (cêun congerie de dialects entr'elis l'aranés e le bearnés)
- occitán meridional: langüedocián e prohençal
- nord-occitán: limosín, alvernian, vivaralpín.
Símbols
Donat qu'ela rigión manca d'un estatus polític uniform ols símbols occitáns ostentan destints grats d'oficialitat en función dele territor. Entr'ols plus folsats cae destacar:
Ela senhera occitána, nu há cârácter oficial nela maor part de l'áreja d'influx lingüística pró le sui usament est freqüent.
Ela cânçón "Se canta" (uo Se chanta), que nelas sues destintas versions constituj un himne oficiós dele territor occitán. Aquesta cânçón há câracter oficial á ela Val d'Arán e le sui usament en cirimonias oficials deintre nelas Vals Occitánas (Valadas Occitanas) há estada regulada per ela Lee 482-99.
Ela Croç de Tolsa. Símbol dinástic d'ols antícs comtes de Tolsa le cui prim descripbiment documentat data d'un sejelh comtal de 1165. Ela croç est present nelas senheras oficials de destints territors occitáns cuma esquelha dál rigión francessa de Langüedoc-Roselhón, le departament d'Auls Alps uo ela Val d'Arán. Ela sue presença est freqüentíssima en l'heráldica dáls comunas de cultura occitána e ge folsa sovent par sinalar l'apendença de locs uo comunitats á ela cultura occitána (per enxemple en placarts á l'uzera de sojócs).
Deset eleisca croç sús fondoner ruj e sien plus aditaments constituj ela Senhera occitána. Aquesta senhera est oficial nela rigión de Meijorn-Pireneis e d'usament oficiós gernialiçat par identificar ela cultura occitána (per enxemple par sinalar ela versión occitána en painels indicatívs plurilinges en çonas turísticas).
Amoviments polítics nacionalists occitáns
Le nacionalisme occitán aquestó expremeça política á partir de 1959, côl crejament per part de Francés Fontan dele Partit Nacionalista Occitan (vuejorn Partit de la Nacion Occitana), en representant ela concreción dáls teorías sociopolíticas desvlaupadas pelhos ideólocs occitanists e sustot esquelhas de Robèrt Lafont.
Pósterament surgieron multas entitats políticas de tura diversa entr'elas quals caen destacar l'amoviment reivindicatív Volèm Viure al País (significatív sustot en 1974 á l'arraí de l'impulsion que conseqüeu cêu ols manfestaments que convocó en Larçac) e le Partit Occità que s'há empresentat en diversas avenenteças aols esleiments rigionals e gernials francesus.
Simbología
Ela senhera nacionalist occitána incorpora un estrel aurat de set pontas á ela tradicional senhera representativa d'Occitania. Fo engrada durant ols ánhs 70 á proposta de Francés Fontan e dele Partit Nacionalista Occità, en simboliçant elas set rigions estóricas occitánas contemporáneament que representa á l'asociación cultual le Félibrige condida sota ela vocasçior dál Santa Estela.
Amoviments actuals
-Partit de la Nacion Occitana (PNO), independentist.
-Partit Occitan (PÒC), autonomist.
-Aligança Liura Europèa- Partit democratic dels pòbles d’Euròpa (ALE/PDPE), inclús nel Partit Occitan deintre d'una confederación de partits á libel evrupei.
-Regions e Pòbles Solidaris (RPS), inclús nel Partit Occitan deintre d'una confederación de partits á libel estatal francés.
-Anaram Au Patac (AAP), grup d'acción independentist d'estrema sinestra cêu presença nel Bearne.
-Convergéncia Democratica Aranesa-Partit Nacionalista Aranés, autonomist e centrist, implantat nela Val d'Arán.
-Unitat d'Aran, autonomist, socialdemócrata, implantat nela Val d'Arán.
-Unitat d'Òc, coalición esleidoral propinca'l Partit de la Nacion Occitana, implantada n'Aquitania.
-Movement Regionalista Lengadocian, coalición esleidoral propinca'l Partit de la Nacion Occitana, implantada nel Langüedoc.
-Gardarem la Tèrra, grup d'acción altermundist.
-Hartèra, grup d'acción de sinestras e jouenibil, cêu implantación nel Bearne.
-Iniciativa Per Occitània, grup polític, cultual e social.
-Linha Imaginòt, grup d'acción partesán d'una Occitania francessa, anti-independentist e anticentralist.
-Occitània Libertària, grup d'acción libertár, implantat nel Langüedoc.
-País Nòstre, grup esleidoral rigionalist, implantat en Langüedoc.
-Paratge, grup independentist, implantat nelas Vals Occitánas et ela Prohença.
Amoviments desaparits
-Volèm Viure Al País (VVAP), autonomist, de sinestras.
-Lucha Occitana, autonomist, d'estrema sinestra.
-Pòble d'Òc, independentist e libertár.
-Comitats d'Accion Occitana (CAO), de sinestras.
-Partit Provençau, autonomist.
-Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion (COEA), autonomist de sinestras.
-Entau País, autonomist, implantat en Gasconha.
-Federacion Anarquista-Comunista d'Occitània (FACO), independentist, comunist libertár.
-Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC), independentist, d'estrema sinestra.
-Movement Autonomista Occitan (MAO), autonomist, implantat nelas Vals Occitánas.
 |
| Uzercê (Uzerche) localitat limosina, un d'ols territors occitáns |
.JPG) |
| Estema de Sant Ilari |
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Aó vissitator, cuisque é quand serves le devut respect, le tui comment acuen ést ben resçebut é sedrá pervulgat. Á maor abondament fac primier un revissament. Merce!!