Catalunha dona oficialitat á l'aranés

Le Parlament catalán há aprovat aquest oncai mércors cêulas devodacions dele tripartit e CiU ela Lee de l'Occitán -aranés n'Aran-, cêula qual recognosçe l'aranés cuma leunga oficial de Catalunha e ge compromesa á implicar se'n l'amparament et ela difusion dál leunga própria dál Val d'Aran.


Ela lee est poral foment de l'aranés, e regula l'oficialitat e le sui usament nelas institucions proprias dál Val d'Aran e dál Generalitat, que devrán de folsar l'occitán nelas sues relacions cêu ols cibtadáns e n'ols suis acordaments.


Le text determina que l'aranés seja leunga avantfrent n'ols organismes dál Val d'Aran, et estipula qu'ela cognosçença dál leunga pot eser recognoscuda acumna benemença á l'ora de travalhar nela ministracion pública d'equant mued que nela ministracion de justicia.


Ela norma estable l'aranés cuma ela leunga vehicular de l'educament nela Val d'Aran, e contén le compromís dál Generalitat de produir á través d'ols meis de comunicacion públics contenenças n'aquesta leunga.


Le vicepresident dál Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, há defensat qu'ela lee "recupera ela legitimitat d'una leunga qu'est patre estóric", e há exalçat á Catalunha prel sui respect á ela pluralitat, aujac, second há dit, est l'ungat territor de l'Aungament Evrupei cêu tres leungas oficials.


POLEMICA PREL NOM


Le nom oficial dál lee -Lee de l'Occitán, Aranés n'Aran- há centrat elas discrepanças entre partits, aujac tant PP cum C's (ciutadàns) hán invehit c'una lee pensada ença ela Val d'Aran duj cum títol ela leunga occitána.


Le deputat dele PP Rafael López há defirmat qu'ela norma s'aia redigit sien comptar cêula Val d'Aran, e há asecurat qu'ols cibtadáns dál çòna nu ge sentirán identificats cêuna lee que parle de l'occitán: "Est cum sé s'aviés fet des Madrid una lee de politica lingüistica dele catalán"; (babequías e ganas de fododincular per part d'ols facâs dele PP, e buste par aquesta gent, tot esquelh que nu són á espainhol uo nu duja'l nom d'Espainha lis dona alergia e lis produj sabrulhit, ca fásquia de gent!!..., deset ols aranesus s'amostran argulhosus d'apender á ela "Nacion Occitána" cum ansí ol demonstra ela croç occitána d'ols Cómits de Tolsa nela sue senhera, senhera que's vei n'un munt de balcons e faciarias de bastiments aol long dál tota Val, per nu dir, apart, qu'est present n'ols bastiments oficials; deset ge vei aqués ergulh nel fet que'l sui himne nacional seja ela cognoscuda cânçon occitána "Se chanta", un ver himne á ela tota Occitania, poren nu i-há discussion deguna sús ela controversia du ela lee duj le mot occitán/occitana nel sui text, ols aranesus sapen asobrat qui son e dont segudan).


Le Sindic d'Aran e deputat de PSC-Cpc, Francès Boya, há celebrada l'aprovança, e há defensat que "nu seríe raçonabil" c'adés ge fomentás una execcion de l'aranés cêulas leungas occitánas, onde há considerat apropriat le nom dál Lee.


Boya há plangïda ela situacion "posfacadora" que vesque l'aranés aujac comora cêu un'altras tres leungas de maor força: le catalán, le castelhán e le francés. Per aquesta raçon, há celebrat que cêu l'aprovança d'aquesta nòrma s'ofre un estrument jurídic par defensar ela leunga e l'identitat dál Val d'Aran.


Version occitána (aranés):


Eth Parlament a aprovat aguest dimèrcles damb es vòts deth tripartit e CiU era Lei der Occitan -aranés en Aran-, damb era quau reconeish er aranés coma lengua oficiau de Catalonha e se compromet a implicar-se ena emparança e era difusion dera lengua pròpria dera Val d'Aran.


Era lei fomente er aranés, e ne regule era oficialitat e eth sòn ús enes institucions pròpries dera Val d'Aran e dera Generalitat, qu'auràn d'utilizar er occitan enes sues relacions damb es ciutadans e enes sòns acòrds.Eth tèxte determine qu'er aranés sigue lengua preferent as organismes dera Val d'Aran, e estipula qu'eth coneishement dera lengua pòt èster reconeishut coma un mèrit a l'hora de trabalhar ena administracion publica, així com ara administracion de justícia.


Era nòrma establís er aranés coma era lengua vehicular dera educacion ena Val d'Aran, e conten eth compromés dera Generalitat de produsir a través des mejans de comunicacion publics contengudi en aguesta lengua.


Eth vicepresident dera Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, a defenut qu'era lei "recupère era legitimitat d'ua lengua que de bèra forma ei patrimòni istoric", e a exalçat Catalonha peth sòn respècte ara pluralitat, ja que, segons a dit, ei er unic territòri dera Unió Europea damb tres lengües oficiaus.


POLÈMICA PETH NÒM


Eth nòm oficiau dera lei -Lei der Occitan, Aranés en Aran- a centrat es discrepàncies entre partits, ja que tant PP coma C's an criticat qu'ua lei pensada entara Val d'Aran pòrte coma títol era lengua occitana.


Eth deputat deth PP Rafael López a afirmat qu'era nòrma s'age redigit sense compdar damb era Val d'Aran, e a assegurat qu'es ciutadans dera zòna no se senteràn identificadi damb ua lei que parle der occitan: "Ei com si s'auesse hèt des de Madrid ua lei de politica lingüistica deth catalan". Eth Sindic d'Aran e deputat de PSC-Cpc, Francès Boya, a celebrat era aprovacion, e a defenut que "no serie raonable" qu'ara se fomentèsse ua escissió der aranés laguens des lengües occitanes, per qui a considerat apropiat eth nòm dera Lei.


Boya a planhut era situacion "critica" que viu er aranés ja que conviu damb autes tres lengües de major fòrça: eth catalan, eth castelhan e eth francés. Per aguesta arrason, a celebrat que damb era aprovacion d'aguesta nòrma s'aufrisque un esturment jurídic per deféner era lengua e era identitat dera Val d'Aran.