13 jul. 2010

En defensament delas Vegërías

Un d'ols recents falhiments dele caduc, fasçist e ranciós Tribunal Constitucional de l'Estat espainhol parla dáls vegërías, l'antiga devision administrativa catalana talhadas á colp de canhon ja van tres séculs prel defam re borbonic Felipe V (aquest mancer nu merita una traduccion dele sui nom á degun idiom) alé vuejorn nu hán estadas restitujidas per degun d'ols governs "democratics" que desque s'instaló ela democracia son passat per ela Carrera de San Jeronimo dál capla de l'impér, e, cum fó ja van fáscas 300 ánhs le re tirán, ols nous tiráns dele Constitucional tornan á interdir una institucion de câracter mesvián par seqüer en manutenent ela devision ministratoria castelhana, esquelha de provinças, partits juridicials e térmius municipals, á benment, ren de dir sús aquesta forma de devisar un territor, pró, á câr qual ol sui, e aquesta forma ést castelhana pas catalana!!, acu poso un artícul dál wikipedia sús elas vegërías.


VEGËRÍA


Ela vegëría (encianament aután veguerío) ést una demarcación territorial estórica de Cataluña d'origin mesvián, qu'existieu desdel sécul XII fasta'l XVIII, quand elas vegërías furon substitujidas per corregiments á l'arraí dele Decret de Nova Planta pervulgat prel re Felipe V tras ela Gërra de Subcessión Espainhola. Ge tractava dele territor sús le qual avieva podestadía un «vegër», figura equipolent á esquelha dele «merinático» uo «merino» et esquelha dele «corregidor»


Aquestas institucions surgen cuma alternada aols comitats e mandacions -propries dele régim feudal en l'Ault Mesvianér- par forcir le poder territorial dele monarca, á través d'un aparat ministrator plus centraliçat, á faç dele cârácter doméstic dáls institucions seorescas. Le «vegër», le cui títol ven dele latín vicarius -retelhut d'una auctoritat superna- era un funcionár c'asumíva responsabilitats juridicials e de retelhement dele Comte de Barcelona nel territor sota ela sue juredicción.


Estoria


Sécul XII


Nel sécul XII existívan deç vegërías, que's furon n'amplant á mesurament que'l poder reial s'andava n'emposant á elas jurediccions feudals fasta finir en condint-se cum demarcament territorial básic. N'época de Jácom (Jaume) II, cognoscut cum "Jácom le Just" eran:
Vegëría de Bages, uo de Manresa, cêula sosvegëría de Moianés, que depus passa á depender de Barcelona.
Vegëría de Barcelona, cêula sosvegëría dele Valhés.
Vegëría de Berga, depus sosvegëria dependent de Manresa.
Vegëría de Besalú, depus sosvegëria dependent de Girona.
Vegëría de Camarassa, após incorporada á esquelha de Léida.
Vegëría de Camprodón.
Vegëría de Cervera, cêulas sosvegërías d'Agramunt e de Prats de Rei.
Vegëría de Girona.
Vegëría de Léida, cêula sosvegëría de Balagër, depus denomnada vegëría de Léida, Palhars e Camarassa.
Vegëria de Montblanc.
Vegëría d'Osona, uo de Vic.
Vegëría de Palhars, depus sosvegëría dependent de Léida.
Vegëría dál Ral (Sant Paul de Seguries), depus sosvegëría dependent d'Osona.
Vegëría de Ribagorça, desaparida durant le sécul XIV.
Vegëría de Ripolh, depus sosvegëría dependent d'Osona.
Vegëría de Tarragona.
Vegëría de Tárrega.
Vegëría de Tortossa.
Vegëría de Vilafranca dele Penedés, cêula sosvegëría d'Igualada depus incorporada á Barcelona.


Séculs XVI e XVII


N'ols séculs XVI e XVII, aquesta figura compeçó á plecar en conflict cêulas responsabilitats d'ols poders municipals, hu era le "batlle" (sindic) qui avieva aquesta podestadía. D'eleisc mued, elas vegërías comoravan cêu un'altra devisión territorial propria dál Generalitat, ols antamies et elas colhectacions, qu'exercívan contendenças en materia fiscal.
En l'Anex: Catalunha 1553 figura ela Relación dáls cibtats, vilas e locars dele Prencipat de Catalunha , reculhida per Tomás González, devisada en Colhectacions e Vegërías.




Decret de Nova Planta (1716)


L'artícul 31 e seqüents establen un total de 12 corregiments:
Tortossa (capla Tortossa).
Tarragona (capla Tarragona; Montblanc, sindicatura maor).
Léida (capla Léida ; Balagër e Tàrrega sindicaturas maors).
Talarn (capla Talarn).
Puigcerdà (capla Puigcerdà).
Cervera (capla Cervera; Agramunt, sindicatura maor).
Manresa (capla Manresa; Berga, sindicatura maor).
Vic (capla Vic; Camprodón, sindicatura maor).
Girona (capla Girona; Besalú, sindicatura maor).
Mataró (capital Mataró; Granollers, sindicatura maor).
Vilafranca dele Penedés (capla Vilafranca; Igualada, sindicatura maor).
Barcelona (capla Barcelona).


Ela Val d'Aràn devién en destrit especial.


Ocupación francessa (1808-1814)




Cêula plecada n'Espainha dáls tropas napoleónicas, s'establen 4 departaments:
Departament dele Ter, cêu capla á Girona (Figëras e Vîc, caps de destrit).
Departament de Montserrat, cêu capla á Barcelona (Manresa e Vilafranca caps de destrit).
Departament dele Segre, cêu capla á Puigcerdá (Talarn, Solsona e Andorra, caps de destrit). Ela Val d'Arán ést segregada de Catalunha.
Departament dáls Bucas de l'Ebre (á omágen dele francés Bucas dele Ródan), cêu capla á Léida (Tortossa, Cervera e Tarragona caps de destrit). Á aquest departament s'anexionan terras d'Aragón.


Finidament en 1833 ge duj á cap ela devisión provincial n'Espainha. En 1931 tras ela recuperación dál democracia, perduda cêula dictadura de Primo de Rivera, ge vincla difinitivament le retelhement esleidoral al combés provincial. Elas aspiracions de cibtats atán representativas cuma Tortossa, Manresa uo Vîc remanen troncadas difinitivament fasta odi.


Ela vegëría en l'Eitat Contemporánea


Ela Generalitat republicana


Ols decrets dál Generalitat de Catalunha dele 27 d'agost e le 23 de decemne de 1936 devisaron á Catalunha en trentauot contradas e nuef rigions, nu embargant nel project de 1933 ge folsava le denomnament de vegëría en guar d'esquelha de rigión. Le denomnament de rigión fo finidament canmiat per esquelha de vegëría l'1 de decemne de 1937 prel president Lluís Companys, deút á elas pressuras d'Antoni Rovira i Virgili. Le final dál Gërra Civil eliminó equaqui devision territorial destinta ád provinças.


Ela vegëría odi


Á finals dele sécul XX enmençó á estudiar se ela devisión dele territor catalán en set vegërías, que serviríen cuma demarcación territorial. Ansí, en 2004 ge proposavan elas seqüents vegërías:
Barcelona, coincident côl Combés Funcional Territorial (CFT) denomnat Àmbit metropolità de Barcelona.
Girona (CFT: Comarques Gironines).
Alt Pirineu i Aran (CFT: Alt Pirineu i Aran).
Lleida (CFT: Ponent).
Catalunya Central (CFT: Comarques Centrals).
Camp de Tarragona (CFT: Camp de Tarragona).
Terres de l'Ebre (CFT: Terres de l'Ebre).


Ela lee de vegërías há susçitadas diversas reivindicacions per destints sectors dál societat catalana. Alhubre, ge querimonia'l crejament de novas vegërías cum l'Ault Ter e le Penedès; e, per un'altra, existen disputacions sús ela capletat et ela nomenclatura dáls vegërías.


En l'afer de l'Alt Pirineu i Aran, le Consei Gernial d'Arán (Conselh Generau d'Aran) há arreclamat que nu pot entegrar se en deguna vegëría; mentre qu'existen disputacions entre Puigcerdá, Seu d'Urgelh (La Seu d'Urgell) e Sort sús ela capletat. Le Consei Contradér dál Cerdanha (Consell Comarcal de la Cerdanya) há escledit apender á ela vegëría dál Catalunha Central, contemporáneament qu'ols sindics de Montelhà i Martinet e Lhes de Cerdanha (Lles de Cerdanya) minaçan á dit consei contradér cêu escledir formar part de l'Ault Urgelh, sé ela Cerdanha passa á apender á ela vegëría dál Catalunha Central.


Nela vegëría dál Catalunha Central, Vîc e Manresa ge disputan eser ela sue capla, mentre que nela contrada d'Anoia, alhubre, volen entegrar se n'una vegëría dele Penedès, al proprie temp que'l sindic d'Igualada há escledit formar part dál vegëría de Barcelona.


Nel Camp de Tarragona, Tarragona arreclama que'l denomnament seja esquelha de vegëría de Tarragona alé Tarragona seja l'ungada capla, mentre que á Reus volen que'l nom seja Camp de Tarragona et eser cocapla.


Nelas Terras de l'Ebre i-há una aspiración per ela concapletat joncols Tortossa per part de l'Ajuntament d'Amposta.


Per durrés, ols sindics de Tarragona e Léida, perdán le president dál Deputación de Barcelona, escleden que's paraliç ela lee de vegërías.


En l'actualitat, le nou Estatut catalán (artículs 2, 83, 85 e 90), ja en vigor, concib elas vegërías cuma nova devision territorial, en contemplánt-se le sostitujiment dáls deputacions provincials per eleiscas, nu embargant nela refrida norma nu ge determinan ols límits de câr vegëría, le sui nombre uo le sui pesgo esleidoral nel Parlament de Catalunha; aspects aquests supeditats á una lee propria de devisión territorial e un'altra esleidoral, estriciament legadas.


Le 2 de febrer de 2010 le Govern de Catalunha aprovó le project de lee de vegërías. En dit project ge contemplan elas vegërías de "Terres de l'Ebre" (Terras de l'Ebre), Barcelona, "Lleida" (Léida), "Alt Pirineu i Aran" (Ault Perinei e Arán), Catalunya Central (Catalunha Central), "Girona" e "Camp de Tarragona". L'Ault Perinei et ela Catalunha Central son elas ungadas que nu hán pas difinidas encara lur respectivas caplas.


Per durrés, e sota le mien punct de vis, ela Val d'Arán nu deu formar pas part dál vegëría de l'Ault Perinei e Arán, ela Val, prel sui "fet difrencial" (cum dín ols propries cataláns quand parlan de Catalunha cêu respect á ela resta de l'Estat) devríe formar una ungada vegëría, uo devision ministratoria destinta, clame's cum ge clam pró nu formar part de deguna altra vegëría, á eu m'aplaceríe, per enxemple, ols noms d'Occitània Aranessa uo Conselh Occitán.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...