Catalán e Occitán

Le catalán e l'occitán foron en qualque ocasion una medissa leunga?, tot sembla indicar que xion, que n'un quantelh de l'eitat mesviana amos territors compartívan un medis idiom cêun ameciment d'elements propries que nu ge trovavan n'amas leungas, á l'arraí d'aquesus ameciments surgiríe le despartiment en dúas leungas blesonas ol c'avantánh fo una ungada leunga. Á ela contina reproduim un text, ascrit en catalan prim, e n'occitán sota aquest. N'eli ge pot veir elas coincidenças, pró aután elas difrenças damos idioms:


CATALÁN
"El català i l’occità són dues llengües neollatines bessones que divergeixen sobretot pels sons i les diftongacions. Entre catalans i occitans, hi ha diferències, mes també se troben una enorme quantitat de semblances com se'n troba en cap altre poble. L'afinitat cultural i lingüística de la nació catalana i occitana no té cap altre paral·lel semblant en el món".


OCCITÁN
"L’occitan e lo catalan son doas lengas neolatinas bessonas que divergísson subretot pels sons i las diftongacions. Entre occitans e catalans, i a diferéncias, mas tanben se tròba una enorme quantitat de semblanças coma non se'n tròban en pas cap altre pòple. L'afinitat culturala e lingüistica de la nacion occitana e catalana non ten pas cap altre parallèl semblant al mond".


("Le catalán e l'occitán son dúas leungas neolatinas blesonas que divergieron sustot pelhos suens et elas diftongacions. Entre cataláns e occitáns, i-há difrenças, maes aután ge trovan una inorme quantitat de semblanças cum nu ge trovan en degun altre pople. L'afinitat cultual e lingüistica dál nacion catalana e occitána nu há pas degun altre paralel semblat nel mon").



CATALÁN
Juguesca
La juguesca d’aquesta pàgina és de permetre als catalans com als
occitans de retrobar-se, allunyats tants de segles pel malastre de la Història.
Als catalans els ajudarà a descobrir un món fascinant, una cultura i 
una llengua que en altre temps foren les més prestigioses d’Europa.
Als occitans els ajudarà a accedir a una llengua bessona bastant normalitzada i expandida, amb un fort pes sociocultural.
Per això cal tot primer franquejar els petits obstacles lingüístics, cosa a la qual ens dedicarem al llarg d’aquestes pàgines, comparant tots dos idiomes.
Veurem com passar de l’una a l’altra llengua, observant les diferències i semblances, sien d’estructura, de vocabulari o gràfiques. En acabat podrem llegir i compendre textos estàndard, tenir converses o escriure textos simples.
La llengua d'aquesta pàgina, dita occità estàndard, o occitan larg com l’anomena el lingüista Patrick Sauzet, és basada en el llenguadocià, el dialecte més central de l’àrea occitanoromànica ; aquest dialecte és bastant conservador i les seues formes s’assemblen doncs força a les de la llengua dels Trobadors. El seu caràcter geograficament central li confereix característiques compartides amb tots els altres dialectes. És el que fa l'interès, com a llengua normativa, del llenguadocià porgat dels seus llenguadocianismes".


OCCITÀ
Tòca

La tòca d’aquesta pagina es de permetre als catalans coma als occitans de se retrobar, aluenhats que son per tants de sègles per lo malastre de l’istòria.
Als occitans los ajudarà a accedir a una lenga bessona pro normalisada e espandida, ambe un fort pes sociocultural.
Als catalans los ajudarà a descobrir un mond fascinant, una cultura e una lenga que un còp èra foguèron las mai prestigiosas d’Euròpa.
Per aquò cal tot primièr eliminar los pichòts obstacles lingüistics, çò que fairem dins aquelas paginas, en comparant las doas lengas.
Veirèm cossí passar d'una lenga a l'autra, en observant las diferéncias e semblanças, d’estructura, de vocabulari o graficas. Puèi poirem legir e compréner de tèxtes estandards, aver de discussions o escriure de textes simples.
La lenga d'aquesta pagina, sonada occitan estandard, o occitan larg coma l’anomena lo lingüista Patrick Sauzet, es basada sul lengadocian, lo dialècte mai central de l’airal occitanoromanic; aqueste dialècte es pro conservatiu e las siás fòrmas semblan doncas fòrça a las de la lenga dels Trobadors. Lo sieu caractèr geograficament central li conferís de caracteristicas partejadas ambe totes los autres dialèctes. Es çò que fa l'interés, coma lenga normativa, del lengadocian porgat de sos lengadocianismes".


Partura

Ela partura d'aquesta combrá vol permisar tant á cataláns cum á occitáns de retrovar se, aluenhats tants de séculs per ela dolenta sort de l'Estória.
Aols cataláns ols adjudará á descobrir un món fasçinant, una cultura e una leunga que n'un altre temp foron elas plus prestigiossas d’Evrupa.
Aols occitáns ols adjudará á acceder á una leunga blesona fuort normaliçada et espancida, cêun fort pesgo sociocultual.
Per aqués cal prim eliminar ols piets obstaculs lingüístics, qualcós aol qual nos dedicarem aol long d'aquestas combrás, en comparant tots dúos idioms.
Veirém cum passar de l’una á l’altra leunga, en servant elas difrenças e semblanças, d’estructura, de vocabulár uo gráficas. Plus detart podrem legir e comprehender texts estándard, aver de conversas uo ascribir texts símplices.
Ela leunga d'aquesta combrá, dita occitán estándard, uo occitán long cum ol denomina'l lingüist Patrick Sauzet, ést basada nel langüedocián, le dialect plus central de l’áreja occitan-románic; aquest dialect ést abastant conservador et elas sues formas ge semblan doncas mult á esquelhas dál leunga d'ols Trovists. Le sui cârácter geograficament central li confier câracterísticas compartidas cêu ols tots altres dialects. Ést ol que fa l'intresse, cuma leunga normativa, dele langüedocián purgat d'ols suis langüedocianismes".


Mapa dele domén occitán:

Clasificacion supardialectal de l'occitán second Pèir Bèc: