Normas lingüisticas de l'occitán

Norma clássica

La norma clássica ést una norma lingüística (una codificacion) que fixa la lenga occitana. Aquesta norma ge basa nál tradicion milyenaria dál grafía clássica, pró l'enadi'l procés codificator. Ést en concurrença bau un'altras normas que son mens extensas n'occitán (norma mistraliana, norma bonaudiana, norma de l'Escola dele Pó).

Composta
La norma clássica ge composa de dúos conspects:
La norma ortográfica aut ortografía, que fixa la color d'escrevir ols fonems. La grafía clássica c'oncloda l'ortografía clássica e ulyos usaments escrevits nu codificats pró que son propincs á l'ortografía clássica.
La norma oral, que fixa la color recomandada de parlar n'occitán.

Esvlupament
Sé la grafía clássica naiseu qualque tant avents de l'án mily (bauols primiers documents escrevits n'occitán, la norma clássica ge esvlupó'n tres etaps d'aquest punt de 1935:
Aparieu en 1935 baul pervulgament dál Gramática occitana segond ols dialects langüedociáns de Loïs Alibert.
Foit esvlupada depus per l'Institut d'Estudeis Occitáns (IEO) d'aquest punt de 1945. Cal enadir, en singular, las ópras de Pèire Bec e Robèrt Lafont des ols áns quinquaenta.
Ést regulada prol Consely dál Lenga Occitana (CLO) des 1996.
La norma clássica s'espancieu sustot d'aquest punt dál duoséssima majetat dele sécul XX, en fant recelyar ela norma mistraliana. Vue la norma clássica ge demedia nál tota Occitania. Nu empesçent, decar i-á de casus de concurrença:
En proençal et en niçart, ontre norma clássica e norma mistraliana.
Náls Vals Occitanas italianas, ontre norma clássica e norma de l'Escola dele Pó.
N'alvernian, ontre norma clássica e norma bonaudiana.

Standardiçacion: l'occitán long (larg)
Las difrents grafías concurrents de l'occitán (clássica, mistraliana, bonaudiana, de l'Escola dele Pó) ge consçibiron en principie pora retelyer parlas uo dialects, sénes fixar una variegacion stándard de l'occitán. Nu empesçent, la norma mistraliana gendró des finals dele sécul XIX l'apariment de tres koinés literarias rigionals: una en proençal gernial, una en niçart e un'altra en gasconés bearnés.
Deset, pot dir se qu'ela koiné proençal mistraliana prefigura una lenga stándard.
La norma clássica, d'aquest punt dele sécul XX, á persecutat l'esvlupament d'aquessas tres koinés pró á favurida autrossí koinés rigionals suplementarias en limosín et en langüedocián. Des l'oficialiçacion de l'occitán nál Val d'Arán en 1990, autrossí la norma clássica favur una varietat assaç codificada dele guasconés aranés.
Alatanei aquessas exprenças de koinés rigionals, basadas nál norma clássica, ela volontat conosçent de fixar un variament stándard gernial d'occitán aparieu n'ols áns setaenta bauols esquisaments d'ols lingüists Pèire Bèc, Robèrt Lafont, Rogièr Teulat, Jacme Taupiac, Deseguits n'ols outaentas par Patric Sauzet. La variegacion stándard ge clama segond ols auctors «occitán refrençal», «occitán stándard» uo, plus mantinent,  «occitan larg»  (occitán long). La maor part d'ols especialists son d'acord en que l'occitán stándard ge composa:
D'una variegacion gernial que's basa nel dialect langüedocián (dialect intermediat ontr'ols otri, pró nu superne á iles)
De coaptacions rigionals de l'estándard, c'avríen qualques traus dialectals típics, pró en dessant un grant convergiment e un concibiment ungat. Ést un guis de federar deintre'n l'occitán stándard las destintas koinés rigionals que s'án esvlupadas des ols séculs XIX e XX.

Norma mistraliana de l'occitán
La norma uo grafía mistraliana (n'occitán mistralenca) est una norma lingüística (una codificación) que fixa ela leunga occitana en contraposición á ela norma clássica. Aután gela cognosçe cuma norma uo grafía felibrenca (de Félibrige) uo romanilhenca (de Roumanille [Romanilha]).
Aparieu en 1853 náls ópras de Joseph Roumanille (Josep Romanilha) e pósterament náls dele premie Nobel de literatura Frédéric Mistral (de qui li ven le nom).
Ge basa n'una perfomança diglósica de l'ortografía occitana n'escrebint ela medissa second ols conveniments lingüístics dele francés (per enx. ou per u).

Composta
Á l'equant qu'ela norma clássica ela mistraliana ge composa de dúos aspects:
Ela norma ortográfica uo ortografía, que fixa le guis d'escrebir ols fonems basada nel francés. Ela grafía mistraliana engloba l'ortografía codificada e devisades usaments escrebits nu codificats pró que s'aflan n'elhe.
Ela norma oral, que fixa'l guis recomandat de paular n'occitán.

Nòrma de l'Escola dele Pó (Escòla dau Pò)
La norma de l'Escòla dau Pò (normo de l'Escolo dóu Po) est una norma lingüistica (una codificacion) que fixa ela leunga occitana deintre dál sue varietat cissalpina, aquest est: ela varietat de vivaralpenc dáls Vals Occitanas (estat italián).
La norma de l'escòla dau Pò fai concurrença á ela norma clássica. Davala maorment dál norma mistraliana. Fo crejada en 1971 per l'Associacion l'Escòla dau Pò (l'Escolo dóu Po), que fo una seccion efimeral dele Felibritge par elas Vals Occitanas. Ilho asociament nu turó longtemp maes ela sue norma á continada n'existint fissora.
Ela norma de l'escòla dau Pò ge composa d'un senlhér aspect: ela norma ortografica uo ortografia, que fixa'l guis d'escrebir ols suens. Donec ela nocion de norma de l'escòla dau Pò coincide cheula nocion plus estreta d'ortografia de l'escòla dau Pò.
Remarca 1 - La nocion de grafia de l'Escòla dau Pò englòba plus amplament l'ortografia de l'escòla dau Pò (codificada, deintre ela norma) e plurs usaments codificats (fora norma), maes que s'aflan d'ilha ortografia.
Remarca 2 - La norma oral (qu'est le second aspect d'una norma lingüistica alatanei l'ortografia) nu est pas avantvista deintre ela norma de l'escòla dau Pò.
Ols principies dál norma de l'Escòla dau Pò consisten:
Par nontar tansól ols paulars locals dáls difrents localitats, sien nient de prescripcion oral sól nu de fixor d'una varietat stándard. Deintre d'ilha nòrma, s'accepta elas totas interfrenças de l'italián uo dele francés.
Par nontar tansól ols fonems. Nu i-há de nient de lítera muda né de grafia etimologica.
Par nontar ilhos fonems second de convencions venent dele francés, cum ou pelhos fonems /u, w/. Maes ge folsa aután ols graféms nh per /ɲ/ e lh per /ʎ/ cum deintre ela norma clássica (s'abandona'l grafém afrancessat gn per /ɲ/ dál norma mistraliana). Ge nonta tojorn s prel fonem /s/ e z prel fonem /z/: abandonan ols destinguiments etimologics s, ss, c, ç per /s/ e s, z per /z/ que son tipics dáls normas clássica e mistraliana.
La norma de l'escòla dau Pò trovó un usament maoritár deintre de l'occitán escrebit dáls Vals Occitanas, entr'ols ánhs 1970 e 1990. Depus ela finida d'ols ánhs 1990, ela norma clássica est maoritaria. Ela revista cissalpina Occitània Viva / Ousitanio Vivo accepta tansól ela norma clássica et ela norma de l'Escòla dau Pò.
D'altras grafias hán existidas deintre elas Vals Occitanas durant le sécul XX, pró son ter minoritarias vuejorn. Ela norma mistraliana est folsada per l'asociament Combascura [Coumboscuro]. S'hán vist "grafias fonemáticas" que folsavan de graféms nu tradicionals n'occitán cuma k uo w. Finalment, i-há d'avudas grafias italianiçadas.

Nòrma bonaudiana

La norma bonaudiana, que's defin elhe medissa cum escrebiment alvernián adunat uo EAU (eicritürà auvarnhatà unefiadà), est una nòrma lingüistica (una codificacion) que fixa ela leunga occitana deintre dál sue varietat alverniana, alé fa concurrénça á ela norma clássica. Aparieu en 1973 deintre dáls ópras de Piare Bonaud. Est defensada prel Cercle Tèrra d'Auvèrnhe (CTA) e per ela revista Bisa Nèira (Bïzà Neirà). En 1982 Bonaud adoptó ela sue norma á una nova grafía poral poiteví-saintongés (leunga d'oïl).

Vuejorn l'alvernian est dicedut entr'ols partesans dál norma clássica e ols partesans dál norma bonaudiana. L'impact social de cadascuna dáls dúas normas est fuort feble nál societat alverniana, qualcós que nu frena ela diglossia, né ela retrocesion de l'occitán n'apró dele francés.

Equant qu'ela norma clássica uo mistraliana, ela bonaudiana ge composa de dúos aspects:

• La norma ortografica uo ortografía, que fixa'l guis d'escrebir ols suens. Ela grafía bonaudiana engloba l'ortografía codificada e plur usaments escrebits nu codificats pró que s'inspiran n'aquessa ortografía.

• La norma oral, que fixa una manier recomandada de paular l'alvernian. 

Le geógraf reconvertit á lingüist alvernian crejó ilha norma en 1973. En proposant l'abandonament dál grafía clássica e l'ideja d'unitat de l'occitán, c'avieva defensat n'un principie. Defirma que l'alvernian há characteristicas proprias fuort particulars que, second eli, ela norma clássica nu respecta. Un'altra raçon d'ilho derrompiment, second ge pot servar n'ols pervulgaments occitanists e bonaudians d'ols ánhs 70, est le fet qu'ela norma clássica era encara malament exprimida uo malament difinida per l'alvernian, alé una part dál moudura militant occitanist avieva mostrat prejudiçus infondats e una grant manca d'incomprehension sús ilho qu'est l'alvernian (e le nordoccitán en gernial).

Ela norma bonaudiana ge characteriça donec prel secessionisme lingüistic, en defensar que l'alvernian serié una leunga independent e nu pas una part de l'occitán. Deintre'l domén de l'esquisament esçientifica en lingüistica, ela fáscas totalitat d'ols especilists, cum J.P. Chambon, C. Herilier, P. Nauton, J.C. Potte uo S. Escoffier, consideran que l'alvernian est part de l'occitán e repoian pas elas idejas de P. Bonaud. L'ungat lingüist que fulce elas tésis bonaudianas est Karl-Heinz Reichel.

Atal ela norma bonaudiana previleja elas giradas particularistes que s'aluenhan artificialment dál norma clássica e d'ols altres dialects occitáns. Jusque s'aluenha dáls tendenças gráficas e morfologicas maoritarias dáls altras leungas romanicas, sustot par fixar ols neologismes. Adopta traus dál norma francessa, cum le grafém ou par escrebir [u], pró aután adopta de traus difrenciats dele francés.

L'Occitán niçart

Le niçart ést una variegacion de l'occitán parlada nál rigion estórica dle Comdat de Niça (que plusaldemens coincide cheu l'actual Destrit de Niça, remasat nel departament francés d'ols Alps Marítims); á exceptación dáls çonas lingüísticas dele mentonásc e dele roiásc, que constitugen parlas de transicion enta'l ligur e le piemuntés.

Niçart, en niçart ge prolaciona [niˈsaʀt] e s'escreb niçard (norma clásica) uo nissart / niçart (norma mistraliana).
En francés est niçois, n'italián nizzardo. Est paulada aután en Mónega hu ela leunga monegasca é domilhativa joncols le Francés.

Vuejorn, ela maoritat d'ols residents de Niça e rigion nu paulan le Niçart, malgrat aia qualques persons que son bilinguals nál leunga e n'ol Frances. Clar que, i-há d'odi qui desvlaupa'l resurgiment dele dialect Niçart. Qualques telejornals dál tevé local son presentats en niçart cheu subtítols en francés et elas placas d'identificacion dáls carreras nál Cibtat Velha ge presentan cheu inscrepcions namos idioms. Ela chançon "Niçarda se Nissa La Bella" est per mults vista acum himne de Niça.

Second le sorciment dialectológic, le niçart est una variant particular de l'occitán e constituge una dáls quator maors variants dáls leungas clamadas prohençals, que son: le rodanés, le marítim, l'alpín e le niçart. Empré, per raçons estóricas atingidas á ela sue longa pertinança á ela Cá de Savoia-Piemunt, ols niçarts claman á ela sue leunga "nizardo", sien far explícitament refrença á elas altras parlas prohençals u occitanas.
Des 2000 le niçart há estat recognoscut leunga rigional de França.

ORIGIN

Ols poples ligurs c'ocupavan le territor actual de Niça, priat de l'aribada d'ols foceis, paulavan un idiom d'origen indoevrupei.

Ols grecs, que temp depus s'instalaron n'ilho c'odi est territor niçart, probabilment nu averon plus qu'escasa influença nál sue parla; deút al fet du elis no ge volturavan cheula poplación local que vesquiva á l'entránh dáls terras e ge limitaron á ocupar ungadament le pleuc de l'actual Castel de Niça. Fo le trovament cheu Roma ilho que reialment mutó ela leunga d'ols naturias. Ilha ge fo paulatinament en desolvent chol latín, ilho que fo l'origin de l'occitán, en gernial, e dele dialect niçart, en particular.

Onde, par l'intelectual niçart Pierre Isnard, que fo membre de l'Academia Niçarda, le niçart era á ela primería mult propinc á un'altras leungas romanças, en comprehendent l'ancestre dáls leungas d'oïl. Est atal que'l text d'ols Enjuraments d'Estrasburc que datan dele sécul IX alé constitugen un d'ols primiers traus escrebits d'ilho que seríe l'origin dáls leungas d'oïl e cheu posterioritat dele francés, amostra una fuort important propinqüitat chol niçart, plus que chol francés modern.

LE NIÇART EN NIÇART

En leunga niçarda, ols habitants de Niça ge desinhan prel gentiliç nissart - nissarda (norma clásica) uo ben, nissart - nissarda / niçart - niçarda (norma mistraliana).

Seja qual fur ela grafía emprejada, ge prolaciona n'ols tots casus [niˈsaʀt(e), niˈsaʀda].

Nál forma masculina [niˈsaʀt(e)], ela 'te' est ela resultança d'un sordesçiment d'una 'de' final; mentre que l'aditament facultatív d'un suen [e] final d'apoiament, depus d'una 'te' final, est una particularitat dál fonética niçarda. Nu empecent, aquessa 'e' ge considera que nu há pas valesçiment fonológic e jahúrs est indicada ortográficament en deguna dáls dúas normas.

Existen innúmers variants gráficas en raçon dáls dificultats par transportar una norma lingüística estabil: cheu -ç- uo -ss-, uo ben -d uo -t (cf. -te). Per enxemple, ela zedielha (ç) est una grafía preconiçada per Frederic Mistral, c'aután Jorge Castellana adopta.

Fasta fai puec, á França, pelho regular s'usava'l gentilíç "niçart" sól par qualificar aols habitants de Niça, pró adés le sui usament s'há amplat par desenhar tot ilho qu'est characterístic dáls tradicions e persons que paulan ela leunga niçarda, una forma de renasçiment d'aquesta cultura uo d'usament folklóric.

Ela quistion dál similaritat dele niçart chol francés uo cheu l'italián dele nord est fortment sesgada per avantfrenças políticas. Qualques nacionalists francesus exageran le sui paprentat chol francés, n'ignorant elas evidenças filológicas e lingüísticas innegabils c'amostran paprentats chol gaulitalián ("italián" dele nord). Le niçart sembla eser una leunga de transicion entre l'occitán-prohençal e le piemuntés e un'altras leungas gaulitalianas, cum le cunees (varietat piemuntessa). Le francés fo completament alien á ela societat niçarda fasta 1861 ánh en que se imposó aquesta leunga nál rigion circundant á ela cibtat de Niça.

NORMAS, GRAFÍAS, ESTANDARDIÇACION

Ols niçarts poden folsar dúas normas:
Ela norma mistraliana. Plus similar á l'escribiment francés; le sui folsament s'enquadra al context estóric de l'incorpor dele Comdat de Niça á França en 1860. Est rejuda en primería prel Félibrige (empré, aután existe una Academia Niçarda).
Ela norma clásica, ela qual previlelha elas tradicions lingüísticas autóctonas. Fo desvlaupada per Robert Lafont (Fonética e grafía dele prohençal, 1951, L'ortografía occitana, le prohençal, 1972), após per Juan Pedro Baquié (Empari lo niçard, 1984) et ela competença dele Conselh dál Leunga Occitana (CLO), actualment auto-desolt. Nu indica certanas diftongacions.

Pariment, aveu grafías d'estil italián, deút á que priat Niça apendieva aols Estats Sardescus (que vuejorn ja nu existen), pró furon abandonadas após du Niça fos anexada á l'Impér francés. Est Rancher, grant auctor clásic niçart qui apre en 1830, nál sue ópra "Ela Nemaiada", ela quistión dál grafía (mult priat que Mistral).

Distanciat durant aprés muei milhenie d'evolucion lingüística dáls altras parlas occitanas influenciadas per ela domelhacion francessa, le niçart há manutenidas certanas formas plus arcaicas dele prohençal mesvián, leunga d'ols trovists.

Deset, cheu muei milhenie d'aungament al realme de Sardenha, plecaron al niçart de mults térmius segudants dele ligur e l'italián que contribugeron al sui despatiment dál resta de l'occitán-prohençal, en devenint-se plus e plus n'una leunga romança de transición entre l'occitán e le gaulitalián.

DIALECTOLOGÍA

Alguandre ge folsa'l térmiu 'niçart' par refrir se exclusivament á ela varietat paulada nál cibtat de Niça, n'exclugint elas altras varietats existents nel Comdat de Niça, cum quand ge destingue'l niçart dele peilhasc, per enxemple.

Plur isoglossas travesan, n'efect, le Comdat de Niça. Elas difrenças son plus marcadas entre'l niçart costanér e l'alpín de l'entránh. Nel nord dele comidat, s'há conservada ela desinença femínea -a, prolacionada [ɔ] (cum est freqüent nel prohençal) uo ela prolación dál -r final d'ols verbs n'infinitív.

ENSENHAMENT

Plur jovens e adults prisen cursus de niçart, sien eser necessariament íncolas de Niça. Maguer ge tractan plus encomunalment d'opcions facultativas nel currículum universitár destinadas á compensar un déficit de puncts n'altras matieras. Le niçart escolar s'ensenha cheu puecs mueis en l'ensenhament primár e secondár, cheu examinament final aután facultatív.

GRAMÁTICA

Artícul
Le niçart posej dúos artículs: determinat e indeterminat.

Masculin singular determinat: Lou
Femínei singular determinat: La
Masculin plural determinat: Lu
Femínei plural determinat: Li
Masculin singular indeterminat: Un
Femínei singular indeterminat: Una
Masculin plural indeterminat: De
Femínei plural indeterminat: De


Nombre
En niçart, le nombre mai receb ela marca de plural:
Lou toumati, lu toumati (le pomaur, ols pomaurs)

Empré, l'adjectiv xion c'ol marca:
Lou beu toumati, lu bei toumati

Perdán le verb:
la bella platana es verda, li belli platana soun verdi

Verb
Le niçart posej tres grups de verbs principals:
Primiera conjugacion: Verbs finits en -à (cantà).
Seconda conjugacion: Verbs finits en -ì (finì).
Terça conjugacion: Verbs finits en -re (vendre).

Primiera conjugacion
Ols verbs dál primiera conjugacion son ilhos finits en -à, cum cantà.

Present d'indicatív: canti, cantes, canta, cantas, síte, canton.
Imperfect: cantavi, cantaves, cantava, cantavan, cantavas, cantavon.
Futur: canterai, canteras, canterà, canteren, canteres, canteran.

Seconda conjugacion
Ols verbs dál seconda conjugacion son ilhos finits en -ì, cum sentì.

Present d'indicatív: senti, sentes, sente, sentèn, sentès, senton.
Futur: sentirai, sentiras, sentirà, sentiren, sentires, sentiran.

Terça conjugacion
Ols verbs dál terça conjugación finan en -re, cum vendre.

Presente d'indicatív: Vendi, Vendes, Vende, Vendèm, Vendètz, Vèndon.

Eser
Le verb eser (estre) est folçat, á l'equant que l'aver (avé) cum auxiliar.

Present d'indicatív: siéu, siès, es, sian, sias, soun.
Imperfect: èri, eres, era, eravan, eravas, eron.
Futur: seria, seras, sera, seren, serès, seran.

Comparança entr'elas dúas normas existents n'occitán niçart (extrait dele Declarament Universal d'ols Destrages Humáns)

Norma clàssica occitana:
Toti li personas naisson liuri e egali en dignitat e en drech. Son dotadi de rason e de consciéncia e li cau agir entre eli emb un esperit de frairesa.
Norma mistraliana:
Touti li persouna naisson libri e egali en dignità e en drech. Soun doutadi de rasoun e de counsciència e li cau agì entre eli em' un esperit de frairessa.

Atacament ela lee de l'occitán

Text pres de l'web Libertat! Val d'Aran e Maulets.


L'entitat espan'olist Impulso Ciudadano promovuda par José Domingo, ex-deputat de C's (Ciutadans) e adés militant d'UPyD (un sémplice jaqueter), que fa uns jorns aprieu un front d'embatament cuantra la leunga bau l'embatament á l'immersion lingüística elas escolas de Catalun'a, á dicedut recursar envolta la Lee de l'Occitán (aranés n'Arán), par la qual ést protegida aquesta variant de l'occitán nál Val d'Arán. L'espan'olisme donce, aferra impulsion e dicede envolta estiar la normaliçacion de l'occitán n'aquest terridur, part d'Occitania.
L'entitat há solicidada ela Defensatriç dle Puble María Luisa Cava de Llano (cán nom plus castelyán!...) d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat cuantra la "Lee de l'occitán, aranés n'Arán", esprovada prol Parlament de Catalun'a le 22 de septemne de 2010. Ols denunciants meten en ments c'aquesta lee "dona una oficialitat á per aquesta leunga que desbalça'l combés terriduresc dál Val d'Arán et ést contralya ela cooficialitat lingüística fixada en l'artícul 3 dál Constitucion". La Lee de l'occitán, aranés n'Arán regula l'amparament nál Comunitat Autónoma de Catalun'a dál leunga occitána e la dona una recognusçença oficial baula finida d’establir-la d’usament preferencial náls institucions et escolas aranessas.


Sapitors dál trajectoria dle Tribunal Constitucional espan'esc e d’altras institucions similars al servíç de l'imperialisme espan'olist, ge reduta una solva nugatoria e un retalyament de l'ungada lee que defensa ols deprecs lingüistics de l'occitán.
De sigur, l'Estat francés nu dubiará en folsar aquest recurs e le delect dle Tribunal Constitucional espan'esc á per far just plus sé cae, ols constabils embataments ela leunga occitána e culminar la sue política lingüícida.


Forças políticas occitánas cum "Libertat!" (antic "Anarem au Patac") e le Partit Occitán parcionarán activament n'el manfestament dle jorn 10 de junçót á Barcelona.

Dle blog Boldomatic

Refranher

Aquesta nova plecada la vuel dedicar á un mon apassionant (aolmes par eu) cum son ols refranhs, pietas ópras mestras dál poesía, pró, que seríen d'ols refranhs sien le rim?, seqüeríen n'esent font de sapiença, pró sien le rim final perdríen aqués sabriment á antic, á qualcós que duj cêunnusque mult de temp, ánhs, séculs... e seqüerán acu quand nusque ja nu sejam, ánh tras ánh, sécul tras sécul.
Vue á posar un bon nombre de refranhs dele combés dál romania (refranhs en leungas atals cum le galicián, portogalés, catalán, italián... e cum nu, aután n'occitán), ols refranhs son extrauts d'nternet et ela maorança d'ols occitáns de l'web "Mon Occitania".
Ols refranhs c'acu poso son atingits cêu ols temas c'á eu plus m'aplacen: ela meteorología, ols mensus, elas sesons, ols averís et elas animalias... aquesta será una plecada c'andrá n'amplant-se, car seqüeré en cerquint nous refranhs per l'web, secâ c'aquesta ést encara una plecada sien closar, ést una plecada aprida.
Compeçam doncas, prim c'una serje de refranhs sús le "borcadol", n'aquesta serje ols i-há en plur leungas dál romania:


PORTOGALÉS:
-Arco da velha, tira-te d’ahí, que as moças bonitas não são para ti
-Quando a velha põe o arco à chuva, depressa enxuga
-Arco da velha ao sol-nado, água antes de tirar o gado
-Arco-íris ao meio-dia, chuva todo o dia
-Arco ao nascente e arco ao poente, faz o céu contente
-Arco da velha direito a poente, solta os bois e vem-te
-Arco-íris ao poente, solta os bois e vem-te
-Arco da velha na serra, chuva na terra
-Circo na serra, água na rua
-Arco-íris contra a serra, chuva na terra; arco-iris contra o mar, tira os bois e põe-te a lavrar
-Arco no mar, chuva no ar
-Arco de velha no mar, chuva no ar
-Manhã com arco, mal vai ao barco; se à tarde vem, é para teu bem
-Arco da velha por água espera
-Sol que arco traz e logo o desfaz, onde quer que vás não te molharás
-Dois arcos no céu, carrega o chapéu
-Circo grande, água perto
-Arco de perto, chuva de longe; arco de longe, chuva de perto
-Circo ao largo, chuva perto
-Circo de longe, água de perto; circo de perto, água de longe


GALICIÁN: 
-Arco da vella, vaite de aí, que as nenas bonitas non son para ti
-O arco da vella á travesía, tres semanas de invernía
-Arco da vella ó anoitecer, bo tempo ó amencer
-Arco da vella ó mediodía, choiva para todo o día
-Arco á matina, á tarde tormentina
-Arco da vella ó raiante, ¡ei, boi! ¡ei!, para adiante
-Arco da vella ó radiante, dálle ós bois para diante
-Arco da vella ó poñente, solta os bois e vente
-Arco da vella [en] Penaxuá vale máis pola noite que a pola mañá
-Arco da vella, tempo da merda
-Arco da vella, auga na terra


ITALIÁN:
-Arcobaleno, se è verde, si fa del fieno, se è roso, si fa del vino, se è giallo, si fa della paglia
-Rosso di sera bel tempo si spera; rosso di mattina acqua vicina
-Arcu di sera, un val una pera; arcu di mane, acqua a funtane (Sicilia)
-Arcu de manzanu, abba de sero; arcu de sero, abba de manzanu (Sicilia)
-Arcancheil di matin feit roulé lo moulin (Val d'Aosta)
-Arcancheil di matin plodze sensa fin (Val d'Aosta)
-Arco di mattina riempie le mulina, arco di sera tempo rasserena
-Arco di sera buon tempo mena, arco di mattina riempie la marina
-Ega burvanda da séiran, da duman dut in stéila (Valli ladine del Trentino)
-L’arc-di-San-Marc la sere, bon timp si spere, l’arc-di-San-Marc la doman, no ven mai sere che nol sedi pantan (Friuli)
-Arcobalen de matin, preparite el capotin; arcobalen de sera, bel tempo se spera (Istria)
-Arcancel ëd matin, pieuva sensa fin (Piemonte)
-L’arcobalen d’la matina al fa impinir la sculina (Emilia)
-L’arcobalen d’la sira al fa schiarar la vela (Emilia)
-Arco ‘e sera buon tiempo mena; arco ‘e matina, acqua vicina (Campania)
-Arcu siritìnu fa bon tempu a lu matinu, arcu matinali jinchi pùzzura e funtani (Sicilia)
-Arcobalen de matin, preparite el capotin, arcobalen de sera, bel tempo se spera
-Arco a mare prendi i bovi e vai a arare, arco a monte prendi i bovi e vai alla corte
-Cerchio di San Marco di sotto prendi il carro e va’ sotto, cerchio di San Marco di sopra prendi il carro e va’ al lavoro
-Arco in mare buon tempo ha da fare; arco in tera piova e nevera (Véneto)
-L’arcobaleno: tre giorni di pioggia o tre giorni di sereno
-Arc di san Marc o bontimp o ploe fuart (Friuli)
-U uàrche: o vìinde o iàcque (Puglia)
-Arcobaleno porta il sereno
-L’arcobaleno conduce il sereno
-Arc di san Marc o bontimp o ploe fuart (Friuli)
-L’arcobalèno a la matína, bagna el bèco a la galína


CATALÁN:
-Arc de Sant Martí, atura es deluví (Menorca)
-Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol
-S’arc de Sant Martí, si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre, no vages a festa (o 'treu es cap a sa finestra') (Baleares)
-Ratlla de Sant Martí al matí, l’aigua és aquí; ratlla de Sant Martí a la vesprada, l’aigua és passada
-Quan surt la ratlla de Sant Martí, de matí, aigua aquí; i, de vesprada, aigua passada
-Pont de Sant Martí pel matí, la pluja és aquí; i si és per la tarda, la pluja ja és passada
-Pont de Sant Martí a la vesprada, la pluja ja és passada
-L’arquet de Sant Martí va millor a la tarda que al matí (Perpinyà)
-Arc del maití apreta a fugir; Arc per la tarde mosso, a l’aladre (Fraga)
-Arc de Sant Martí al migdia, aigua tot lo dia
-Arc de sant Martí al migdia, pluja tot el dia
-L’arc de Sant Martí,si no plou avui plourà demà de matí
-Arc de Sant Martí al matí,para-li el bací
-Quan l’arc de Sant Martí apunta al riu, és senyal de pluja; si apunta al cim d’un serrat, senyal que la pluja està passada
-Arc de Sant Martí, o fa ploure o fa aclarir
-Arc de Sant Martí, o fa ploure o fa espargir
-L’arc de Sant Martí, si no plou avui plourà demà de matí
-Arc de Sant Martí, l’aigua està ací
-Arc de Sant Martí, la pluja pel camí
-Arc de Sant Martí, pluja fora d’aquí
-Arc de Sant Martí, la pluja és aquí; arc de Santa Clara, la pluja ja és passada
-Si surt es dematí, prenim bon camí; i si surt es capvespre, demà farem festa

OCCITÁN:
-Quand l’arc-de-Sant Martí se mostro lou matí, lou pastre pot tourna dourmi, mai quand parèis lou vèspre, pot ana pèr lou campestre
-Arc-de-sedo: lou matin, pluèio sèns fin; lou sero, bèu tèms espero
-Quan l’arc-de-Sent-Martí ei devant, torna-te’n, boè, entau camp (gascón)
-Quan l’arc-de-Sent-Martí ei darrèr, torno-te, boè, entau costèr (gascón)
-Arc au camp, lou tèms de vuei fara deman
-Rencolí deth maití, plujo peth camí (gascón)
-Rencolí dera brespado, ra pluja qu’i passado (gascón)
-Arcolan deth matin era ploja peth camin; arcolan dera serada era ploja depassada (aranés)
 
ROMANSCH (Suiça):
-Davo l’arch San Martin vaine bell’ora


FRANCÉS:
-Arc-en-ciel vers la nuit, pluie et vent à minuit
-Arc-en-ciel du matin fait tourner le moulin, arc-en-ciel du soir fait mourir l’arrosoir
-Arc-en-ciel du matin met la pluie en chemin
-Arc-en-ciel du soir c’est de l’espoir
-Arc-en-ciel du soir met la pluie à terre
-Arc-en-ciel du matin n’arrête le pèlerin
-Arc-en-ciel du matin mettez vous en chemin, arc-en-ciel du soir (swér) mettez-vous en couvert
-L’arc-en-ciel du matin signe de chagrin, l’arc-en-ciel du midi signe de souci, l’arc-en-ciel du soir (swèr) signe d’espoir
-Quand l’arc-en-ciel est à l`est, retourne, bouvier, au champ, quand l’arc-en-ciel est à l`ouest, retourne, bouvier, à l’appentis
-L’arc-en-ciel du soir placé au levant est signe d’eau, l’arc-en-ciel du matin placé au couchant est signe d’espoir
-Si l’arc-en-ciel paraît, trois jours beaux, trois jours laids
-Arc-en-ciel double ou trop brillant, de la pluie, encore, comme avant
-Arc-en-ciel du matin, la pluie en route; arc-en-ciel de l’après-midi, la pluie est passée
-Arc-en-ciel du matin, bonne femme, mets les vaches en chemin
-Arc-en-ciel du soir, tu verras pleuvoir
-Arc-en-ciel du matin met la pluie en train; arc-en-ciel du soir met la pluie en retard
-Arc-en-ciel du matin, donne à boire à ton voisin; arc-en-ciel du soir donne bon espoir
 
ROMÛNC:
-Borcadol de matinada, pluvia de vesperada
-Borcadol prel matín, ela pluvia ven de camín
-Ixe borcadol que vuel veir pluvier e depus le sólej
-Quand le borcadol hí est, uo há pluviut uo vá pluvier


Refranhs sús animalias:


OCCITÁN:
-Fasètz de ben a un ase e vos pagarà amb de pets
-Fa mal lavar lo cap a l'ase quand l'a negre-Tres quaresmas e tres vendémias per an, Tuarián ases e capelans
-I a fòrça ases a la fièra que se semblan -Un ase de mitat, es totjorn mal bastat
-Lo ben d'aqueste mond es pel pus fin: L'ase es totjorn condemnat a patir
-Mai òm grata lo cap a l'ase, mai li prus
-Qui per un ase se lòga, per ase deu servir
-Ase de natura, que coneis pas son escritura
-Qui femna e sauma mena, se tròba pas sens pena
-Bèla femna, maissanta tèsta; polida muòla, falsa bèstia; paure sénher, maissant vesin: en bon país maissant camin
-D'una muòla que fa i e d'una femna que parla latin, garda-te!
-Lo trin que pren la mula, totjorn li dura
-I a pas bon caval que non bronque
-Qui prèga, vend pas l'èga
-Dins tot país, i a d'ègas bòrnias
-Entre la patz e la trèba, Martin perdèt son èga
-Qui trabalha pas polin, trabalharà rossin.
-Quand lo cat vira lo cuol al fuòc, devinha lo freg
-Cat escalfat, l'aiga tebesa li fa paur
-Qui noirís pas lo cat, noirís lo rat
-Jamai cat miaulaire non foguèt bon caçaire
-Lo cat es ben gormand mas manja pas la part de degun
-Can d'ivèrn, cat d'estiu-De barba rossa e can cortin, garda-te!
-Cap de can vièlh a pas rosegat un bon òs.
-De raça, lo can caça
-Quand cal baisar lo cuol al can, tant val uèi coma deman
-Qui desrevelha lo can quand dort, se l'agafa, non a tòrt
-Qui fa la rena al can, se lo gafa, plan l'està.
-En vesent lo cadèl, pas besonh de veire lo cantèl.
-Ont i a de gosses, i a de nièras; ont i a de pan, i a de rats; ont i a de femnas, i a lo diable
-Tèrra sens cabal, campana sens batalh
-De cent en cent ans la vaca torna bramar a l'estable
-A vaca grassa, vedèl foirós-Los buòus se prenon per las banas e los òmes per las paraulas
-La tanarida rend lo buòu a la vida
-Qui pana un uòu, pana un buòu
-Quand la cabra va per òrts, se lo cabrit sauta, a pas tòrt
-Comptatz e rebatètz que cinc cabras fan vint pès
-Fa mal fisar cabrit a cabra qu'a pas noirit
-Qual a de fedetas, a de peletas
-Feda golarda, tèsta polada
-Qui se fa feda, lo lop lo manja
-Quand lo serpol florís, la feda atarís
-Qui se tira del moton, se tira de la rason
-Cada aucèl tròba son nis bèl
-Cada pichon aucelon a son pichon coratge
-D'aucèl de ribièra e d'estanh, pren lo detràs, non lo davant
-A la pluma e la cançon, se coneis l'aucelon-Per Sant Martin l'auca al topin, barra ton vin, convida ton vesin
-Caçaire de cardonilha e pescaire a la linha n'an jamai crompat ni camp ni vinha
-Tremp lo matin, lo ser eissut, temps de cocut
-Aquò va mal quand la galina fa lo gal
-Quand la pola tira vèl gal, es pas l'amor que cal
-Pertot las polas gratan endarrièr
-Una trida plan ivernada al mes de març a sa nisada
-Mèrle plan ivernat per Pascas a merlotat; plan ivernat o non, per Sant Jòrdi a son merloton
-Quand lo printemps arriba, lo mèrle canta emai la griva
-Al camp de l'alausa, fises pas ta causa
-La tortorèla qu'es plan bèla ne fa pas que dos, e ieu que soi pichonèla ne fau quinze o setze, quinze ou setze
-De rats a la cava, de colombs al plancat, an lèu destorbat un ostal
-Pus bèstia que la bèstia es lo que prèsta sa bèstia
-Monina, femna de bal, pauc de besonha e la fan mal
-Qui pòt noirir l'arna, la cadèla e lo brebial, aquel d'aquí trai pas mal.
-Quand la cigala canta en setembre, non crompetz pas blat per revendre
-Raça de lobatons, non val res los melhors
-Los lops fan pas d'anhèls
-Nebots e nebodas, lops e lobas
-Lo rainal qu'es pas matinós a pas lo morre plumós
-Cal pas voler ensenhar un vièlh rainard a panar garias
-Cada rainal pòrta la coa a sa mòda quand la li tenon pas
-Dins la cava d'un vièlh rainal, i a totjorn òsses o carn
-Mai avança la milhauca que lo grelh que sauta
-En boca barrada non dintra moscada
-Totas las moscas que devon te fissar son pas nascudas
-Se sèrp ausissiá, se naduèlh vesiá, a tèrra davalariá un cavalièr
-Siá dama o domaisèla a nièra jos l'aissèla
-Qui met son argent en abelhas, risca de se gratar las aurelhas
-La polida remplís pas lo granièr


ROMÛNC:
-Nu elas totas apelhas sapen far mel
-Á l'apelha, la plus velha
-Á cavalh regalat nu li esguardes le dentat
-Quand le cat est fora, ols sorces argadan
-Quand al clamiet veis andar, arga vernal
-Quand crida ela cîeca tost ge morguja l'astrác
-Quand vola l'alidona le sólej dabacâ
-Gïm que cânta quand le sólej s'ha post, cânta á mort
-Una alidona nu porta l'estoi
-Plus valesçe un auce odi, c'un tropel cras
-Garpelhit de cán, disque qualque morerá
-Per Sant Blas cigonhas veirás
-Cat cêu luvas nu encalça sorces 


Refranhs sús elas quator sesons:


OCCITÁN:
-Quand lo printemps arriba, lo mèrle canta e mai la griva
-Per Sant Benesech [21/03], lo cocut canta per son drech; se per Nòstra Dama [25/03] a pas cantat, es tuat o escanat
-Quand plòu sul ram, plòu sul volam
-Lo vent del ram tura tot l'an
-Per Nòstra Dama de març [25/03] velhadas a parts
-Pel vint-e-cinc de març, prats e trelhas pararàs o pèl del cuol i daissaràs
-Trida plan ivernada a Pascas a sa nisada
-Entre Pascas e Pentacosta, lo dessèrt es una crosta
-Al mes d'abrial, tota bèstia muda de pel
-Lo mes d'abril es cosegut de marrit fil
-Al mes d'abril, quites pas un fil; al mes de mai, coma te plai e encara non sai
-Lo rasim d'abrial remplís barricas e barrals
-Tots los còps qu'anaràs a la fenial, soven-te de la darrièra setmana d'abrial
-L'ivèrn es pas passat que la luna d'abrial non aja treslucat
-Mèrle plan ivernat per Pascas a merlotat; plan ivernat o non, per Sant Jòrdi [23/04] a son merloton
-Figas e sermons, a Pascas passan la sason
-Per Pasquetas, las moletas
-Per Sant Jòrdi [23/04], semena ton òrdi; per Sant Robèrt [24/04], aja-lo cobèrt, car per Sant Marc [25/04], es tròp tard
-Lo mes de mai es fresc e gai
-Al mes de mai, trai lo saile en lai
-Mai coa l'èrba e junh la trai
-Mai bladeja, junh feneja
-Per Santa Crotz de mai [03/05], pastre, prangièra fai, ton bestial manja pro; mas a Nòstra Dama de setembre [08/09],
prangièra te defendi: se prangièra tu fas, ton bestial manja pas
-Quand plòu per Pentacosta, lo lach creis o merma d'una crosta
-Quand plòu per Sant Medard [08/06], quaranta jorns de pluèja o de bard, se Sant Barnabè [11/06] li còpa pas lo pè
-Quand plòu per Sant Medard [08/06], la recòlta demenís d'un quart, se Sant Barnabè [11/06] li còpa pas lo pè
-Que lo blat negre a Sant Barnabè [11/06] sens semenar non siá, mas s'atanben al camp èra tròp bèl, se reduiriá en bufada.
-Un pastre que val quicòm es pas a logar per Sant Joan [24/06]
-Per la Magdalena [22/07], la notz es plena
-A la Magdalena [22/07], la notz es mièja, l'ametla plena
-Qui cauca sens lo mes d'agost, cauca sens gost
-Per Sant Bartomieu [24/08], la conolha sortís del niu
-Per Nòstra Dama de setembre [08/09] velhadas d'atendre
-Pluèja de Sant Ferriòl [17/09], volonta pas l'auriòl.
-Per Sant Miquèl [29/09], lo despertin monta al cèl
-Per Sant Luc [18/10], la nèu sul truc
-Per Totsants [01/11], la nèu pels camps
-Cada paure a son Sant Martin [11/11]; cada panaire son marrit matin
-Per Sant Martin [11/11] mena tas cabras aboquir
-Per Sant Catarina [25/11], lo pòrc coïna
-Se las tres vergas per Sant Andrieu [30/11] trescòlan pas davant que las polas sortiscan del niu, aquò anóncia pas res d'aboriu
-Per Sant Andrieu [30/11], arriba ton vaciu; se l'arribas pas, per Pascas l'auràs pas
-Per Sant Andrieu [30/11], lo pòrc al riu
-Per Sant Andrieu [30/11], veiretz la peissonièra al riu
-La nèu d'Avents met de dents
-Pel mes dels Avents, pluèjas e vents e fregs cosents
-La poda d'Avent fa beure pus sovent
-Decembre vòl lo pan dur e non tendre
-Per Santa Lúcia [13/12], los jorns an alongat d'un saut de piuse
-Qui comença l'ivèrn sens pastura, de dur a la fin n'endura
-L'ivèrn es pas un bastard: quand ven pas lèu, arriba tard
-Per Nadal [25/12], lo jorn creis d'un saut de gal
-Qui per Nadal [25/12] se solelha, per Pascas s'estorrelha
-Quand genièr es lauraire, febrièr es pas son fraire
-Genièr amassa las socas, febrièr las brutla totas
-Genièr fa lo pecat e març es acusat
-Totjorn per Sent Vincenç [22/01] l'ivèrn pèrd una dent
-Per Sent Vincenç [22/01]; los glaceirons pèrdon las dents o las recòbran per longtemps
-Per Sent Vincenç la binada [22/01]; per Sent Joan la granada [24/06]
-Se febrièr non febreja, tot mes de l'an aureja
-La nèu de febrièr ne va coma un lebrièr
-De febrièr lo nevièr fa lo garbièr
-Passat lo mes de febrièr, lo jorn es entièr
-Pas de mes de febrièr sens flor d'ametlièr
-Quand febrièr rend pas sas fèbras, març las li rend
-Valriá mai veire un raubaire al granièr qu'un òme despolhat al camp lo mes de febrièr
-La nèu de febrièr val un femorièr
-Lo mes de febrièr es bon anhelièr
-Quand tròna dins lo mes de febrièr, tot l'òli claus dins un culhièr
-Per Nòstra Dama la candelièra [02/02], para lo prat de la ribièra
-Per Nòstra Dama de febrièr [02/02], mièg palhièr, mièg granièr e bacon entièr
-Per Nòstra Dama de febrièr [02/02], aja ton pòrc entièr; mièja mota e mièg granièr e mièg femorièr
-Per Nòstra Dama de febrièr [02/02], lo jornal entièr
-Quand la trida canta per Nòstra Dama de febrièr [02/02], tant de freg i a davant coma darrièr
-Per Sant Blase [03/02], de nèu dusca a la coa de l'ase
-Per Sant Blase [03/02],  los jorns alongan d'una vòlta de carri
-Per Sant Matiàs [24/02],  Lo mèrle poniá, L'agaça bastissiá
-Ajatz pas paur de l'annada de bissèxt mas d'aquela d'abans e d'aquela d'après
-Març polsós, abril plujiós, mai versós, junh serenós, pagés aürós e junh sens cessa rend lo pagés çò que deu èsser
-Quand març a cinc marçons, laissa pas ni caul ni tronc
-Per Sant Aubin [01/03], la pluèja se cambia en vin
-Quora que siá: pels fenhants, tots les jorns son fèstas
-Qui juna pas a las temporas, a l'infèrn compta las oras
-La matinada fa la jornada.
-Lo vendres es totjorn lo pus bèl o lo pus fèl
-Qui a un jorn de bon los a pas tots avols
-Bon jorn, bon an, l'estrena vos demandan


ROMÛNC:
-Auríl pluviós e mao ventós fan d'agost fermós
-Matinar e vesperar al decemne ol fan fáscas equant
-Janer grant mensu poral carbonér
-Genár fa'l pecat e març est incusat
-Genár fredér fa de l'agost un desert
-En passant le mensu de febrér, le jorn est entér
-Arga de febrér impla'l granér
-Fred hibern, estoi d'infern
-Hibern de pruinas, reculha de frûc musa
-Elas pluvias de l'hibern venen de l'infern
-Nef de nadal nu ven mal
-N'autumn e hibern, que trema'l malat
-Pelhos Rees ols jorns e le fred cresçen
-Per Sant Antau, elas quinc e cêu sólej
-Per Sant Blas cigonhas veirás
-Ánh dolent esquélh que porta nef, pluvia e vent
-Nef n'advent ánh de vents


Refranhs sús ela natura:


OCCITÁN:
-Aiga mòrta fa maissant riu
-L'aiga sortís del sen de sa mair
-Per anar pus luènh negar son paire
-Te fises pas a las aigas mòrtas: quand se debondan, son las pus fòrtas
-L'aiga correnta es pas bruta ni pudenta
-La frescura de l'estiu mena l'aiga al riu
-Ont l'aiga dormís, i a un gorg
-Cal pas dire jamai: d'aquela aiga non beurai
-Per aprene a pregar, dessús mar cal anar
-Nòu jorns de nèu es femason, nòu jorns en lai es una poison
-Annada de nèu, annada de blat
-Plòu totjorn suls pus banhats
-Lo bèl matin, pluèja al despartir; lo bèl de la serada met lo boièr a l'arada
-L'arquet de la serada met lo boièr a l'arada; l'arquet del matin lo met en camin
-L'aclon del matin devinha de pluèja a l'espertin
-Montanha clara, Bordèu escur, signe de pluèja de segur
-Quand lo fum es per la comba, prend ta forca e vai a l'ombra; quand es pel puèg, vai al suspluèch
-Cèl pomelat, femna fardada, son de corta durada
-Quand plòu e fa solelh, lo diable bat sa femna amb un postelh
-Quand lo solelh se regarda, a la pluèja, pren-te garda
-Rogieròla del ser, lendeman de solelh; rogieròla del matin, de pluèja al despertin
-Lo solelh de l'espic al gran, quaranta jorns se colcarà
-Lo solelh que se colca rossèl, lo lendeman se mostrarà bèl
-Solelh que se colca amb l'autan, pluèja al lendeman
-Vent de montanha, quand ritz, reganha
-Tots los vents baton pas a la meteissa pòrta
-Per las grandas pòrtas passan los grands vents, e per las pichòtas, los pensaments
-Bisa fòla dins tres jorns es mòla, o nòu jorns demòra
-Bisa reganhosa dins tres jorns plujosa
-Amb la bisa, lava ta camisa; amb l'autan, còi ton pan
-La bisa qu'estiva, l'autan qu'ivèrna remplisson la casèrna; la bisa qu'ivèrna e l'autan qu'estiva fan l'annada caitiva
-L'autan remplís la coja e lo vent bas la voja
-L'autan de la nuèch passa pas lo puèg; l'autan del jorn dura nòu jorns
-Lo marin es coquin: quand ritz, traís
-La luna e la nuèch: quand la luna torna en bèl, dins tres jorns pòrta capèl
-Luna palla, l'aiga davala; luna roja, l'aura se voja
-Luna, quand tu veiràs novèla lo mars gras, fòrça tròns entendràs
-Luna mercruda, femna barbuda; de cent en cent ans, n'i a pro amb una
-Per semenar ton blat, agaches pas luna ni lunat, mai que metes pas lo blat dins lo fangàs
-Bèla luna novèla dins tres jorns serà fèl
-La clartat de la nuèch seca pas lo puèg
 
ROMÛNC:
-Arga que nu vols abeuer láisca-la passar
-Áer de levant arga devant
-Matinar e vesperar al decemne ol fan fáscas equant
-Mar sien vent nu porta bon temp
-Bufaga n'aul, pluvia en bas
-Bufaga bassera sér estivalera
-Ánh dolent esquélh que porta nef, pluvia e vent
-Depus dál procela ven ela calmaría
-Tempésta n'arribant, ven en morgujant 


N'aquesta combrá "Mon Occitània" i-há mults de plus, pró nu vuel posar-ols par nu far aquesta plecada atán pessant, deset esquelhs que remanen ja nu son d'ols temas qu'heo dit que seríen ols refranhs c'acu poso.