12 jun. 2010

Bordáus

Bordáus (Bordeaux [bɔʁˈdo] en francés, Bordèu n'occitán), est una cibtat portuaria de l'ovest de Gasconha, capla dál rigión d'Aquitania et ela prefectura dele departament de Gironda. Cêuna poplança de 241.000 habitants nela cibtat, 845.000 nela sue áreja metropolitana (Merignac, Pessac, Talence e un'altras minors) e plus d'1.200.000 hab. nela conurbación Bordeaux-Libourne-Arcachon e un'altras entitats minors, est ela setena unitat urbana plus poplada de tota França et ela secunda (par qualques terça tras Tolsa) d'Occitania tras Marselha.


Geografía


Est travesada prel flum Graona. Est un port accessibil par ols escafs, reformat per Abel Julien Pagnard á partir de 1897, pró ela maoritat s'aturan plus sús, principalment á Bassens e Lo Verdon de Mar (Le Verdon-sur-Mer). Posej le durrés pont sús le Graona, le pont d'Aquitania, plus alá de Girond sól est franquejabil mueisant pontons. Depus d'un ráped period de despoplament e d'importants travalhs de renovament d'ols quartals plus antícs, le poplament dál cibtat s'há estabiliçat. Contemporáneament, l'aglomeración s'est en desvlaupant á un ritme ráped, en força d'un fort espanciment urbanístic. Aquest espanciment est deút á qu'elas vivendas ralament exceden dáls dúas uo tres aulteças, jusque n'ols suburbies propincs al centre dál cibtat.
Depus d'aver abandonat un project de metre liger automátic dele tipus VAL (Vehícul Automátic Liger), Bordáus ge dotó d'una rede de tram, inaugurada'l 21 de decemne de 2003; una dáls sues particularitats est l'absença de catenaria nelas çonas turísticas aujac est nodrescut des l'astrác.


Demografía


Entr'ols censals de 1999 e 2007, ela poplança passó de 215.363 habitants á 240.000 habitants nel destrit municipal (ols durresus dats la existiman en 267.000 hab.). En l'extensa áreja metropolitana c'odi conforma'l conjunt urban Bordeaux-Libourne-Arcachón (e un'altras entitats minors), vesquen plus d'1.200.000 habitants.


Locars d'intrés


Le Port dál Lhua de Bordáus fo declarat Patre de l'Humanitat per l'UNESCO en 2007 prel conjunt urban precelent que representa. Le Port dál Lhua, cibtat portuaria de Bordáus en l'ovest d'Occitania, est inscript acumna cibtat estórica habitada, un conjunt urban e arquitectónic supraixent, crejat en l'época de l'Ilustración, ols cuis valors ge manuteneron fastela prima majetat dele sécul XX, cêu plus bastiments protegits que deguna altra cibtat francessa excepte París. Se'l recognosçe équament prel sui rol estóric cum locar de canmiament de valors cultuals durant plus de 2.000 ánhs, particularment des le sécul XII deút aols suis enlaçaments comercials cêu Grant Bretanha e ols País Basus. Ols plans urbans e conjunts arquitectónics de principies dele sécul XVIII aínde plaçan á ela cibtat acum enxemple destacat de tendenças clásicas e neoclásicas innovatoras e li donan una excepcional unitat e coherença urbana e arquitectónica. Ela sue forma urbana representa'l trunfe d'ols filósofs que desideravan far cibtats que fossen cresols d'humanisme, universalitat e cultura.
Entr'ols suis monuments destacan l'anfiteatre román (sécul III), elas clesias románicas de Sant Severin e dál Santa Croç, ela catedral de Sant Andréas (séculs XII-XVI) et ela clesia d'eleisc estil de Sant Micêl. L'actual ajuntament (antíc palaç arcîepiscopal) e le teatre Victor-Louis son edifiçus neoclásics dele sécul XVIII. Museis de Belas Arts, d'Aquitania e Centre d'Arts Plásticas Contemporáneas.


Viticultura


Ela rigión de Bordáus est fogar d'ols plus prestigiosus produidors de vin dele mon. Tant ols tints cum ols blancs ge confingen acu. Existen en contorn de 14.000 produidors de vin, 117.514 has. de vinhals, 400 comerciants e un volúmin d'afer de 14,5 milhardes d'euros. L'Academia de Vin de Bordáus fo condida en 1948 per l'iniciativa d'un grup de personalitats vincladas á l'afer dál viticultura bordalessa. Ge composa de quaranta académics entr'ols quals comptan prioritariament ols proprietárs dáls vendrimias plus prestigiossas dál rigión e aután dúos Académics francesus, ascritors, artistes, esçients e universitárs. Ge composa aután de membres asociats c'agrupan n'esçerco cent deç castels que produjen le plus ault grat de qualitat, perdán comerciants e agents que son le sui perlongament.
Le Bordáus tint, que's denomna "claret" n'Argentina e Anglaterra, ge confinge gernialment á partir d'una voltura de racims, cum Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Merlot, Petit Verdot e Malbec. Le vin blanc ge confinge á partir de Sauvignon Blanc, Semilhón e Muscadelle (moscadél).
Ela rigión vinícola de Bordáus est devisada en dúas sosrigions, inclusas Saint Émilion, Pomerol, Médoc e Graves. Ols quinc vins tints premier cru (quator des Médoc e una, Château Haut-Brion, des Graves), institujits prel Sorciment oficial de vins de Bordáus de 1855 son entr'ols plus cercuts et encarits dele mon.
Bordáus, vis dál Platia dál Bursa

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...