Est travesada prel flum Graona (Garona n'occitán e Garonne en francés) e nel sui casc urban (Port de l'Embouchure) ge produj ela conflujença d'ols canals de Midi, Brienne e lateral dál Graona. Est invenida al sudovest dele país, á 90 km d'ols Pireneis. Est capla dele departament de l'Aula Graona e dál rigion de Meijorn-Pireneis, perdán cuma ela capla estórica dál provinça dele Langüedoc.
Receb l'apodament de Cibtat Rossa prel colour domelhatív n'ols edifiçus antics, fats cêu adreíls de visus. Ela sue auleça promej est de 141 metres, ela relevadura est puec accidentada.
 |
| Tolsa, ela Platia dele Capitolie |
Urbanisme
Elas câracterísticas estóricas dál cibtat hán conformadas elas seqüents çonas:
ela cibtat romana, aformada per carreras estretas e tortossas que nu sofrieron canmiaments importants fasta l'Eitat Moderna; ela cibtat mesviana, conservada á exceptacion dál sue muralha; ols suburbies dele sécul XVIII e XIX; le recent extrarradie: le bastiment de nombrossas urbaniçacions en sojócs propincs há ocasionat l'absorbiment per part dál cibtat d'aquests municipies.
Monuments
Clasificada prel Govern Francés cuma cibtat de l'Art e l'Estoria Tolsa compta cêun abondós patre arquitectónic, principalment inclús nelas 220 has. que delimita le sui bulevar intránei (ela maor çona protegida de França).
Monuments Religiosus
Deintre dele patre religiós destacan á l'ensom d'ols otri bastiments ela Basílica de Sant Sernín (una dáls maors d'estil románic n'Evrupa occidental e important núclei de pelegrinage dele Camin de Jácop) e le Monaster d'ols Jacobins. N'esent relevants aután ela Catedral de Sant Étien (Saint-Étienne- cêula sue voltura d'estils e materials), ela Basílica de l'Aurada (famada per ela sue Madona Nerja), le Monaster-musei d'ols Agustins, ela Capela-Hespital dál Grave (côl sui dombe en donant umbra á ela Graona) uo elas clesias de Nostra Seora dál Dalbade, de Taur uo l'antiquíssima Saint-Pierre des Cuisines entre un'altras.
Cae destacar ela grant varietat de cults representats nela cibtat que deset d'ols bastiments católics ja resenhats (per eser ols plus monumentals) compta cêu tempres protestants (cum esquélhs dáls carreras Salin e Pargaminières), ortodois (clesias de Saint-Saturnin e Saint-Nicolas), una sinagoga e nombrossas muçalhs.
Monuments Civils
Pró le maor monument dál "ville rose" est sien dubie de tipus civil, ge tracta dele Capitole uo Capitolie. Ela sejia de l'Ajuntament que dona nom á una grant platia monumental centre neurálgic dál vila. Destacan aután ela grá de tren de Matabiau, ela sala de concerts Halle aux Grains, ela presón de Saint-Michel, le paláç Niel uo l'anfiteatre román de Purpan, perdán en minor mesurament ols plus de 74 edifiçus particulars renacentistes (mults d'ols quals albergan odi museis uo institucions).
En l'apartat de çonas verts Tolsa compta (sien inclujir elas rivas dele flum e le canal) cêunas 1.000 hectáreas distribujidas entre 160 jardens e 600 puncts verts, entr'ols que destacan le Jarden Japonense per ela sue originalitat, le conjunt jarden des Plantes, Grand-Rond e Jarden Royal prel sui antigor e ols parcs de Pech David, La Ramée, Sesquières uo les Argoulets prel sui tamánh.
Le flum e le canal
Tras le Capitolie e Sant Sernín le maor atractív turístic tulusán ol constituj le conjunt c'aforman le flum Graona, ols suis ponts e las sues rivas. Destaca ela típica emplenta dele Pont Neuf (-Pont Nou- c'aunga'l centre côl quartal popular de Saint Cyprien) junt á l'antíc hespital de pelegríns (Hôtel-Dieu Saint-Jacques) e le parc dál Prairie des Filtres (locar d'ociament e pasei d'ols tulusáns e sejia dele festival musical Flum fol). Plur centres de exposicions s'acolpan á amos cots dele flum cum le Bazacle, le Château d'eau uo l'antíc macel comunal (Les Abattoirs).
Deset dál Graona ela cibtat ge vei travesada per plur vías fluvials de grant intrésse turístic frûc dele bastiment e successívs mijoraments dele Canal d'ols dúos mars. Arriba á elhe prel sudlest le Canal dele Midi, ópra culmen de l'engeniaría fluvial dele sécul XVIII e ben denomnat Patre de l'Humanitat per l'Unesco. Aquest desemboca nel Port de l'Embouchure, joncols esquélh de Brienne que l'aunga á ela Graona e l'adrial dál Graona que contina entro l'Atlántic.
Cae destacar ela grant varietat de cults representats nela cibtat que deset d'ols bastiments católics ja resenhats (per eser ols plus monumentals) compta cêu tempres protestants (cum esquélhs dáls carreras Salin e Pargaminières), ortodois (clesias de Saint-Saturnin e Saint-Nicolas), una sinagoga e nombrossas muçalhs.
Monuments Civils
Pró le maor monument dál "ville rose" est sien dubie de tipus civil, ge tracta dele Capitole uo Capitolie. Ela sejia de l'Ajuntament que dona nom á una grant platia monumental centre neurálgic dál vila. Destacan aután ela grá de tren de Matabiau, ela sala de concerts Halle aux Grains, ela presón de Saint-Michel, le paláç Niel uo l'anfiteatre román de Purpan, perdán en minor mesurament ols plus de 74 edifiçus particulars renacentistes (mults d'ols quals albergan odi museis uo institucions).
En l'apartat de çonas verts Tolsa compta (sien inclujir elas rivas dele flum e le canal) cêunas 1.000 hectáreas distribujidas entre 160 jardens e 600 puncts verts, entr'ols que destacan le Jarden Japonense per ela sue originalitat, le conjunt jarden des Plantes, Grand-Rond e Jarden Royal prel sui antigor e ols parcs de Pech David, La Ramée, Sesquières uo les Argoulets prel sui tamánh.
Le flum e le canal
Tras le Capitolie e Sant Sernín le maor atractív turístic tulusán ol constituj le conjunt c'aforman le flum Graona, ols suis ponts e las sues rivas. Destaca ela típica emplenta dele Pont Neuf (-Pont Nou- c'aunga'l centre côl quartal popular de Saint Cyprien) junt á l'antíc hespital de pelegríns (Hôtel-Dieu Saint-Jacques) e le parc dál Prairie des Filtres (locar d'ociament e pasei d'ols tulusáns e sejia dele festival musical Flum fol). Plur centres de exposicions s'acolpan á amos cots dele flum cum le Bazacle, le Château d'eau uo l'antíc macel comunal (Les Abattoirs).
Deset dál Graona ela cibtat ge vei travesada per plur vías fluvials de grant intrésse turístic frûc dele bastiment e successívs mijoraments dele Canal d'ols dúos mars. Arriba á elhe prel sudlest le Canal dele Midi, ópra culmen de l'engeniaría fluvial dele sécul XVIII e ben denomnat Patre de l'Humanitat per l'Unesco. Aquest desemboca nel Port de l'Embouchure, joncols esquélh de Brienne que l'aunga á ela Graona e l'adrial dál Graona que contina entro l'Atlántic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Aó vissitator, cuisque é quand serves le devut respect, le tui comment acuen ést ben resçebut é sedrá pervulgat. Á maor abondament fac primier un revissament. Merce!!