13 sept. 2009

L'Antic Catalán


N'aquesta nova plecada andré en ficánt mots antics uo desusats dál lenga catalana que'm vaia en trovánt nel diccionár C.V.B. uo n'altras fonts; cum ge puet veder l'antic catalán ést plus propinc, sé cae, á l'occitán; segond eu le catalán parlat vuejorn, ést á dir, "le catalán standard" ést una lenga que desumoradament comora bau'l castelyán, aquest, unit á que'n Catalupna vesquin un grant nombre de castelyán-parlants fai dele catalán vuejorn una lenga baun important nombre de paraulyas castelyaniçadas, que's gravesçe plus en apendent de qui ol parle, car ést saput que i-á cadascun... par tot cas, vedo muet melyor e jusque plus auctentic l'antic catalán que'l catalán doi á per comparar-ol bau l'occitán; en rus e nergeta poso la paraulya dele catalán antíc, ontre parentesi la paraulya catalana enjordanada (ést á dir, la forma cum ge diç actualment, e depus en cursiva e nergeta le traduiment al romunch) (font Diccionari català-valencià-balear):

A
A jorn cert (a dia prefixat; á jorn prefixat), Abri (arbre; arbre), Açut (assut; çuda), Áer (aire; ager, áer), Afaenament (enfeinament; fajina), Afaire (afer; afer), Afrevolir (afeblir; afeblesçer), Aglà/Aglan (gla; gland, landra), Agolar (igualar; eguar, equar), Ai/Ail (all; alye), Aimar (amar; aimar), Aital (tal; atal), Aitan (tan; atan), Alalotge/Alarotja (rellotge; erlój), Aloignar (allunyar; aluenhar), Altea (altesa; aulteça, aultor), Altretal (igualment; équament), Altrui (d'altri; d'otri), Amenla (ametlla; almidal), Anc (mai; jamaes), Ancor (encara; decar, encara, encor), Arabi/Arabo (àrab; árab), Aradre (arada, aladre; aradre), Arbolam (hortalissa; ortaleça), Areegar (adondar; acomodar), Arelotge (rellotge; erlój), Ariopagi (areòpag; aeropac), Arma (ànima; ánima), Arolotge (rellotge; erlój), Arondeta (oreneta; alidona), Arsepèlec (arxipèleg; arcepélac), Ascendença (ascendència; asçendença), Asile (asil; asil), Asserir (assegurar; securar), Atrivença (atreviment; estrevença), Auba (alba; alba), Audir (oir; audir), Aul (àvol; catív), Aulana (avellana; nocha, nochela), Aultre (adúlter; cégul), Auna (alna; ana [antiga mesura de longor]), Aur (or; aur), Aurella (orella; orelya, oreyla), Ausades (certament; aosadas, certament), Ausir (oir; audir), Austor (astor; astor), Aut-ta (alt-ta; ault-lta), Aüt/Aüda (hagut, haguda; avut, avuda), Autreiar/Autrejar (otorgar; autorgar), Autumno (tardor; aptun, autumn), Auvella (ovella; oueilya, ovelya), Avesca/Avesque (bisbe; evíscop), Avironar (circuir, enrevoltar; arrodejar), Avocació (advocació; vocasçior), Avoncle (oncle; oncle), Avostarda (avitarda; avucasta),

B
Badomeries (futilitats; futileças), Bas (baix; bax, bas), Bausia (traïció; traída, traiment), Becaria (carnisseria; macelaría), Beire (got; véride), Bel (bell; bel), Berbitz (ovella; bident, oueilya), Beutat (bellesa; beltat), Bivaro (castor; befre), Bleix (pantex; resolgament), Bleixar (pantexar, resolgar), Bori (mantega; butir), Borsa (bòssa; borfa, bursa), Brac (fang; brat), Breç (brell; bret), Bubó (òliba; chieca, chueta), Buçó (ariet; beçon), Buial (claraboia; lucernár), Bullicam (llac bullent; font termal), Buruga (berruga; verruca), Butega (botiga; botiga)

C
Capana (cabana; capana), Caf (impar; impar), Calar (callar; tacir), Cald (calent; cauld), Calender (calendari; calendár), Calliditat (astucia; asto), Calt (calent; cauld), Camals (botes; estivals), Campanil (campanar; clochel), Carriera (carrèr; carrera, rua), Carrobla (garrofa; garrofa), Caul (col; clolha), Causa (cosa; cossa), Caut (cald, calor; calura), Cavalier (cavaller; cavalyer), Caxalejar (rosegar; mordicar), Cell/Cellò (allò; ilyo, aquele), Certança/Certansa (certesa; certanetat), Cirque (circ; circus), Clerc (clergue; crélic, crigue), Cloir (cloure; clusar) Ço (això; aço, ço, aqués), Cobeea/Cobeitat (cobdícia; cobiça), Cobeitós (cobdiciós; cobiçant), Cobejar (cobdiciar; cobiçar), Coc (cuiner; coquinár), Coc (clatell; cotóc), Col (com el; cum le), Coloigna (Colònia [ciutat]; Colopna [cibtat]), Coltell (ganivet; cultely), Coltellada (ganivetada; cultelyada), Coment (comentari; coment), Compaina (familia; familia), Conductier (conductor; conducter), Consegre (conseguir; conseqüer), Consirar (considerar; Considerar), Còp (pica, bafega), Craensa (creença; crejiment), Crau (creu, croç), Creedor (creditor; creedor), Creire (creure; creder, crejer, crovier), Creix (augment; augment), Criament (criança; criament), Crotz/Crou (creu; croç)

D
Daorat (daurat; orat, aurat), Deè/Deèn (desè; dedziesme), Deembre (desembre; decemne), Defalt (falta; manca), Degú (ningú; degun), Dejorn (de bon matí; ajorn), Dejutjat (judicat; judicat), Denant (davant; avant), Deperir (perir; esperesçer), Derrenclir (deixar; laiscar), Desacort (discordia; discordament), Desconfir (derrotar; desbalçar), Deseixida (sortida; exida, ixida), Desirança (desig; desidér), Desperança (desesperació; desperament), Desperar (desesperar; desperar), Dessirier (desig; desidér), Destric (dany, perjui; dapnament), Destrigat (detingut; arrestat), Desumpte (deducció; deduccion), Déus (déu; dei, díu), Die (dia; jorn, die), Domenge (domini; domen, demanie), Dondo (follet; breimant), Doptança (dubte; dubie), Dretería (destresa; desteritat), Druda (concubina; quencoba), Drudería (concubinat; quencobanat), Drut (adùlter; cégul), Dui (dos; dúos)

E
Egal/Egual (igual; equant), Eissament (així mateix; pariment), El bon jorn (albada; alba), Emblar (robar; robir), Embronc (corbat; adunc), Empaitar (impedir; empechar), Espital (hospital; espital), Espolander (marmessor; marmesor), Esporta (senalla; esporta), Eu (jo; eu), Endeny (indignació; endepnament), Endrèssament (endressa; endreç), Endúcies (treves; tregas), Enfalegar (enlluernar; enlucernar), Enfre (entre; ontre), Enmatricular (matricular; matricular, enteserar), Enterveniment (intervenció; entreveniment), Entradir (introduir; introduir), Entrament (entrada; plecada), Equator (equador; equator), Escarabina (carrabina; carabín), Escient (sabedor, savi; esçient, sapitor), Escuriment/Escuritat (fosca, foscor; escureça), Esfalt (asfalt; aspalt), Esglea (església; clesia), Espadó (eunuc; megabíç, espadon), Espandre (expandir; espancir), Espatxament (despatx; despachament), Espassament (sovint; espesament, souin), Espes (freqüent; espes), Espifarrat (balafiat; espelfarrat), Espilleta (espitllera; berragola), Espillets (ulleres; lunets), Esquinçament (esborranc; garafet), Estandarder (abanderat; banderat), Estércol (femta; fim, fiom), Estrafalaría (picardía; picaría), Estremitut (sotroc; tremesçiment), Etísic (tísic; tref), Eu (jo, eu), Exeguir/Exequir (executar, secutar)

F
Fàbrega (fábrica, ferreria; fabria, ferrería), Faç (cara; faç), Faidit -prov.- (desterrat; desterrat), Faire -prov.- (fer; far), Famina (fam; fame), Fantasi (infant -soldat-; infant), Fauda (falda; gona), Faus (fals; fals), Feador (faedor; facedor), Feç (feces; feç), Fedel (fidel; fíd), Femna (femella; femna), Feu (feces; feç), Fibaill (gafet; gafet), Ficsar (fixar; finsar, fixar), Fictament (fingidament; fengidament), Fidúcia (confiança; fucia), Figir (fixar; finsar, fixar), Figuer (figuera; figár, figuera), Fim (fem; fim, fiom), Fisel (fidel; fíd, fidel), Fivella (sivella; fruielya), Fixuria (fita; fit), Fleixa (estaca; calvet), Flom/Flum/Fluvi (riu; flum, flumen), Foldre (llamp; lampe, refucil), Forest (bosc; bosc), Forsenaria (furor; furor), Forsenat (furiós; furent), Fraire/Frare (germà; frair, frer), Fraxne (freixe; frexen), Frementa (fragment; armon, fragment), Fromatge (formatge; formage), Froment (forment; frument)

G
Gaiesa (joia; alecrament) Gara -franc.?- (estació del ferrocarril; gár), Gardar (mirar; catar, esgardar), Garnisó (guarnició; guarniment), Gasanyar -prov.- (guanyar; guanar, gapnar), Gelós (zelós; gelós), Gerofle (clavell; gariofilea -especia-), Ginyer (enginyer; engepner), Girofle (clavell; gariofilea -especia-), Glai (espasa; glad, espata), Gleia/Glésia (església; clesia), Gleua (gleva; gleba), Gona/Gonela/Gonella (túnica; tunicela), Grai (grall; grai), Granívola (calamarsa; garnís, grandin), Grasal (graal, greal, gresal; greal), Grevança (perjudici; perjudiç), Groç (gros; gros), Guà (guant; luva), Guadanyar (guanyar; guanar, gapnar)

H
Haesmar (judicar; judgar, judicar), Hair (odiar; osgar), Haonir (afrontar; enfrontar), Harda (esquirol; escardol, arda), Hir (ahir; eri), Hoc -occ.- (sí; xion), Hom (home; omne), Homei (homicidi; omecily), Honta (afront; enfrontament), Hostal (casa; maison), Hugonau (hugonot; hugonet)

I
Ídola (ídol; ídol), Ieu (jo; eu), Imaginament (imaginació; maginament), Implorament (imploració; guajament), Importable (insuportable; importabil), Incarnació (encarnació; encarnament), Infricció (infracció; contrafaccion), Inraó (desraó; encolta), Irruir (envestir; embatir)

J
Jacme (Jaume; Jac, Jácom), Jatsia (encara que; maguer), Jausent (content; content), Jausiment (gaudi, gaudiment; godei), Jausir (gaudir; godir), Jogueïna (joguina; trastul), Johí (juí; judíç, joíç), Joi (goig; godei), Joi (jou; lyuc), Jonó (Juno; Junon), Jorn (dia; jorn, die), Jornalment (diàriament; jornalment), Jos (avall; jús, sudo), Judicar (jutjar; judicar), Juia (jueva; hudia), Juïc (judaic; judéc), Jurcar (trigar; detardar), Jus (avall; jús, sudo), Jussió (manament; comendament)

L
La (allà; alá), La doncs (llavors; essora), Lampa (llàntia; lámpada), Laor (llaor; lodor), Leó (lleó; leau), Leuar (llevar; ercer), Li (els; ols, lus), Lia (lliga; lega, liga), Laissar (deixar; laiscar), Laltrier/Laltrer (l'altre día; l'autre jorn), Leher (lloc, loc, locar), Lieu (lleu; lief, levi), Litge (súbdit; súbdit), Litjança (vassallatge; avassalyament), Lla (allà; alá), Llaó (lleó; leau), Lleal/Lleial (legal; leigal), Lledesme (legítim; legítim), Llençolets (bòlquers; boquíns), Llèvans (clemàstecs; pregantia), Llivell (nivell; libel), Llong-ga (llarg-ga; long-ga, lung-ga), Llunijarse (allunyarse; aluepnar se), Lluu (llum; luniera, lumen), Loia (llotja; losja), Lui (ell; eli), Luor (lluor, llugor; claror, claritud), Luu (llum; luniera, lumen)

M
Maala (malla; mealya), Madona (senyora; seora), Maell (escorxador; macel), Mai (més; plus), Maire -occ.- (mare; máer), Mairina (padrina; prónuba), Man (mà; man), Maisó (casa; , maison), Masell (escorxador, macel), Mealla (malla; mealya), Medi (Mig; Muei), Menaça (amenaça; minaça), Menaçar (amenaçar; minaçar), Mençoneguer (mentider; mintrós), Meoll (moll; moquelya), Mesala (malla; mealya), Mestrar (ensenyar; ensepnar), Miió (minyó; garçon), Moïble (movible; amovibil), Mon (net; net), Monçoneguer (mentider; mintrós), Moniment (monument; moniment), Mora (demora; demorança), Moro (morro; beic), Mors (mos; mos), Mosquea (mesquita; muçalye), Mou (manera, modo; manier, mued), Movable (movible; amovibil), Moveder (movedís; amovedíç), Mundar (netejar; netar)

N
Naqueix (també, igualment; autrossí, par semelabil), Ne (ni; ), Nec-Nega (ocult, amagat; latitant, ascusat), Nedesa (netedat; nitor), Nèdeu (Net; Net), Nient (res; nient, ren), Noè-ena (novè; novéssim-ma), Noembre (novembre; novemne), Noja (molèstia; emprepna), Nola (rótula; rótula), Nona (novena; novena, novéssima), Notement (nota; nonta), Nourer (danyar; damnar, dapnar), Noxa (dany; damnage, dapnament), Nuedat (nuesa; dusnament, nudeç), Nuil (ningú; degun), Nuit (nit; neuch-cha), Nujar (enutjar; estiçar), Nullhom (ningú; degun), Nuu (núvol; nue)

O
Obició (objecció; obstança), Obicir (objectar; objectar), Oblivió (oblit; oblidament), Obte (óbit; óbit), Obteniment (obtenció; aseguiment), Obtès (obtingut; aseguit), Oc (si; xion), Odor (olor, odor), Oi (odi; usgo), Oprémer (oprimir; opresar), Orolonge (rellotge; erlój), Orrupte (sobtadament; sopitapnament), Ors (ós; ors, urs)

P
Paela (paella; padiyla, padilya), Palaci (palau; palaç), Pandecosta (pentecosta; quinquaesma), Panicer (panader; paunatier), Paó (peó; peion), Paor (por; paor), Parastalge (prestatge; plater), Parc (cleda; berunt), Paricia (epifania; aparicio domini), Pariment (part; pariçon), Pasca (pasqua; pascor), Patz (pau; paç), Paubertatz (pobresa; pauprisme), Peade (empanada; artal), Peira -occ.- (pedra; pedra), Peixador (pescador; pescator), Penser (pensament; penssier, penso), Per tostemps (per sempre; per tojorn), Pera/Pere (pedra; pedra), Periculosament (perillosament; periclosament), Plage (platja; esplaja, splaja), Plagi (pregària; rogaria), Plaja (platja; esplaja, splaja), Plavir/Plevir (aprofitar-se; aprodefar-si, prodefar-si), Plúbia/Pluge (pluja; pluia, plúvia), Plus (més; plus), Polm/Polp (pólip, pòp; octop, plióp), Pople (poble; pópul, puble), Populació (població; populatura, populança), Popular (poblar; popular), Poquea (poquesa; poquedum, poquedumne), Portulaca (verdolaga; beldroaga), Prest (prèstec; prestimonie), Pro (profit; prode, proi), Puniment (punició, càstig; puniment), Pus (més; plus)

R
Raaç (ras; ras), Rasina (reïna; resian), Rasor (raor; arrasura), Rau (rabí, ravi), Raú (raó; raon), Rauba (roba; raupa), Realme (regne; realme), Recolta (collita; reculha), Redigir (reduir, reparar; reduir, reparar), Regina (reina; regina), Reialme (regne; realme), Renard (guineu; vulp, vulpe), Ris (arròs; oríç), Robinet (aixeta; brolyarc), Rua (carrer; carrera, rúa), Ruada (rosada; rucelya), Ruga (ruca, ruques; ruqueta)

S
Sa (sal; sal), Sans (sense; sien, sinse), Sapi (Savi; Sage), Sartor (sastre; sartor), Sartoria (sastreria; sartoría), Sauvatge (salvatge; selvage), Sàuvia (sàlvia; selima), Senyer (campaner; clocher), Sènyer (senyor; seor), Ser (vespre; ser, vésper), Servu (serf; serve), Siena (sisena; sesena), Solell (sol; sólej, sol), Sos (amunt; sús), Suflar (bufar; suflar), Sus (amunt; sús)

T
Tai (tall; talyament), Taller (carnisser; macelar), Tartuga (tortuga; tartaruga), Tau (talp; talpa), Tauló (pissarra, fínder), Tor (torre; tor, tur), Tost (aviat, prest; tost), Tostemps/Tot temps (sempre; tojorn), Tots jorns (sempre; tojorn), Traapa (tàpera; crapa), Tradir (Trair; trager, tra[h]er), Traedor (extractor; extractor), Trau (biga; trabe), Trear (triar; triar), Treenta (trenta; treienta, trinta), Tro (fins; atánes, fasta), Tro (tron; tron), Trop (massa; assaç) Tua (teva; tue), Tudar (apagar; afeichar, escandir), Tudela (tutela; tutela), Tudiz (cada día; cadaljorn), Tuit (tots; tots), Tusó (toisó; tuson)

U
Uitubri (octubre; uotubre, octobre), Unqua (mai; mai)

V
Vailet (Patge; Valet, Page), Veire (got; vérid), Venema (verema; bosra), Verm/Verme (cuc; verme, vrem), Visatge (vista, vidença, vis), Volp (guineu; vulp, vulpe).

4 comentarios:

  1. Bastants d'aquests mots son grafies on la A o E representa la vocal neutre del català oriental (plage) o representen un estat fonètic anterior de la llengua (caul) o son purs occitanismes. Uns quants son variants del mots actuals, i uns pocs son formes més catalanes, a cops compartides amb l'occità (arabi)

    ResponderEliminar
  2. Corregiu: BOcaria (carnisseria; macelaría), Veire, panteIx

    ResponderEliminar

  3. D'on salliu els exemples... un exemple: ESPILLET que tant el DCVB com el Faraudo donen com a : "Mirallet de mà"

    ResponderEliminar
  4. Evás Pep, donce precipuament fascas ols tots comments e las ilyors accepcions provenint dele DCVB (le Faraudo nu ol conusçeva pas), tamtes alguantas accepcions sunt de diccionárs de "castelyán-catalán-latín" dele secle XIX qu'ei descarricats par acuen. Merce prol tui comment.

    ResponderEliminar

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...