20 jun. 2010

Una nova Evrupa

Ols destints amoviments polítics que percursan Evrupa fan pensar n'un nou mapa territorial dele "velh continent", al mien mued de veir Evrupa cuma l'entitat administrativa que cognosçem odi há remanida ja desfassada, câr vegada son plus ols velhs territórs que querimonian un "status" de nasçion nel marc continental. Territórs cêun pesgo estóric, polític uo económic important, territórs estórics, que tras ánhs de silenç tornan á escledir ols suis destrages c'una vegada perderon uo abrenunciaron elis medisus á ijúts.
Par eu, le mapa d'Evrupa devríe de donar un canmiament et enjordanar se aols temps actuals, e, sustot escultar elas uoces d'esquélhs que querimonian per ols destrages d'ols suis territórs, d'ols suis país, pudet elas cossas andríen qualcós melhor, e sustot aviessem una Evrupa plus justa, vaiam per parts, par eu le mapa evrupei seríe ansí:
Peníscola Iberíca: Dál Peníscola Ibérica surgiríen tres país, á saper: Catalunha, que seríe formada per Catalunha propriament dit e per elas íscolas Balejars, le País Valencián, ela Franja de Ponent, le Roselhon e le Carxe murcián, montas esquelh que's cognosçe normalment cum "Païssos Cataláns"; Galicia, que seríe composta prel sui actual territór (pudet podríe formar part d'aquesta Galicia independent ela çona asturiana occidental, hu ge parla'l galicián-eonaviec), e per durrés, Euskadi, formada per l'actual Euskadi, ela majetat plusaldemens de Navarra (formaríe part d'Euskadi ela Navarra bascófona, que cum dic, seríe ela majetat, de Pomplona par sús) e per durrés, Iparralde, le país basc-francés.



Mapa d'ols País Cataláns e dele domén lingüistic deintre n'aquests territórs, que comprehendríen Catalunha, Roselhon e Cerdanha, País Valencián, Franja de Ponent, Carxe murcián e l'enclav de l'Algher á Sardenha (Italia), magër Andorra ven cuma part d'aquest mapa á l'eser un país de parla e cultura catalana, pró ols nacionalists cataláns nu devríen inclujir-la deintre d'ols "Païssos Cataláns" e respectar le sui "status" de país independent des le Mesvianér.




Mapa d'Euskal Herria

Versión moderna dele Zazpiak Bat (elas Set Una), estema d'Euskal Herria, desenhat per Jean Jaurgain nel sécul XIX nel “Congrès et Fêtes de la Tradition Basque” sota'l lema Zazpi Uskal herriak bat (uo Zazpiak Bat) d'Anton Abbadia. L'estema tradicional portava ols lups dál Cá d'Haro en l'estema de Biscaia e le Re e ols canhons de Velate esquelh de Gïpúscoa.


Nela resta d'Evrupa devríen eser ols seqüents país:
Occitania: Formada per l'Occitania de deintre dál França, ela Val d'Arán (Catalunha, Espainha), elas Vals Occitánas dele Piemunt, ela Garda Piemuntés (La Gàrdia n'occitán), e, second qualques nacionalists occitáns, qualques territórs dele nord d'Aragon.





Mapa polític d'Occitania second le nacionalisme occitán, n'eli ge vei clarament cuma son inclujidas deintre dele territór occitán ela Val d'Arán, elas Vals Occitánas dele Piemunt e qualques çonas aragonessas e una pieta part de Catalunha entr'ela Val d'Aran e Andorra.


Bretanha, Corsega, Galhés, Escocia e Flandes, montas, le nou mapa d'Evrupa devríe veir nasçer nuef novas nasçions, totas elhes cêuna grant cárrica d'estória ád sues esquenas, elas restas d'independentismes-nacionalismes que i-há n'Evrupa, cum son per enxemple esquélhs d'Aragon, Andalucia, Asturias uo Canarias a Espainha (magër cum dic nela miena plecada d'aquest blog "nacionalismes deintre d'Espainha" vuejorn, practicament elas totas autonomías espainholas hán amoviments e grups "nacionalists" uo "independentists"), le nacionalisme alsacián francés, ols italiáns padán, sícul uo friulán uo le polonés silegián son meras idejas quimerinas, pró bon! nu seré pas eu qui lis negë le sui destre á escledir esquélh que voljant eser, total... per escledir que nu remanga.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...