Ela Cupa Santa

Ela Cupa Santa
Cupa Santa est le nom cêu qu'est cognoscuda á Occitània ela cupa d'argent cincelada que, le 1867, fo aquestada per soscripcion popular á Sabadelh e á Barcelona e oferta per qualques ascritors e polítics cataláns aols felibres prohençals en regradesçiments de l'aculhiment dispensat á Víctor Balaguer, essora exilat per ela sue oposicion al govern d'Isabel II.


Ela cupa est fulcida per dúas estatuelas femíneas que simboliçan Catalunha e Occitania. N'ols dúos brelócs que's trovan al pé, un contén una estrofa dele poem "La Comtessa" (uo "Cânt dál Cupa"), de Frederic Mistral, n'occitán, cêu text calcat sús una oda de Ronsard e música d'un vilancet prohençal, c'há devenit l'himne prohençal, cântat á ela maoritat de cirimónias rigionalistes uo folklóricas, e, n'especial, aol "Sant Estrel", banquet anhal d'ols felibres, hu ela cupa, plena de vin "Castèlnou del Papa" (Chateau neuf-du-Pape), va en passant de conmensal en conmensal.
Aquest text díç:


Ah! se me sabien entendre! (Hae! se'm sopiessen intender!)
Ah! se me voulien seguí! (Hae! se'm voliessen seqüer!)


Et en l'altre brelóc, dúas linias en catalán de "La dama del rat-penat", de Victor Balaguer:


Morta diuhen qu'és (morta dín qu'est)
Mes jo la crech viva (maes eu la crejo vívida)


Nela part susera díç:
"Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provença, Mistral, Romanilha, Aubanel, Roumineux, Bonaparte, Wyse, Mathieu, Gaut, Crouzillat, Brunet i altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer" (Recort ofert per patriçus cataláns aols felibres de Prohença .... - ge detalhan qualques nomnes - ... per l'hospedalería donada'l poet catalán Víctor Balaguer)


Lítera dál cânçón:
 
En grafia clásica
 
Provençaus, v'aicí la copa
Que nos vèn dei catalans:
A-de-rèng beguem en tropa
Lo vin pur de nòstre plant!

repic
Copa santa,
E versanta,
Vuèja a plen bòrd,
Vuèja abòrd
Leis estrambòrds
E l'enavant dei fòrts !

D'un vièlh pòble fièr e libre
Siam bensai la finicion ;
E se tomban lei Felibres,
Tombarà nòstra nacion.

D'una raça que regrelha
Siam bensai lei primièrs greus ;
Siam bensai de la patria
Lei cepons e mai lei prieus.

Vuèja-nos leis esperanças
E lei raives dau jovènt,
Dau passat la remembrança
E la fe dins l'an que vèn.

Vuèja-nos la coneissènça
Dau verai e mai dau bèu,
E leis autrei joïssènças
Que se trufan dau tombèu.

Vuèja-nos la poesia
Per cantar tot çò que viu,
Car es ela l'ambrosia
Que tresmuda l'òme en dieu.

Per la glòria dau terraire
Vautres enfin que siatz consènts,
Catalans de luenh, ò fraires,
Comuniem toteis ensems!


En grafia mistralenca
 
Prouvençau, veici la Coupo
Que nous vèn di Catalans:
A-de-rèng beguen en troupo
Lou vin pur de noste plan

repic
Coupo Santo
E versanto
Vuejo à plen bord,
Vuejo abord
Lis estrambord
E l'enavans di fort !

D'un vièi pople fièr e libre
Sian bessai la finicioun ;
E, se toumbon li felibre,
Toumbara nosto nacioun

Coupo Santo...

D'uno raço que regreio
Sian bessai li proumié gréu ;
Sian bessai de la patrío
Li cepoun emai li priéu.

Coupo Santo...

Vuejo-nous li esperanço
E li raive dou jouvènt,
Dóu passat la remembranço,
E la fe dins l'an que vèn,

Coupo Santo...

Vuejo-nous la couneissènço
Dóu verai emai dóu Bèu,
E lis àuti jouïssènço
Que se trufon dóu toumbèu

Coupo Santo...

Vuejo-nous la Pouësìo
Per canta tout ço que viéu,
Car es elo l'ambrousìo,
Que tremudo l'ome en diéu

Coupo Santo...

Pèr la glori dóu terraire
Vautre enfin que sias counsènt.
Catalan, de liuen, o fraire,
Coumunien toutis ensèn!

Coupo Santo...