1 sept. 2009

Viage prela Val d'Aran

L'oncai 15 d'agost viajam á ela Val d'Aran per secunda vegada, nela prima, (crejo que fo per julie) andam ungada et exclusivament á Vielha ela capla dál Val, laiscam parcada ela varjatura e andam á ela platia dele sojóc (parci!! capla) hu ge trova ela clesia de Sant Miqueu cêula sue avimada tor, l'intránei dál clesia eu ol qualificaríe cum d'un románic fuort senzet e fuort impactant al vis.
Tras far un piet percurs per ela carrera principal dele sojóc plecam á manjar al restaurant "Mandronius" especialiçat plus ben en manjar ráped, le paun pagés est ela cêssa!, dele tamánh d'una gábata; aol que sembla l'atal Mandronius fo un giagant dál Val que lutó (e devintó) versus ols románs.


Tor dál clesia de Sant Miqueu a Vielha
Depus de manjar abondadament posam viage ença cá cêu l'ideja de tornar á aquestas terras part de l'Occitania, e ansí ol fám aquest 15 d'agost, una vegada finidas elas vacanças d'ogánh n'Andorra, exordim rumb de nou á cá cêula malestança de qui há estat uns jorns de braioca máer n'un locar hu ge trovava ben e nu ol vuel laiscar. Secâ cum nu volievam pas que's finiés l'estoi tornam á aferrar rumb ença ela Val d'Aran, arribam tot just á l'ora de manjar, plecam n'una borda de Baqueira-Beret, fuort polida per deintre cêu ols sofits de fust e grants trabes aután de fust, manjam á benment, eu manjé un plat de paté boníssim e me remano curt, le melhor qu'heo tastat, desent, câr vegada que vue per ela val me compro paté dalí; depus de manjar continuam le viage per ela val, nos aturam á Salardú, un sojoquét d'ensonhacion cêu maisons de pedra e tevlats d'ardosa (bon, cuma elas totas maisons dál val), ela clesia d'aquest sojóc est una passada, sustot ols frescus dele sofit.
 
Sofit dál clesia de Salardú
                                                     
Depus de far un munt de fotos á Salardú, continuam le viage, en passant per ela capla Vielha, magër aquesta vegada passam de long, aquesta vegada l'objectív era ela localitat de Bossóst, aprés França.
Aután Bossóst est un sojóc polit (que sojóc dál val nu ol est?), plecam per l'Avenguda Greuer deth Duc de Denia, una carrera arborada mult al placement francés, le sojóc era en festa maor onde multas carreras son exornadas cêu gïrlandas e lucérnulas; á Bossóst compeço una recerca pelhos tots somovents d'una barreta cêula croç occitána (ela croç d'ols cómits de Tolsa de Langüedoc), demando per un bon nombre de somovents, en degun l'hán, pró me dujo un envaresçiment majúscul, eu pensava c'atán sús nu arribaríen pas ols ditosus trais de farfalás (de zigana, cum comunament se'ls consueta dir), pró era gresquejat, nu sol avieva trais de zigana nisi c'avieva un'altres abalors espainhols cuma castanhetas uo câpeis corduvenses..., le perqué d'aquest?, defácile, Bossóst est aprés França (malavés 20 km prel colh dele Portilhon e qualcós mens crejo eu per ela rauta Bossóst-Les) e clar, qual est l'omágen de tota Espainha (independentment dál çona que seja) par ols estrangérs? doncas esquelh que's vende á Bossóst, Madrid, Barcelona uo Conca, par ols estrangers imos eintes habilhats de flamenco, cêu câpei corduvense, jaquetilha curta e pantalons de torejador ols homs e trai de zigana cêu alfaniga e cûcaolhs d'encerc elas donas, poren aquest est esquelh que's pot veir n'equaqui escaprat d'equaqui somovent d'equaqui cibtat turística d'Espainha (jusque heo vist qualcós de tot aquest á Carcassona!! á plus de 200 km dál frontería espainhola, placarts en nunciant bregas de bravs, balhas "flamencos e sevilhanas", "paellas como en España", "sangría"... pardiobre!! pesia!!), flébil e tristós, pró ela reialitat des fa ánhs, aquesta est l'omágen que s'há venduda, ge vende e ge vendrá d'Espainha (sustot ge pinhoran en vender aquesta omágen elas proprias institucions oficials espainholas), adés e tojorn pelhos séculs d'ols séculs. Me vue de Bossóst cêun certán regust de nu aver pas abandonada ela taurina Espainha e cêun usgo câr vegada plus grant ença ol tot andaluç-espainhol (sólej, paelha, rumbas, flamenco, sesta, clat, bravs, vaquilhas, sangría...) malgrat tot, Bossóst ben merita plus d'una visitacion car malgrat tota aquesta parafernalia "cañí" cal visitar-la una e un'altra vegada per l'escantament que distilan elas sues carreras, ela clesia, ela Graona... tornaré á Bossóst, securament.


Bossòst, Platia Maor

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...