Robèrt Lafont

Robert Lafont (Nimes, 1923 - Florença, 24 de junçót de 2009) fo un lingüist, estoriador dál literatura occitana, poet, novelhador e dramaturc occitán.

Há estat professor de leunga occitana en l’Universitat de Montpelhier fasta 1986. S’há destacat prel sui defensament de l’occitanisme. Omne d’una activitat intelectual extraordinaria, condieu le Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion (Comitet Occitan d’Estudies e d’Acción, COEA) e assumieu ela dirección de diversus pervulgaments periódics ("L'ase negre", 1946, "Viure", 1962).
Escrebidor prolífic, ela sue ópra presenta dúas línias essencials et entegradas: una de pervulgament doctrinal en francés, hu há estudiada ela situación nu sól occitana nisi dáls totas minoranças deintre de l’estat francés; e un’altra propriament de crejament en leunga occitana, que constituj le punct de partença dál vera novelha n’occitan e qu’ést aután un derrompiment total cheula tradición folclórica avanterior. Há estat un d’ols teoriçadors dele clamat colonialisme entránh par far refrença á ela situación occitana.
Aután há produit teatre d’animación social. Há estat president de l’Institut d'Estudis Occitans pró exieu en 1981 per mor de tensions entranhas et en 1974 presentó ela sue candidatura aols esleiments presidencials francesus que fo repoiat.
Lingüistica
Deintre l'ópra lingüistica abondossa de Lafont, ge puet destacar:  
Un grant travalh de codificacion e de restaur dele prohençal second ela norma clásica, e plus gernialment, una teoriçacion dál norma clássica á l'escala dál tota leunga que contribujieu á l'occitan long (estandardiçacion).  
Un analisi lúcid dál diglossia e dáls vias par exir, cheuna introduccion pionera dál sociolingüistica deintre dele domén occitán fasta 1970.  
Una teoria completament nova en lingüistica: ela praxematica.

Ópras


Poesía
Dire (1945-53),
La loba (1959),
Poèma a l'estrangièra (1960)
Aire Liure (1974)
Lausa per un solèu mòrt e reviudat (1984)



Narracions
La vida de Joan Larsinhac, (1951)
L'Icòna dins l'Iscla (1971)
Lo Decameronet (1983)
La Festa (1983-84), formada per Lo Cavalier de Març e Lo Libre de Joan.
L'enclaus (1992)



Teatre
Dòm Esquichòte (1973)
Lei cascavèus (1977)
La Croisade (1983)



De pervulgament
La révolution regionaliste (1967)
Sur la France (1968),
Décoloniser en France (1971)
Le travail et la langue (1978) estudie sociolingüístic
Nous, Peuple Européen (1991)
La Nation, l'Etat, les Regions (1993)

Bernadet Sobirons

Bernadet Sobirons


Nom Maria Bernada Sobirós
Nasçiment 7 de genár, 1844, Lurdes, França
Afalesçiment 16 d'auril, 1879, Nevers, França
Venerada en Canisia Católica Romana
Bejatificança 12 de junçót de 1925
Canonicación 8 de decemne de 1933
Principal Santiliár Santiliár de Lurdes
Órdins Fiias dál Caritat de Nevers
Festivitat 16 d'auril


Santa Bernadet Sobirons uo Santa Bernardita Soubirous, Marie Bernard Soubirous en francés, Maria-Bernada Sobirós n'occitán (Lurdes, 7 de genár de 1844 – Nevers, 16 d'auril de 1879) fo una gregera francessa; ela Canisia Católica la canoniçó l'8 de decemne de 1933, tras donar le sui confirmament á una serje de 18 apariments marians que Sobirons afirmó aver avut en 1858. Le sui corp ge trova incorrupt e pot veir se nela Feiría de Nevers, deintre n'un cibiac de véride. Ela sue festivitat ge celebra'l 16 d'auril, aniversár dál sue mort; est patrona d'ols malats, dáls persons reticuliçadas per ela sue piatat, d'ols paupres e dáls gregeras e gregérs.


Biografía


Ols suis orígins familiars


Bernadet era ela maor de plur frairs. Per ela sue condición húmil d'ols suis genitórs, vesquívan n'un velh solar, n'un molin estremadament húmid e meselhant. Le sui páer Francesc Sobirons (1807-1871) avieva per emprei nel mument d'ols apariments juntar ela bafea dele sojóc e de l'hespital; le sui ofíç era molinér, pró l'escaseça de travalh fava impossíbil desempenhar-ol. Ela sue máer Luisa Castérot (1825-1866) era una dona pía e preocupada pelhos suis fis que travalhava de codratessa ocasionalment.


Ela sue paidía


Des mult petiona, Bernadet vesquieu cêuna salut delicada. Ela causa era ela manca de nodriment, e le flébil e paupre estament dál cambra hu residíva. Nela paidía sofrieu ela malatía dele cólora, que la feblesçeu summament, par após ensolver l'anhélit. Le clima e l'ambient en que residívan nu l'adjudavan nela sue sentibil condición.


Ols Revelaments e le sui ingrés á ela Feiría de Nevers


L'11 de febrer de 1858 receb per ses mensus ols revelaments dál Viarge María nela vocasçior de l'Inmaculat Concibiment nela pieta glota de Massabielle. Bernadet posejieva poca instrucción, cuma ela maoritat dáls gents dele sui sojóc, et ols dubies á l'escop dál sue capacitat par aver legit uo inventat semelhabil eveniment valesçeron l'atendença dele prest loquésc. Bernadet deveu trovar per indicación dál Viarge un brolhador d'arga miraculossa. Dita arga há estada analiçada per diversus laborators independents desent, nu en trovant degun element estranie, est arga potabil similar á equaqui arga d'ols Pireneis. Nel locar s'erceu le Santiliár de Lurdes hu desent hán ocorrit plus de 2.500 guariments indesplanabils par l'esçiença, d'ols quals sól 66 son estats recognoscuts oficialment cum miraculosus per ela Canisia Católica. Tras ols apariments, en julie de 1866, compeçó le sui tirocinie nela Comunitat de Fiias dál Caritat de Nevers et le 22 de septemne de 1868 prolacionó elas sues devodacions.


Le sui estalage cêulas Fiias dál Caritat de Nevers


Entr'elas mónicâs, Bernadet sofrieu nu sól per ela sue dolenta salut, nisi aután á causa du ela Maorala que nu crejié né nelas sues visions né nelas sues malatías (celosía profesional per part dál Maorala?). Ela jouen couxava, e fo reprenduda plur vegadas e jusque nu la laiscava ixir dál sue cela, doncas díva que volieva jetar d'aige. Ela reialitat era un'altra: Bernadet sofríva d'un tuber nela sue camba, plus concretament una tuberculosi ossossa estremadament doliossa. Nu per ijut celhó nel sui travalh: ge dedicó á eser infirméra e sacristana durant nuef ánhs, fasta nu poder plus pelhos acúts abrocaments d'anhélit et ela malatía que padíva.


Ela sue mort e l'incorruptibilitat dele codivre


Puec temp avents de morir, arribó un evíscop c'andava camin de Roma. Bernadet ascribieu una lítera al Sant Páer per mor que l'imbiara un benediment. L'evíscop portó ela lítera á Roma e, al retornar dál Santa Sejia, li portó á Bernadet un especial benediment dele Papa e un crocific d'argent que l'imbiava de regalament; era'l 15 d'auril de 1879. Al jorn seqüent, le 16 d'auril de 1879, cêu malavés 35 ánhs, morieu. Á ela sue funeralia assistieu una inmensa fola arribada de tota França. Le 2 de septemne de 1909, le sui codivre fo desinsterrat e trovat en perfet estament de conservament; nu empecent, le crocific e rosár que portava nelas mans ge trovaron cobrits de rugin. En l'ánh dál sue bejatificança, efectuat le 12 de junçót de 1925, ge fungieu una seconda exhumación dele corp, le qual seqüé sien descomposar se (incorrupt). Nu empecent, cêun molde dele vulte e fotos dál religiossa, ge fó e ge l'aplicó una máscra de cira nel vulte par eliminar una tintura nergestina c'aquest avié aquestat, par ansí vitar qu'ols buocs d'ols aiges ge veiessen fondits. Após le corp fo transladat á ela capela de Sainte Bernadette nela feiría de Nevers e depositat n'un atalut de cristal, hu est object de visitacions e pelegrinages.


Controversia

Bernadet Sobirons

L'aspect actual dele vulte dele codivre –loçán e jouenibil– est tribujit á ela máscra mortuoria en cira, fungida –second consta en registraments eclesiástics– nela sue terça exhumación. Nu embargant aquest nu pleca en conflict cêula relativa bona conservación dele codivre, xion en canmiament ofre un model idejaliçat que nu ge correspon côl sui aspect reial. Le corp ge trova n'un reliquiár de vidre e aur nela Capela de santa Bernadet, á Nevers.

Fréderic Mistral

Frédéric Mistral uo plus ral Frederic Mistrau (Malhana [en fr. Maillane], Prohença, 8 de septemne de 1830 - 25 de març de 1914) ascritor e lexicógraf en leunga occitána (prohençal).


Biografía
Nasçeu n'una familia rural acomodada. Ols suis genitors s'apelhavan Francés Mistral e Adelaïda Polinet. Compeçó á andar á l'escóla abastant detart, aols nuef ánhs. Entre 1848 e 1851, estudia jurie n'Ais de Provença (As de Prohença, Aix-en-Provence en francés) e devién en defensador de l'independença dál Prohença e sustot dele prohençal, "prima leunga literaria de l'Evrupa ceviliçada".


Félibrige
De torna á Malhana, Mistral s'aunga'l poet Romanilha, e amos devienen n'ols artífeis dál renasçença dál leunga occitána. Ensemble conden l'amoviment dele félibrige, que permisó promover ela leunga occitána cêu l'adjutor d'Alphonse de Lamartine: aquest amoviment aculhirá á poets cataláns espulsos d'Espainha per Isabel II.
Cêula sue ópra, Mistral rehabilita ela leunga prohençal, en dujant-la á elas plus aulas cimeras dál poesía épica: ela qualitat d'aquesta ópra ge consecrará cêu l'asecucion d'ols premies plus prestigiosus. Ge dedicó á travalhar en recopilant mots des ela sue masería pora redactar un diccionár e texts de cânçons.



Mireio
Ela sue ópra principal fo "Mirèio" (Mirèlha) á la que dedicó uot ánhs d'enforçaments. La pervulgó en 1859. N'oposicion aol c'avieva estada l'ortografía habitudinal, que devieva aver estat "Mirèlha", Mistral deu ceder á l'emposament dele sui editor, Romanilha, e optar per una grafía simplificada, que desent ge díç "mistraliana", n'oposición á ela grafía "clásica" heredada d'ols trovists. "Mireia" regunça l'amor de Vincent e dál bela prohençal Mireia. Aquesta estoria est asmadera á esquelha de Romei e Julieta, magër ela leunga occitána aporta una maor ricîça al text á l'amostrar ela força d'ols sentiments, sustot oralment cêu l'accent.
Charles Gounod fó una ópera cêu aquest tema en 1863.


Altras ópras
Deset de "Mireio", Mistral est fabro de "Calendal", "Nerte", "Lis isclo d’or" ("L'Íscola d'Aur"), "Lis oulivado" ("Elas olivadas"), "Le poem dele Ródan"..., ópras totas elhes que sirven per mor que se'l consider le maor d'ols ascritors en leunga prohençal.
Mistral recebieu le Premie Nobel de Literatura nel 1904 cae José Echegaray. Cêu l'import dele premie crejará le Musei Arlaten n'Arlés.
Maridat cêu Marie-Louise Rivière, nu avrá fis e mur le 25 de març de 1914 á Malhana.


Ópras
Mireio (Mirélha) (1859)
Calendau (1867)
Lis isclo d’or (L'íscola d'aur) (1875)
Nerte (1884), reguncér
La reino Jano (Ela regina Joana) (1890), drama
Lou pouemo dou rose (1897)
Moun espelido, Memori e Raconte (1906), membranças
Discours e dicho (1906)
La genesi, traducho en prouvençau (Ela genesi traducta'l prohençal) (1910)
Lis oulivado (1912)
Lou tresor dou felibrige (Le tesaur dele felibrige) (1878-1886)
Proso d’Armana (Prossa d'Armana), póstums 1926-1927-1930


Esculcadas
Le sui cognom fo pres per l'ascritora xilena Gabriela Mistral cum pseudónim.
Vuejorn, Frederic Mistral est aután una escóla á Barcelona.