20 feb 2011

Ela Bigorra

Ela Bigorra (n'occitán gasconés Bigòrra, en francés Bigorre) puet descrebir se acum país, uo una micro-rigion de l'ovest d'Occitania. N'esent en reialitat una part de Gasconha e d'Occitania, Bigorra ge plaça, especialment per ela leunga folçada, una dáls variants de l'occitán, deintre nál çona cultualment occitána. Nu embargant, cal indicar qu'ela Bigorra ge depart de un'altres territors d'Occitania per unas especifitats estructurals, una estoria, una cultura e un folklor propries e desparelhs d'ols existents n'altres locs.

ESTEMA BIGORRÉS


Inveniment

Freqüentment ge consueta assimilar ela Bigorra cheu l'actual departament d'Aults Perineis (Nauts Pirineus, Hautes-Pyrénées), pró aquest nu retelh de fet nisi ela maor part de l'ovest dele territor que pot considerar se que comprén ela Bigorra, cuias frontérs ficaron fixadas ja n'época de Craolmánh, mument nel que's constitujieu acum comdat cheu dependença feudal dele Ducat de Gasconha.

Geográficament, Bigorra s'extén prel nord fasta l'axe d'ols curs susáns d'ols flums Gave de Pau e Adur (Ador, Adour), n'abarcant prel sud fastela línia d'ols culmens d'ols Perineis (en limitant, donec, cheu Espainha), n'esent atal un territor fortment marcat per l'orografía amontíssa, que culmina n'ols Perineis nel pic de Vinhemal (Vinhamala, Vignemale), cheu 3.298 m. d'aulteça.

Principals centres urbans

Ela cibtat principal, n'esent deset ela capla estórica de Bigorra, est Tarbes, c'ha colegit al sui en contorn una aglomeracion, cognoscuda cuma Grant Tarbes, qu'incluj comunas secondarias cum per enxemple Ibos, Aureilhan, Orleish (Orleix) uo Semiac (Séméac).

Amplament cognoscuda per elas sues vinclacions marianas, ge trova ela cibtat de Lurdes, un destinament de pelegrinage religiós católic de primiera magnitud.

Banheras de Bigorra (Bagnères-de-Bigorre) y Argelés-Gaçost (Argelèrs de Gasòst) son mens cognoscudas, megar le sui cogniment coadjuva l'existença d'ols suis casins et establiments termals.

Encara podríam paular dáls comunas de Vic de Bigorra (Vic de Bigòrra, Vic-en-Bigorre), Rabastens de Bigorra (Rabastens, Rabastens-de-Bigorre), Mauburgët (Mauborguet, Maubourguet), Lanmeçan (Lannemezan), Sant Lorent de Nesté (Saint-Laurent-de-Neste), Arreau uo Luç Sant Sover (Lus e Sant Sauvaire, Luz-Saint-Sauveur).

Economía

Ela Bigorra est un país essencialment dedicat á ela cultura de majus e á l'armantería, ol qual á fat qu'ela produccion alimentaria suposa una part essençal en l'activitat económica bigordana, que compta cheu plur products de meritada fama, cum per enxemple elas chobolhas de Trébons uo'ls faséols albs de Tarbes, per nu oblidar ols fégats grassus (n'occitán langüedocián fetge gras, n'occitán guasconés hitge gras en francés foie-gras) de Rabastens de Bigorra.

Territor feblement industrialiçat, Bigorra s'há dedicada essencialment al material eléctric uo ferrovial, perdán á l'industria textular, megar recentment ela rigion asaja atrair á l'industria aeronáutica et electrónica. L'activitat industrial est invenida nál çona de planura, enta Tarbes, e n'ols derredors de Lurdes e Banheras de Bigorra.

L'activitat económica legada al termalisme, seja en Banheras de Bigorra, en Barejes (Barèges) uo jusque en Cauterets (n'occitán Cauterèrs), est certament important, e á l'industria termal s'aunga l'existença de nombrosus casins.

Le turisme constituj actualment ela primiera activitat económica de Bigorra; ge ne trova legat nu sól á l'industria dele termalisme, sacat qu'incluj plur locs destacats, cum Lurdes, centre de pelegrinages c'aculh á pelegrins arribats de plur país, á l'equant qu'elas estacions d'eskí náls estribacions pireneiscas, al guis de l'estación dele Tourmalet, uo jusque'l turisme relacionat cheu locs plus específics cum le circ glaciar de Gavarnia (Gavarnia, Gavarnie), cognoscut internacionalment, uo l'observator plaçat nel Pic dele Mueijorn de Bigorra (Pic de Mieidia de Bigòrra, Pic du Midi de Bigorre).


Fontana delas Quator Valhas a Tarbes
Fontana dáls Quator Vals
L'Estema

L'origin de l'estema d'aur, cheu dúos leaus maculats (cum ela pel dele leopard) de goles, armats e lampasats n'açur, passants un sús l'altre seqüe n'esent misteriós. Cum máxim, puet constatar se qu'est idéntic al dál cibtat de Chabanés (Chabanais). Ijut ge devríe á una errança de performança d'un document. Enta l'ánh 1621, Pierre de Marca invenieu dita estema n'un codecilt de Petronila, comtessa de Bigorra, datat circa 1239. Aol que sembla avríe confus elas armas de Petronila de Bigorra cheulas de qui era le sui espós per aquessas datas, Bozon de Mathan, seor de Chabanés (Chabanès, Chabanais), cheu ol qu'elas armas proprias d'ols Chabanés avríen passat d'aquest porcalç á eser cohondudas cheu esquelhas de Bigorra.

L'hábitat tradicional

Á Bigorra, á l'equant que nel Bearne, l'hábitat tradicional deu eser de plecada ubicat n'un context de multiculturas cerejalistes e d'armentería. Sé náls planuras l'hábitat s'agrupa en sojócs, náls çonas aultas ge trova plus espergat.

Le núclei per excelença de l'explotacion geopónica rural est ela degana cheun corte clus. Dita degana comprehén una cambra uo oustau characteriçada per ela sue planta rectangular n'un uo dúos libels, cheu murs de jelhs, un tevlat enclin cheu vertent á dúas argas e cheu dúos levants. Ela sue faciaria, freqüentment ornada cheu enquadres de pedra, s'orienta enta'l sólej, seja enta'l sudlest seja enta'l lest, second le cas, e ge disposa perpendicularment á ela carrera. Cade enta un corte clus (montas, valat) uo parquié, en fant-se l'uzera á dit corte per muei d'un monumental uço uo pourtau. Per volta de dit corte aparen ols desparelhs edifiçus de tipus auxiliar: degana, estrava, galinér, poreis…


Elas maisons apendents á elas familias plus acomodadas, evidentment en relacion chol cresçiment de l'economía rural, s'adaptan al model de tipus burgés uo urban d'ols séculs XVIII e XIX, e presentan faciarias en dúos libels ordinadas simétricament, cheu ornaments en pedras de mult bona qualitat, un tevlat de tipus monumental foradat cheu oramneras e cobrit cheu tevlas uo lagenas d'ardosa. Un balcon d'onor pot ercer se sús ela porta d'uzera á ela cambra.

Á un libel social jusér, podem trovar una cambra que nu disposa plus que d'una çona d'habitança en planta bassa, just saul granér. Ols dormitors ge distribujen en filera cheu accés des le sojorn sólit.

Náls aultas vals pireneiscas, n'ols que predomina ela vita de tipus gregésc, l'hábitat s'agrupa en sojócs et ela degana cheu corte clus esterne á desparir, cheu l'esçetament dál val de Lavedan, hu náls caferías ela maison dele síndic uo bailhe (eth baile) apar afortalada e protegida per un uço-fort (hortau). Ols tipus d'habitanças dáls çonas bassas aparen en concurrença cheulas maisons de montisia, cheu planta rectangular, náls que s'asocian sota le medis sofit ols locals destinats á habitança e ols dedicats á l'explotacion. Cal destacar l'existença de balconages c'ocupan le tot longor dál faciaria, poral cas dáls habitanças náls qu'ela çona de cambra apar nel primier pis e pas nál planta bassa.

Encara poden contemplar se vuejorn ols tevlats de canas nál val de Campan.

Náls pasturas d'estiage dáls aultas vals de Bigorra, ols gregérs bastívan bordas de pedra enseca, "capane", cheu planta rectangular. Remasadas nel centre d'un sector encercat per murs aután de pedra enseca, çona nál c'adormívan ols anhels, clamat "coueila" uo "cuiala", vuejorn ge trovan en ronas devut á que ja nu seqüen n'usament.

Náls cibtats plus importants, cum est le cas especialment de Tarbes e plus encara de Lurdes, aparen influenças bascas, de tipus ecléctic uo, de secur, mult plus modernas.

Cultura e folklor

Nombrossas chançons de tipus popular e mult characterísticas companhan elas festivitats á Bigorra, cum per enxemple "Aqueras Mountanhas". Equament cal destacar que, dalá de l'estricta práctica e usament dál leunga occitana, seqüe n'esent present en noms de carreras, de grups folklórics uo artístics. En devenint á enfrunar se n'ols trages tradicionals, pantalons cadis, basquera nerja, escofias..., en tangint ols estruments musicals avantfrits localment, cum fojernon diatónic, flauta de tres forats, atambor de cordas, cornamusa dáls Landas..., son ols heretárs d'un antigor remoçat et enjordanat. Chants e danças tradicionals reaparen de nou cheu avinanteça de festivitats uo iniciativas locals. Elas Pastourelhes de Campan uo l'Adourena son sól uns símplices enxemples d'aqués folklor que seqüe vuejorn en plen vigor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Aó vissitator, cuisque é quand serves le devut respect, le tui comment acuen ést ben resçebut é sedrá pervulgat. Á maor abondament fac primier un revissament. Merce!!