Viage ád Vals Occitánas?? (n'aquest propinc agost)

Doncas ren, cum díç le títol desús, par aquest estoi, nos som en plantejant ixir de vacanças á qualque punct encara sien concretiçar dáls Vals Occitánas (Italia), n'un prim mument parlam de Turine et est l'opcion plus fort (ja sop que Turine nu apén ád Vals, pró par arribar entro elhe cêu varjatura cal passar per elhes, pelho qu'est probabil que façam qualque aturamenteta n'un sojóc dáls Vals, eu heo pensat en Sestrier uo Le Buerg Sant Dalmaç), le plan de rauta seríe le seqüent:
-Ixida de cá cêu destinament Girona, sonoitar n'aquesta cibtat uo poplanças vedeinas, al matin seqüent continament dele viage, sé ge pot far un aturament á Perpinhán par veer elas faulhas catalanas nela cibtat ol fairem, depus viage entro Marselha hu ge suposa que per ilí aturarem par manjar, una vegada s'aia manjat e s'aian glimadas elas cambas seqüem entro Mónega, volta per aquest pais, en donant un percurs nela varjatura per elas carreras dele circuit hu fan le Grant Premie de Mónega, dir c'avents d'aturar á Mónega s'aturaríe (tot aquest son conjecturas), á Cannas (pora "respirar un miger de glamour") e probabilment á Niça (seríe intressant poder escultar parlar en dialect occitán-niçart), tras laiscar Mónega nos endeintram á Italia, en veint le google maps sembla qu'ela prima poplança que trovarem será Mortola Superiore, depus Latte e dí entro Ventimiglia, ben, fino d'esguardar á ela Wikipedia qualcós á l'escop de Ventimiglia (que sembla ela poplança plus important dáls totas denomnadas) e Mortola Superiore, perdán un'altras entitats de poplança cuma son esquelhas de Grimaldi, Bevera, Trucco, Latte, Verrandi, Carletti uo Porra apenden á Ventimiglia, dic eu que serán cuma huosta de pedanías, (en romûnc Ventimiglia est Vintmilha), per esquelh que's vei apart de l'italián ge deu parlar aután francés nela cibtat car á ela Wikipedia ven aquest (talho e pego-):

Ventimiglia (en francés Vintimille, en latín Album Intimilium o Albintimilium).


De Vintmilha aferraríem ela superstrada A-10 (Autopista dei Fiori) entro Vado Ligure-Savona, qualques poplanças per elas quals passaríem per aquesta rauta seríen: Sanremo, Taggia, Imperia, Andora, Albenga, Pietra Ligure e Vado Ligure, una vegada en Vado aferraríem ela superstrada A-6 (Autopista Torino-Savona "La verdemare") e ja rect encia Turine, en passant per: Carcare, Ceva, Lesegno, Cervare, Carmagnola, La Loggia, Nichelino e Moncalieri (aquestas quator durressas forman ja part de l'áreja metropolitana de Turine), tot aquest en suposant que vaiam á Turine, sé imos á Le Buerg Sant Dalmaç essora una vegada passada Niça, andrém entro Menton (França), e hí aferraríem l'estrada D-2666 (jalda) entro Sospel, par una vegada hí aferrar ela D-2204 (aután jalda) entro Breil-Sur-Roya hu aferraríem ela E-74 (jalda) que'ns portará entro eleisca cibtat dele Burg. Sé imos á Sestrier essora cal far un'altra rauta destinta, á Marselha aferrar ença Aix-en-Provence (Ais de Provença n'occitán) hu aferraríem ela A-51 entro Gap, dí ela N-94 que va entro eleisc Sestrier (á Italia ela N-94 passa á denomnar se SS-24 e SR-23), aquesta durressa rauta est probabil que's descortás car nu passaríem né per Cannas, Niça uo Mónega.
Clar, tot aquest en suposant que finidament vaiam ád Vals Occitánas, qu'encara est tot per diceder, "-ja veirem, dijieu un cec".

Le Buerg Sant Dalmaç

Savona

                                                                                                                                                   

Vintmilha (Ventimiglia)

Occitania

Occitania, n'occitán Occitània (utsiˈtanjɔ, uksiˈtanjɔ, ukʃiˈtanjɔ, uksiˈtanja) est le nom que s'aplica contemporáneament á l'áreja de territors hu tradicionalment s'há parlat l'idiom occitán junt á ela cultura desvlaupada nelas çonas de maor influx de dita leunga romança. Correspón nel sui maor extendiment côl Meijorn francés (n'occitán aután Meijorn, Midi en francés), nu embargant comprehén aután ela Val d'Arán á Catalunha e qualques vals alpinas clamadas Vals Occitánas dele Piemunt (Italia), deset de l'enclav dál Gardia Piemuntéssa.

Etimología

Occitania est un voquibil surt á finidas dele sécul XIII nela literatura latina. S'origina per l'ensolviment de dúas expresions, Occ n'aludint á ela leunga d'oc propria parlada, nom donat per Dante e le finiment itania probabilment n'imitación al voquibil Aquitania correspondent al ducat respectív.


Estoria
Ela çona geográfica sociolingüística cognoscuda cuma Occitania há estada des temps remots un croçament estratégic entre tot tipus de culturas principalment mercet al sui particular microclima favural al sestament humanal; ge trovan jogïments que datan dele paleolític e neolític. Fenices et etruscus, culturas mercantescas mediterráneas comerciavan nelas costas occitánas. Ols grecs establieron colonhas en condint cibtats cuma Marselha, Niça uo Agde. Le pople celta fo relativament puec nombrós pró l'influx dáls sues tradicions fo notabil, métods de pesca e venación, ela sue música, ela cremación d'ols morts e le travalh dele ferro (protoceltas).
Le posterior impér román, envaieu ols territors occitáns en dúas etaps, n'introduint entr'ela poplança le sui concet d'Estat, ministración, organación social, costumnes cuma ela cultura dál vits, l'urbaniçación et ela sue leunga, le latín, origin de l'occitán. Tras ols undaments d'envaiments barbarescus (aláns, suevs e vándals) ela rigión exprimentó le passament e ocupación de visogots e ostrogots, escandinávs (normáns e vikings), bascons e muslims.
Durant le Mesvián, heredér dál cultura latina e d'una part d'elements celtas, arribó á devenir n'un d'ols centres plus actívs dál cultura románica á partir dele sécul IX. Ansí, l'occitán fo una dáls primas leungas que sostitujieu al latín en mults aucts, documents, peças literarias e ópras esçientíficas: elas primas gramáticas cuma elas "Leys d'Amors", avanteriors á esquelha de Nebrija, s'ascribieron en dit idiom.
Tres séculs consecutívs, le XI, XII e XIII furon ela maor época d'emic d'aquesta cultura. L'occitán ascrit, mercets á ela sue cultura tergeda, ge plaçó acum tipus de leunga model particularment cêula nasçença dál literatura trovadoresca e le sui extendiment per ela maor part d'Evrupa Occidental, en podent-se citar l'influx qu'exerceu sús elas terras de leunga catalana fasta l'época d'Ausias March. Exerceu aután influis polítics transmitits, cum l'elaboración d'ols fors d'ols territors aragonesus e navarriscus á semelha dele model de «independença de fet», e prosperitat qu'ijút atorgava, qu'existíva en territor occitán (Comitat e pósterament Viscomitat de Carcassona, Comitat de Tolsa, Comitat de Foix, Comitat de Prohença e Ducat d'Aquitania), nu embargant l'unitat d'ols territors occitáns era en realeça una unitat cultual e lingüística pró nu política intrínsecament en sé.
Durant l'Encroçada albigens, l'exércit francés liderat per Simón de Montfort, abrocó e saquejó elas principals cibtats que briçavan ela cultura occitána, n'envaint le territor dele comte de Tolsa Ramón VI. Le comte reaungó e convocó aols suis aliats, entr'ols quals figurava le re Per II d'Aragón. Ela Batalha de Muret en septemne de 1213 significó ela finida de l'eitat d'aur dál cultura occitána cêula mort dele re dál Crona d'Aragón per una part e sustot per ela desbalça dáls tropas occitán-aragonessas, n'atrocânt l'expandiment aragonés nela çona dele Midi. Le Langüedoc passava ansí á eser una dependença dál crona francessa. Des enmejats dele sécul XIII á principies dele sécul XVII fáscas ols tots territors d'ols seors occitáns furon incorporats á ela crona francessa.


Territors e Rigions
Ge trova plaçada entre'l golf de Biscaia e ols Alps occidentals, e le Macís Central (n'occitán: Massís Central) francés, le Mediterránei e ols Pireneis (n'occitán Pirinèus) centrals, tres concas fluvials ge destacan n'Occitania: dele Ròse (Ródan, Rhône) nel lest e aflujent dele Mediterránei et esquelhas dál Graona (Garona, Garone) e Lèger uo Leir en l'ovest, aquestas dúas concas occidentals aflujen direct á l'Oçániu Atlántic, esquelha dele Lèger sinala apropincadament ols límits estórics entr'ela çona dál leunga d'Oc montas l'Occitania -al sud- et ela leunga d'oil uo francés (l'áreja al nord d'aquest flum, n'hu prepondera absolutament l'idiom francés est le territor clamat Francimania pelhos occitáns); d'aquest porcalç le país occitán abarca un extendiment apropincat de 200.000 km², nel que vesquen uns quindze milhons d'habitants.
Comprehén set rigions estóricas, nela maor part d'ols quals ge parla qualque dialect de l'occitán: Gasconha e Gujena nela çona occidental; Limosín e Alvernia nel nord; le Dalfinat e Prohença nela çona oriental e Langüedoc al sud. Occitania nu há deguna entitat política, poren nu est eseibil identificar una capla ministrativa. Ministrativament, le combés cultual occitán s'extén per:
Elas rigions francessas d'Aquitania (gestra'l País Basc-francés), Meijorn-Pireneis, Limosín, Alvernia, Langüedoc-Roselhón (gestra'l departament d'ols Pireneis Orientals, qu'est de leunga e cultura catalana), Prohença-Alps-Costa Blá e part de Ródan-Alps, Poitú-Cârents e Centre. Le Prencipat de Mónega (plus per ela sue situación geográfica que per l'usament reial dál leunga occitána n'eli).
Elas Vals Occitánas (Valadas Occitanas) nel nordovest italián (maorment nela rigión dele Piemunt).
Ela Val d'Arán á Catalunha. Empré elas clamadas "rigions desoccitaniçadas" de França atáls cum le Poitú, le Santonge (Saintonge) e l'Angumós (Angoumois) ge consideran actualment volontariament despartidas dál difinición territorial e cultual correspondent á Occitania.


Cultura


Leunga

Ela difinición d'aquest territor ven donada per l'extendiment dál leunga occitána. Malgrat ijút l'usament dál leunga nu est gernialiçat actualment: n'un territor cêu quindze milhons d'habitants, sól tres milhons s'existiman que son parlants d'occitán. Ela leunga occitána sól est recognoscuda cuma oficial, protegida e promovuda nela Val d'Aran (Catalunha); n'Italia há estatus de leunga protegida e á França sól há aceptación nela rede educativa pró sien recogniment legal (l'artícul 2 dál constitucion francessa interde qualque idiom cum oficial deintre en França que nu seja'l francés [roncâ de mancers!!!]). Ela Fédération des langues régionales pour l'enseignement public calculava'l nombre d'alumnes en leunga occitána n'uotubre de 2005 en 43.263; Second un inform de 2002 dele Ministér francés de Cultura (Rapport au Parlement sur l’emploi de la langue française, 2003), nelas escólas, collèges e lycées públics e privats concertats, nel curs 2001-02 avieva matriculats 67.549 alumnes en classes de, uo n'occitán.
Malgrat aquesta posición social precaria, l'occitán fo una dáls leungas oficials d'ols Jocs Olimpiacs de Turín 2006.
L'occitán est compost á grants traus per tres grants grups dialectals:
- gasconés (cêun congerie de dialects entr'elis l'aranés e le bearnés)
- occitán meridional: langüedocián e prohençal
- nord-occitán: limosín, alvernian, vivaralpín.


Símbols
Donat qu'ela rigión manca d'un estatus polític uniform ols símbols occitáns ostentan destints grats d'oficialitat en función dele territor. Entr'ols plus folsats cae destacar:


Ela senhera occitána, nu há cârácter oficial nela maor part de l'áreja d'influx lingüística pró le sui usament est freqüent.
Ela cânçón "Se canta" (uo Se chanta), que nelas sues destintas versions constituj un himne oficiós dele territor occitán. Aquesta cânçón há câracter oficial á ela Val d'Arán e le sui usament en cirimonias oficials deintre nelas Vals Occitánas (Valadas Occitanas) há estada regulada per ela Lee 482-99.
Ela Croç de Tolsa. Símbol dinástic d'ols antícs comtes de Tolsa le cui prim descripbiment documentat data d'un sejelh comtal de 1165. Ela croç est present nelas senheras oficials de destints territors occitáns cuma esquelha dál rigión francessa de Langüedoc-Roselhón, le departament d'Auls Alps uo ela Val d'Arán. Ela sue presença est freqüentíssima en l'heráldica dáls comunas de cultura occitána e ge folsa sovent par sinalar l'apendença de locs uo comunitats á ela cultura occitána (per enxemple en placarts á l'uzera de sojócs).
Deset eleisca croç sús fondoner ruj e sien plus aditaments constituj ela Senhera occitána. Aquesta senhera est oficial nela rigión de Meijorn-Pireneis e d'usament oficiós gernialiçat par identificar ela cultura occitána (per enxemple par sinalar ela versión occitána en painels indicatívs plurilinges en çonas turísticas).


Amoviments polítics nacionalists occitáns


Le nacionalisme occitán aquestó expremeça política á partir de 1959, côl crejament per part de Francés Fontan dele Partit Nacionalista Occitan (vuejorn Partit de la Nacion Occitana), en representant ela concreción dáls teorías sociopolíticas desvlaupadas pelhos ideólocs occitanists e sustot esquelhas de Robèrt Lafont.
Pósterament surgieron multas entitats políticas de tura diversa entr'elas quals caen destacar l'amoviment reivindicatív Volèm Viure al País (significatív sustot en 1974 á l'arraí de l'impulsion que conseqüeu cêu ols manfestaments que convocó en Larçac) e le Partit Occità que s'há empresentat en diversas avenenteças aols esleiments rigionals e gernials francesus.


Simbología
Ela senhera nacionalist occitána incorpora un estrel aurat de set pontas á ela tradicional senhera representativa d'Occitania. Fo engrada durant ols ánhs 70 á proposta de Francés Fontan e dele Partit Nacionalista Occità, en simboliçant elas set rigions estóricas occitánas contemporáneament que representa á l'asociación cultual le Félibrige condida sota ela vocasçior dál Santa Estela.


Amoviments actuals
-Partit de la Nacion Occitana (PNO), independentist.
-Partit Occitan (PÒC), autonomist.
-Aligança Liura Europèa- Partit democratic dels pòbles d’Euròpa (ALE/PDPE), inclús nel Partit Occitan deintre d'una confederación de partits á libel evrupei.
-Regions e Pòbles Solidaris (RPS), inclús nel Partit Occitan deintre d'una confederación de partits á libel estatal francés.
-Anaram Au Patac (AAP), grup d'acción independentist d'estrema sinestra cêu presença nel Bearne.
-Convergéncia Democratica Aranesa-Partit Nacionalista Aranés, autonomist e centrist, implantat nela Val d'Arán.
-Unitat d'Aran, autonomist, socialdemócrata, implantat nela Val d'Arán.
-Unitat d'Òc, coalición esleidoral propinca'l Partit de la Nacion Occitana, implantada n'Aquitania.
-Movement Regionalista Lengadocian, coalición esleidoral propinca'l Partit de la Nacion Occitana, implantada nel Langüedoc.
-Gardarem la Tèrra, grup d'acción altermundist.
-Hartèra, grup d'acción de sinestras e jouenibil, cêu implantación nel Bearne.
-Iniciativa Per Occitània, grup polític, cultual e social.
-Linha Imaginòt, grup d'acción partesán d'una Occitania francessa, anti-independentist e anticentralist.
-Occitània Libertària, grup d'acción libertár, implantat nel Langüedoc.
-País Nòstre, grup esleidoral rigionalist, implantat en Langüedoc.
-Paratge, grup independentist, implantat nelas Vals Occitánas et ela Prohença.


Amoviments desaparits
-Volèm Viure Al País (VVAP), autonomist, de sinestras.
-Lucha Occitana, autonomist, d'estrema sinestra.
-Pòble d'Òc, independentist e libertár.
-Comitats d'Accion Occitana (CAO), de sinestras.
-Partit Provençau, autonomist.
-Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion (COEA), autonomist de sinestras.
-Entau País, autonomist, implantat en Gasconha.
-Federacion Anarquista-Comunista d'Occitània (FACO), independentist, comunist libertár.
-Corrent Revolucionari Occitan (CRÒC), independentist, d'estrema sinestra.
-Movement Autonomista Occitan (MAO), autonomist, implantat nelas Vals Occitánas.

Uzercê (Uzerche) localitat limosina, un d'ols territors occitáns

Estema de Sant Ilari

Sús ela literatura occitána

Ela literatura n'occitán uo en prohençal est un conjunt d'ópras ascritas nelas leungas vernaculars dele sud de França. S'originó nela poesía dele sécul XI e XII. Inspró l'ascens dál literatura en leunga vulgossa en l'Evrupa mesviana.

Introducción
Ela literatura n'occitán ge difin cêu maor defacilor que l'idiom occitán uo prohençal nela qual est ascrita. S'exorde nel sécul XI e XII en plur centres, des esquelhs que s'espancieu inicialment á ela maor part dele sud de França e plus detard al nord d'Italia e Catalunha. Mai sintieu l'influx de literaturas vedeínas. En l'época dele sui maor desvlaupament (sécul XII) l'art de composar en leunga vulgar nu existíva pas uo era n'ols suis compeçaments al sud d'ols Alps e ols Pireneis. Nel nord, nela çona dáls leungas d'oïl, ela poesía vernacular era en plen enfloresçiment; pró entr'ols destrits n'ols que's desvlaupava, ela Câmpanha, Íscola de França, Picardía e Normandía et ela rigión nela que nasçeu ela literatura en prohençal, existíva una çona intermediada formada per ela Borgonha, le Borbonnés, Berri (Berry), Turén e Anjú (Anjou) que durant le Mesvián nu sembla aver d'avut literatura vernacular.
Nela sue nasçença, ela literatura prohençal est isolada e nel sui desvlaupament seqüeu n'esent completament original durant longtemp. En qualques puncts posej analógias cêula literatura seror dál França septentrional; pró aquestas analógias ge deven principalment á qualques elements primárs sólits á amas e sól n'un grat mult minor á un influx mutual.
Empré, cal demandar se fasta que punct pot eser isolada equaqui literatura romança nel Mesvionér. N'ols tots país de leungas romanças elas compostas en leungas vernaculars aparieron quand ela costumne d'ascribir en latín encara era habitudinal, en continant una tradición ininterrompuda. Jusque durant elas épocas plus abscuras, quand ela vita intelectual era nel sui libel plus bas, ge favan en latín elas concions, elas vitas plusaldemens apócrifas d'ols sants, elas estorias de miracles par arrapar pelegrins á determinats tempres, ols análs monástics, documents legals e contracts de tot tipus. Quand ge compeçó de nou á estudiar e deprender, cum fo le cas dele nord e le centre de França sota l'influx de Craolmánh e plus detard nel sécul XI nela resta dele país, fo le latín qui ge veieu beneficiat.
Enlentescuda e gradualment elas leungas romanças, especialment esquelhas de França, furon n'ocupant part dele terrén avanteriorment ocupat prel latín, pró jusque despós dele Mesvianér ela leunga manuteu porcias importants dele sui impér original. Cuma conseqüença, elas leungas romanças en gernial (e aquest est especialment certan poral prohençal, aujác ela sue literatura nu s'extén plus alá dele períod mesvián) representan sól una part incompleta dele desvlaupament intelectual de câr país. Esquelhas literaturas, jusqu'elas plus aucténticament locals, que nu hán avut pas influis esteriors, solment son capabils d'ensenhar-nos esquelh qu'era le país de forma fuort parcial. Eran, en resunta, crejadas par ela maoritat iletrada dál poplança et en grant part per homs prácticament sien cogniments literárs.


Orígin

Gïlerm de Puiters, prim trovist dele qual s'há nodicia.

Ela poesía occitána apar primas nel sécul XI. Le text plus antíc c'ha suparvesquit est un estribót (en francés refrain) enhadit á un poém en latín dele sécul X. Le text encara nu há estat performat de forma exaudibil. Ela qualitat d'aquestas primeras ópras, indica que's son perdudas ópras avanteriors.

Ge considera que'l prim poém occitán est un fragment dele sécul XI de 275 vessos decasílabs conservats n'un manuscript d'Orleans, emprentat per François Juste Marie Raynouard en 1817 primas. Ge crej que seguda dál çona dele Limosín uo dele Comitat dál Marca, nel nord dál Prohença. Le descognoscut auctor prisa'l tractat De consolatione philosophiae de Boecio cuma basis par ela sue composta. Est una peça didáctica composada per un ascribán.

N'aqués medís sécul aparen ols poéms de Gïlerm de Puiters, l'avól d'Alienor d'Aquitania. Ela sue ópra consiste n'ondze poéms d'estrofas diversas qu'eran pensats par eser cântats. Plur son cânçons d'amor; una tracta ela bonne fortune en forma fuort vulgossa. L'ungada que pot datar se apropincadament est en contorn de 1119, quand Gïlerm parte ença Espainha par lutar versus ols sarracíns. Exprem le repentiment de l'auctor prel sui passat frevolós e las sues preocupacions á l'espedir se dele sui país e le sui jouen fie. Aután ge sap á través d' Orderic Vital que Gïlerm composó plur poéms sús ols incidents dál sue malhograda Encroçada de 1101.
Ols orígins d'aquesta poesía son incertáns. Nu est relacionada cêula poesía en latín, né côl folklor. Elas composicions en leunga vulgossa semblan aver se crejadas par divertiment uo, nel cas dál poesía religiosa, par l'edificament moral, d'aquessa part dál poplança que posejieva terras e ociositat e consideravan ols trastuls intelhectuals entr'elas cossas bonas dál vita.

Cum ja s'há vist, nel sécul XI, ela poesía en leunga vulgossa servíva principalment de divertiment et edificament moral dáls sorcias aulas. Circa'l sécul XII e XIII, ópras estóricas e tractats populars sús esçiença contemporánea compeçan á eser ascrits en leunga vulgossa.

Una possibilitat poral sui orígin est n'ols joglars, est eseibil que qualques, plus refinats qu'ols bofons, ge dedicaran á ela composta d'ópras pensadas par eser cântadas. Nel nord, ols joglars crejaron ela câ'ntica de gesta, plena de contes sús batalhas e combatiments. Nelas corts d'ols nóbils dele sud produijeron cânçons d'amor.

Colhectánea de leungas romanças

N'aquesta nova plecada vue á posar unas frasis (quote) pressas dele limnar de traduccions Logos (logos quotes), aquesta frasis la vue á posar nelas principals leungas romanças (bon mancan qualques importants cuma son esquelhas de l'occitán [nelas suas destintas varietats], sardésc uo ginués per dir unas pocas), ansí ge podrán veir elas semblanças e difrenças que i-há entr'elas leungas romanças parladas n'Evrupa, compeçam:


ARAGONÉS: A ixas ideas que a ros contemporaneos lis parixen una fantesía desprobista de contenito y a ra posteridá una cosa natural pertenexe a de ficar una luenga común entre lugars diferiéns.

ASTURIÁN: A eses idees qu'a los contemporanios yos parecen una fantasía desprovista de conteníu y a la posteridá una cosa natural pertenez la d'introducir una llingua común ente pueblos diferentes.

CATALÁN: A aquelles idees que als contemporanis els semblen una fantasia desproveïda de contingut, i a la posteritat, una cosa natural, pertany la d'introduir una llengua comuna entre pobles diferents. 

CALABRÉS: A 'cchiri idee ca ai contemporanei sembrani 'na fantasia priva di quaccosa e ai posteri 'na cosa naturali apparteni puru l'idea dell'introduzziuni di 'na lingua comuni tra populi diversi. 

ESPAINHOL: A esas ideas que a los contemporáneos les parecen una fantasía desprovista de contenido y a la posteridad una cosa natural pertenece la de introducir una lengua común entre pueblos diferentes.

FRANCÉS: À ces idées, qu’aux yeux des contemporains semblent une fantaisie dépourvue de contenu et à la posterité une chose naturelle, appartienne aussi l’idée d’introduire une langue commune à des populations diverses.

FURLÁN: A chês ideis che ai omps di cumò a semein une fantasie cence contignût e ai omps di doman une robe naturâl a fâs part ancje l'idee de jentrade di une lenghe comune tra popui diviers. 

GALICIÁN-EONAVIEC: A esas ideas que aos contemporáneos lles parecen uha fantasía desprovista de contido e á posteridade uha cousa natural pertence a de introducir uha lingua común entre pobos diferentes. 

GALICIÁN: A esas ideas que aos contemporáneos lles parecen unha fantasía desprovista de contido e á posteridade unha cousa natural pertence a de introducir unha lingua común entre pobos diferentes. 

ITALIÁN: A quelle idee che ai contemporanei sembrano una fantasia priva di contenuto e ai posteri una cosa naturale appartiene anche l'idea dell'introduzione di una lingua comune tra popoli diversi.


LATIN: Ad eas cogitationes quae iis qui adsunt videntur imago quaedam sine significatione et posteris aliquid naturale pertinet cogitatio quoque introducendi sermonem communem inter populos dissimiles.

LEGIONENSE: A esas idegas qu'a los contemporánios-ys abulta una pantasía ensín conteníu y a la posteridá una cousa antural pertenez la idega de la introdución d'una llingua común pa pueblos desemeyaos.

MIRANDOLÉS: A cal pinsadi che a quei dai nostar temp i paran na fantaśia sensa sustansa e a quei ch'i gnaranan dop na roba naturala a s lega anc l'idea 'd l'introdusioṅ ad na lengua comuna tra popui difarent.

MUDNÉS: A ch'al pensèdi che a chi èter i pèren fantasî sèinza sèins e a quî chi gnàran un quèl normêl, a ghè ànch l'idèa ed 'na lèngua cumpàgna per tòtt i agèint dal mànd.

PIEMUNTÉS: A-i é 'd òm dont ij cavèj a son vnù bianch con ël temp, ma dont ël cheur a l'é restà giovo e arbiciolù, e a bat sèmper fòrt për tut lòn ch'a l'é bin e bel.

PORTOGALÉS: Aquelas ideias que para os contemporâneos parecem uma fantasia desprovida de conteúdo e para a posteridade uma cousa natural incluem também a introdução de uma língua comum entre povos diferentes.

ROMANÉS: Acestor idei, care în ochii contemporanilor par o fantezie fără sens iar posterităţii un lucru normal, aparţine şi ideea introducerii unei limbi comune între popoare diferite.

ROMÛNC: Aquessas idéjas que par ols contemporáneis semblan una fantasía desfornida de contenença e par ela posteritat qualcossa naturia apén la d'introduir una leunga común entre poples desemblants.

Nacionalismes deintre d'Espainha (2)

Continament de l'avanterior plecada nela qual poso dúos vídeis sús ols altres amoviments nacionalists-independentists que i-há nel realme espainhol, alé nu son ols tradicionals amoviments catalán, basc uo galiçán que son esquelhs que tojorn ge dujan ols pals d'ols integrists talibans espainholists qu'escatan per ela "pel de brav", cêu aquesta plecada nu pretenso invehír aquests "nacionalismes", me semblan respectabils car eintes hán destre á diceder esquélh que volen eser, magër heo de dir que qualques d'aquests nacionalismes me semblan plus de "bombo e adufre" pró bon, cum dic nela miena avanterior plecada nu seré pas eu qui lis fe ela contra; á l'avanterior plecada vos poso dúos vídeis d'andaluçus (mult gais elis) e un'altre d'ols ultranacionalists murciáns, adés vos laisco un d'ols asturiáns, que per esquelh que's vei aután per esquelhas terras estovan fabas, e mai melhor dit esquélh du estovan fabas, aquest est nacionalisme e ol ál son bibelóts.







Aquest altre cum podéts veir est d'esquélhs d'Entalto Aragon, un'altres nacionalists qu'escleden una nacion aragonessa liure d'espainhols e un'altres vestigles rals habilhats cêu câpel corduvense, doncas ren, donar-vos un migeret de vis:





Adés vos poso un d'ols castelháns, que per esquelh que's vei jahúrs son ter contents cêu Espainha, que ral!! cêu ols espainholists que son aquests; e per durrés, e nu vuel pas insistir cêu Andalucia, pró m'heo trovat aquest altre vídei que'm sembla mult bon, poso un'altre d'elis, repet d'ols gais andaluçus (par qui nu ol sepa nu seo en clamant "gays" aols andaluçus, en romûnc, le mot "gai" est sinónim de "content", "felice"), que son fuort alacres elis e mult espainhols, ols plus espainhols de l'Espainha mondial (cêu permís d'ols madrilens, clar).


1º) Castilla libre, España no existe !!!





2º) Andalucia is not Spain!!!

Una nova Evrupa

Ols destints amoviments polítics que percursan Evrupa fan pensar n'un nou mapa territorial dele "velh continent", al mien mued de veir Evrupa cuma l'entitat administrativa que cognosçem odi há remanida ja desfassada, câr vegada son plus ols velhs territórs que querimonian un "status" de nasçion nel marc continental. Territórs cêun pesgo estóric, polític uo económic important, territórs estórics, que tras ánhs de silenç tornan á escledir ols suis destrages c'una vegada perderon uo abrenunciaron elis medisus á ijúts.
Par eu, le mapa d'Evrupa devríe de donar un canmiament et enjordanar se aols temps actuals, e, sustot escultar elas uoces d'esquélhs que querimonian per ols destrages d'ols suis territórs, d'ols suis país, pudet elas cossas andríen qualcós melhor, e sustot aviessem una Evrupa plus justa, vaiam per parts, par eu le mapa evrupei seríe ansí:
Peníscola Iberíca: Dál Peníscola Ibérica surgiríen tres país, á saper: Catalunha, que seríe formada per Catalunha propriament dit e per elas íscolas Balejars, le País Valencián, ela Franja de Ponent, le Roselhon e le Carxe murcián, montas esquelh que's cognosçe normalment cum "Païssos Cataláns"; Galicia, que seríe composta prel sui actual territór (pudet podríe formar part d'aquesta Galicia independent ela çona asturiana occidental, hu ge parla'l galicián-eonaviec), e per durrés, Euskadi, formada per l'actual Euskadi, ela majetat plusaldemens de Navarra (formaríe part d'Euskadi ela Navarra bascófona, que cum dic, seríe ela majetat, de Pomplona par sús) e per durrés, Iparralde, le país basc-francés.



Mapa d'ols País Cataláns e dele domén lingüistic deintre n'aquests territórs, que comprehendríen Catalunha, Roselhon e Cerdanha, País Valencián, Franja de Ponent, Carxe murcián e l'enclav de l'Algher á Sardenha (Italia), magër Andorra ven cuma part d'aquest mapa á l'eser un país de parla e cultura catalana, pró ols nacionalists cataláns nu devríen inclujir-la deintre d'ols "Païssos Cataláns" e respectar le sui "status" de país independent des le Mesvianér.

Mapa d'Euskal Herria

Versión moderna dele Zazpiak Bat (elas Set Una), estema d'Euskal Herria, desenhat per Jean Jaurgain nel sécul XIX nel “Congrès et Fêtes de la Tradition Basque” sota'l lema Zazpi Uskal herriak bat (uo Zazpiak Bat) d'Anton Abbadia. L'estema tradicional portava ols lups dál Cá d'Haro en l'estema de Biscaia e le Re e ols canhons de Velate esquelh de Gïpúscoa.


Nela resta d'Evrupa devríen eser ols seqüents país:
Occitania: Formada per l'Occitania de deintre dál França, ela Val d'Arán (Catalunha, Espainha), elas Vals Occitánas dele Piemunt, ela Garda Piemuntés (La Gàrdia n'occitán), e, second qualques nacionalists occitáns, qualques territórs dele nord d'Aragon.





Mapa polític d'Occitania second le nacionalisme occitán, n'eli ge vei clarament cuma son inclujidas deintre dele territór occitán ela Val d'Arán, elas Vals Occitánas dele Piemunt e qualques çonas aragonessas e una pieta part de Catalunha entr'ela Val d'Aran e Andorra.


Bretanha, Corsega, Galhés, Escocia e Flandes, montas, le nou mapa d'Evrupa devríe veir nasçer nuef novas nasçions, totas elhes cêuna grant cárrica d'estória ád sues esquenas, elas restas d'independentismes-nacionalismes que i-há n'Evrupa, cum son per enxemple esquélhs d'Aragon, Andalucia, Asturias uo Canarias a Espainha (magër cum dic nela miena plecada d'aquest blog "nacionalismes deintre d'Espainha" vuejorn, practicament elas totas autonomías espainholas hán amoviments e grups "nacionalists" uo "independentists"), le nacionalisme alsacián francés, ols italiáns padán, sícul uo friulán uo le polonés silegián son meras idejas quimerinas, pró bon! nu seré pas eu qui lis negë le sui destre á escledir esquélh que voljant eser, total... per escledir que nu remanga.