15 jun. 2010

Fréderic Mistral

Frédéric Mistral uo plus ral Frederic Mistrau (Malhana [en fr. Maillane], Prohença, 8 de septemne de 1830 - 25 de març de 1914) ascritor e lexicógraf en leunga occitána (prohençal).


Biografía
Nasçeu n'una familia rural acomodada. Ols suis genitors s'apelhavan Francés Mistral e Adelaïda Polinet. Compeçó á andar á l'escóla abastant detart, aols nuef ánhs. Entre 1848 e 1851, estudia jurie n'Ais de Provença (As de Prohença, Aix-en-Provence en francés) e devién en defensador de l'independença dál Prohença e sustot dele prohençal, "prima leunga literaria de l'Evrupa ceviliçada".


Félibrige
De torna á Malhana, Mistral s'aunga'l poet Romanilha, e amos devienen n'ols artífeis dál renasçença dál leunga occitána. Ensemble conden l'amoviment dele félibrige, que permisó promover ela leunga occitána cêu l'adjutor d'Alphonse de Lamartine: aquest amoviment aculhirá á poets cataláns espulsos d'Espainha per Isabel II.
Cêula sue ópra, Mistral rehabilita ela leunga prohençal, en dujant-la á elas plus aulas cimeras dál poesía épica: ela qualitat d'aquesta ópra ge consecrará cêu l'asecucion d'ols premies plus prestigiosus. Ge dedicó á travalhar en recopilant mots des ela sue masería pora redactar un diccionár e texts de cânçons.



Mireio
Ela sue ópra principal fo "Mirèio" (Mirèlha) á la que dedicó uot ánhs d'enforçaments. La pervulgó en 1859. N'oposicion aol c'avieva estada l'ortografía habitudinal, que devieva aver estat "Mirèlha", Mistral deu ceder á l'emposament dele sui editor, Romanilha, e optar per una grafía simplificada, que desent ge díç "mistraliana", n'oposición á ela grafía "clásica" heredada d'ols trovists. "Mireia" regunça l'amor de Vincent e dál bela prohençal Mireia. Aquesta estoria est asmadera á esquelha de Romei e Julieta, magër ela leunga occitána aporta una maor ricîça al text á l'amostrar ela força d'ols sentiments, sustot oralment cêu l'accent.
Charles Gounod fó una ópera cêu aquest tema en 1863.


Altras ópras
Deset de "Mireio", Mistral est fabro de "Calendal", "Nerte", "Lis isclo d’or" ("L'Íscola d'Aur"), "Lis oulivado" ("Elas olivadas"), "Le poem dele Ródan"..., ópras totas elhes que sirven per mor que se'l consider le maor d'ols ascritors en leunga prohençal.
Mistral recebieu le Premie Nobel de Literatura nel 1904 cae José Echegaray. Cêu l'import dele premie crejará le Musei Arlaten n'Arlés.
Maridat cêu Marie-Louise Rivière, nu avrá fis e mur le 25 de març de 1914 á Malhana.


Ópras
Mireio (Mirélha) (1859)
Calendau (1867)
Lis isclo d’or (L'íscola d'aur) (1875)
Nerte (1884), reguncér
La reino Jano (Ela regina Joana) (1890), drama
Lou pouemo dou rose (1897)
Moun espelido, Memori e Raconte (1906), membranças
Discours e dicho (1906)
La genesi, traducho en prouvençau (Ela genesi traducta'l prohençal) (1910)
Lis oulivado (1912)
Lou tresor dou felibrige (Le tesaur dele felibrige) (1878-1886)
Proso d’Armana (Prossa d'Armana), póstums 1926-1927-1930


Esculcadas
Le sui cognom fo pres per l'ascritora xilena Gabriela Mistral cum pseudónim.
Vuejorn, Frederic Mistral est aután una escóla á Barcelona.


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...