tag:blogger.com,1999:blog-10045798603680725882024-02-07T05:31:16.720+01:00 PLAFS PER EINTESJ. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.comBlogger58125tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-11680959520660533562018-05-21T11:12:00.001+02:002018-05-21T12:05:09.882+02:00Van Langen - Live ImpressionenVidei d'una cognuscuda chançon dáls terras d'Occitania, "Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre", "Ás vist le lup, le vulp la lèpor"<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/G2NPGH5Nzqw" width="459"></iframe>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-89829953010589158892018-03-21T09:51:00.001+01:002020-08-28T08:00:36.858+02:00La Libertat! - Occitan Nationalist Song<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/M4Dek6WLSfo" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture" allowfullscreen></iframe>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-72755073610723601122015-04-01T18:58:00.001+02:002015-09-03T02:41:16.662+02:00Lou Dalfin "Joan Peirol"<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="350" src="https://www.youtube.com/embed/Hjo-6ZVY0Ow" width="466"></iframe><br />
<br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">Ara s'envisquen li lumieras,</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">scrasaas dal cèl, aval a l'orizont</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">pian pian veu despareiser lera,</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">devino encar lo pòrt de Tolon.</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">La libertat es l'aire sul morre,</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">aquesta mar es tot çò que ai l'aire e la tela,</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">vòli dire, sies estat abituda,</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">vida e pantalh Mòri per estre çò que eri,</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">ma vida val la mia finicion,</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">e dins lo cul aquel Emperi, tuchi i Engles e Napoleon</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">Fraire de la mar, fraire de la còsta,</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">l'aiga nos pòrta al nòste destin</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">la libertat es l'aire e la vela,</span></span></span><br />
<span style="background-color: #f4cccc;"><span style="background-color: #eeeeee;"><span style="color: #444444;">la libertat, l'onda e lo dalfin.</span></span></span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-88825752784467562232012-06-21T02:02:00.011+02:002017-06-11T09:14:05.363+02:00Normas lingüisticas de l'occitán<br />
<div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx0nW-v7BRYAz_ro7MUxfxgy5aQsmfy7ZwAh38CdMOTCco7bI-FwnI38La0T87EWonmISj6sqiR7zOwEyedBUnH-wVU5i8La1E8VL1Nztn2zzIa2I649pVqZKf4lOf7AJljS_ctVbCM1Nu/s1600/alfonsoplafs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><img border="0" height="282" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx0nW-v7BRYAz_ro7MUxfxgy5aQsmfy7ZwAh38CdMOTCco7bI-FwnI38La0T87EWonmISj6sqiR7zOwEyedBUnH-wVU5i8La1E8VL1Nztn2zzIa2I649pVqZKf4lOf7AJljS_ctVbCM1Nu/s1600/alfonsoplafs.jpg" width="400" /></a></div>
<b>Norma clássica</b></div>
<div>
La norma clássica ést una norma lingüística (una codificacion) que fixa la lenga occitana. Aquesta norma ge basa nál tradicion milyenaria dál grafía clássica, pró l'enadi'l procés codificator. Ést en concurrença bau un'altras normas que son mens extensas n'occitán (<b>norma mistraliana</b>, <b>norma bonaudiana</b>, <b>norma de l'Escola dele Pó</b>).<b><br /></b></div>
<br />
<div>
<b>Composta</b><br />
La norma clássica ge composa de dúos conspects:<br />
La norma ortográfica aut ortografía, que fixa la color d'escrevir ols fonems. La grafía clássica c'oncloda l'ortografía clássica e ulyos usaments escrevits nu codificats pró que son propincs á l'ortografía clássica.<br />
La norma oral, que fixa la color recomandada de parlar n'occitán.<b><br /></b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Esvlupament</b><br />
Sé la grafía clássica naiseu qualque tant avents de l'án mily (bauols primiers documents escrevits n'occitán, la norma clássica ge esvlupó'n tres etaps d'aquest punt de 1935:<br />
Aparieu en 1935 baul pervulgament dál Gramática occitana segond ols dialects langüedociáns de Loïs Alibert.<br />
Foit esvlupada depus per l'Institut d'Estudeis Occitáns (IEO) d'aquest punt de 1945. Cal enadir, en singular, las ópras de Pèire Bec e Robèrt Lafont des ols áns quinquaenta.<br />
Ést regulada prol Consely dál Lenga Occitana (CLO) des 1996.<br />
La norma clássica s'espancieu sustot d'aquest punt dál duoséssima majetat dele sécul XX, en fant recelyar ela norma mistraliana. Vue la norma clássica ge demedia nál tota Occitania. Nu empesçent, decar i-á de casus de concurrença<b>:</b><br />
En proençal et en niçart, ontre norma clássica e norma mistraliana.<br />
Náls Vals Occitanas italianas, ontre norma clássica e norma de l'Escola dele Pó.<br />
N<b><i>'</i></b>alvernian, ontre norma clássica e norma bonaudiana.<b><br /></b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Standardiçacion: l'occitán long (larg)</b><br />
Las difrents grafías concurrents de l'occitán (clássica, mistraliana, bonaudiana, de l'Escola dele Pó) ge consçibiron en principie pora retelyer parlas uo dialects, sénes fixar una variegacion stándard de l'occitán. Nu empesçent, la norma mistraliana gendró des finals dele sécul XIX l'apariment de tres <i><b>koinés</b></i> literarias rigionals: una en proençal gernial, una en niçart e un'altra en gasconés bearnés.<br />
Deset, pot dir se qu'ela <i><b>koiné</b></i> proençal mistraliana prefigura una lenga stándard.<br />
La norma clássica, d'aquest punt dele sécul XX, á persecutat l'esvlupament d'aquessas tres <i>koinés</i> pró á favurida autrossí <i>koinés</i> rigionals suplementarias en limosín et en langüedocián. Des l'oficialiçacion de l'occitán nál Val d'Arán en 1990, autrossí la norma clássica favur una varietat assaç codificada dele guasconés aranés.<br />
Alatanei aquessas exprenças de <i>koinés</i> rigionals, basadas nál norma clássica, ela volontat conosçent de fixar un variament stándard gernial d'occitán aparieu n'ols áns setaenta bauols esquisaments d'ols lingüists Pèire Bèc, Robèrt Lafont, Rogièr Teulat, Jacme Taupiac, Deseguits n'ols outaentas par Patric Sauzet. La variegacion stándard ge clama segond ols auctors «occitán refrençal», «occitán stándard» uo, plus mantinent, «<i>occitan larg</i>» (occitán long). La maor part d'ols especialists son d'acord en que l'occitán stándard ge composa:<br />
D'una variegacion gernial que's basa nel dialect langüedocián (dialect intermediat ontr'ols otri, pró nu superne á iles)<br />
De coaptacions rigionals de l'estándard, c'avríen qualques traus dialectals típics, pró en dessant un grant convergiment e un concibiment ungat. Ést un guis de federar deintre'n l'occitán stándard las destintas <i>koinés</i> rigionals que s'án esvlupadas des ols séculs XIX e XX.<b><br /></b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b><span style="color: #a64d79;">Norma mistraliana de l'occitán</span></b><br />
La norma uo grafía mistraliana (n'occitán mistralenca) est una norma lingüística (una codificación) que fixa ela leunga occitana en contraposición á ela norma clássica. Aután gela cognosçe cuma <i><b>norma</b></i> uo <i><b>grafía felibrenca</b></i> (de Félibrige) uo <b><i>romanilhenca</i></b> (de Roumanille [Romanilha]).<br />
Aparieu en 1853 náls ópras de Joseph Roumanille (Josep Romanilha) e pósterament náls dele premie Nobel de literatura Frédéric Mistral (de qui li ven le nom).<br />
Ge basa n'una perfomança diglósica de l'ortografía occitana n'escrebint ela medissa second ols conveniments lingüístics dele francés (per enx. <b>ou</b> per <b>u</b>).<b><br /></b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Composta</b><br />
Á l'equant qu'ela norma clássica ela mistraliana ge composa de dúos aspects:<br />
Ela norma ortográfica uo ortografía, que fixa le guis d'escrebir ols fonems basada nel francés. Ela grafía mistraliana engloba l'ortografía codificada e devisades usaments escrebits nu codificats pró que s'aflan n'elhe.<br />
Ela norma oral, que fixa'l guis recomandat de paular n'occitán.<b><br /></b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Nòrma de l'Escola dele Pó (Escòla dau Pò)</b><br />
La norma de l'<b>Escòla dau Pò</b> (<b>normo de l'Escolo dóu Po</b>) est una norma lingüistica (una codificacion) que fixa ela leunga occitana deintre dál sue varietat cissalpina, aquest est: ela varietat de vivaralpenc dáls Vals Occitanas (estat italián).<br />
La norma de l'escòla dau Pò fai concurrença á ela norma clássica. Davala maorment dál norma mistraliana. Fo crejada en 1971 per l'<b>Associacion l'Escòla dau Pò</b> (l'<b>Escolo dóu Po</b>), que fo una seccion efimeral dele Felibritge par elas Vals Occitanas. Ilho asociament nu turó longtemp maes ela sue norma á continada n'existint fissora.<br />
Ela norma de l'<i>escòla dau Pò</i> ge composa d'un senlhér aspect: ela norma ortografica uo ortografia, que fixa'l guis d'escrebir ols suens. Donec ela nocion de norma de l'<i>escòla dau Pò</i> coincide cheula nocion plus estreta d'ortografia de l'<i>escòla dau Pò</i>.<br />
<b>Remarca</b> <b>1</b> - La nocion de grafia de l'Escòla dau Pò englòba plus amplament l'ortografia de l'escòla dau Pò (codificada, deintre ela norma) e plurs usaments codificats (fora norma), maes que s'aflan d'ilha ortografia.<br />
<b>Remarca 2</b> - La norma oral (qu'est le second aspect d'una norma lingüistica alatanei l'ortografia) nu est pas avantvista deintre ela norma de l'escòla dau Pò.<br />
Ols principies dál norma de l'Escòla dau Pò consisten:<br />
Par nontar tansól ols paulars locals dáls difrents localitats, sien nient de prescripcion oral sól nu de fixor d'una varietat stándard. Deintre d'ilha nòrma, s'accepta elas totas interfrenças de l'italián uo dele francés.<br />
Par nontar tansól ols fonems. Nu i-há de nient de lítera muda né de grafia etimologica.<br />
Par nontar ilhos fonems second de convencions venent dele francés, cum <b>ou</b> pelhos fonems <b>/u, w/</b>. Maes ge folsa aután ols graféms <b>nh</b> per <b>/ɲ/</b> e <b>lh</b> per <b>/ʎ/</b> cum deintre ela norma clássica (s'abandona'l grafém afrancessat <b>gn</b> per <b>/ɲ/</b> dál norma mistraliana). Ge nonta tojorn <b>s</b> prel fonem <b>/s/</b> e <b>z</b> prel fonem <b>/z/</b>: abandonan ols destinguiments etimologics <b>s</b>, <b>ss</b>, <b>c</b>, <b>ç</b> per <b>/s/</b> e <b>s</b>, <b>z</b> per <b>/z/</b> que son tipics dáls normas clássica e mistraliana.<br />
La norma de l'escòla dau Pò trovó un usament maoritár deintre de l'occitán escrebit dáls Vals Occitanas, entr'ols ánhs 1970 e 1990. Depus ela finida d'ols ánhs 1990, ela norma clássica est maoritaria. Ela revista cissalpina <b>Occitània Viva</b> / <b>Ousitanio Vivo</b> accepta tansól ela norma clássica et ela norma de l'Escòla dau Pò.<br />
D'altras grafias hán existidas deintre elas Vals Occitanas durant le sécul XX, pró son ter minoritarias vuejorn. Ela norma mistraliana est folsada per l'asociament <b>Combascura</b> <b>[</b>Coumboscuro]. S'hán vist <i>"grafias fonemáticas"</i> que folsavan de graféms nu tradicionals n'occitán cuma <b>k</b> uo <b>w</b>. Finalment, i-há d'avudas grafias italianiçadas.<b><br /></b></div>
<div>
<b><br /></b></div>
<div>
<b>Nòrma bonaudiana</b></div>
<div>
La norma bonaudiana, que's defin elhe medissa cum escrebiment alvernián adunat uo EAU (eicritürà auvarnhatà unefiadà), est una nòrma lingüistica (una codificacion) que fixa ela leunga occitana deintre dál sue varietat alverniana, alé fa concurrénça á ela norma clássica. Aparieu en 1973 deintre dáls ópras de Piare Bonaud. Est defensada prel Cercle Tèrra d'Auvèrnhe (CTA) e per ela revista Bisa Nèira (Bïzà Neirà). En 1982 Bonaud adoptó ela sue norma á una nova grafía poral <b>poiteví-saintongés</b> (leunga d'oïl).</div>
<div>
Vuejorn l'alvernian est dicedut entr'ols partesans dál norma clássica e ols partesans dál norma bonaudiana. L'impact social de cadascuna dáls dúas normas est fuort feble nál societat alverniana, qualcós que nu frena ela diglossia, né ela retrocesion de l'occitán n'apró dele francés.</div>
<div>
Equant qu'ela norma clássica uo mistraliana, ela bonaudiana ge composa de dúos aspects:</div>
<div>
<ul>
<li>La norma ortografica uo ortografía, que fixa'l guis d'escrebir ols suens. Ela grafía bonaudiana engloba l'ortografía codificada e plur usaments escrebits nu codificats pró que s'inspiran n'aquessa ortografía.</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul>
<li>La norma oral, que fixa una manier recomandada de paular l'alvernian. </li>
</ul>
Le geógraf reconvertit á lingüist alvernian crejó ilha norma en 1973. En proposant l'abandonament dál grafía clássica e l'ideja d'unitat de l'occitán, c'avieva defensat n'un principie. Defirma que l'alvernian há characteristicas proprias fuort particulars que, second eli, ela norma clássica nu respecta. Un'altra raçon d'ilho derrompiment, second ge pot servar n'ols pervulgaments occitanists e bonaudians d'ols ánhs 70, est le fet qu'ela norma clássica era encara malament exprimida uo malament difinida per l'alvernian, alé una part dál moudura militant occitanist avieva mostrat prejudiçus infondats e una grant manca d'incomprehension sús ilho qu'est l'alvernian (e le nordoccitán en gernial).</div>
<div>
Ela norma bonaudiana ge characteriça donec prel secessionisme lingüistic, en defensar que l'alvernian serié una leunga independent e nu pas una part de l'occitán. Deintre'l domén de l'esquisament esçientifica en lingüistica, ela fáscas totalitat d'ols especilists, cum J.P. Chambon, C. Herilier, P. Nauton, J.C. Potte uo S. Escoffier, consideran que l'alvernian est part de l'occitán e repoian pas elas idejas de P. Bonaud. L'ungat lingüist que fulce elas tésis bonaudianas est Karl-Heinz Reichel.</div>
<div>
Atal ela norma bonaudiana previleja elas giradas particularistes que s'aluenhan artificialment dál norma clássica e d'ols altres dialects occitáns. Jusque s'aluenha dáls tendenças gráficas e morfologicas maoritarias dáls altras leungas romanicas, sustot par fixar ols neologismes. Adopta traus dál norma francessa, cum le grafém <b><i>ou</i></b> par escrebir [<b><i>u</i></b>], pró aután adopta de traus difrenciats dele francés.</div>
J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-47023737985631061072012-04-14T12:01:00.003+02:002012-07-16T10:58:52.360+02:00Lou Seriol- Maquina EnfernalaAcu avéts le durrés videoclip dele grup dáls Vals Occitanas Lou Seriol, extrait de l'album dele medís nom.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/oQUjBV_LHIA" width="560"></iframe>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-18372722928518515512012-02-17T16:52:00.022+01:002021-09-19T21:00:24.749+02:00L'Occitán niçart<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir70pDCqisvut_zV7CIqS7jcIrDd6eY9rnPz9khtav1GRoW23o7wFYLES7ti7lBYYvpU1bhjYECzi6YkIUw5-sJRWCHQrLOKuSE-vq-gUdFAHIArJeBdplJQE4i2U_AJekYAAMNjKWYGsw/s1600/Aglia_Ni%C3%A7a.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="284" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir70pDCqisvut_zV7CIqS7jcIrDd6eY9rnPz9khtav1GRoW23o7wFYLES7ti7lBYYvpU1bhjYECzi6YkIUw5-sJRWCHQrLOKuSE-vq-gUdFAHIArJeBdplJQE4i2U_AJekYAAMNjKWYGsw/s320/Aglia_Ni%C3%A7a.png" width="320" /></a></div>
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""verdana" , sans-serif">Le niçart ést una variegacion de l<b><i>'</i></b>occitán parlada nál rigion estórica dle Comdat de Niça (que plusaldemens coincide cheu l'actual Destrit de Niça, remasat nel departament francés d'ols Alps Marítims); á exceptación dáls çonas lingüísticas dele mentonásc e dele roiásc, que constitugen parlas de transicion enta'l ligur e le piemuntés.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""verdana" , sans-serif">Niçart, en niçart ge prolaciona [niˈsaʀt] e s'escreb niçard (norma clásica) uo nissart / niçart (norma mistraliana).</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">En francés est niçois, n'italián nizzardo. Est paulada aután en Mónega hu ela leunga monegasca é domilhativa joncols le Francés.</span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Vuejorn, ela maoritat d'ols residents de Niça e rigion nu paulan le Niçart, malgrat aia qualques persons que son bilinguals nál leunga e n'ol Frances. Clar que, i-há d'odi qui desvlaupa'l resurgiment dele dialect Niçart. Qualques telejornals dál tevé local son presentats en niçart cheu subtítols en francés et elas placas d'identificacion dáls carreras nál Cibtat Velha ge presentan cheu inscrepcions namos idioms. Ela chançon </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">"Niçarda se Nissa La Bella"</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> est per mults vista acum himne de Niça.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""verdana" , sans-serif">Second le sorciment dialectológic, le niçart est una variant particular de l'occitán e constituge una dáls quator maors variants dáls leungas clamadas prohençals, que son: le rodanés, le marítim, l'alpín e le niçart. Empré, per raçons estóricas atingidas á ela sue longa pertinança á ela Cá de Savoia-Piemunt, ols niçarts claman á ela sue leunga "nizardo", sien far explícitament refrença á elas altras parlas prohençals u occitanas.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Des 2000 le niçart há estat recognoscut leunga rigional de França.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span>
<b><span face=""verdana" , sans-serif">ORIGIN</span></b><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Ols poples ligurs c'ocupavan le territor actual de Niça, priat de l'aribada d'ols foceis, paulavan un idiom d'origen indoevrupei.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Ols grecs, que temp depus s'instalaron n'ilho c'odi est territor niçart, probabilment nu averon plus qu'escasa influença nál sue parla; deút al fet du elis no ge volturavan cheula poplación local que vesquiva á l'entránh dáls terras e ge limitaron á ocupar ungadament le pleuc de l'actual Castel de Niça. Fo le trovament cheu Roma ilho que reialment mutó ela leunga d'ols naturias. Ilha ge fo paulatinament en desolvent chol latín, ilho que fo l'origin de l'occitán, en gernial, e dele dialect niçart, en particular.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Onde, par l'intelectual niçart Pierre Isnard, que fo membre de l'Academia Niçarda, le niçart era á ela primería mult propinc á un'altras leungas romanças, en comprehendent l'ancestre dáls leungas d'oïl. Est atal que'l text d'ols <a href="http://oc.wikipedia.org/wiki/Juraments_d'Estrasborg">Enjuraments d'Estrasburc</a> que datan dele sécul IX alé constitugen un d'ols primiers traus escrebits d'ilho que seríe l'origin dáls leungas d'oïl e cheu posterioritat dele francés, amostra una fuort important propinqüitat chol niçart, plus que chol francés modern.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">LE NIÇART EN NIÇART</span></b><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">En leunga niçarda, ols habitants de Niça ge desinhan prel gentiliç nissart - nissarda (norma clásica) uo ben, nissart - nissarda / niçart - niçarda (norma mistraliana).</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Seja qual fur ela grafía emprejada, ge prolaciona n'ols tots casus [niˈsaʀt(e), niˈsaʀda].</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Nál forma masculina [niˈsaʀt(e)], ela </span><b><i><span face=""verdana" , sans-serif">'te'</span></i></b><span face=""verdana" , sans-serif"> est ela resultança d'un sordesçiment d'una </span><b><i><span face=""verdana" , sans-serif">'de'</span></i></b><span face=""verdana" , sans-serif"> final; mentre que l'aditament facultatív d'un suen </span><b><i><span face=""verdana" , sans-serif">[e]</span></i></b><span face=""verdana" , sans-serif"> final d'apoiament, depus d'una </span><b><i><span face=""verdana" , sans-serif">'te'</span></i></b><span face=""verdana" , sans-serif"> final, est una particularitat dál fonética niçarda. Nu empecent, aquessa </span><b><i><span face=""verdana" , sans-serif">'e'</span></i></b><span face=""verdana" , sans-serif"> ge considera que nu há pas valesçiment fonológic e jahúrs est indicada ortográficament en deguna dáls dúas normas.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Existen innúmers variants gráficas en raçon dáls dificultats par transportar una norma lingüística estabil: cheu -</span><b><span face=""verdana" , sans-serif">ç</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">- uo -</span><b><span face=""verdana" , sans-serif">ss</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">-, uo ben </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">-</span></b><b><span face=""verdana" , sans-serif">d</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> uo -</span><b><span face=""verdana" , sans-serif">t</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> (cf. </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">-te</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">). Per enxemple, ela zedielha (</span><b><span face=""verdana" , sans-serif">ç</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">) est una grafía preconiçada per Frederic Mistral, c'aután Jorge Castellana adopta.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Fasta fai puec, á França, pelho regular s'usava'l gentilíç "niçart" sól par qualificar aols habitants de Niça, pró adés le sui usament s'há amplat par desenhar tot ilho qu'est characterístic dáls tradicions e persons que paulan ela leunga niçarda, una forma de renasçiment d'aquesta cultura uo d'usament folklóric.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif"><span style="color: black;">Ela</span> quistion dál similaritat dele niçart chol francés uo cheu l'italián dele nord est fortment sesgada per avantfrenças políticas. Qualques nacionalists francesus exageran le sui paprentat chol francés, n'ignorant elas evidenças filológicas e lingüísticas innegabils c'amostran paprentats chol gaulitalián ("italián" dele nord). Le niçart sembla eser una leunga de transicion entre l'occitán-prohençal e le piemuntés e un'altras leungas gaulitalianas, cum le cunees (varietat piemuntessa). Le francés fo completament alien á ela societat niçarda fasta 1861 ánh en que se imposó aquesta leunga nál rigion circundant á ela cibtat de Niça.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">NORMAS, GRAFÍAS, ESTANDARDIÇACION</span></b><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Ols niçarts poden folsar dúas normas:</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Ela </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">norma mistraliana</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">. Plus similar á l'escribiment francés; le sui folsament s'enquadra al context estóric de l'incorpor dele Comdat de Niça á França en 1860. Est rejuda en primería prel Félibrige (empré, aután existe una Academia Niçarda).</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Ela </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">norma clásica</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">, ela qual previlelha elas tradicions lingüísticas autóctonas. Fo desvlaupada per Robert Lafont (Fonética e grafía dele prohençal, 1951, L'ortografía occitana, le prohençal, 1972), após per Juan Pedro Baquié (Empari lo niçard, 1984) et ela competença dele Conselh dál Leunga Occitana (CLO), actualment auto-desolt. Nu indica certanas diftongacions.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Pariment, aveu grafías d'estil italián, deút á que priat Niça apendieva aols Estats Sardescus (que vuejorn ja nu existen), pró furon abandonadas após du Niça fos anexada á l'Impér francés. Est Rancher, grant auctor clásic niçart qui apre en 1830, nál sue ópra </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">"Ela Nemaiada"</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">, ela quistión dál grafía (mult priat que Mistral).</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Distanciat durant aprés muei milhenie d'evolucion lingüística dáls altras parlas occitanas influenciadas per ela domelhacion francessa, le niçart há manutenidas certanas formas plus arcaicas dele prohençal mesvián, leunga d'ols trovists.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Deset, cheu muei milhenie d'aungament al realme de Sardenha, plecaron al niçart de mults térmius segudants dele ligur e l'italián que contribugeron al sui despatiment dál resta de l'occitán-prohençal, en devenint-se plus e plus n'una leunga romança de transición entre l'occitán e le gaulitalián.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">DIALECTOLOGÍA</span></b><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Alguandre ge folsa'l térmiu 'niçart' par refrir se exclusivament á ela varietat paulada nál cibtat de Niça, n'exclugint elas altras varietats existents nel Comdat de Niça, cum quand ge destingue'l niçart dele peilhasc, per enxemple.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Plur isoglossas travesan, n'efect, le Comdat de Niça. Elas difrenças son plus marcadas entre'l niçart costanér e l'alpín de l'entránh. Nel nord dele comidat, s'há conservada ela desinença femínea </span><b><i><span face=""verdana" , sans-serif">-a</span></i></b><span face=""verdana" , sans-serif">, prolacionada </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">[ɔ]</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> (cum est freqüent nel prohençal) uo ela prolación dál </span><b><i><span face=""verdana" , sans-serif">-r</span></i></b><span face=""verdana" , sans-serif"> final d'ols verbs n'infinitív.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">ENSENHAMENT</span></b><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Plur jovens e adults prisen cursus de niçart, sien eser necessariament íncolas de Niça. Maguer ge tractan plus encomunalment d'opcions facultativas nel currículum universitár destinadas á compensar un déficit de puncts n'altras matieras. Le niçart escolar s'ensenha cheu puecs mueis en l'ensenhament primár e secondár, cheu examinament final aután facultatív.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">GRAMÁTICA</span></b><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Artícul</span></b><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Le niçart posej dúos artículs: determinat e indeterminat.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Masculin singular determinat: </span></b><span face=""verdana" , sans-serif">Lou</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><b>Femínei singular determinat:</b> La</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><b>Masculin plural determinat:</b> Lu</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><b>Femínei plural determinat:</b> Li</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><b>Masculin singular indeterminat:</b> Un</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><b>Femínei singular indeterminat:</b> Una</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><b>Masculin plural indeterminat:</b> De</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><b>Femínei plural indeterminat:</b> De</span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Nombre</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">En niçart, le nombre mai receb ela marca de plural:</span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><i><span face=""verdana" , sans-serif">Lou toumati</span></i><span face=""verdana" , sans-serif">, </span><i><span face=""verdana" , sans-serif">lu toumati</span></i><span face=""verdana" , sans-serif"> (le pomaur, ols pomaurs)</span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Empré, l'adjectiv xion c'ol marca:</span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><i><span face=""verdana" , sans-serif">Lou beu toumati</span></i><span face=""verdana" , sans-serif">, </span><i><span face=""verdana" , sans-serif">lu bei toumati</span></i><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Perdán le verb:</span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><i><span face=""verdana" , sans-serif">la bella platana es verda</span></i><span face=""verdana" , sans-serif">, </span><i><span face=""verdana" , sans-serif">li belli platana soun verdi</span></i><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Verb</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Le niçart posej tres grups de verbs principals:</span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Primiera conjugacion:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> Verbs finits en </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">-à</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">(cantà)</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">.</span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Seconda conjugacion</span></b><b><span face=""verdana" , sans-serif">:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> Verbs finits en </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">-ì</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">(finì)</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">.</span><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Terça conjugacion:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> Verbs finits en </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">-re</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">(vendre)</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span>
<b><span face=""verdana" , sans-serif">Primiera conjugacion</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Ols verbs dál primiera conjugacion son ilhos finits en </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">-à</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">, cum </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">cantà</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Present d'indicatív:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> canti, cantes, canta, cantas, síte, canton.</span><br />
<b><span face=""verdana" , sans-serif">Imperfect:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> cantavi, cantaves, cantava, cantavan, cantavas, cantavon.</span><br />
<b><span face=""verdana" , sans-serif">Futur:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> canterai, canteras, canterà, canteren, canteres, canteran.</span><br />
<b><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span></b><b><span face=""verdana" , sans-serif">Seconda conjugacion</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Ols verbs dál seconda conjugacion son ilhos finits en </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">-ì</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">, cum </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">sentì</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Present d'indicatív:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> senti, sentes, sente, sentèn, sentès, senton.</span><br />
<b><span face=""verdana" , sans-serif">Futur:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> sentirai, sentiras, sentirà, sentiren, sentires, sentiran.</span><br />
<b><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span></b><b><span face=""verdana" , sans-serif">Terça conjugacion</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Ols verbs dál terça conjugación finan en </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">-re</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">, cum </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">vendre</span></b><span face=""verdana" , sans-serif">.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Presente d'indicatív:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> Vendi, Vendes, Vende, Vendèm, Vendètz, Vèndon.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Eser</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Le verb eser </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">(estre)</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> est folçat, á l'equant que l'aver </span><b><span face=""verdana" , sans-serif">(avé)</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> cum auxiliar.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Present d'indicatív:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> siéu, siès, es, sian, sias, soun.</span><br />
<b><span face=""verdana" , sans-serif">Imperfect:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> èri, eres, era, eravan, eravas, eron.</span><br />
<b><span face=""verdana" , sans-serif">Futur:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"> seria, seras, sera, seren, serès, seran.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Comparança entr'elas dúas normas existents n'occitán niçart (extrait dele Declarament Universal d'ols Destrages Humáns)</span></b><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><b><span face=""verdana" , sans-serif">Norma clàssica occitana:</span></b><span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span><span face=""verdana" , sans-serif">Toti li personas naisson liuri e egali en dignitat e en drech. Son dotadi de rason e de consciéncia e li cau agir entre eli emb un esperit de frairesa.</span><br />
<b><span face=""verdana" , sans-serif">Norma mistraliana:</span></b><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">Touti li persouna naisson libri e egali en dignità e en drech. Soun doutadi de rasoun e de counsciència e li cau agì entre eli em' un esperit de frairessa.</span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-87200665026266775752011-07-09T13:37:00.013+02:002013-01-12T16:58:15.741+01:00Gavarnía e le sui circ<p><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Gavarnía (Gavarnia n'occitan) est una comuna francessa d'ols Pireneis, fronteriça cheu Espainha, nel departament d'Aults Pireneis dál rigión de Midi-Pyrénées (Mueijorn-Pireneis), que contén part dele Parc Nacional d'ols Pireneis e deintre d'eli est le circ e cascada de Gavarnía, declarat Patre de l'Humanitat per l'Unesco joncols le Parc Nacional d'Ordessa e Munt Perdut (Ordesa y Monte Perdido) chol que fa frontería (Osca, Aragón).</span></span><br /> <span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br /> </span><br /> <strong><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">MONUMENTS E SITS TURÍSTICS</span></strong><br /> <span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br /> </span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Clesia de Gavarnía</span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Estatua de Henry Russell á Gavarnía</span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Circ de Gavarnía</span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Cascada de Gavarnía</span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Rautas pelhos Autls Pireneis (Gap de Rolant, Munt Perdut, ...)</span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Sit d'eskí de Gavarnie-Gèdre.</span></span><br /> <span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br /> </span><br /> <strong><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">CIRC DE GAVARNÍA</span></strong><br /> <span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br /> </span><br /> <strong><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Coordenadas</span></span></strong><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> 42°41′7.512″N 0°0′1.8″L</span></span><br /> <strong><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">País</span></span></strong><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> França</span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br /> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Le Circ de Gavarnía (en francés: Cirque de Gavarnie) forma part dele macís de Munt Perdut, que fo declarat en 1997 cum Patre de l'Humanitat per l'Unesco. Ela cascada de Gavarnía est una dáls plus aultas d'Evrupa, cheu plus de 400 m de cadiment vertical. Le Circ de Gavarnía est plaçat n'ols Pireneis nál comuna francessa de Gavarnía (Aults Pireneis) en Mueijorn-Pireneis deintre dele Parc Nacional d'ols Pireneis.</span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br /> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">D'un diámetre de ses kilómetres, aquesta muralha rocalhossa, maravelha dál natura, est un d'ols sits plus visitats d'ols tots Pireneis francésus. Le terren calcárei, grisc, gilve uo ruj, há estat retort e levat fasta plus de 3.000 m. d'aulteça.</span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br /> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ela parés encalça 1.500 m d'aulteça desdel fois dál val entro qualques d'ols culmens plus aults d'ols Pireneis, cum le Pic Grant Astaçu (Grande Astazu), le Pic Marboré, ela Tor de Marboré, le Pic Casc de Marboré e le Pic Tailhón. Le Gap de Rolant est una esculcada geológica, una porta nela gresta rocalhossa, accesibil desdel port de Buxarol (Bujaruelo), al que s'arriba cum que seja per l'estación d'eskí de Gavarnie-Gèdre.</span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br /> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br /> <span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Est catalogat acum </span></span><em><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Grand site national</span></span></em><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> de França.</span></span><br /> <span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br /> </span><br /> <span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></p><table class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;" cellspacing="0" cellpadding="0" align="center"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a style="margin-left: auto; margin-right: auto;" href="http://4.bp.blogspot.com/-lL2GwWur-iU/Thg89NjCKwI/AAAAAAAAATo/LXmGDWxKAnw/s1600/Circo_de_Gavarnie.JPG"><img src="http://4.bp.blogspot.com/-lL2GwWur-iU/Thg89NjCKwI/AAAAAAAAATo/LXmGDWxKAnw/s400/Circo_de_Gavarnie.JPG" border="0" alt="" width="400" height="205" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vis dele Circ de Gavarnía</span></span></td></tr></tbody></table>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-60980429338101177702011-04-07T00:28:00.014+02:002014-11-29T16:16:37.614+01:00Robèrt Lafont<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif; font-size: large;">Robert Lafont (Nimes, 1923 - Florença, 24 de junçót de 2009) fo un lingüist, estoriador dál literatura occitana, poet, novelhador e dramaturc occitán.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhpRVuHHnNNFgll92EOt9rVIPVd0EjoiYL5kq74ZqinMpbV8h3Wa707agKA70BW0vDz-QAI4mBPV2QfuHd-F6UlWbT179r6QFLOJSOWeZ1sw7SoG41oZUxU4mXFjbvqJ0tTUrLOzdx38WH/s1600/crotz+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><img alt="" border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhpRVuHHnNNFgll92EOt9rVIPVd0EjoiYL5kq74ZqinMpbV8h3Wa707agKA70BW0vDz-QAI4mBPV2QfuHd-F6UlWbT179r6QFLOJSOWeZ1sw7SoG41oZUxU4mXFjbvqJ0tTUrLOzdx38WH/s200/crotz+1.jpg" title="CROTZ D'OCCITANIA" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif;"><span style="font-size: large;">Há estat professor de leunga occitana en l’Universitat de Montpelhier fasta 1986. S’há destacat prel sui defensament de l’occitanisme. Omne d’una activitat intelectual extraordinaria, condieu le Comitat Occitan d'Estudis e d'Accion (Comitet Occitan d’Estudies e d’Acción, COEA) e assumieu ela dirección de diversus pervulgaments periódics ("</span><b><span style="font-size: large;">L'ase negre</span></b><span style="font-size: large;">", 1946, "</span><b><span style="font-size: large;">Viure</span></b><span style="font-size: large;">", 1962).</span></span><br />
<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif; font-size: large;">Escrebidor prolífic, ela sue ópra presenta dúas línias essencials et entegradas: una de pervulgament doctrinal en francés, hu há estudiada ela situación nu sól occitana nisi dáls totas minoranças deintre de l’estat francés; e un’altra propriament de crejament en leunga occitana, que constituj le punct de partença dál vera novelha n’occitan e qu’ést aután un derrompiment total cheula tradición folclórica avanterior. Há estat un d’ols teoriçadors dele clamat colonialisme entránh par far refrença á ela situación occitana.</span><br />
<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif; font-size: large;">Aután há produit teatre d’animación social. Há estat president de l’Institut d'Estudis Occitans pró exieu en 1981 per mor de tensions entranhas et en 1974 presentó ela sue candidatura aols esleiments presidencials francesus que fo repoiat.</span><br />
<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif;"><b><span style="font-size: large;">Lingüistica</span></b></span><br />
<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif;"><span style="font-size: large;">Deintre l'ópra lingüistica abondossa de Lafont, ge puet destacar: </span><span style="font-size: large;"><br /> </span><span style="font-size: large;">Un grant travalh de codificacion e de restaur dele prohençal second ela norma clásica, e plus gernialment, una teoriçacion dál norma clássica á l'escala dál tota leunga que contribujieu á l'occitan long (estandardiçacion). </span><span style="font-size: large;"><br /> </span><span style="font-size: large;">Un analisi lúcid dál diglossia e dáls vias par exir, cheuna introduccion pionera dál sociolingüistica deintre dele domén occitán fasta 1970. </span><span style="font-size: large;"><br /> </span><span style="font-size: large;"> Una teoria completament nova en lingüistica: ela praxematica.</span></span><br />
<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif;"><b><span style="font-size: large;">Ópras</span></b></span><br />
<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif; font-size: large;"><br /> </span><br />
<span style="font-family: "comic sans ms", sans-serif;"><b><span style="font-size: large;">Poesía</span></b><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;"><br /> </span><span style="font-size: large;"> Dire (1945-53), </span><span style="font-size: large;"><br /> </span><span style="font-size: large;"> La loba (1959), </span><span style="font-size: large;"><br /> </span><span style="font-size: large;"> Poèma a l'estrangièra (1960) </span><span style="font-size: large;"><br /> </span><span style="font-size: large;"> Aire Liure (1974) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> Lausa per un solèu mòrt e reviudat (1984) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">Narracions</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> La vida de Joan Larsinhac, (1951) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> L'Icòna dins l'Iscla (1971) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> Lo Decameronet (1983) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> La Festa (1983-84), formada per Lo Cavalier de Març e Lo Libre de Joan. </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> L'enclaus (1992) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">Teatre </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">Dòm Esquichòte (1973) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> Lei cascavèus (1977) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> La Croisade (1983) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">De pervulgament </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;">La révolution regionaliste (1967) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> Sur la France (1968), </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> Décoloniser en France (1971) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> Le travail et la langue (1978) estudie sociolingüístic </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> Nous, Peuple Européen (1991) </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"><br /></span><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Arial", "Helvetica", sans-serif;"> La Nation, l'Etat, les Regions (1993)</span></span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-82052754548795362072011-03-24T23:08:00.001+01:002013-02-24T12:44:01.531+01:00A l'ombreta d'un albar (mas lo Drac te finta)<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="295" src="http://www.youtube.com/embed/97iusAvHGKk?fs=1" width="480"></iframe> <br />
<span style="color: #333399;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #333399;"><b>BRICK A DRAC</b></span><br />
<span style="color: #d16349;"><b>A l’ombreta d’un albar, <br />Jana s’assombrava, <br />Jana s’assombrava ençà, <br />Jana s’assombrava enlà, <br />Jana s’assombrava. <br /> <br />Un bossut ven a passar, <br />Que la regardava, <br />Que la regardava ençà, <br />Que la regardava enlà, <br />Que la regardava. <br /> <br />E que gaitas tu, bossut, <br />Que ièu soi pichòta, <br />Que ièu soi pichòta ençà, <br />Que ièu soi pichòta enlà, <br />Que ièu soi pichòta. <br /> <br />E tant que pichòta sias, <br />Tù es la pus bèla, <br />Tù es la pus bèla ençà, <br />Tù es la pus bèla enlà, <br />Tù es la pus bèla. <br /> <br />Per ta mia, jo que sioi, <br />Cau que la bòssa saute, <br />Cau que la bòssa saute ençà, <br />Cau que la bòssa saute enlà, <br />Cau que la bòssa saute <br /> <br />Qu’a sortit son cotelhon, <br />Per copar la bòssa, <br />Per copar la bòssa ençà, <br />Per copar la bòssa enlà, <br />Per copar la bòssa. <br /> <br />Mas la plaga tan sanhèt, <br />Que mòrt n’es segura, <br />Que mòrt n’es segura ençà, <br />Que mòrt n’es segura enlà, <br />Que mòrt n’es segura,</b></span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-32958341671043430022011-03-19T00:05:00.001+01:002011-03-19T00:06:25.954+01:00Occitania Terra de Cultura (Vídei)<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="390" src="http://www.youtube.com/embed/GEbWgZyhpQk" title="YouTube video player" width="480"></iframe>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-7008428287093027102011-02-20T17:12:00.046+01:002014-11-29T13:48:40.526+01:00Ela Bigorra<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisUfYuiqLenwh0BIXyiSBGSgHGSTdzlX8BLveZ3EvrQHilf1vmaGzf7WpBnLtqdpoGVk0iE7AR7Ph7TIDFj13QMSakkPkF42oqj8anU9yvtgicIMAyiDYJOiWTZ3aPflItgoNFIGWgQ7_L/s1600/drapeau-bigourdan-de-la-bigorre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisUfYuiqLenwh0BIXyiSBGSgHGSTdzlX8BLveZ3EvrQHilf1vmaGzf7WpBnLtqdpoGVk0iE7AR7Ph7TIDFj13QMSakkPkF42oqj8anU9yvtgicIMAyiDYJOiWTZ3aPflItgoNFIGWgQ7_L/s1600/drapeau-bigourdan-de-la-bigorre.jpg" height="221" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Ela Bigorra (n'occitán gasconés </span></span><b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Bigòrra</span></span></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">, en francés </span></span><b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Bigorre</span></span></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">) puet descrebir se acum país, uo una micro-rigion de l'ovest d'Occitania. N'esent en reialitat una part de Gasconha e d'Occitania, Bigorra ge plaça, especialment per ela leunga folçada, una dáls variants de l'occitán, deintre nál çona cultualment occitána. Nu embargant, cal indicar qu'ela Bigorra ge depart de un'altres territors d'Occitania per unas especifitats estructurals, una estoria, una cultura e un folklor propries e desparelhs d'ols existents n'altres locs.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c8/Blason65.PNG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c8/Blason65.PNG" height="320" width="288" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">ESTEMA BIGORRÉS</td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Inveniment</span></span></b><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Freqüentment ge consueta assimilar ela Bigorra cheu l'actual departament d'Aults Perineis (Nauts Pirineus, Hautes-Pyrénées), pró aquest nu retelh de fet nisi ela maor part de l'ovest dele territor que pot considerar se que comprén ela Bigorra, cuias frontérs ficaron fixadas ja n'época de Craolmánh, mument nel que's constitujieu acum comdat cheu dependença feudal dele Ducat de Gasconha.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Geográficament, Bigorra s'extén prel nord fasta l'axe d'ols curs susáns d'ols flums Gave de Pau e Adur (Ador, Adour), n'abarcant prel sud fastela línia d'ols culmens d'ols Perineis (en limitant, donec, cheu Espainha), n'esent atal un territor fortment marcat per l'orografía amontíssa, que culmina n'ols Perineis nel pic de Vinhemal (Vinhamala, Vignemale), cheu 3.298 m. d'aulteça.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span>
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Principals centres urbans</span></span></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Ela cibtat principal, n'esent deset ela capla estórica de Bigorra, est Tarbes, c'ha colegit al sui en contorn una aglomeracion, cognoscuda cuma Grant Tarbes, qu'incluj comunas secondarias cum per enxemple Ibos, Aureilhan, Orleish (Orleix) uo Semiac (Séméac).</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Amplament cognoscuda per elas sues vinclacions marianas, ge trova ela cibtat de Lurdes, un destinament de pelegrinage religiós católic de primiera magnitud.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Banheras de Bigorra (Bagnères-de-Bigorre) y Argelés-Gaçost (Argelèrs de Gasòst) son mens cognoscudas, megar le sui cogniment coadjuva l'existença d'ols suis casins et establiments termals.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Encara podríam paular dáls comunas de Vic de Bigorra (Vic de Bigòrra, Vic-en-Bigorre), Rabastens de Bigorra (Rabastens, Rabastens-de-Bigorre), Mauburgët (Mauborguet, Maubourguet), Lanmeçan (Lannemezan), Sant Lorent de Nesté (Saint-Laurent-de-Neste), Arreau uo Luç Sant Sover (Lus e Sant Sauvaire, Luz-Saint-Sauveur).</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span>
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Economía</span></span></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><span style="color: black;">Ela</span> Bigorra est un país essencialment dedicat á ela cultura de majus e á l'armantería, ol qual á fat qu'ela produccion alimentaria suposa una part essençal en l'activitat económica bigordana, que compta cheu plur products de meritada fama, cum per enxemple elas chobolhas de Trébons uo'ls faséols albs de Tarbes, per nu oblidar ols fégats grassus (n'occitán langüedocián fetge gras, n'occitán guasconés hitge gras en francés foie-gras) de Rabastens de Bigorra.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><span style="color: black;">Territor</span> feblement industrialiçat, Bigorra s'há dedicada essencialment al material eléctric uo ferrovial, perdán á l'industria textular, megar recentment ela rigion asaja atrair á l'industria aeronáutica et electrónica. L'activitat industrial est invenida nál çona de planura, enta Tarbes, e n'ols derredors de Lurdes e Banheras de Bigorra.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">L'activitat económica legada al termalisme, seja en Banheras de Bigorra, en Barejes (Barèges) uo jusque en Cauterets (n'occitán Cauterèrs), est certament important, e á l'industria termal s'aunga l'existença de nombrosus casins.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Le turisme constituj actualment ela primiera activitat económica de Bigorra; ge ne trova legat nu sól á l'industria dele termalisme, sacat qu'incluj plur locs destacats, cum Lurdes, centre de pelegrinages c'aculh á pelegrins arribats de plur país, á l'equant qu'elas estacions d'eskí náls estribacions pireneiscas, al guis de l'estación dele Tourmalet, uo jusque'l turisme relacionat cheu locs plus específics cum le circ glaciar de Gavarnia (Gavarnia, Gavarnie), cognoscut internacionalment, uo l'observator plaçat nel Pic dele Mueijorn de Bigorra (Pic de Mieidia de Bigòrra, Pic du Midi de Bigorre).</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Fontana delas Quator Valhas a Tarbes" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6d/Tarbes_fountain_Montaut_front.jpg" height="350" style="margin-left: auto; margin-right: auto; vertical-align: middle;" width="250" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Fontana dáls Quator Vals</span></span></b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">L'Estema</span></span></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">L'origin de l'estema d'aur, cheu dúos leaus maculats (cum ela pel dele leopard) de goles, armats e lampasats n'açur, passants un sús l'altre seqüe n'esent misteriós. Cum máxim, puet constatar se qu'est idéntic al dál cibtat de Chabanés (Chabanais). Ijut ge devríe á una errança de performança d'un document. Enta l'ánh 1621, Pierre de Marca invenieu dita estema n'un codecilt de Petronila, <span style="color: black;">comtessa</span> de Bigorra, datat circa 1239. Aol que sembla avríe confus elas armas de Petronila de Bigorra cheulas de qui era le sui espós per aquessas datas, Bozon de Mathan, seor de Chabanés (Chabanès, Chabanais), cheu ol qu'elas armas proprias d'ols Chabanés avríen passat d'aquest porcalç á eser cohondudas cheu esquelhas de Bigorra.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">L'hábitat tradicional</span></span></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Á Bigorra, á l'equant que nel Bearne, l'hábitat tradicional deu eser de plecada ubicat n'un context de multiculturas cerejalistes e d'armentería. Sé náls planuras l'hábitat s'agrupa en sojócs, náls çonas aultas ge trova plus espergat.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Le núclei per excelença de l'explotacion geopónica rural est ela degana cheun corte clus. Dita degana comprehén una cambra uo </span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">oustau</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> characteriçada per ela sue <span style="color: black;">planta</span> rectangular n'un uo dúos libels, cheu murs de jelhs, un tevlat enclin cheu vertent á dúas argas e cheu dúos levants. Ela sue faciaria, freqüentment ornada cheu enquadres de pedra, s'orienta enta'l sólej, seja enta'l sudlest seja enta'l lest, second le cas, e ge disposa perpendicularment á ela carrera. Cade enta un corte clus (montas, valat) uo </span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">parquié</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">, en fant-se l'uzera á dit corte per muei d'un monumental uço uo </span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">pourtau</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">. Per volta de dit corte aparen ols desparelhs edifiçus de tipus auxiliar: degana, estrava, galinér, poreis…</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Elas maisons apendents á elas familias plus acomodadas, evidentment en relacion chol cresçiment de l'economía rural, s'adaptan al model de tipus burgés uo urban d'ols séculs XVIII e XIX, e presentan faciarias en dúos libels ordinadas simétricament, cheu ornaments en pedras de mult bona qualitat, un tevlat de tipus monumental foradat cheu oramneras e cobrit cheu tevlas uo lagenas d'ardosa. Un balcon d'onor pot ercer se sús ela porta d'uzera á ela cambra.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Á un <span style="color: black;">libel</span> social jusér, podem trovar una cambra que nu disposa plus que d'una çona d'habitança en planta bassa, just saul granér. Ols dormitors ge distribujen en filera cheu accés des le sojorn sólit.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Náls aultas vals pireneiscas, n'ols que predomina ela vita de tipus gregésc, l'hábitat s'agrupa en sojócs et ela degana cheu corte clus esterne á desparir, cheu l'esçetament dál val de Lavedan, hu náls caferías ela maison dele síndic uo </span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">bailhe</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> (</span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">eth baile</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">) apar afortalada e protegida per un uço-fort (</span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">hortau</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">). Ols tipus d'habitanças dáls çonas bassas aparen en concurrença cheulas maisons de montisia, cheu planta rectangular, náls que s'asocian sota le medis sofit ols locals destinats á habitança e ols dedicats á l'explotacion. Cal destacar l'existença de balconages c'ocupan le tot longor dál faciaria, poral cas dáls habitanças náls qu'ela çona de cambra apar nel primier pis e pas nál planta bassa.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Encara poden contemplar se vuejorn ols tevlats de canas nál val de Campan.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><span style="color: black;">Náls</span> pasturas d'estiage dáls aultas vals de Bigorra, ols gregérs bastívan bordas de pedra enseca, "</span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">capane</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">", cheu planta rectangular. Remasadas nel centre d'un sector encercat per murs aután de pedra enseca, çona nál c'adormívan ols anhels, clamat "</span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">coueila</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">" uo "</span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">cuiala</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">", vuejorn ge trovan en ronas devut á que ja nu seqüen n'usament.</span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Náls cibtats plus importants, cum est le cas especialment de Tarbes e plus encara de Lurdes, aparen influenças bascas, de tipus ecléctic uo, de secur, mult plus modernas.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span>
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Cultura </span></span></b><b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">e folklor</span></span></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"><br /></span></span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Nombrossas chançons de tipus popular e mult characterísticas companhan elas festivitats á Bigorra, cum per enxemple "</span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Aqueras Mountanhas</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">". Equament cal destacar que, dalá de l'estricta práctica e usament dál leunga occitana, seqüe n'esent present en noms de carreras, de grups folklórics uo artístics. En devenint á enfrunar se n'ols trages tradicionals, pantalons cadis, basquera nerja, escofias..., en tangint ols estruments musicals avantfrits localment, cum fojernon diatónic, flauta de tres forats, atambor de cordas, cornamusa dáls Landas..., son ols heretárs d'un antigor remoçat et enjordanat. Chants e danças tradicionals reaparen de nou cheu avinanteça de festivitats uo iniciativas locals. Elas </span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Pastourelhes</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> de Campan uo l'</span></span><b><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;">Adourena</span></span></i></b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Georgia", "Times New Roman", serif;"> son sól uns símplices enxemples d'aqués folklor que seqüe vuejorn en plen vigor.</span></span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-59498315116226032852011-02-02T19:50:00.000+01:002014-11-29T15:28:00.127+01:00Ela Cerimonia dela "Foassa" á Lo Mèl<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFHxKBURkG8tl25oPdYrmmoOruhhZ_dqRNgVCtojpd0Es0F1Udm22PwPZQrj3EGIQy_EUhCxPBpxX0BotxE7sw9AlwoD5kDG9QBpdkyAV1KrF0jVmrbyJLEofphrOPR9h_7gSzzzfbSM9T/s1600/CAM00110.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFHxKBURkG8tl25oPdYrmmoOruhhZ_dqRNgVCtojpd0Es0F1Udm22PwPZQrj3EGIQy_EUhCxPBpxX0BotxE7sw9AlwoD5kDG9QBpdkyAV1KrF0jVmrbyJLEofphrOPR9h_7gSzzzfbSM9T/s1600/CAM00110.jpg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "helvetica";"><span style="font-size: large;">Evác poso una festa que's celebra nel picol vilage de Lo Mèl (n'italián Melle), nál provinça de Cunei (Cuneo), ád Ualhs Occitánas dele Piemunt, ela clamada "</span><b><span style="font-size: large;">Cerimonia dál Foassa</span></b><span style="font-size: large;">":</span></span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">Ela velha preseccion dál Foassa (fogaça), ge celebra nel jorn dál Santíssima Trinitat, le seqüent domenjo depus dál Quinqüesma.</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><span style="color: black;">Ela</span> Foassa est constitujida per una huosta de chapiron fet de fust recobrit de paper blanc e ornat de flors rujas, aután aquestas de paper. Ela sue forma est d'un cón. Ela basi de fust est plana e retonda e ge pot aprir, ela part interna dele cón est vuocha e deintre vai'l paun benedit.</span><br /><span style="font-family: "helvetica";"><b><span style="font-size: large;"><span style="color: #a64d79;">Que representa:</span></span></b><span style="font-size: large;"> Ela Foassa puet eser reportada á ela cerimonialitat de compeçament dele cicle productív. Ela Foassa est un madie, símbol e portador de fertilitat, certán, ela forma cónica fai alusion á un arbre et elas flors representan l'ominança d'un bon florament e d'una bona reculha, en madie le paun contenut deintre nela Foassa representa ela completeç dele cicle dele gran que seminat, maturat e molturat arriba á elas taublas dál gent. Le benediment cristián, n'invocant l'interveniment devín, force l'ominança d'una bona seson.</span></span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">Ela Foassa puet proceder dele latin "fugare", posar se'n fuga, e pudet puet far referiment á ela pesta que circa'l 1600 guastó á ela poplança dele país.</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">Elas dúas interpretacions nu son contradictorias, pró son d'estrats de significanças que's complementan ols uns cheu ols altres.</span><br /><span style="font-family: "helvetica";"><b><span style="font-size: large;"><span style="color: #a64d79;">Ela portadora dál Foassa:</span></span></b><span style="font-size: large;"> Elas portadoras dál Foassa son dúas fiias á punct de maridar se (uo que's maridarán tost) que dujen vestiments normals. Ela Foassa est portada en preseccion sús le cap, apoiada sús un coxinet de forma de crafana, e avut n'equilibrie per elas fiias á través d'un veol blanc extendut entre'l cón e le coxinet, cheu l'assistiment de dúos omnes par audar-lis.</span></span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">Aquesta práctica requier d'una certana habilitat que's vai n'aquestant cheu ols asajaments constants durant elas septuamáns avantvinents á ela festa.</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">Ela legenda dísque sé elas dúas arlotas que dujan ela Foassa nu ge maridan n'aques ánh, nu trovarán pas degun omne aolmens durant ols propincs set ánhs.</span><br /><span style="font-family: "helvetica";"><b><span style="color: #993366; font-size: large;">Le </span><span style="font-size: large;"><span style="color: #a64d79;">paun</span></span><span style="font-size: large;"><span style="color: #a64d79;"> dál Foassa:</span></span></b><span style="font-size: large;"> Le paun que vai enserit deintre nál Foassa, aprestat per paunatiérs locals, est constitujit per paunets sús ols quals ven feta una inseccion crociforme; nel passat eleíscus paunets eran de forma de croç. Le paun há una funcion simbólica mult fort: de fet nu est par consumir, nisi ven dessat d'un ánh á un'altre per elas familias; sé ven nu est pas folsat aol long de l'ánh, nu ge jeta, pró s'abura. Nel passat podieva eser folsat en cas de besonh e de malatías, sustot dáls beluas. Le paun benedit nu calumneç.</span></span><br /><span style="font-family: "helvetica";"><br /></span><br /><span style="font-family: "helvetica";"><b><span style="font-size: large;">Altres manfestaments</span></b></span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><br /> </span><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <span style="color: black;"><b>Torgu</b></span> dál septuamán: mércors prel matin</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <b>Preseccion</b> tradicional dál Foassa (Festa dál SS. Trinitat, uotiesme domenjo depus Pascor)</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <b>Pasejata</b> per ols semitárs (primier domenjo de junçót)</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <b>Festa</b> de Sant Laçar (second domenjo de junçót)</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <b>Su</b> per Lo Mèl: pasejata gastronómica (durres domenjo de junçót)</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <b>Tumin</b> Eletric Music Festival (terça finida de septuamán de julhie)</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <b>Sagrat</b> dele Tomin dál Mel (second domenjo d'agost)</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <b>Festa</b> dál Madona dele Beutle (second domenjo de septemne)</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <b>Castanhada</b> (quart domenjo d'uotubre)</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">- <b>Presepie</b> (dele 24 de decemne al 31 de genar)</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><br /> </span><br />
<div style="text-align: right;">
<span style="font-family: "helvetica";"><a href="http://www.ghironda.com/vvaraita/comuni/melle-00.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="http://www.ghironda.com/vvaraita/comuni/melle-00.jpg" height="400" width="267" /></a></span></div>
<span style="font-family: "helvetica";"><b><span style="font-size: large;">Text n'occitán:</span></b></span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><br /> </span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">La vielha procession de la Foassa ven celebraa ental jorn de la santissima Trinitat, la diamenja d’après de la Pentecòsta.</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">La Foassa es constituïa da dui quadrants de bòsc recubèrts de carta blancha e ornats de flors rossas, decò elas de carta. La forma es aquela d'un còn. La basa de bòsc, plata e reondas, es durbibla; la part intèrna dal còn es cava e dedins ven butat lo pan benesit.</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><br /> </span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><span style="color: red;">Çò que representa</span>: La Foassa pòl èsser reportaa a la cerimonialitat dal comencament dal cicle productiu. La Foassa es un mai, símbol e portator de fertilitat; de fach la forma cònica fai allusion a la forma d'un àrbol e las flors representen l'auspici d'una floridura bondosa e d'una bòna culhia; en mai lo pan contengut dins la Foassa representa la completessa dal cicle dal gran que semenat, maürat e molgut arriba sus las taulas de la gent. La benediccion cristiana, en envocant l'intervent divin, renfòrça l'auspici d'una bòna sason.</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">La Foassa, totun, pòl decò significar, dal latin “fugare”, butar en fuga e pòl donc far riferiment a la pest qu'ental 1600 avia exterminat la populacion dal país. </span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">Las doas interpretacions son pas contradictòrias, mas son d'estratificacions de significat que s'avaloren l'una bo l'autra.</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><br /> </span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><span style="color: red;">Las portairas de la Foassa</span>: las portairas de la Foassa son doas filhas da mariar que pòrten de vestits normals. La Foassa ven menaa en procession sus la tèsta, apojaa sus un coissinet a forma de chambèla e tengut en equilibri da las filhas a travèrs un vèl blanc estendut entre lo còn e lo coissinet, bo l'assistença de dui òmes encharjats d'aquò. Aquesta pràctica demanda una cèrta abilitat que ven aquisia bo n'alenament constant dins las setmanas derant la fèsta.</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;">La lengenda contia que se las doas filhas que pòrten la Foassa se marien pas dins l'an, trobarèn pas l'òme per autri sèt ans.</span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><br /> </span><br /><span style="font-family: "helvetica"; font-size: large;"><span style="color: red;">Lo pan de la Foassa</span>: lo pan que ven buta dins la Foassa, preparat da de panatiers locals, es constituït da de panhòtas sus las qualas ven facha un'incision a forma de crotz; un bòt decò las panhòtas eren a forma de crotz. Aquel pan recuèrb una foncion simbòlica ben fòrta: de fach ven pas consumat, mas ven gardat d'un an a l'autre da las familhas; se ven pas utilizat al long de l'an, se campa pas, mas se brusa. En passat venia adobrat en cas de necessitat e de malatias, sobretot de las bèstias. Lo pan benesit mefís pas.</span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-84769691485931568482011-01-13T17:42:00.033+01:002020-09-19T12:57:31.007+02:00Atacament ela lee de l'occitán<span face=""comic sans ms" , sans-serif"><span style="font-size: large;">Text pres de l'web </span><a href="http://libertataran.wordpress.com/"><span style="font-size: large;">Libertat! Val d'Aran</span></a><span style="font-size: large;"> e </span><a href="http://www.maulets.org/veure.php?id=1665"><span style="font-size: large;">Maulets</span></a><span style="font-size: large;">.</span></span><br /><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span><br /><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;">L'entitat espan'olist <b>Impulso Ciudadano</b> promovuda par José Domingo, ex-deputat de C's (Ciutadans) e adés militant d'UPyD (un sémplice jaqueter), que fa uns jorns aprieu un front d'embatament cuantra la leunga bau l'embatament á l'immersion lingüística elas escolas de Catalun'a, á dicedut recursar envolta la Lee de l'Occitán (aranés n'Arán), par la qual ést protegida aquesta variant de l'occitán nál Val d'Arán. L'espan'olisme donce, aferra impulsion e dicede envolta estiar la normaliçacion de l'occitán n'aquest terridur, part d'Occitania.</span><br /><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;">L'entitat há solicidada ela Defensatriç dle Puble María Luisa Cava de Llano (cán nom plus castelyán!...) d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat cuantra la "Lee de l'occitán, aranés n'Arán", esprovada prol Parlament de Catalun'a le 22 de septemne de 2010. Ols denunciants meten en ments c'aquesta lee "dona una oficialitat á per aquesta leunga que desbalça'l combés terriduresc dál Val d'Arán et ést contralya ela cooficialitat lingüística fixada en l'artícul 3 dál Constitucion". La Lee de l'occitán, aranés n'Arán regula l'amparament nál Comunitat Autónoma de Catalun'a dál leunga occitána e la dona una recognusçença oficial baula finida d’establir-la d’usament preferencial náls institucions et escolas aranessas.</span><br /><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /> </span><br /><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;">Sapitors dál trajectoria dle Tribunal Constitucional espan'esc e d’altras institucions similars al servíç de l'imperialisme espan'olist, ge reduta una solva nugatoria e un retalyament de l'ungada lee que defensa ols deprecs lingüistics de l'occitán.</span><br /><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;">De sigur, l'Estat francés nu dubiará en folsar aquest recurs e le delect dle Tribunal Constitucional espan'esc á per far just plus sé cae, ols constabils embataments ela leunga occitána e culminar la sue política lingüícida.</span><br /><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /> </span><br /><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;">Forças políticas occitánas cum <b><i>"</i><span style="color: #cc0000;">Libertat</span><i>!"</i></b> (antic <b><i>"</i></b><a href="http://linga-romunxa.blogspot.com/2010/06/anaram-au-patac.html">Anarem au Patac</a><b><i>"</i></b>) e le Partit Occitán parcionarán activament n'el manfestament dle jorn 10 de junçót á Barcelona.</span><div><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;"><br /></span></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://cdn.boldomatic.com/content/post/nSErWA/LOAA-Llei-de-l-Occita-Aranes-a-l-Aran?size=800" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="800" height="384" src="https://cdn.boldomatic.com/content/post/nSErWA/LOAA-Llei-de-l-Occita-Aranes-a-l-Aran?size=800" width="336" /></a></div><br /><span face=""comic sans ms" , sans-serif" style="font-size: large;">Dle blog <a href="https://boldomatic.com/p/nSErWA/loaa-llei-de-l-occita-aranes-a-l-aran" rel="nofollow">Boldomatic</a></span></div>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-75175366266475121422010-12-27T23:14:00.044+01:002014-11-29T15:47:52.604+01:00Le Nadal Romunch<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<br /></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.ilustracionesgratis.com/wp-content/uploads/2012/naturaleza/arboles/abeto-verdes.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.ilustracionesgratis.com/wp-content/uploads/2012/naturaleza/arboles/abeto-verdes.gif" height="320" width="248" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Elas festas de Nadal son un period nel que's vesquen un grant nombre de tradicions en terras romunchas, le <b>"esprit nadalésc"</b> compeça'l primier <b>domenjo d'advent</b> (le durrés de novemne uo primier de decemne depén de l'ánh) chol <b>"benediment dáls cronas d'advent"</b> cronas que son estadas conficionadas ols jorns previes al domenjo d'advent, consiste n'una crona de brancas (gernialment de pín, abiet uo beutle) cheu quator (n'ocasions quinc) candelas; le domenjo ols fidels recoden á missa en portant ditas cronas elas quals son beneditas, ja nál maison s'accén ela primiera candela companhada per orasçions et ela lectura dál Biblia. Durant elas seqüents tres septuamáns s'accenden ela resta dáls candelas fastela septuamán avanterior á Nadal elas quator candelas son accendudas. Ulhas cronas d'advent inclujen una quinquena candela, ela <b>"Candela de Crist"</b> que s'accén n'eleisc Nadal.</span><br />
<span style="font-size: large;">Le tredze de decemne (Santa Lícia) ge celebra ela <b>"Ponicion dele breç"</b>, montas, náls maisons parents e fies compeçan á muntar ols presepies, aquest jorn compeça mult ahína cheula denomnada <b>"cursa dele musec"</b> ela mesnada gex al camp á cercar le musec qu'estromará'l presepie, ge díç "ponicion dele breç" car ol primier que's posa nel presepie, second comenda ela tradicion est le breç dele Paid Jhesú, mults presepies plecan n'un concurs qu'emit le sui falhiment ela véspra dál Nuet d'Advent.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYjMB72NcV5QBBt3RwTzVmmiuB0gBfpL9Ep-73Od0pry0BfXfUHtPHrFOswpxVwNHvIIrF2HIeq_IOxrJow3GbOnlE1SMQ1yINAQYvMsiuSTRofv-VbY4iAW2DYGeKEle7GnQH48PhgfD0/s1600/candle.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYjMB72NcV5QBBt3RwTzVmmiuB0gBfpL9Ep-73Od0pry0BfXfUHtPHrFOswpxVwNHvIIrF2HIeq_IOxrJow3GbOnlE1SMQ1yINAQYvMsiuSTRofv-VbY4iAW2DYGeKEle7GnQH48PhgfD0/s1600/candle.jpeg" height="240" width="320" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Le jorn deciset est un jorn d'importants eveniments, est le jorn en que's compeçan á exornar elas carreras cheu ols típics ornaments de nadal, lumens, capsas de regalaments pendadas d'ols arbres, multas maisons s'exornan e ád uot dele vésper ge duj á cap l'alhumnat de carreras, edifiçus e ulhas maisons que's summan á ela festa.</span><br />
<span style="font-size: large;">Le deciset est cognoscut cum le <b>"jorn d'erbas"</b>, car est quand ge pregan n'ols lindels dáls portas e uços de l'habitança una branqueta de <b>visc</b> que second ela tradicion popular empecha plecar ols catívs esprits al fogar, en consonança chol visc aquest jorn aután ge posa nel breç dele Paid n'amesçiment cheula palha un ostuc de <b>vroic</b> que porte'l lumen e le bon evenir.</span><br />
<span style="font-size: large;">Ela <b>Nuet d'Advent</b> est una dáls plus importants dele cicle de Nadal, des mult ahína ela mesnada vai en percurrint elas carreras dáls poplanças de maison á maison en chantant ols clamats <b>"vilancets"</b>, ela tradicion díç c'aquests vilancets ge deven chantar devant dele presepie uo, sé nu i-há presepie, essora deu eser á elas portas de l'habitança. Le manjar d'aqués jorn comenda que duj un plat típic d'aquestas datas, le <b>"brojér"</b> un plat emplit de broas (una huosta de galeta) e de pastas; per ela nuet ge fai'l <b>"sopejar de Nadal"</b> le sopejar gros, compost per carnas (porcalhon, anhel uo jusque damos), pescat (normalment besuc uo lhubina), mariscus, canapés, dulçus (sustot nuégats) liquors; á elas dodze s'oficia ela <b>Missa de Guim</b>; náls maisons ols maors ge ficán al cald dele lhar, mentre qu'ols chaficers ge marxan al lhet depus dele sopejar car á partir dál mueijanuet atenden ela vissitacion d'ols <b>"brascúts de Nadal"</b> c'á Romuncha son ols encarricats de portar ols regalaments aols chaficers, compeçan á percurrir ols fogars par laiscar ols regalaments aols que s'hán comportat ben aol long de l'ánh: ols brascúts de Nadal son tres picols seers fantástics (<b>Dimpe</b>, representa l'ánh oncai, montas, le nadal passat, <b>Sárcut</b>, representa l'ánh actual, montas le present e per durrés <b>Encreça</b> qu'est l'ánh venent uo ilho qu'est ol medís le futur), ols tres evolan sús tres <b>auces fenis</b>, priat d'andar se al lhet ols chaficers deven entonar ela seqüent chantilena:</span><br />
<div style="text-align: center;">
<b><i>Brascút de Nadal, faç á eu sonhar</i></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i>per mor que de jorn ben ahína</i></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i>cheu ols tuis regalaments</i></b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><i>poder jogar.</i></b></div>
<span style="font-size: large;">Le jorn 25 est le jorn nel qual n'esçerc á l'estrojót uo'l presepie ge colege ela mesnada par aprir ols regalaments c'hán laiscats l'oncaia nuet ols brascúts de nadal, depus ge fa'l <b>"manjar de Sant Estevan"</b> uo <b>"manjar dele boi"</b> nel que'l plat principal est le <b>"boiscar"</b> filet de boi condit cheu cucas e cutias d'arange, aután ge manjan elas clamadas <b>"rodas"</b> oblatas dulças de farina untadas cheu náçora e companhadas de recocta.</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.friendlyrentals.com/FR_imgs/blog/corona%20de%20adviento.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="http://www.friendlyrentals.com/FR_imgs/blog/corona%20de%20adviento.jpg" height="224" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Ela Crona d'Advent</b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;">Ela <b>Nuet d'Ánh</b> (ela durressa nuet de l'ánh), est una nuet de festa, á l'equant que nál Nuet d'Advent elas familias uo'ls amics ge colegen n'esçerc al taulher par sopejar, le sopejar de Nuet d'Ánh est abastant semblat al sopejar de Nuet d'Advent aujac ols plats consuetan duir ols medisus elements. Á l'equant que n'altres puncts dál peníscola s'espede l'ánh al suen d'ols dodze cloncs mentre <b>ge manja un racím per char clonc</b>; depus ge compeça'l nou ánh de difrents formas, pró tojorn cheula balha de per muei.</span><br />
<span style="font-size: large;">Á partir de l'un de genár ge compeça á manjar le <b>"briosh de Rees"</b> qu'est cum ge cognosçe en Romuncha al <i>"roscón de Reyes"</i>, ela véspra dál festa de Rees, ge fai ela <b>"preseccion d'Epifania"</b> preseccion d'ols <b>Rees Mascus</b> companhats d'ols suis respectívs <b>valéts</b></span><span style="font-size: large;"> (elas típicas <i>"cabalgatas"</i>)</span><span style="font-size: large;">, aután aquessa nuet ols plus chaficers s'enlhetigan tost par matinar al jorn seqüent par aprir ols regalaments que lis hán laiscats elas sues Maestats, elas festas de Nadal en Romuncha s'endonan per conclusas cheula <b>"Missa d'Epifania"</b> (6 de genár, sús elas deç).</span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-56236513477164421502010-12-19T01:02:00.047+01:002017-03-13T10:42:56.394+01:00Refranher<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Aquesta nova plecada la vuel dedicar á un mon apassionant (aolmes par eu) cum son ols refranhs, pietas ópras mestras dál poesía, pró, que seríen d'ols refranhs sien le rim?, seqüeríen n'esent font de sapiença, pró sien le rim final perdríen aqués sabriment á antic, á qualcós que duj cêunnusque mult de temp, ánhs, séculs... e seqüerán acu quand nusque ja nu sejam, ánh tras ánh, sécul tras sécul.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Vue á posar un bon nombre de refranhs dele combés dál romania (refranhs en leungas atals cum le galicián, portogalés, catalán, italián... e cum nu, aután n'occitán), ols refranhs son extrauts d'nternet et ela maorança d'ols occitáns de l'web "</span><a href="http://monoccitania.50webs.com/"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Mon Occitania</span></a><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">".</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Ols refranhs c'acu poso son atingits cêu ols temas c'á eu plus m'aplacen: ela meteorología, ols mensus, elas sesons, ols averís et elas animalias... aquesta será una plecada c'andrá n'amplant-se, car seqüeré en cerquint nous refranhs per l'web, secâ c'aquesta ést encara una plecada sien closar, ést una plecada aprida.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Compeçam doncas, prim c'una serje de </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">refranhs sús le "borcadol"</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">, n'aquesta serje ols i-há en plur leungas dál romania:</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #cc0000;">PORTOGALÉS</span>:</span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da velha, tira-te d’ahí, que as moças bonitas não são para ti</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quando a velha põe o arco à chuva, depressa enxuga</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da velha ao sol-nado, água antes de tirar o gado</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco-íris ao meio-dia, chuva todo o dia</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco ao nascente e arco ao poente, faz o céu contente</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da velha direito a poente, solta os bois e vem-te</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco-íris ao poente, solta os bois e vem-te</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da velha na serra, chuva na terra</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Circo na serra, água na rua</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco-íris contra a serra, chuva na terra; arco-iris contra o mar, tira os bois e põe-te a lavrar</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco no mar, chuva no ar</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco de velha no mar, chuva no ar</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Manhã com arco, mal vai ao barco; se à tarde vem, é para teu bem</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da velha por água espera</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Sol que arco traz e logo o desfaz, onde quer que vás não te molharás</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Dois arcos no céu, carrega o chapéu</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Circo grande, água perto</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco de perto, chuva de longe; arco de longe, chuva de perto</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Circo ao largo, chuva perto</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Circo de longe, água de perto; circo de perto, água de longe</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #e69138;"><b><br />
</b></span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #e69138;"><b>GALICIÁN</b></span></span><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #e69138;">: </span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da vella, vaite de aí, que as nenas bonitas non son para ti</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-O arco da vella á travesía, tres semanas de invernía</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da vella ó anoitecer, bo tempo ó amencer</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da vella ó mediodía, choiva para todo o día</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco á matina, á tarde tormentina</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da vella ó raiante, ¡ei, boi! ¡ei!, para adiante</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da vella ó radiante, dálle ós bois para diante</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da vella ó poñente, solta os bois e vente</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da vella [en] Penaxuá vale máis pola noite que a pola mañá</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da vella, tempo da merda</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco da vella, auga na terra</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #7f6000;">ITALIÁN:</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcobaleno, se è verde, si fa del fieno, se è roso, si fa del vino, se è giallo, si fa della paglia</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Rosso di sera bel tempo si spera; rosso di mattina acqua vicina</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcu di sera, un val una pera; arcu di mane, acqua a funtane (<b>Sicilia</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcu de manzanu, abba de sero; arcu de sero, abba de manzanu (<b>Sicilia</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcancheil di matin feit roulé lo moulin (<b>Val d'Aosta</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcancheil di matin plodze sensa fin (<b>Val d'Aosta</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco di mattina riempie le mulina, arco di sera tempo rasserena</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco di sera buon tempo mena, arco di mattina riempie la marina</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Ega burvanda da séiran, da duman dut in stéila (<b>Valli ladine del Trentino</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arc-di-San-Marc la sere, bon timp si spere, l’arc-di-San-Marc la doman, no ven mai sere che nol sedi pantan (<b>Friuli</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcobalen de matin, preparite el capotin; arcobalen de sera, bel tempo se spera (<b>Istria</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcancel ëd matin, pieuva sensa fin (<b>Piemonte</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arcobalen d’la matina al fa impinir la sculina (<b>Emilia</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arcobalen d’la sira al fa schiarar la vela (<b>Emilia</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco ‘e sera buon tiempo mena; arco ‘e matina, acqua vicina (<b>Campania</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcu siritìnu fa bon tempu a lu matinu, arcu matinali jinchi pùzzura e funtani (<b>Sicilia</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcobalen de matin, preparite el capotin, arcobalen de sera, bel tempo se spera</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco a mare prendi i bovi e vai a arare, arco a monte prendi i bovi e vai alla corte</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cerchio di San Marco di sotto prendi il carro e va’ sotto, cerchio di San Marco di sopra prendi il carro e va’ al lavoro</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arco in mare buon tempo ha da fare; arco in tera piova e nevera (<b>Véneto</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arcobaleno: tre giorni di pioggia o tre giorni di sereno</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc di san Marc o bontimp o ploe fuart (<b>Friuli</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-U uàrche: o vìinde o iàcque (<b>Puglia</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcobaleno porta il sereno</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arcobaleno conduce il sereno</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc di san Marc o bontimp o ploe fuart (<b>Friuli</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arcobalèno a la matína, bagna el bèco a la galína</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #6aa84f;">CATALÁN:</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de Sant Martí, atura es deluví (<b>Menorca</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-S’arc de Sant Martí, si surt es matí, fé ton camí; si surt es capvespre, no vages a festa (o 'treu es cap a sa finestra') (<b>Baleares</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Ratlla de Sant Martí al matí, l’aigua és aquí; ratlla de Sant Martí a la vesprada, l’aigua és passada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quan surt la ratlla de Sant Martí, de matí, aigua aquí; i, de vesprada, aigua passada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Pont de Sant Martí pel matí, la pluja és aquí; i si és per la tarda, la pluja ja és passada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Pont de Sant Martí a la vesprada, la pluja ja és passada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arquet de Sant Martí va millor a la tarda que al matí (<b>Perpinyà</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc del maití apreta a fugir; Arc per la tarde mosso, a l’aladre (<b>Fraga</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de Sant Martí al migdia, aigua tot lo dia</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de sant Martí al migdia, pluja tot el dia</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arc de Sant Martí,si no plou avui plourà demà de matí</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de Sant Martí al matí,para-li el bací</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quan l’arc de Sant Martí apunta al riu, és senyal de pluja; si apunta al cim d’un serrat, senyal que la pluja està passada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de Sant Martí, o fa ploure o fa aclarir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de Sant Martí, o fa ploure o fa espargir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arc de Sant Martí, si no plou avui plourà demà de matí</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de Sant Martí, l’aigua està ací</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de Sant Martí, la pluja pel camí</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de Sant Martí, pluja fora d’aquí</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc de Sant Martí, la pluja és aquí; arc de Santa Clara, la pluja ja és passada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Si surt es dematí, prenim bon camí; i si surt es capvespre, demà farem festa</span></span><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> <span style="color: #45818e;">OCCITÁN:</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand l’arc-de-Sant Martí se mostro lou matí, lou pastre pot tourna dourmi, mai quand parèis lou vèspre, pot ana pèr lou campestre</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-de-sedo: lou matin, pluèio sèns fin; lou sero, bèu tèms espero</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quan l’arc-de-Sent-Martí ei devant, torna-te’n, boè, entau camp (<b>gascón</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quan l’arc-de-Sent-Martí ei darrèr, torno-te, boè, entau costèr (<b>gascón</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc au camp, lou tèms de vuei fara deman</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Rencolí deth maití, plujo peth camí (<b>gascón</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Rencolí dera brespado, ra pluja qu’i passado (<b>gascón</b>)</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arcolan deth matin era ploja peth camin; arcolan dera serada era ploja depassada (<b>aranés</b>)</span></span><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></b><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #3d85c6;">ROMANSCH (Suiça):</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Davo l’arch San Martin vaine bell’ora</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #674ea7;">FRANCÉS:</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel vers la nuit, pluie et vent à minuit</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du matin fait tourner le moulin, arc-en-ciel du soir fait mourir l’arrosoir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du matin met la pluie en chemin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du soir c’est de l’espoir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du soir met la pluie à terre</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du matin n’arrête le pèlerin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du matin mettez vous en chemin, arc-en-ciel du soir (swér) mettez-vous en couvert</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arc-en-ciel du matin signe de chagrin, l’arc-en-ciel du midi signe de souci, l’arc-en-ciel du soir (swèr) signe d’espoir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand l’arc-en-ciel est à l`est, retourne, bouvier, au champ, quand l’arc-en-ciel est à l`ouest, retourne, bouvier, à l’appentis</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L’arc-en-ciel du soir placé au levant est signe d’eau, l’arc-en-ciel du matin placé au couchant est signe d’espoir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Si l’arc-en-ciel paraît, trois jours beaux, trois jours laids</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel double ou trop brillant, de la pluie, encore, comme avant</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du matin, la pluie en route; arc-en-ciel de l’après-midi, la pluie est passée</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du matin, bonne femme, mets les vaches en chemin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du soir, tu verras pleuvoir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du matin met la pluie en train; arc-en-ciel du soir met la pluie en retard</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arc-en-ciel du matin, donne à boire à ton voisin; arc-en-ciel du soir donne bon espoir</span></span><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></b><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #a64d79;">ROMÛNC:</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Borcadol de matinada, pluvia de vesperada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Borcadol prel matín, ela pluvia ven de camín</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Ixe borcadol que vuel veir pluvier e depus le sólej</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand le borcadol hí est, uo há pluviut uo vá pluvier</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Refranhs sús animalias</span></b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">:</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #990000;">OCCITÁN:</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Fasètz de ben a un ase e vos pagarà amb de pets</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Fa mal lavar lo cap a l'ase quand l'a negre-Tres quaresmas e tres vendémias per an, Tuarián ases e capelans</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-I a fòrça ases a la fièra que se semblan -Un ase de mitat, es totjorn mal bastat</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo ben d'aqueste mond es pel pus fin: L'ase es totjorn condemnat a patir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Mai òm grata lo cap a l'ase, mai li prus</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui per un ase se lòga, per ase deu servir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Ase de natura, que coneis pas son escritura</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui femna e sauma mena, se tròba pas sens pena</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Bèla femna, maissanta tèsta; polida muòla, falsa bèstia; paure sénher, maissant vesin: en bon país maissant camin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-D'una muòla que fa i e d'una femna que parla latin, garda-te!</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo trin que pren la mula, totjorn li dura</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-I a pas bon caval que non bronque</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui prèga, vend pas l'èga</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Dins tot país, i a d'ègas bòrnias</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Entre la patz e la trèba, Martin perdèt son èga</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui trabalha pas polin, trabalharà rossin.</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand lo cat vira lo cuol al fuòc, devinha lo freg</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cat escalfat, l'aiga tebesa li fa paur</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui noirís pas lo cat, noirís lo rat</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Jamai cat miaulaire non foguèt bon caçaire</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo cat es ben gormand mas manja pas la part de degun</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Can d'ivèrn, cat d'estiu-De barba rossa e can cortin, garda-te!</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cap de can vièlh a pas rosegat un bon òs.</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-De raça, lo can caça</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand cal baisar lo cuol al can, tant val uèi coma deman</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui desrevelha lo can quand dort, se l'agafa, non a tòrt</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui fa la rena al can, se lo gafa, plan l'està.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-En vesent lo cadèl, pas besonh de veire lo cantèl.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Ont i a de gosses, i a de nièras; ont i a de pan, i a de rats; ont i a de femnas, i a lo diable</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Tèrra sens cabal, campana sens batalh</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-De cent en cent ans la vaca torna bramar a l'estable</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-A vaca grassa, vedèl foirós-Los buòus se prenon per las banas e los òmes per las paraulas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La tanarida rend lo buòu a la vida</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui pana un uòu, pana un buòu</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand la cabra va per òrts, se lo cabrit sauta, a pas tòrt</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Comptatz e rebatètz que cinc cabras fan vint pès</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Fa mal fisar cabrit a cabra qu'a pas noirit</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qual a de fedetas, a de peletas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Feda golarda, tèsta polada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui se fa feda, lo lop lo manja</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand lo serpol florís, la feda atarís</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui se tira del moton, se tira de la rason</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cada aucèl tròba son nis bèl</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cada pichon aucelon a son pichon coratge</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-D'aucèl de ribièra e d'estanh, pren lo detràs, non lo davant</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-A la pluma e la cançon, se coneis l'aucelon-Per Sant Martin l'auca al topin, barra ton vin, convida ton vesin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Caçaire de cardonilha e pescaire a la linha n'an jamai crompat ni camp ni vinha</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Tremp lo matin, lo ser eissut, temps de cocut</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Aquò va mal quand la galina fa lo gal</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand la pola tira vèl gal, es pas l'amor que cal</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Pertot las polas gratan endarrièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Una trida plan ivernada al mes de març a sa nisada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Mèrle plan ivernat per Pascas a merlotat; plan ivernat o non, per Sant Jòrdi a son merloton</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand lo printemps arriba, lo mèrle canta emai la griva</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Al camp de l'alausa, fises pas ta causa</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La tortorèla qu'es plan bèla ne fa pas que dos, e ieu que soi pichonèla ne fau quinze o setze, quinze ou setze</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-De rats a la cava, de colombs al plancat, an lèu destorbat un ostal</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Pus bèstia que la bèstia es lo que prèsta sa bèstia</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Monina, femna de bal, pauc de besonha e la fan mal</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui pòt noirir l'arna, la cadèla e lo brebial, aquel d'aquí trai pas mal.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand la cigala canta en setembre, non crompetz pas blat per revendre</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Raça de lobatons, non val res los melhors</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Los lops fan pas d'anhèls</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Nebots e nebodas, lops e lobas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo rainal qu'es pas matinós a pas lo morre plumós</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cal pas voler ensenhar un vièlh rainard a panar garias</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cada rainal pòrta la coa a sa mòda quand la li tenon pas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Dins la cava d'un vièlh rainal, i a totjorn òsses o carn</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Mai avança la milhauca que lo grelh que sauta</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-En boca barrada non dintra moscada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Totas las moscas que devon te fissar son pas nascudas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Se sèrp ausissiá, se naduèlh vesiá, a tèrra davalariá un cavalièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Siá dama o domaisèla a nièra jos l'aissèla</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui met son argent en abelhas, risca de se gratar las aurelhas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La polida remplís pas lo granièr</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #b45f06;">ROMÛNC:</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Nu elas totas apelhas sapen far mel</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Á l'apelha, la plus velha</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Á cavalh regalat nu li esguardes le dentat</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand le cat est fora, ols sorces argadan</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand al clamiet veis andar, arga vernal</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand crida ela cîeca tost ge morguja l'astrác</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand vola l'alidona le sólej dabacâ</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Gïm que cânta quand le sólej s'ha post, cânta á mort</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Una alidona nu porta l'estoi</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Plus valesçe un auce odi, c'un tropel cras</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Garpelhit de cán, disque qualque morerá</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Blas cigonhas veirás</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cat cêu luvas nu encalça sorces </span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Refranhs sús elas quator sesons:</span></span></b><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #bf9000;">OCCITÁN:</span></span></b><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand lo printemps arriba, lo mèrle canta e mai la griva</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Benesech [21/03], lo cocut canta per son drech; se per Nòstra Dama [25/03] a pas cantat, es tuat o escanat</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand plòu sul ram, plòu sul volam</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo vent del ram tura tot l'an</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Nòstra Dama de març [25/03] velhadas a parts</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Pel vint-e-cinc de març, prats e trelhas pararàs o pèl del cuol i daissaràs</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Trida plan ivernada a Pascas a sa nisada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Entre Pascas e Pentacosta, lo dessèrt es una crosta</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Al mes d'abrial, tota bèstia muda de pel</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo mes d'abril es cosegut de marrit fil</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Al mes d'abril, quites pas un fil; al mes de mai, coma te plai e encara non sai</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo rasim d'abrial remplís barricas e barrals</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Tots los còps qu'anaràs a la fenial, soven-te de la darrièra setmana d'abrial</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L'ivèrn es pas passat que la luna d'abrial non aja treslucat</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Mèrle plan ivernat per Pascas a merlotat; plan ivernat o non, per Sant Jòrdi [23/04] a son merloton</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Figas e sermons, a Pascas passan la sason</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Pasquetas, las moletas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Jòrdi [23/04], semena ton òrdi; per Sant Robèrt [24/04], aja-lo cobèrt, car per Sant Marc [25/04], es tròp tard</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo mes de mai es fresc e gai</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Al mes de mai, trai lo saile en lai</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Mai coa l'èrba e junh la trai</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Mai bladeja, junh feneja</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Santa Crotz de mai [03/05], pastre, prangièra fai, ton bestial manja pro; mas a Nòstra Dama de setembre [08/09],</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">prangièra te defendi: se prangièra tu fas, ton bestial manja pas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand plòu per Pentacosta, lo lach creis o merma d'una crosta</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand plòu per Sant Medard [08/06], quaranta jorns de pluèja o de bard, se Sant Barnabè [11/06] li còpa pas lo pè</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand plòu per Sant Medard [08/06], la recòlta demenís d'un quart, se Sant Barnabè [11/06] li còpa pas lo pè</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Que lo blat negre a Sant Barnabè [11/06] sens semenar non siá, mas s'atanben al camp èra tròp bèl, se reduiriá en bufada.</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Un pastre que val quicòm es pas a logar per Sant Joan [24/06]</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per la Magdalena [22/07], la notz es plena</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-A la Magdalena [22/07], la notz es mièja, l'ametla plena</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui cauca sens lo mes d'agost, cauca sens gost</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Bartomieu [24/08], la conolha sortís del niu</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Nòstra Dama de setembre [08/09] velhadas d'atendre</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Pluèja de Sant Ferriòl [17/09], volonta pas l'auriòl.</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Miquèl [29/09], lo despertin monta al cèl</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Luc [18/10], la nèu sul truc</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Totsants [01/11], la nèu pels camps</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cada paure a son Sant Martin [11/11]; cada panaire son marrit matin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Martin [11/11] mena tas cabras aboquir</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Catarina [25/11], lo pòrc coïna</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Se las tres vergas per Sant Andrieu [30/11] trescòlan pas davant que las polas sortiscan del niu, aquò anóncia pas res d'aboriu</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Andrieu [30/11], arriba ton vaciu; se l'arribas pas, per Pascas l'auràs pas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Andrieu [30/11], lo pòrc al riu</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Andrieu [30/11], veiretz la peissonièra al riu</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La nèu d'Avents met de dents</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Pel mes dels Avents, pluèjas e vents e fregs cosents</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La poda d'Avent fa beure pus sovent</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Decembre vòl lo pan dur e non tendre</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Santa Lúcia [13/12], los jorns an alongat d'un saut de piuse</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui comença l'ivèrn sens pastura, de dur a la fin n'endura</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L'ivèrn es pas un bastard: quand ven pas lèu, arriba tard</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Nadal [25/12], lo jorn creis d'un saut de gal</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui per Nadal [25/12] se solelha, per Pascas s'estorrelha</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand genièr es lauraire, febrièr es pas son fraire</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Genièr amassa las socas, febrièr las brutla totas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Genièr fa lo pecat e març es acusat</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Totjorn per Sent Vincenç [22/01] l'ivèrn pèrd una dent</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sent Vincenç [22/01]; los glaceirons pèrdon las dents o las recòbran per longtemps</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sent Vincenç la binada [22/01]; per Sent Joan la granada [24/06]</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Se febrièr non febreja, tot mes de l'an aureja</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La nèu de febrièr ne va coma un lebrièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-De febrièr lo nevièr fa lo garbièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Passat lo mes de febrièr, lo jorn es entièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Pas de mes de febrièr sens flor d'ametlièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand febrièr rend pas sas fèbras, març las li rend</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Valriá mai veire un raubaire al granièr qu'un òme despolhat al camp lo mes de febrièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La nèu de febrièr val un femorièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo mes de febrièr es bon anhelièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand tròna dins lo mes de febrièr, tot l'òli claus dins un culhièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Nòstra Dama la candelièra [02/02], para lo prat de la ribièra</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Nòstra Dama de febrièr [02/02], mièg palhièr, mièg granièr e bacon entièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Nòstra Dama de febrièr [02/02], aja ton pòrc entièr; mièja mota e mièg granièr e mièg femorièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Nòstra Dama de febrièr [02/02], lo jornal entièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand la trida canta per Nòstra Dama de febrièr [02/02], tant de freg i a davant coma darrièr</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Blase [03/02], de nèu dusca a la coa de l'ase</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Blase [03/02], los jorns alongan d'una vòlta de carri</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Matiàs [24/02], Lo mèrle poniá, L'agaça bastissiá</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Ajatz pas paur de l'annada de bissèxt mas d'aquela d'abans e d'aquela d'après</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Març polsós, abril plujiós, mai versós, junh serenós, pagés aürós e junh sens cessa rend lo pagés çò que deu èsser</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand març a cinc marçons, laissa pas ni caul ni tronc</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Aubin [01/03], la pluèja se cambia en vin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quora que siá: pels fenhants, tots les jorns son fèstas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui juna pas a las temporas, a l'infèrn compta las oras</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La matinada fa la jornada.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo vendres es totjorn lo pus bèl o lo pus fèl</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Qui a un jorn de bon los a pas tots avols</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Bon jorn, bon an, l'estrena vos demandan</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #38761d;">ROMÛNC:</span></span></b><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Auríl pluviós e mao ventós fan d'agost fermós</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Matinar e vesperar al decemne ol fan fáscas equant</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Janer grant mensu poral carbonér</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Genár fa'l pecat e març est incusat</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Genár fredér fa de l'agost un desert</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-En passant le mensu de febrér, le jorn est entér</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arga de febrér impla'l granér</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Fred hibern, estoi d'infern</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Hibern de pruinas, reculha de frûc musa</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Elas pluvias de l'hibern venen de l'infern</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Nef de nadal nu ven mal</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-N'autumn e hibern, que trema'l malat</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Pelhos Rees ols jorns e le fred cresçen</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Antau, elas quinc e cêu sólej</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per Sant Blas cigonhas veirás</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Ánh dolent esquélh que porta nef, pluvia e vent</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Nef n'advent ánh de vents</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Refranhs sús ela natura:</span></span></b><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #134f5c;">OCCITÁN:</span></span></b><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Aiga mòrta fa maissant riu</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L'aiga sortís del sen de sa mair</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per anar pus luènh negar son paire</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Te fises pas a las aigas mòrtas: quand se debondan, son las pus fòrtas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L'aiga correnta es pas bruta ni pudenta</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La frescura de l'estiu mena l'aiga al riu</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Ont l'aiga dormís, i a un gorg</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cal pas dire jamai: d'aquela aiga non beurai</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per aprene a pregar, dessús mar cal anar</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Nòu jorns de nèu es femason, nòu jorns en lai es una poison</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Annada de nèu, annada de blat</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Plòu totjorn suls pus banhats</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo bèl matin, pluèja al despartir; lo bèl de la serada met lo boièr a l'arada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L'arquet de la serada met lo boièr a l'arada; l'arquet del matin lo met en camin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L'aclon del matin devinha de pluèja a l'espertin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Montanha clara, Bordèu escur, signe de pluèja de segur</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand lo fum es per la comba, prend ta forca e vai a l'ombra; quand es pel puèg, vai al suspluèch</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Cèl pomelat, femna fardada, son de corta durada</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand plòu e fa solelh, lo diable bat sa femna amb un postelh</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Quand lo solelh se regarda, a la pluèja, pren-te garda</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Rogieròla del ser, lendeman de solelh; rogieròla del matin, de pluèja al despertin</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo solelh de l'espic al gran, quaranta jorns se colcarà</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo solelh que se colca rossèl, lo lendeman se mostrarà bèl</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Solelh que se colca amb l'autan, pluèja al lendeman</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Vent de montanha, quand ritz, reganha</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Tots los vents baton pas a la meteissa pòrta</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per las grandas pòrtas passan los grands vents, e per las pichòtas, los pensaments</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Bisa fòla dins tres jorns es mòla, o nòu jorns demòra</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Bisa reganhosa dins tres jorns plujosa</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Amb la bisa, lava ta camisa; amb l'autan, còi ton pan</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La bisa qu'estiva, l'autan qu'ivèrna remplisson la casèrna; la bisa qu'ivèrna e l'autan qu'estiva fan l'annada caitiva</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L'autan remplís la coja e lo vent bas la voja</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-L'autan de la nuèch passa pas lo puèg; l'autan del jorn dura nòu jorns</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Lo marin es coquin: quand ritz, traís</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La luna e la nuèch: quand la luna torna en bèl, dins tres jorns pòrta capèl</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Luna palla, l'aiga davala; luna roja, l'aura se voja</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Luna, quand tu veiràs novèla lo mars gras, fòrça tròns entendràs</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Luna mercruda, femna barbuda; de cent en cent ans, n'i a pro amb una</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Per semenar ton blat, agaches pas luna ni lunat, mai que metes pas lo blat dins lo fangàs</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Bèla luna novèla dins tres jorns serà fèl</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-La clartat de la nuèch seca pas lo puèg</span></span><b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></b><br />
<b><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="color: #0b5394;">ROMÛNC:</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Arga que nu vols abeuer láisca-la passar</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Áer de levant arga devant</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Matinar e vesperar al decemne ol fan fáscas equant</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Mar sien vent nu porta bon temp</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Bufaga n'aul, pluvia en bas</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Bufaga bassera sér estivalera</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Ánh dolent esquélh que porta nef, pluvia e vent</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Depus dál procela ven ela calmaría</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">-Tempésta n'arribant, ven en morgujant</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />
</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">N'aquesta combrá "Mon Occitània" i-há mults de plus, pró nu vuel posar-ols par nu far aquesta plecada atán pessant, deset esquelhs que remanen ja nu son d'ols temas qu'heo dit que seríen ols refranhs c'acu poso.</span></span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-25392374777180888752010-12-10T12:43:00.037+01:002015-03-29T10:00:10.363+02:00L'Arpitánia<span style="font-size: large;">Arpitánia (en francés: Arpitanie, n'italián: Arpitania, n'arpitán Arpetania, Arpitania uo Francoprovencia). Nom d'una rigión cultual (principalment lingüística). Nu est un país né una nación. Le topónim "Arpitánia", crejat artificialment n'ols ánhs 1970, davala d'<b>Arp(e)s</b>, nom côl qual s'apelha aols Alps nel conjunt de dialects arpitáns (uo, esquélh qu'est eleisc) francprohençals. Arpitán ge refier literalment á ela gent que vesque nelas montisias uo les gregérs; vuejorn l'Arpitánia ge trova repartida entr'ols seqüents estats: França, Suiça e Italia.</span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d5/Arpitan_francoprovencal_map.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d5/Arpitan_francoprovencal_map.jpg" height="246" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Mapa de l'Arpitánia (text n'arpitán)</b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;">A </span><b><span style="font-size: large;">França</span></b><span style="font-size: large;"> corresponden elas rigions "arpitánas" dál Savoia (Savouè) -Devisada n'Aula Savoia (Hiôta Savouè uo Savouè d'Amont) e Bassa Savoia (Savouè d'Avâl)-, Franc Comitat (Franche-Comtât), Cârolés (Charolês, Charolais [fr.]), Bojolés(Biôjolês, Beaujolais [fr.]), Bugei (Bugê, Bugey [fr.]) e le nord dele Dalfinat (Dôfenâ), le Foreç (Forêz, Forez [fr.]), Maconés (Mâconês), le Bresse (Brêsse), le Lionnés (Liyonês, Lyonnais [fr.]) e le Dombes (Domba), part dál Borgonha (Borgogne).</span><br />
<span style="font-size: large;">Á </span><b><span style="font-size: large;">Suiça</span></b><span style="font-size: large;"> prácticament ela tota Romandía (le sector francófon dál Confederación Suiça) est part nordoriental de l'Arpitánia. </span><span style="font-size: large;">Á </span><b><span style="font-size: large;">Italia</span></b><span style="font-size: large;"> le sector d'Arpitánia ge correspon cêula Val d'Aosta (Vâl d'Août) e le sector alpín dele Piemunt (Piemont) coincident cêu ols Valvaldensus uo Vals Valdensas clamadas n'arpitán: </span><b><span style="font-size: large;">Vâlades Arpitanes du Piemont</span></b><span style="font-size: large;">.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>ESTORIA</b></span><br />
<span style="font-size: large;">Estóricament ela rigión lingüístic-cultual d'Arpitánia uo francprohençal existe n'ol fáctic desdel Mesvianér, ja entr'ols séculs VII e IX est acreditabil ela presença d'un conjunt lingüístic francprohençal, delimitat al nordlest e al lest per ela </span><b><span style="font-size: large;">leunga de oil</span></b><span style="font-size: large;"> -avantvinent de l'actual francés- e al sud per ela clamada </span><b><span style="font-size: large;">leunga d'oc</span></b><span style="font-size: large;">, montas l'idiom occitán; al nordlest ge donó l'influx d'ols dialects alamánics e al lest l'influx dáls leungas italianas dele grup piemuntés e lombárdic.</span><br />
<span style="font-size: large;">Côl desvlaupament dele poderós estat-nación francés durant l'Eitat Moderna l'influx de l'idiom francés ge fó entesat nela rigión, especialment nelas sues árejas urbanas (ela presença espainhola nel Franc Comitat nu sembla aver estada significativa e jahúrs há estat fuort significatív l'influx de l'italián n'ols doméns arpitáns dál Cá de Savoia per plus que'l núclei d'atal cá dinástica s'aia trovat nel centre d'Arpitánia en formant part dele Ducat de Savoia).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><span style="font-size: large;">Á tot aquest le topónim Arpitánia est de recent data; n'ols '70 dele s. XX le valdostán Joseph Henriet encunha ela paraulha Harpitanya pora referir se aols territors ubicats n'esçerc al Munt Blanc et ela conca aula dele Ródan (Rôno), par aquessa época le térmiu est asociat á un piet partit polític -actív principalment nela çona italiana- clamat Mouvement Harpitany; após reapar nela Suiça Romanda, ela Savoia e le Franc Comitat mercet al profesor Xavier Gouvert, ja ascrito Arpitanya e após Arpitánia e desfornit de connotacions políticas d'índole partidaria uo faiçonaria, nisi cêu l'actual significat principalment cultual e geográfic.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><span style="font-size: large;">Est de nontar c'aol long dele s. XX ela leunga francprohençal (uo arpitán) há retrogada mult nel nombre d'ols suis parlants aian le francés normatív e, -un ostuc en minor grat- l'italián normatív, mentre que magër nu s'há establida una leunga arpitána uo francprohençal normativa consensuada n'ols diversos territors correspondents á l'Arpitánia, alhubre entr'ela çona de Roanne e Mâcon uo -n'arpitán- Mâconês- existe una çona lingüística qualificada de transicional entr'ol francés e l'arpitán, aquesta çona est clamada </span><b><span style="font-size: large;">Franpitane</span></b><span style="font-size: large;"> uo afrancessada (en francés: francisée).</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>BANDERAS</b></span><br />
<span style="font-size: large;">Ela prima bandera d'Arpitánia fo desenhada'l 1970 per Jozé Harrieta; ela bandera era ruja e avieva nel centre un roel nerge cêu croç blanca; L'estoi de 1972 Harrieta modificó le desenh e sús ela bandera savoiana tradicional (ruja cêu croç blanca) vá enserir un pal nerge al pal, cêu tres estrels blancs, un per câr estat nel que vesquiva ela nación arpitána (Italia á ela Val d'Aosta, França á Savoia, e Suiça al Valais).</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><span style="font-size: large;">Modernament s'hán crejadas novas banderas, entr'elas quals esquelha de l'<b>Amoviment Arpitanist</b>, que reculh ols colours d'Harrieta en canmiant ela part jusana dál bandera tradicional savoiana per nerge; et esquelh dál nación arpitána deintre ela Lega Nord uo Padánia, cêu ols colours savoiáns (ruj sús blanc) e le sólej d'ols Alps et estrels aurats; aquesta bandera de fet solment est folsada á Italia.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/26/It_harpitania2.gif" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/26/It_harpitania2.gif" height="212" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Bandera dál nación arpitána (1972)</b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a7/Drapeau_arpitan.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img alt="" border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a7/Drapeau_arpitan.jpg" height="214" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Bandera d'Arpitánia</b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><b>TEXT SÚS ARPITÁNIA N'ARPITÁN</b></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>ARPETANIA</b></span><br />
<br />
<b><span style="font-size: large;">POLITICA</span><br />
</b><span style="font-size: large;">L’Arpetania est pas recognua coment una entitât politica. El est divisâ entre três Ètats : la France, la Suisse et l’Étalie.</span><b><br />
</b><br />
<b><span style="font-size: large;">LEUNGAS</span><br />
</b><span style="font-size: large;">L’arpetan at un statut oficièl ren que diens les comenes du Piemont yô qu'il sè prège pués que l'ant vôtâ d'aprés la lê de 1999 (desot lo nom de francoprovençâl) et diens la règion de Rôno-Arpes como lengoua règionâle.</span><b><br />
</b><br />
<span style="font-size: large;"><b>IDIOM ARPITÁN UO FRANCPROVENÇAL</b></span><br />
<span style="font-size: large;">L'idiom francprovençal uo arpitán (en francés arpitan, n'arpitán arpetan) est una leunga románica que's parla en qualques parts de França, Italia e Suiça. Ela sue çona de distribuesçiment autócton est cognoscut cuma Arpitánia.<b><br />
</b><b>Ethnologue</b> existima que'l sui nombre de parlants rolda ols 77.000. Sól há estatus oficial, cuma leunga rigional, nela Val d'Aosta (Italia). L'Unesco l'há declarada leunga en pericle.</span><br />
<span style="font-size: large;"><b>Sorciment</b></span><br />
<span style="font-size: large;">Indoevrupei > Itálic > Grup Romanç > Romanç > Leungas Romanças Ítal-Occidentals > Grup Ítal-Occidental - Sosgrup Occidental > Grup Gaul-Ibéric > Grup Gaul-Romanç > Grup Gaul-Rétic > Sosgrup Oïl > Grup Sudlest</span><br />
<b><br />
</b>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-75840659331527618862010-12-07T17:24:00.048+01:002012-09-14T20:25:39.264+02:00Ols Tredze Déserts (tretze dessèrts)<span style="font-size: large;">Ela tradicion d'ols tredze déserts ést una tradicion occitána qu'ixe nel taulher per ela festa de Nadal e per elas festas de Calendas en gernial. Ge pensa que's tracta d'una tradicion plus ajust recent conmemorada des finals dele sécul XIX al País Marselhán (ela Prohença). Magër sembla que s'apoia sús elements avanteriors atestats ja desdel sécul XVII. Pudet codificada após durant le sécul XIX prel Félibritge.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Le nombre tredze simboliça ols dodze apóstols cêu Jhesú. Aquesta tradicion de Prohença, ge pot trovar adés fortment n'altres aidras d'Occitània e jusque á Catalunha. Le durrés sopejar (lo gròs sopar), fina cêun ritual de tredze déserts depus d'aver manjada una lhubina, le plat de Nadal propriament dit. Ols déserts servits consuetan eser tredze, pró consueta variar en câr familia ela composta d'ols medísus d'acord á ela tradicion familiar. Ela tradicion uo ritus culinár de servir-ols al taulher ge manuten depus dál Nuet d'Advent fasta'l 27 de decemne, ela tradicion dí que sús le taulher cal posar tres mantels que simboliçan ela Santa Trenitat; quand le sopejar avieva finit ela mastressa dál maison laiscava composta le taulher, e mai calieva tolher elas miolhas de paun e n'andava'l lhet. Laiscava aqués par elas ánimas d'ols defunts dál familia e ols anjóts c'aplacentavan de manjar aquesus destrís.</span><br />
<span style="font-size: large;">Adés cadascun pressa, deintre nela tradicion esquélh que crej plus corêc.</span><span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Ela sue composicion pot variar en funcion d'ols placements deintre nelas familias. Son en gernial ols seqüents:</span><br />
<br />
<b>DOLÇUS</b>:<br />
<ul><li><span style="font-size: large;">Biscotins (galetas) d'Ais</span></li>
<li><span style="font-size: large;">Calissons d'Ais (pasta d'almidals cêu sacar glassat)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">Caramels de citron</span></li>
<li><span style="font-size: large;">Rompedents d'Allauch</span></li>
<li><span style="font-size: large;">Galetas asaboridas cêu cúmel e finolh</span></li>
<li><span style="font-size: large;">"Bunhas" frijadas (nel sojóc de Cairàs)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">Tortas frijadas</span></li>
<li><span style="font-size: large;">"Ourelhetos" uo "Aurelhetas" una huosta de gaufre liger (orelhons)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">Paun d'especia</span></li>
<li><span style="font-size: large;">Ela pompa d'òli (o gibassier): pastîc pompa ençacrada cêu olie d'oliva e suc d'arange e de citron.</span></li>
</ul><b>CUCAS</b>:<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Ols primers quator ge consuetan denomnar cum "lei mendicants" (uo aután "lei pachichòis") representan elas quator órdins monásticas mendicadoras:</span><br />
<ul><li><span style="font-size: large;">lei nòses e leis avelanas (nuces e nocîças) (augustiniáns)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">lei figas secas (fics secs) (franciscáns)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">leis ametlas (almidals) (carmelitas)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">la pansarilha (passas) (dominics) </span></li>
<li><span style="font-size: large;">Dátils, representan ols manjars dál rigion hu Jhesú vesquieu e murieu</span></li>
<li><span style="font-size: large;">Prunas secas procedents de Brinhòla.</span></li>
</ul><b>FRUCÂS</b> <b>FRIORAS</b>:<br />
<ul><li><span style="font-size: large;">lei pomas (pomas)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">lei peras (peras)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">lo verdau (un melon vert)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">lo nogat negre (nuégat nerge, cêu mel, uo un caramel tur confingit cêu mel et almidals)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">lo nogat blanc (nuégat blanc, un caramel liger confingit cêu sacar, ou, fóstics, mel et almidals)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">lei sòrbas (?)</span></li>
<li><span style="font-size: large;">de rasim (racims).</span></li>
</ul><span style="font-size: large;">Alguandre ge posan aután:</span><br />
<span style="font-size: large;">tanjarinas (mandarinas), de frucâ enconfitada d'Ate (</span><span style="font-size: large;">frucha confida) de gansas á Arle..., de cotonas uo pasta de cotona, (</span><span style="font-size: large;">codonhat uo pasta de codonh) uo d'altras frucâs.</span><br />
<span style="font-size: large;">Securament, par digeresçer melhor esquelhas gulherías, sovent ge fant companhar de vin (en gernial de vin cuec) uo de cartagena (una sorcia de vin fet aprés Bordáus) uo ben de vins de vendrimias detardanas acum Menerbés de Traussa, per enxemple.</span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-43979029111120141202010-12-06T21:28:00.047+01:002014-11-29T17:03:10.606+01:00Multa Bona Pasqua!! (ela tradicion dele Tió)<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ja son propincas elas festas de Nadal, ge nonta sustot pelhos spots de colonhas que posan nela tevé uo n'ols <i>Tait Noel</i> pinjats de fenestras, faciarias e cêmínas que ja's compeçan á veir n'ols xaléts dáls urbaniçacions. Doncas ben, n'aprodant qu'elas festas son acu, porto al blog una costumne catalana d'aquestas datas, le </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Tió de nadal</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> uo</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">aután denomnat </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Cagatió</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Tió</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Tronc de Nadal</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Soca</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Xoca </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">uo </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Tronca</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<div style="text-align: right;">
</div>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Le Tió de Nadal est un personage mitológic catalán et ela basi d´una tradicion fuort raigada á Catalunha. Aquesta tradicion aután ge pot trovar á Occitània côl nomne de </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span></b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">cachafuòc</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> uo </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">soc de Nadal</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, le térmiu cachafuòc ven dáls </span><b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Cevenas</span></b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (son una serje de montisias nel centre-sud d'Occitania). Nelas </span><i><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">"calandretas"</span></i><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> occitánas des ja van unas decadas s'há recuperada aquesta tradicion, ela forma de festejar le cachafuòc est ela seqüent:</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">"Durant aquesta festa, ols regalaments ge distribujen ád personas presents. Est ela </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">"soca"</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (un tuer) qui porta ols regalaments. Dúas personas (ela plus jouen et ela plus enciana de l'assambleia) portan un tuer nel lar e pronuncian ela fórmula ritual n'occitán:</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<span style="color: blue;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Bota fuòc, cachafuòc,</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">que nos alegre,</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">que nos fague la jòia d'èstre aquí l'an que ven,</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">e se sèm pas mai,</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">que siaguem pas mens!</span></span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<span style="color: purple;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Adur, tuer de Nadal</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">que'ns alacre,</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">que'ns faça ela joia d'eser acu l'ánh que ven</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">E sé nu som mai plus</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Que nu ol sejam pas mens!.</span></span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Pró tornem al tió de Nadal catalán: </span></span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsMBYm3KbCaf7r5hoCzcHcWpOCnw5M7wesQW4walbCj3ZZI2J_KKMSDZPb07bGvAM8KzlaQRJQEVKF_U4d3CiPjwqt5t64gbbRfT5IYkWY-CunJcr9ObPfg_mvDzMA54fkbbp4HT5G-uSN/s1600/tio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhsMBYm3KbCaf7r5hoCzcHcWpOCnw5M7wesQW4walbCj3ZZI2J_KKMSDZPb07bGvAM8KzlaQRJQEVKF_U4d3CiPjwqt5t64gbbRfT5IYkWY-CunJcr9ObPfg_mvDzMA54fkbbp4HT5G-uSN/s320/tio.jpg" height="320" width="244" /></a><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Originalment le Tió ge tractava d'un tronc (de perér, d'olív uo de covojér), accens -montas, un tió (en romûnc un tíç)- dál lar de fauc e le regalament era ela calura que fornesçié.</span></span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Le jorn de l'Immaculat Concibiment (l'8 de decemne), ge compeça á nodresçer cadalnuet á un tuer, e s'emboça normalment cêuna flaçata per mor que nu passe fred durant ela nuet. Al Tió l'aplacen eleiscas cossas c'á elas animalias de pé reton (excepte palha): garrofas, côssas, ecc. olura de puec valor: ela mesnada pagissa nu hán, doncas, deguna dificultat á l'ora de conseqüer manjar poral Tió.</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Le jorn de Nadal uo, second ela costumne dál maison, uns jorns avents, á ela véspra ge posava'l tió al fauc e se'l fava "calhar". Adés ja nu s'abura'l tió. Sól ge l’obliga á calhar repetidament á basi de bagïladas companhadas de cânçóns.</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Le tió mai calha objects grants (aquests ja ols portan ols Rees Mascus) nisi dulçus e nuégats par ols plus piets. Second ela contrada, calha fics secs e quand laisca de calhar (car ja nu li reman ren) calha una erenga salgada, un ai, una côbolha uo s'escomeja á l'astrác. Aután i-há locs hu le tió est comunal et ela tota mesnada dele sojóc recod á agarrotar-ol pora recebir eleisc regalament.</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ela tradicion dele tió est emparentada cêu esquélha de l’estrojót, aután portador de regalaments aols plus piets dál maison.</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Le personage consueta duir una barretina, há una faç sorrisant n'un d'ols estrems e s'aguanta cêu dúas uo quator tenlhas.</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><b><span style="color: red;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">CHANÇÓNS</span></span></b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">:</span></span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ela mesnada en fan calhar le Tió. </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ge tracta de cânçóns simples basadas en rims senzets, aujac tradicionalment hán estadas crejadas e cântadas per ela mesnada. I-há multas variacions d'ols medisus temas.</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Caga tió </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">ametlles i torró </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">no caguis arengades </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">que són massa salades </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">caga torrons </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">que són més bons </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Caga tió -caga tió-</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">ametlles i torró </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">si no vols cagar </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">et donaré un cop de bastó </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Caga tió!</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Aquesta est ela prece que's preca avents que calhe'l tió, mument c'aprodan ols adults par posar ols regalaments saul flaçata:</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Pare nostre del Tió. Bon Nadal que Deu nos dó.</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ara venen festes, festes glorioses,</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">dones curioses renteu els plats,</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">renteu-los bé que Nadal ja bé.</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Rabassó de pinya vella, tu que ets torta</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">i mal igual: Més m'estimo la teva merda</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">que el capó del meu corral. </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">El dia de Nadal </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Posarem el porc en sal </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">La gallina la pastera </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">El pollí dalt del pi </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Salta, salta Valentí </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Que ara venen bous i vaques </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Gallines amb sabates, </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Gallinons amb sabatons </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Correu, correu minyons </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Que el vicari fa torrons </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">La guineu els ha tastat </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Diu que són un poc salats </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Marieta posa-hi sucre </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Que seran un poc millor </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Torrons d’avellana </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Torrons de xixó </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Caga tió o si no et donarem un cop de bastó</span></span></b>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-42586040705993369742010-09-25T00:07:00.048+02:002017-03-13T10:43:14.092+01:00Catalunha dona oficialitat á l'aranés<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Le Parlament catalán há aprovat aquest oncai mércors cêulas devodacions dele tripartit e CiU ela </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Lee de l'Occitán -aranés n'Aran</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">-, cêula qual recognosçe l'aranés cuma leunga oficial de Catalunha e ge compromesa á implicar se'n l'amparament et ela difusion dál leunga própria dál Val d'Aran.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Ela lee est poral foment de l'aranés, e regula l'oficialitat e le sui usament nelas institucions proprias dál Val d'Aran e dál Generalitat, que devrán de folsar l'occitán nelas sues relacions cêu ols cibtadáns e n'ols suis acordaments.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Le text determina que l'aranés seja leunga avantfrent n'ols organismes dál Val d'Aran, et estipula qu'ela cognosçença dál leunga pot eser recognoscuda acumna benemença á l'ora de travalhar nela ministracion pública d'equant mued que nela ministracion de justicia.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Ela norma estable l'aranés cuma ela leunga vehicular de l'educament nela Val d'Aran, e contén le compromís dál Generalitat de produir á través d'ols meis de comunicacion públics contenenças n'aquesta leunga.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Le vicepresident dál Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, há defensat qu'ela lee "recupera ela legitimitat d'una leunga qu'est patre estóric", e há exalçat á Catalunha prel sui respect á ela pluralitat, aujac, second há dit, est l'ungat territor de l'Aungament Evrupei cêu tres leungas oficials.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">POLEMICA PREL NOM</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Le nom oficial dál lee -</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Lee de l'Occitán, Aranés n'Aran</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">- há centrat elas discrepanças entre partits, aujac tant PP cum C's (ciutadàns) hán invehit c'una lee pensada ença ela Val d'Aran duj cum títol ela leunga occitána.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Le deputat dele PP Rafael López há defirmat qu'ela norma s'aia redigit sien comptar cêula Val d'Aran, e há asecurat qu'ols cibtadáns dál çòna nu ge sentirán identificats cêuna lee que parle de l'occitán: "Est cum sé s'aviés fet des Madrid una lee de politica lingüistica dele catalán"; (babequías e ganas de fododincular per part d'ols facâs dele PP, e buste par aquesta gent, tot esquelh que nu són á espainhol uo nu duja'l nom d'Espainha lis dona alergia e lis produj sabrulhit, ca fásquia de gent!!..., deset </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">ols aranesus s'amostran argulhosus d'apender á ela "Nacion Occitána"</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> cum ansí ol demonstra ela croç occitána d'ols Cómits de Tolsa nela sue senhera, senhera que's vei n'un munt de balcons e faciarias de bastiments aol long dál tota Val, per nu dir, apart, qu'est present n'ols bastiments oficials; deset ge vei aqués ergulh nel fet que'l sui himne nacional seja ela cognoscuda cânçon occitána </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">"Se chanta"</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">, un ver himne á ela tota Occitania, poren nu i-há discussion deguna sús ela controversia du ela lee duj le mot occitán/occitana nel sui text, ols aranesus sapen asobrat qui son e dont segudan).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Le Sindic d'Aran e deputat de PSC-Cpc, Francès Boya, há celebrada l'aprovança, e há defensat que "nu seríe raçonabil" c'adés ge fomentás una execcion de l'aranés cêulas leungas occitánas, onde há considerat apropriat le nom dál Lee.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Boya há plangïda ela situacion "posfacadora" que vesque l'aranés aujac comora cêu un'altras tres leungas de maor força: le catalán, le castelhán e le francés. Per aquesta raçon, há celebrat que cêu l'aprovança d'aquesta nòrma s'ofre un estrument jurídic par defensar ela leunga e l'identitat dál Val d'Aran.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><u><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Version occitána (aranés):</span></u></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Eth Parlament a aprovat aguest dimèrcles damb es vòts deth tripartit e CiU era Lei der Occitan -aranés en Aran-, damb era quau reconeish er aranés coma lengua oficiau de Catalonha e se compromet a implicar-se ena emparança e era difusion dera lengua pròpria dera Val d'Aran.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Era lei fomente er aranés, e ne regule era oficialitat e eth sòn ús enes institucions pròpries dera Val d'Aran e dera Generalitat, qu'auràn d'utilizar er occitan enes sues relacions damb es ciutadans e enes sòns acòrds.Eth tèxte determine qu'er aranés sigue lengua preferent as organismes dera Val d'Aran, e estipula qu'eth coneishement dera lengua pòt èster reconeishut coma un mèrit a l'hora de trabalhar ena administracion publica, així com ara administracion de justícia.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Era nòrma establís er aranés coma era lengua vehicular dera educacion ena Val d'Aran, e conten eth compromés dera Generalitat de produsir a través des mejans de comunicacion publics contengudi en aguesta lengua.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Eth vicepresident dera Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, a defenut qu'era lei "recupère era legitimitat d'ua lengua que de bèra forma ei patrimòni istoric", e a exalçat Catalonha peth sòn respècte ara pluralitat, ja que, segons a dit, ei er unic territòri dera Unió Europea damb tres lengües oficiaus.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">POLÈMICA PETH NÒM</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Eth nòm oficiau dera lei -Lei der Occitan, Aranés en Aran- a centrat es discrepàncies entre partits, ja que tant PP coma C's an criticat qu'ua lei pensada entara Val d'Aran pòrte coma títol era lengua occitana.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Eth deputat deth PP Rafael López a afirmat qu'era nòrma s'age redigit sense compdar damb era Val d'Aran, e a assegurat qu'es ciutadans dera zòna no se senteràn identificadi damb ua lei que parle der occitan: "Ei com si s'auesse hèt des de Madrid ua lei de politica lingüistica deth catalan". Eth Sindic d'Aran e deputat de PSC-Cpc, Francès Boya, a celebrat era aprovacion, e a defenut que "no serie raonable" qu'ara se fomentèsse ua escissió der aranés laguens des lengües occitanes, per qui a considerat apropiat eth nòm dera Lei.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"><br />
</span><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "times" , "times new roman" , serif;">Boya a planhut era situacion "critica" que viu er aranés ja que conviu damb autes tres lengües de major fòrça: eth catalan, eth castelhan e eth francés. Per aguesta arrason, a celebrat que damb era aprovacion d'aguesta nòrma s'aufrisque un esturment jurídic per deféner era lengua e era identitat dera Val d'Aran.</span></span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-44764885455384956332010-08-16T19:47:00.016+02:002020-09-07T10:31:16.876+02:00Muuuuuuu<div align="center">
<span style="color: #134f5c;"><span style="font-size: large;"><b>JA SEJA CAR ÉST UNA FESTA ESPAN<i>'</i>OLA OT CAR ÉST UN MALTRACTAMENT AOLS ANIMALS:</b></span></span><br />
<br /></div>
<br />
<div align="center">
<span style="font-size: large;"><b><span style="color: #6aa84f;">NU ELAS </span><span style="color: #6aa84f;"><i>"</i>BREGAS DE BRAUOS<em>"</em>; ÁNT FET BEN</span></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="color: #6aa84f;">N<em>'</em>INTERDIR<i>-</i>LAS Á CATALUN<i>'</i>A</span><span style="color: #990000;"><i>!!</i></span></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="color: #6aa84f;"><br /></span></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://a402.idata.over-blog.com/300x225/5/13/09/70/fourrure/toroam10.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://a402.idata.over-blog.com/300x225/5/13/09/70/fourrure/toroam10.jpg" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><b><span style="color: #6aa84f;">Atal se cum aimant n<i>'</i>Espan<i>'</i>a ols suis <i>"</i>volguts<i>"</i> brauos.</span></b></span></div>
J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-60979896159181158412010-07-31T23:46:00.092+02:002015-03-29T17:14:13.379+02:00Bernadet Sobirons<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Bernadet Sobirons</span></span></b><br />
<span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><br />
<span style="color: #741b47;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Nom</span></span></b></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> Maria Bernada Sobirós</span></span><br />
<span style="color: #741b47;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Nasçiment</span></span></b></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> 7 de genár, 1844, Lurdes, França</span></span><br />
<span style="color: #741b47;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Afalesçiment</span></span></b></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> 16 d'auril, 1879, Nevers, França</span></span><br />
<span style="color: #741b47;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Venerada en</span></span></b></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> Canisia Católica Romana</span></span><br />
<span style="color: #741b47;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Bejatificança</span></span></b></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> 12 de junçót de 1925</span></span><br />
<span style="color: #741b47;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Canonicación</span></span></b></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> 8 de decemne de 1933</span></span><br />
<span style="color: #741b47;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Principal Santiliár</span></span></b></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> Santili</span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">ár de Lurdes</span></span><br />
<span style="color: #741b47;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Órdins</span></span></b></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> Fiias dál Caritat de Nevers</span></span><br />
<span style="color: #741b47;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Festivitat</span></span></b></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> 16 d'auril</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Santa Bernadet Sobirons uo Santa Bernardita Soubirous, Marie Bernard Soubirous en francés, Maria-Bernada Sobirós n'occitán (Lurdes, 7 de genár de 1844 – Nevers, 16 d'auril de 1879) fo una gregera francessa; ela Canisia Católica la canoniçó l'8 de decemne de 1933, tras donar le sui confirmament á una serje de 18 apariments marians que Sobirons afirmó aver avut en 1858. Le sui corp ge trova incorrupt e pot veir se nela Feiría de Nevers, deintre n'un cibiac de véride. Ela sue festivitat ge celebra'l 16 d'auril, aniversár dál sue mort; est patrona d'ols malats, dáls persons reticuliçadas per ela sue piatat, d'ols paupres e dáls gregeras e gregérs.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="color: blue;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Biografía</span></span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Ols suis orígins familiars</span></span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Bernadet era ela maor de plur frairs. Per ela sue condición húmil d'ols suis genitórs, vesquívan n'un velh solar, n'un molin estremadament húmid e meselhant. Le sui páer Francesc Sobirons (1807-1871) avieva per emprei nel mument d'ols apariments juntar ela bafea dele sojóc e de l'hespital; le sui ofíç era molinér, pró l'escaseça de travalh fava impossíbil desempenhar-ol. Ela sue máer Luisa Castérot (1825-1866) era una dona pía e preocupada pelhos suis fis que travalhava de codratessa ocasionalment.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Ela sue paidía</span></span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Des mult petiona, Bernadet vesquieu cêuna salut delicada. Ela causa era ela manca de nodriment, e le flébil e paupre estament dál cambra hu residíva. Nela paidía sofrieu ela malatía dele cólora, que la feblesçeu summament, par após ensolver l'anhélit. Le clima e l'ambient en que residívan nu l'adjudavan nela sue sentibil condición.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Ols Revelaments e le sui ingrés á ela Feiría de Nevers</span></span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">L'11 de febrer de 1858 receb per ses mensus ols revelaments dál Viarge María nela vocasçior de l'Inmaculat Concibiment nela pieta glota de Massabielle. Bernadet posejieva poca instrucción, cuma ela maoritat dáls gents dele sui sojóc, et ols dubies á l'escop dál sue capacitat par aver legit uo inventat semelhabil eveniment valesçeron l'atendença dele prest loquésc. Bernadet deveu trovar per indicación dál Viarge un brolhador d'arga miraculossa. Dita arga há estada analiçada per diversus laborators independents desent, nu en trovant degun element estranie, est arga potabil similar á equaqui arga d'ols Pireneis. Nel locar s'erceu le Santiliár de Lurdes hu desent hán ocorrit plus de 2.500 guariments indesplanabils par l'esçiença, d'ols quals sól 66 son estats recognoscuts oficialment cum miraculosus per ela Canisia Católica. Tras ols apariments, en julie de 1866, compeçó le sui tirocinie nela Comunitat de Fiias dál Caritat de Nevers et le 22 de septemne de 1868 prolacionó elas sues devodacions.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Le sui estalage cêulas Fiias dál Caritat de Nevers</span></span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Entr'elas mónicâs, Bernadet sofrieu nu sól per ela sue dolenta salut, nisi aután á causa du ela Maorala que nu crejié né nelas sues visions né nelas sues malatías (celosía profesional per part dál Maorala?). Ela jouen couxava, e fo reprenduda plur vegadas e jusque nu la laiscava ixir dál sue cela, doncas díva que volieva jetar d'aige. Ela reialitat era un'altra: Bernadet sofríva d'un tuber nela sue camba, plus concretament una tuberculosi ossossa estremadament doliossa. Nu per ijut celhó nel sui travalh: ge dedicó á eser infirméra e sacristana durant nuef ánhs, fasta nu poder plus pelhos acúts abrocaments d'anhélit et ela malatía que padíva.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Ela sue mort e l'incorruptibilitat dele codivre</span></span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Puec temp avents de morir, arribó un evíscop c'andava camin de Roma. Bernadet ascribieu una lítera al Sant Páer per mor que l'imbiara un benediment. L'evíscop portó ela lítera á Roma e, al retornar dál Santa Sejia, li portó á Bernadet un especial benediment dele Papa e un crocific d'argent que l'imbiava de regalament; era'l 15 d'auril de 1879. Al jorn seqüent, le 16 d'auril de 1879, cêu malavés 35 ánhs, morieu. Á ela sue funeralia assistieu una inmensa fola arribada de tota França. Le 2 de septemne de 1909, le sui codivre fo desinsterrat e trovat en perfet estament de conservament; nu empecent, le crocific e rosár que portava nelas mans ge trovaron cobrits de rugin. En l'ánh dál sue bejatificança, efectuat le 12 de junçót de 1925, ge fungieu una seconda exhumación dele corp, le qual seqüé sien descomposar se (incorrupt). Nu empecent, cêun molde dele vulte e fotos dál religiossa, ge fó e ge l'aplicó una máscra de cira nel vulte par eliminar una tintura nergestina c'aquest avié aquestat, par ansí vitar qu'ols buocs d'ols aiges ge veiessen fondits. Após le corp fo transladat á ela capela de Sainte Bernadette nela feiría de Nevers e depositat n'un atalut de cristal, hu est object de visitacions e pelegrinages.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="color: #3d85c6;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Controversia</span></span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;"> </span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/55/Bernadette_Soubiroust_-_Project_Gutenberg_eText_18729.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/55/Bernadette_Soubiroust_-_Project_Gutenberg_eText_18729.jpg" height="400" width="273" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">Bernadet Sobirons</span></span></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Verdana", sans-serif;">L'aspect actual dele vulte dele codivre –loçán e jouenibil– est tribujit á ela máscra mortuoria en cira, fungida –second consta en registraments eclesiástics– nela sue terça exhumación. Nu embargant aquest nu pleca en conflict cêula relativa bona conservación dele codivre, xion en canmiament ofre un model idejaliçat que nu ge correspon côl sui aspect reial. Le corp ge trova n'un reliquiár de vidre e aur nela Capela de santa Bernadet, á Nevers.</span></span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-91616200004011466282010-07-25T15:15:00.050+02:002014-11-29T13:16:58.464+01:00Ols Hipócrits<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlH7h1RQO_QdcCAKL9TJlrnGYCdDVG485cOSzM2q0Y-C4AY9hH6dw2IVph9qouJ7D6-w-Qeb-1Oi_hmi9hO0PAdT43VrKX_x5MMZUn6NkhVpMZAL1yyu0qxtGg4zInb3h_DiHbjUju4AOa/s1600/bat-clipart.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlH7h1RQO_QdcCAKL9TJlrnGYCdDVG485cOSzM2q0Y-C4AY9hH6dw2IVph9qouJ7D6-w-Qeb-1Oi_hmi9hO0PAdT43VrKX_x5MMZUn6NkhVpMZAL1yyu0qxtGg4zInb3h_DiHbjUju4AOa/s1600/bat-clipart.png" height="141" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><strong><span style="color: #741b47;">Le nou vespertily dele Pais Valençán</span></strong><br />
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Constabilment veo en fórums d'internet messages e alegaments de certáns apatascus valenciáns que quand ge tracta de paular de l'independença dele "<b>sui idiom</b>" á faç dele catalán defensant ela teoria qu'ela sue leunga provén de l'antic muçárbe (jajaja), eu nu heo pas né ideja dál leunga muçárbe, nu sop né cum sona né cum s'ascrib, pró me seo cordoiat de cercar qualcós sús aquesta leunga et esguarda per hu seo trovat á ela wikipedia un text en muçárbe, ol heo capcionat e ol poso acu:</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpjyY-4vJ2nGnb0fupd1AUTSBKTODZpC5vOqPkgG2ciKeWLEnlOzf_3OAs32uA0DF8IMdVgvU0WTJmiiqXvU2DppxbXR3xWLYgKkjRJcPC5G4A6Sc3wm4OI63M8uBobLU4_EPJ9MeEIirr/s1600/mu%C3%A7arbe.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpjyY-4vJ2nGnb0fupd1AUTSBKTODZpC5vOqPkgG2ciKeWLEnlOzf_3OAs32uA0DF8IMdVgvU0WTJmiiqXvU2DppxbXR3xWLYgKkjRJcPC5G4A6Sc3wm4OI63M8uBobLU4_EPJ9MeEIirr/s400/mu%C3%A7arbe.JPG" height="374" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Depus de veir aquest, eu me demando, est aquest l'idiom que paulan ols valenciáns?, eu diríe que pas, e plus depus de veir le canal 9 (nou) et escultar paular aols propries valenciáns diríe qu'ol que paulan nu ge semelha aigár aol acu ascrit.</span><br />
<span style="font-size: large;">Qu'ols fasçiets "</span><b><span style="font-size: large;">blavers</span></b><span style="font-size: large;">" valenciáns (fasquidament espainholists) osgan aols cataláns e nu volen audir d'ols "otri" que </span><b><span style="font-size: large;">paulan catalán uo una varietat dele catalán</span></b><span style="font-size: large;"> alá elis (total, l'esport d'ols tots fasçiets espainholists est osgar tot esquélh c'aia de veir cêu Catalunha e ols cataláns) pró que's fen "palhas mentals" en dint que'l valencián nu há ren de veir côl catalán e seguda dele muçárbe simplicement ést de babecs, estults desipients de mult curts esguards, par finir cêu aquesta enojada plecada, poso dúas capcions pressas de l'web de facenda, ela prima ést ela version en catalán et ela secunda ela version en "valencián-muçarbe ;)" hu podréts veir elas "grants difrenças" que i-há entr'un idiom e l'altre:</span><br />
<b><span style="font-size: large;">Version catalana combrá de facenda</span></b><span style="font-size: large;">:</span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJpOOP085nnWPzlJLznB83BfroGoda2j141jo7ly50FO1h3OMnK49WXN_gc1F8R5FTBF6mDc-MY11z9c9SQllDcBMNMC4zFFmFAB79fOhGUoaFq7TFINWbmRCgO0tQrgymmEnLvvf0xtgO/s1600/Renda_cat.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJpOOP085nnWPzlJLznB83BfroGoda2j141jo7ly50FO1h3OMnK49WXN_gc1F8R5FTBF6mDc-MY11z9c9SQllDcBMNMC4zFFmFAB79fOhGUoaFq7TFINWbmRCgO0tQrgymmEnLvvf0xtgO/s400/Renda_cat.JPG" height="179" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Capcion renda-2009</b></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<b>Version valenciana-muçarbe</b>:<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0QndpuqlIbaQYVZy3EUqEUqobDqFEDdYJb9TnfQBKg6RnMncQuqSe8-47ZdZnh6v83aO_Vd7KwWN4nHXUAMWA9-2D2jXq_QbZKmoCNtHZp7rAgTr88Ey4eUH8gMsg0MK4s_UhiuQE7hAS/s1600/Renda_val.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0QndpuqlIbaQYVZy3EUqEUqobDqFEDdYJb9TnfQBKg6RnMncQuqSe8-47ZdZnh6v83aO_Vd7KwWN4nHXUAMWA9-2D2jXq_QbZKmoCNtHZp7rAgTr88Ey4eUH8gMsg0MK4s_UhiuQE7hAS/s400/Renda_val.JPG" height="235" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><b>Capcion renda-2009</b></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-size: large;">Cum ge pot veir elas "difrenças" entre'l catalán e l'idiom "muçárbe" son inormes, ela pejor de totas, ela plus grieve buste, ols cataláns dín "</span><b><span style="font-size: large;">servei</span></b><span style="font-size: large;">" pora refrir se a </span><b><span style="font-size: large;">servíç</span></b><span style="font-size: large;"> e ols "muçárbes" dele mediterránei dín "</span><b><span style="font-size: large;">servici</span></b><span style="font-size: large;">"; alón, que sequan ansí de girpols côl sui sonh d'aver una leunga propria independent dele catalán; eu diré esquelh que reialment paulan aquests valenciáns blavers de merda:</span><br />
<b><span style="font-size: large;">Un catalán teblement volturat cô</span></b><b><span style="font-size: large;">l castelhán</span></b><span style="font-size: large;">, montas, </span><b><span style="font-size: large;">paulan una merda de catalán qu'ést ela vergonha d'ols Pais Cataláns</span></b><span style="font-size: large;">, uo n'endonant ela volta á l'omelét, </span><b><span style="font-size: large;">paulan una merda de castelhán que fa qu'ela resta d'ols espainhols ols intelija malament</span></b><span style="font-size: large;">, aquests blavers que son capabils de canmiar l'ortografía original dál varietat valenciana dele catalán per grafía castelhana (per enxemple, en guar posar </span><b><span style="font-size: large;">Alemanya</span></b><span style="font-size: large;"> que seríe ol corêc, posan </span><b><span style="font-size: large;">Alemaña</span></b><span style="font-size: large;">, uo canmian ela </span><b><span style="font-size: large;">v</span></b><span style="font-size: large;"> de </span><b><span style="font-size: large;">visca</span></b><span style="font-size: large;"> e posan </span><b><span style="font-size: large;">bixca</span></b><span style="font-size: large;">)</span><span style="font-size: large;">, son conseqüit eliminar le catalán dál cibtát d'Alucant e ol son n'acabtant cêu Valença, esquelh que devríen far ols pancatalanists ést endonar-lis placement e nu inclujir pas al Pais Valencià deintre d'ols Pais Cataláns e comendar-ols á ela merda cêu Espainha qu'ést hu reialment son felices aquests sacs de merda, roncâ d'analfabets!!.</span>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-51684981384631803852010-07-20T00:24:00.054+02:002014-11-29T11:37:36.546+01:00Gardia Piemuntés (La Gàrdia n'occitán)<br />
<span style="font-size: large;"> </span><br />
<b><span style="font-size: large;">DATS BÁSICS</span></b><br />
<span style="font-size: large;">País Italia</span><br />
<span style="font-size: large;">• Rigión: Calabria</span><br />
<span style="font-size: large;">• Provinça: Cosença</span><br />
<span style="font-size: large;">Ubicación 39°28′0″N 16°0′0″L</span><br />
<span style="font-size: large;">• Auleça: 515 msnm</span><br />
<span style="font-size: large;">Suparfaç: 21 km²</span><br />
<span style="font-size: large;">Fraccions: Marina, Terme</span><br />
<span style="font-size: large;">Comúns contérmius: Acquappesa, Cetraro, Fuscaldo, Mongrassano</span><br />
<span style="font-size: large;">Poplança: 1.863 hab. (2007)</span><br />
<span style="font-size: large;">• Densitat 75 hab./km²</span><br />
<span style="font-size: large;">Gentilíç: gardiòls (guardioti n'italián)</span><br />
<span style="font-size: large;">Códec postal: 87020</span><br />
<span style="font-size: large;">Prefix telefónic: 0982</span><br />
<span style="font-size: large;">Códec ISTAT: 078061</span><br />
<span style="font-size: large;">Cód. cadastral: E242</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Qn2ThHfW5OU/Uyzx7rgm2AI/AAAAAAAABG4/nAE4eVLj01s/s1600/Laura%2BHarring.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Qn2ThHfW5OU/Uyzx7rgm2AI/AAAAAAAABG4/nAE4eVLj01s/s1600/Laura%2BHarring.jpg" height="300" width="400" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span><br />
<span style="font-size: large;"> </span><br />
<span style="font-size: large;"> </span><br />
<span style="font-size: large;"> </span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Gardia Piemuntés (n'occitán: La Gàrdia) est un común dál provinça italiana de Cosença, nela rigión de Calabria, hu </span><b><span style="font-size: large;">ge parla</span></b><span style="font-size: large;"> tradicionalment </span><b><span style="font-size: large;">l'occitán</span></b><span style="font-size: large;">, nela sue </span><b><span style="font-size: large;">varietat vivar-alpina</span></b><span style="font-size: large;"> (localment dit </span><b><span style="font-size: large;">gardiòl</span></b><span style="font-size: large;">) desdel sécul XV aolmes. Est un enclav de l'occitán deintre dele domén lingüístic italián. Á Italia, l'occitán est parlat aután en qualques vals alpinas dáls rigions de Piemunt e Liguria.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Gardia Piemuntés consta de dúas parts: </span><b><span style="font-size: large;">Gardia Piemuntés Paesa</span></b><span style="font-size: large;">, ela part estórica dál cibtát plaçada sús un promontór rocós, e </span><b><span style="font-size: large;">Gardia Piemuntés Marina</span></b><span style="font-size: large;">, de bastiment plus recent et establida nelas rivas dele mar.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<b><span style="color: red;"><span style="font-size: large;">Estória</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;">L'adjectiv Piemuntés ge deu aols Valdensus que, en fugent d'ols persecutaments religiosus que sofrívan nela Val Pelhiça (Pellice, una dáls Vals Occitánas dele Piemunt) nel sécul XII, ge confujieron n'aquessa part dál costa nordovest de Calabria hu condieron plur sojócs. Gardia fo condida entr'ols séculs XII e XIII cuma Gardia Lombárdica, nom que conservó fasta 1863.</span><br />
<span style="font-size: large;"> </span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Ols Valdensus vesquieron aolmes tres séculs sien conflicts cêulas comunitats católicas que'ls arrodejavan, fasta nel sécul XVI ela sue adhesión aol Reforme Protestant de Calvín fó que'l cardenal Ghislieri (Grant Inquisitor e futur papa Píu V) jacera una encroçada versus elis fasta exterminar-ols.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<b><span style="color: red;"><span style="font-size: large;">Heredament occitán</span></span></b><span style="font-size: large;">.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<i><b><span style="font-size: large;">Porta del sangue</span></b></i><span style="font-size: large;"> (Porta dál Sagne): En remembrament d'esquelh excidie, una dáls antigas portas d'acces á ela cibtát fo redenomnada </span><i><span style="font-size: large;">Porta dál Sagne</span></i><span style="font-size: large;">.</span><br />
<i><b><span style="font-size: large;">Porta con spioncino</span></b></i><span style="font-size: large;">: Encara ge conserva un enxemplar dele tipus de porta d'acces á elas habitanças d'ols conversus protestants. Clamada "</span><i><b><span style="font-size: large;">porta cêu especla</span></b></i><span style="font-size: large;">", fo emposada per l'Inquisición depus de junçót de 1561. L'especla sól s'apríva e ge closurava des l'esterior e permisava aols frairs dominicáns, congregats en Gardia Piemuntés nel sécul XVII, de guaitar ela vita privada d'ols antics herétics c'avievan estorçut á l'amatament e c'avievan estat conversus al catolicisme á ela força.</span><br />
<i><b><span style="font-size: large;">Piazza Chiesa Valdese</span></b></i><span style="font-size: large;">: Á l'eqüant que plur carreras dele casc antic ols cuis noms remembran le sui passat valdens, ela piazza Chiesa Valdese (</span><b><span style="font-size: large;">Platia dál clesia Valdensa</span></b><span style="font-size: large;">), s'apelha ansí per eser le locar hu ge levava l'antic tempre protestant.</span><br />
<i><b><span style="font-size: large;">Roca di Val Pellice</span></b></i><span style="font-size: large;">: Nela platia Chiesa Valdese, s'erigieu en 1975 un monument n'homenisc á elas víctims d'ols amataments d'esquélh mensu de junçót de 1561; consiste n'una roca portada dele sojóc de </span><b><span style="font-size: large;">Ela Tor de Pelhiça</span></b><span style="font-size: large;">, plaçada nela val d'origin d'ols valdensus de Calabria. Ela Tor de Pelhiça (provinça de Turín) est frairejada cêu Gardia Piemuntés des 1981.</span><br />
<i><b><span style="font-size: large;">Centro di cultura Giovan Luigi Pascale</span></b></i><span style="font-size: large;">: En 1983, s'aprieu le Centre Cultual Giovan Luigi Pascale, un musei e centre de documentación dedicat aols valdensus de Calabria e de Gardia Piemuntés en particular.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Dúos manfestaments cultuals locals atestan l'apegament per part d'ols habitants dál rigión al sui heredament occitán:</span><br />
<span style="font-size: large;">Ela "</span><b><span style="font-size: large;">Septuamán Occitána</span></b><span style="font-size: large;">": Câr mensu d'agost, aquesta septuamán organada per elas ministracions comunals de Gardia Piemuntés e dál provinça de Cosença dedica una serje d'espectáculs e confrenças al sui patre lingüístic e cultual occitán.</span><br />
<span style="font-size: large;">Ela "</span><b><span style="font-size: large;">Premira Occitána</span></b><span style="font-size: large;">": Câr mensu d'auril, s'organan plur manfestaments cultuals nel marc de trocaments cêu escolas dál rigión de Piemunt.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<b><span style="color: red;"><span style="font-size: large;">Altres monuments d'intrésse</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;">-</span><i><span style="font-size: large;">Musei della civiltà contadina</span></i><span style="font-size: large;">: reconstitucion d'una maison tradicional.</span><br />
<span style="font-size: large;">-</span><i><span style="font-size: large;">Chie</span></i><i><span style="font-size: large;">sa San Andrea Apostolo</span></i><span style="font-size: large;">: dedicada á Sant Andreas, patrón de Gardia.</span><br />
<span style="font-size: large;">-</span><i><span style="font-size: large;">Palaç Spinelli</span></i><span style="font-size: large;">: antiga residença d'estoi dele marqués Salvatore Spinelli, seor de Fuscald (Fuscaldo).</span><br />
<span style="font-size: large;">-C</span><i><span style="font-size: large;">lesia dele Sant Rosár</span></i><span style="font-size: large;"> (sécul XVII): apendieva á l'antic monaster dominíc.</span><br />
<span style="font-size: large;">-</span><i><span style="font-size: large;">Tor de Gardia</span></i><span style="font-size: large;">: antiga tor de guaitament costanér, bastida circa de l'ánh 1000. Apendieva á una forteça dál c'odi sól reman part dál muralha.</span><br />
<span style="font-size: large;">-</span><i><span style="font-size: large;">Basa relevadura</span></i><span style="font-size: large;">: ópra de l'insculpidor Giuseppe Tarantino, e donada per ela rigión de Piemunt en 2000, retelhe l'estória de l'emigración piemuntessa.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/oc/2/27/Pan%C3%A8l_La_G%C3%A0rdia.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/oc/2/27/Panèl_La_Gàrdia.png" height="265" width="320" /></a></div>
<b>Painel d'uzera bilingual</b><br />
<br />
<object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/biJgkG5ibVA&hl=es_ES&fs=1"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/biJgkG5ibVA&hl=es_ES&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object><br />
<br />
<b>Le grup dáls Vals Occitánas Lou Dalfin n'un concert á Gardia Piemuntés</b><br />
<br />
<b>Una breviada vissitacion per ela Gardia Piemuntés</b><br />
<br />
<object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/aShVPAjMe9g&hl=es_ES&fs=1"></param>
<param name="allowFullScreen" value="true"></param>
<param name="allowscriptaccess" value="always"></param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/aShVPAjMe9g&hl=es_ES&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-88732954221451172502010-07-14T21:20:00.053+02:002017-03-13T10:44:44.176+01:00Catalán e Occitán<span style="font-size: large;">Le catalán e l'occitán foron en qualque ocasion una medissa leunga?, tot sembla indicar que xion, que n'un quantelh de l'eitat mesviana amos territors compartívan un medis idiom cêun ameciment d'elements propries que nu ge trovavan n'amas leungas, á l'arraí d'aquesus ameciments surgiríe le despartiment en dúas leungas blesonas ol c'avantánh fo una ungada leunga. Á ela contina reproduim un text, ascrit en catalan prim, e n'occitán sota aquest. N'eli ge pot veir elas coincidenças, pró aután elas difrenças damos idioms:</span><br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: small;">CATALÁN</span></b><br />
<span style="font-size: large;">"El català i l’occità són dues llengües neollatines bessones que divergeixen sobretot pels sons i les diftongacions. Entre catalans i occitans, hi ha diferències, mes també se troben una enorme quantitat de semblances com se'n troba en cap altre poble. L'afinitat cultural i lingüística de la nació catalana i occitana no té cap altre paral·lel semblant en el món".</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-size: small;">OCCITÁN</span></b><br />
<span style="font-size: large;">"L’occitan e lo catalan son doas lengas neolatinas bessonas que divergísson subretot pels sons i las diftongacions. Entre occitans e catalans, i a diferéncias, mas tanben se tròba una enorme quantitat de semblanças coma non se'n tròban en pas cap altre pòple. L'afinitat culturala e lingüistica de la nacion occitana e catalana non ten pas cap altre parallèl semblant al mond".</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">("Le catalán e l'occitán son dúas leungas neolatinas blesonas que divergieron sustot pelhos suens et elas diftongacions. Entre cataláns e occitáns, i-há difrenças, maes aután ge trovan una inorme quantitat de semblanças cum nu ge trovan en degun altre pople. L'afinitat cultual e lingüistica dál nacion catalana e occitána nu há pas degun altre paralel semblat nel mon").</span><span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="color: red;"><span style="font-size: small;">CATALÁN</span></span><br />
<span style="color: blue;"><span style="font-size: large;">Juguesca</span></span><br />
<span style="font-size: large;">La juguesca d’aquesta pàgina és de permetre als catalans com als</span><br />
<span style="font-size: large;">occitans de retrobar-se, allunyats tants de segles pel malastre de la Història.</span><br />
<span style="font-size: large;">Als catalans els ajudarà a descobrir un món fascinant, una cultura i </span><br />
<span style="font-size: large;">una llengua que en altre temps foren les més prestigioses d’Europa.</span><br />
<span style="font-size: large;">Als occitans els ajudarà a accedir a una llengua bessona bastant normalitzada i expandida, amb un fort pes sociocultural.</span><br />
<span style="font-size: large;">Per això cal tot primer franquejar els petits obstacles lingüístics, cosa a la qual ens dedicarem al llarg d’aquestes pàgines, comparant tots dos idiomes.</span><br />
<span style="font-size: large;">Veurem com passar de l’una a l’altra llengua, observant les diferències i semblances, sien d’estructura, de vocabulari o gràfiques. En acabat podrem llegir i compendre textos estàndard, tenir converses o escriure textos simples.</span><br />
<span style="font-size: large;">La llengua d'aquesta pàgina, dita occità estàndard, o occitan larg com l’anomena el lingüista Patrick Sauzet, és basada en el llenguadocià, el dialecte més central de l’àrea occitanoromànica ; aquest dialecte és bastant conservador i les seues formes s’assemblen doncs força a les de la llengua dels Trobadors. El seu caràcter geograficament central li confereix característiques compartides amb tots els altres dialectes. És el que fa l'interès, com a llengua normativa, del llenguadocià porgat dels seus llenguadocianismes".</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="color: red;"><span style="font-size: small;">OCCITÀ</span></span><span style="font-size: large;"> </span><br />
<span style="color: blue;"><span style="font-size: large;">Tòca</span></span><br />
<span style="font-size: large;"> </span><br />
<span style="font-size: large;">La tòca d’aquesta pagina es de permetre als catalans coma als occitans de se retrobar, aluenhats que son per tants de sègles per lo malastre de l’istòria.</span><br />
<span style="font-size: large;">Als occitans los ajudarà a accedir a una lenga bessona pro normalisada e espandida, ambe un fort pes sociocultural.</span><br />
<span style="font-size: large;">Als catalans los ajudarà a descobrir un mond fascinant, una cultura e una lenga que un còp èra foguèron las mai prestigiosas d’Euròpa.</span><br />
<span style="font-size: large;">Per aquò cal tot primièr eliminar los pichòts obstacles lingüistics, çò que fairem dins aquelas paginas, en comparant las doas lengas.</span><br />
<span style="font-size: large;">Veirèm cossí passar d'una lenga a l'autra, en observant las diferéncias e semblanças, d’estructura, de vocabulari o graficas. Puèi poirem legir e compréner de tèxtes estandards, aver de discussions o escriure de textes simples.</span><br />
<span style="font-size: large;">La lenga d'aquesta pagina, sonada occitan estandard, o occitan larg coma l’anomena lo lingüista Patrick Sauzet, es basada sul lengadocian, lo dialècte mai central de l’airal occitanoromanic; aqueste dialècte es pro conservatiu e las siás fòrmas semblan doncas fòrça a las de la lenga dels Trobadors. Lo sieu caractèr geograficament central li conferís de caracteristicas partejadas ambe totes los autres dialèctes. Es çò que fa l'interés, coma lenga normativa, del lengadocian porgat de sos lengadocianismes".</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="color: blue;"><span style="font-size: large;">Partura</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Ela partura d'aquesta combrá vol permisar tant á cataláns cum á occitáns de retrovar se, aluenhats tants de séculs per ela dolenta sort de l'Estória.</span><br />
<span style="font-size: large;">Aols cataláns ols adjudará á descobrir un món fasçinant, una cultura e una leunga que n'un altre temp foron elas plus prestigiossas d’Evrupa.</span><br />
<span style="font-size: large;">Aols occitáns ols adjudará á acceder á una leunga blesona fuort normaliçada et espancida, cêun fort pesgo sociocultual.</span><br />
<span style="font-size: large;">Per aqués cal prim eliminar ols piets obstaculs lingüístics, qualcós aol qual nos dedicarem aol long d'aquestas combrás, en comparant tots dúos idioms.</span><br />
<span style="font-size: large;">Veirém cum passar de l’una á l’altra leunga, en servant elas difrenças e semblanças, d’estructura, de vocabulár uo gráficas. Plus detart podrem legir e comprehender texts estándard, aver de conversas uo ascribir texts símplices.</span><br />
<span style="font-size: large;">Ela leunga d'aquesta combrá, dita occitán estándard, uo occitán long cum ol denomina'l lingüist Patrick Sauzet, ést basada nel langüedocián, le dialect plus central de l’áreja occitan-románic; aquest dialect ést abastant conservador et elas sues formas ge semblan doncas mult á esquelhas dál leunga d'ols Trovists. Le sui cârácter geograficament central li confier câracterísticas compartidas cêu ols tots altres dialects. Ést ol que fa l'intresse, cuma leunga normativa, dele langüedocián purgat d'ols suis langüedocianismes".</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<b><span style="font-size: small;">Mapa dele domén occitán:</span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkwTEt7Vff0V-fofxHHWd5FsOmvMj88HxvTgTznwYFS4GEoRivXDcXEbZpDZKrpMym6iObnjPw7CGk49Yv62ZSgNarvaNLkdJzMnRGSZmtCkXpuACcTGH67NMVmN5M4fZcgjqKqcdOZzbZ/s1600/dialectesoc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkwTEt7Vff0V-fofxHHWd5FsOmvMj88HxvTgTznwYFS4GEoRivXDcXEbZpDZKrpMym6iObnjPw7CGk49Yv62ZSgNarvaNLkdJzMnRGSZmtCkXpuACcTGH67NMVmN5M4fZcgjqKqcdOZzbZ/s400/dialectesoc.jpg" width="343" /></a></div>
<br />
<br />
<b>Clasificacion supardialectal de l'occitán second Pèir Bèc:</b><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3c/Bec_supradialectal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3c/Bec_supradialectal.jpg" width="338" /></a></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/3c/Bec_supradialectal.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br />
</a></div>
J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1004579860368072588.post-79886280724644592502010-07-13T00:46:00.064+02:002014-11-29T11:32:13.250+01:00En defensament delas Vegërías<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Un d'ols recents falhiments dele caduc, fasçist e ranciós Tribunal Constitucional de l'Estat espainhol parla dáls vegërías, l'antiga devision administrativa catalana talhadas á colp de canhon ja van tres séculs prel defam re borbonic Felipe V (aquest mancer nu merita una traduccion dele sui nom á degun idiom) alé vuejorn nu hán estadas restitujidas per degun d'ols governs "democratics" que desque s'instaló ela democracia son passat per ela <i>Carrera de San Jeronimo</i> dál capla de l'impér, e, cum fó ja van fáscas 300 ánhs le re tirán, ols nous tiráns dele Constitucional tornan á interdir una institucion de câracter mesvián par seqüer en manutenent ela devision ministratoria castelhana, esquelha de provinças, partits juridicials e térmius municipals, á benment, ren de dir sús aquesta forma de devisar un territor, pró, á câr qual ol sui, e aquesta forma ést castelhana pas catalana!!, acu poso un artícul dál wikipedia sús elas vegërías.</span></span><br />
<span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">VEGËRÍA</span></b><br />
<span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ela vegëría (encianament aután </span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">veguerío</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">) ést una </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">demarcación territorial estórica de Cataluña</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> d'origin mesvián, qu'existieu desdel sécul XII fasta'l XVIII, quand elas vegërías furon substitujidas per corregiments á l'arraí dele Decret de Nova Planta pervulgat prel re Felipe V tras ela Gërra de Subcessión Espainhola. Ge tractava dele territor sús le qual avieva podestadía un «</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">vegër</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">», figura equipolent á esquelha dele «</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">merinático</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">» uo «</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">merino</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">» et esquelha dele «</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">corregidor</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">»</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Aquestas institucions surgen cuma alternada aols comitats e mandacions -propries dele régim feudal en l'Ault Mesvianér- par forcir le poder territorial dele monarca, á través d'un aparat ministrator plus centraliçat, á faç dele cârácter doméstic dáls institucions seorescas. Le «</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">vegër</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">», le cui títol ven dele latín </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">vicarius</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> -retelhut d'una auctoritat superna- era un funcionár c'asumíva responsabilitats juridicials e de retelhement dele Comte de Barcelona nel territor sota ela sue juredicción.</span></span><br />
<span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<b><span style="color: red;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Estoria</span></span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Sécul XII</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Nel sécul XII existívan deç vegërías, que's furon n'amplant á mesurament que'l poder reial s'andava n'emposant á elas jurediccions feudals fasta finir en condint-se cum demarcament territorial básic. N'época de Jácom (Jaume) II, cognoscut cum "</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Jácom le Just</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">" eran:</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Bages</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, uo de </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Manresa</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, cêula </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">sosvegëría de Moianés</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, que depus passa á depender de Barcelona.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Barcelona</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, cêula </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">sosvegëría dele Valhés</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Berga</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, depus sosvegëria</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">dependent</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">de</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Manresa.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Besalú</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, depus sosvegëria dependent de Girona.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Camarassa</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, após incorporada á esquelha de Léida.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Camprodón</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Cervera</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, cêulas </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">sosvegërías d'Agramunt</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> e de </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Prats de Rei</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Girona</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Léida</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, cêula </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">sosvegëría de Balagër</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, depus denomnada </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">vegëría de Léida, Palhars e Camarassa</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëria de Montblanc</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría d'Osona</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, uo de </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vic</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Palhars</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, depus sosvegëría dependent de Léida.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría dál Ral</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (Sant Paul de Seguries), depus sosvegëría dependent d'Osona.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Ribagorça</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, desaparida durant le sécul XIV.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Ripolh</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, depus sosvegëría dependent d'Osona.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Tarragona</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Tárrega</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Tortossa</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vegëría de Vilafranca dele Penedés</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, cêula </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">sosvegëría d'Igualada</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> depus incorporada á Barcelona.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Séculs XVI e XVII</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">N'ols séculs XVI e XVII, aquesta figura compeçó á plecar en conflict cêulas responsabilitats d'ols poders municipals, hu era le "</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">batlle</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">" (sindic) qui avieva aquesta podestadía. D'eleisc mued, elas vegërías comoravan cêu un'altra devisión territorial propria dál Generalitat, ols </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">antamies</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> et elas </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">colhectacions</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, qu'exercívan contendenças en materia fiscal.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">En l'Anex: Catalunha 1553 figura ela Relación dáls cibtats, vilas e locars dele Prencipat de Catalunha , reculhida per Tomás González, devisada en Colhectacions e Vegërías.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Decret de Nova Planta (1716)</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">L'artícul 31 e seqüents establen un total de 12 corregiments:</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Tortossa (capla Tortossa).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Tarragona (capla Tarragona; Montblanc, sindicatura maor).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Léida (capla Léida ; Balagër e Tàrrega sindicaturas maors).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Talarn (capla Talarn).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Puigcerdà (capla Puigcerdà).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Cervera (capla Cervera; Agramunt, sindicatura maor).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Manresa (capla Manresa; Berga, sindicatura maor).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vic (capla Vic; Camprodón, sindicatura maor).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Girona (capla Girona; Besalú, sindicatura maor).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Mataró (capital Mataró; Granollers, sindicatura maor).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Vilafranca dele Penedés (capla Vilafranca; Igualada, sindicatura maor).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Barcelona (capla Barcelona).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ela </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Val d'Aràn</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> devién en </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">destrit especial</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ocupación francessa (1808-1814)</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Cêula plecada n'Espainha dáls tropas napoleónicas, s'establen 4 departaments:</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Departament dele Ter</span></b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, cêu capla á Girona (Figëras e Vîc, caps de destrit).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Departament de Montserrat</span></b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, cêu capla á Barcelona (Manresa e Vilafranca caps de destrit).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Departament dele Segre</span></b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, cêu capla á Puigcerdá (Talarn, Solsona e Andorra, caps de destrit). Ela </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Val d'Arán</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> ést segregada de Catalunha.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Departament dáls Bucas de l'Ebre</span></b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (á omágen dele francés Bucas dele Ródan), cêu capla á Léida (Tortossa, Cervera e Tarragona caps de destrit). Á aquest departament s'anexionan terras d'Aragón.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Finidament en 1833 ge duj á cap ela devisión provincial n'Espainha. En 1931 tras ela recuperación dál democracia, perduda cêula dictadura de Primo de Rivera, ge vincla difinitivament le retelhement esleidoral al combés provincial. Elas aspiracions de cibtats atán representativas cuma Tortossa, Manresa uo Vîc remanen troncadas difinitivament fasta odi.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ela vegëría en l'Eitat Contemporánea</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ela Generalitat republicana</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ols decrets dál Generalitat de Catalunha dele 27 d'agost e le 23 de decemne de 1936 devisaron á Catalunha en trentauot contradas e nuef rigions, nu embargant nel project de 1933 ge folsava le denomnament de vegëría en guar d'esquelha de rigión. Le denomnament de rigión fo finidament canmiat per esquelha de vegëría l'1 de decemne de 1937 prel president Lluís Companys, deút á elas pressuras d'Antoni Rovira i Virgili. Le final dál Gërra Civil eliminó equaqui devision territorial destinta ád provinças.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ela vegëría odi</span></span></b><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Á finals dele sécul XX enmençó á estudiar se ela devisión dele territor catalán en set vegërías, que serviríen cuma demarcación territorial. Ansí, en 2004 ge proposavan elas seqüents vegërías:</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Barcelona</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, coincident côl Combés Funcional Territorial (CFT) denomnat Àmbit metropolità de Barcelona.</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Girona</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (CFT: Comarques Gironines).</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Alt Pirineu i Aran</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (CFT: Alt Pirineu i Aran).</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Lleida</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (CFT: Ponent).</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Catalunya Central</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (CFT: Comarques Centrals).</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Camp de Tarragona</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (CFT: Camp de Tarragona).</span></span><br />
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Terres de l'Ebre</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (CFT: Terres de l'Ebre).</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Ela lee de vegërías há susçitadas diversas reivindicacions per destints sectors dál societat catalana. Alhubre, ge querimonia'l crejament de novas vegërías cum </span></span><i><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">l'Ault Ter</span></span></b></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> e </span></span><b><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">le Penedès</span></span></i></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">; e, per un'altra, existen disputacions sús ela capletat et ela nomenclatura dáls vegërías.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">En l'afer de l'</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Alt Pirineu i Aran</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, le Consei Gernial d'Arán (Conselh Generau d'Aran) há arreclamat que nu pot entegrar se en deguna vegëría; mentre qu'existen disputacions entre Puigcerdá, Seu d'Urgelh (La Seu d'Urgell) e Sort sús ela capletat. Le Consei Contradér dál Cerdanha (Consell Comarcal de la Cerdanya) há escledit apender á ela vegëría dál Catalunha Central, contemporáneament qu'ols sindics de Montelhà i Martinet e Lhes de Cerdanha (Lles de Cerdanya) minaçan á dit consei contradér cêu escledir formar part de l'Ault Urgelh, sé ela Cerdanha passa á apender á ela vegëría dál Catalunha Central.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Nela vegëría dál Catalunha Central, Vîc e Manresa ge disputan eser ela sue capla, mentre que nela contrada d'Anoia, alhubre, volen entegrar se n'una vegëría dele Penedès, al proprie temp que'l sindic d'Igualada há escledit formar part dál vegëría de Barcelona.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Nel Camp de Tarragona, Tarragona arreclama que'l denomnament seja esquelha de vegëría de Tarragona alé Tarragona seja l'ungada capla, mentre que á Reus volen que'l nom seja Camp de Tarragona et eser cocapla.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Nelas Terras de l'Ebre i-há una aspiración per ela concapletat joncols Tortossa per part de l'Ajuntament d'Amposta.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Per durrés, ols sindics de Tarragona e Léida, perdán le president dál Deputación de Barcelona, escleden que's paraliç ela lee de vegërías.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">En l'actualitat, le nou Estatut catalán (artículs 2, 83, 85 e 90), ja en vigor, concib elas vegërías cuma nova devision territorial, en contemplánt-se le sostitujiment dáls deputacions provincials per eleiscas, nu embargant nela refrida norma nu ge determinan ols límits de câr vegëría, le sui nombre uo le sui pesgo esleidoral nel Parlament de Catalunha; aspects aquests supeditats á una lee propria de devisión territorial e un'altra esleidoral, estriciament legadas.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Le 2 de febrer de 2010 le Govern de Catalunha aprovó le project de lee de vegërías. En dit project ge contemplan elas vegërías de "</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Terres de l'Ebre</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">" (Terras de l'Ebre), </span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Barcelona</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, "</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Lleida</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">" (Léida), "</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Alt Pirineu i Aran</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">" (Ault Perinei e Arán), </span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Catalunya Central</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (Catalunha Central), "</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Girona</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">" e "</span></span><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Camp de Tarragona</span></span></i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">". L'Ault Perinei et ela Catalunha Central son elas ungadas que nu hán pas difinidas encara lur respectivas caplas.</span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Per durrés, e sota le mien punct de vis, </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">ela Val d'Arán nu deu formar pas part dál vegëría de l'Ault Perinei e Arán</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, ela Val, prel sui </span><b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">"fet difrencial"</span></b><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> (cum dín ols propries cataláns quand parlan de Catalunha cêu respect á ela resta de l'Estat) </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">devríe formar una ungada vegëría</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">, uo devision ministratoria destinta, clame's cum ge clam pró nu formar part de deguna altra vegëría, á eu m'aplaceríe, per enxemple, ols noms d'</span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Occitània Aranessa</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> uo </span></span><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">Conselh Occitán</span></span></b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;">.</span></span><br />
<span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"><br />
</span><span style="font-family: "Times", "Times New Roman", serif;"> </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1l2_9xcY1mL3aXeAMiBDO1Mcxm6s2OMr3kHElf4XF5Of28BQKmiyh_7yCzIaKDhKJbJPwrGp-BVY9dw4tqdV1Bgzsw3PilWuw-DQVanoqa27wAuw68mOGX0EMCjoSkzmkWuMzG-BVrHAp/s1600/veg%C3%ABrias.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1l2_9xcY1mL3aXeAMiBDO1Mcxm6s2OMr3kHElf4XF5Of28BQKmiyh_7yCzIaKDhKJbJPwrGp-BVY9dw4tqdV1Bgzsw3PilWuw-DQVanoqa27wAuw68mOGX0EMCjoSkzmkWuMzG-BVrHAp/s400/veg%C3%ABrias.png" height="387" width="400" /></a></div>
J. Aldonç D. N.http://www.blogger.com/profile/04152093430944781602noreply@blogger.com0