17 feb. 2012

L'Occitán niçart



Le niçart est una varietat de l'occitán paulada nál rigion estórica dele Comdat de Niça (que plusaldemens coincide cheu l'actual Destrit de Niça, remasat nel departament francés d'ols Alps Marítims); á exceptación dáls çonas lingüísticas dele mentonásc e dele roiásc, que constitugen parlas de transicion enta'l ligur e le piemuntés.

Niçart, en niçart ge prolaciona [niˈsaʀt] e s'escreb niçard (norma clásica) uo nissart / niçart (norma mistraliana).
En francés est niçois, n'italián nizzardo. Est paulada aután en Mónega hu ela leunga monegasca é domilhativa joncols le Francés.

Vuejorn, ela maoritat d'ols residents de Niça e rigion nu paulan le Niçart, malgrat aia qualques persons que son bilinguals nál leunga e n'ol Frances. Clar que, i-há d'odi qui desvlaupa'l resurgiment dele dialect Niçart. Qualques telejornals dál tevé local son presentats en niçart cheu subtítols en francés et elas placas d'identificacion dáls carreras nál Cibtat Velha ge presentan cheu inscrepcions namos idioms. Ela chançon "Niçarda se Nissa La Bella" est per mults vista acum himne de Niça.

Second le sorciment dialectológic, le niçart est una variant particular de l'occitán e constituge una dáls quator maors variants dáls leungas clamadas prohençals, que son: le rodanés, le marítim, l'alpín e le niçart. Empré, per raçons estóricas atingidas á ela sue longa pertinança á ela Cá de Savoia-Piemunt, ols niçarts claman á ela sue leunga "nizardo", sien far explícitament refrença á elas altras parlas prohençals u occitanas.
Des 2000 le niçart há estat recognoscut leunga rigional de França.

ORIGIN

Ols poples ligurs c'ocupavan le territor actual de Niça, priat de l'aribada d'ols foceis, paulavan un idiom d'origen indoevrupei.

Ols grecs, que temp depus s'instalaron n'ilho c'odi est territor niçart, probabilment nu averon plus qu'escasa influença nál sue parla; deút al fet du elis no ge volturavan cheula poplación local que vesquiva á l'entránh dáls terras e ge limitaron á ocupar ungadament le pleuc de l'actual Castel de Niça. Fo le trovament cheu Roma ilho que reialment mutó ela leunga d'ols naturias. Ilha ge fo paulatinament en desolvent chol latín, ilho que fo l'origin de l'occitán, en gernial, e dele dialect niçart, en particular.

Onde, par l'intelectual niçart Pierre Isnard, que fo membre de l'Academia Niçarda, le niçart era á ela primería mult propinc á un'altras leungas romanças, en comprehendent l'ancestre dáls leungas d'oïl. Est atal que'l text d'ols Enjuraments d'Estrasburc que datan dele sécul IX alé constitugen un d'ols primiers traus escrebits d'ilho que seríe l'origin dáls leungas d'oïl e cheu posterioritat dele francés, amostra una fuort important propinqüitat chol niçart, plus que chol francés modern.

LE NIÇART EN NIÇART

En leunga niçarda, ols habitants de Niça ge desinhan prel gentiliç nissart - nissarda (norma clásica) uo ben, nissart - nissarda / niçart - niçarda (norma mistraliana).

Seja qual fur ela grafía emprejada, ge prolaciona n'ols tots casus [niˈsaʀt(e), niˈsaʀda].

Nál forma masculina [niˈsaʀt(e)], ela 'te' est ela resultança d'un sordesçiment d'una 'de' final; mentre que l'aditament facultatív d'un suen [e] final d'apoiament, depus d'una 'te' final, est una particularitat dál fonética niçarda. Nu empecent, aquessa 'e' ge considera que nu há pas valesçiment fonológic e jahúrs est indicada ortográficament en deguna dáls dúas normas.

Existen innúmers variants gráficas en raçon dáls dificultats par transportar una norma lingüística estabil: cheu -ç- uo -ss-, uo ben -d uo -t (cf. -te). Per enxemple, ela zedielha (ç) est una grafía preconiçada per Frederic Mistral, c'aután Jorge Castellana adopta.

Fasta fai puec, á França, pelho regular s'usava'l gentilíç "niçart" sól par qualificar aols habitants de Niça, pró adés le sui usament s'há amplat par desenhar tot ilho qu'est characterístic dáls tradicions e persons que paulan ela leunga niçarda, una forma de renasçiment d'aquesta cultura uo d'usament folklóric.

Ela quistion dál similaritat dele niçart chol francés uo cheu l'italián dele nord est fortment sesgada per avantfrenças políticas. Qualques nacionalists francesus exageran le sui paprentat chol francés, n'ignorant elas evidenças filológicas e lingüísticas innegabils c'amostran paprentats chol gaulitalián ("italián" dele nord). Le niçart sembla eser una leunga de transicion entre l'occitán-prohençal e le piemuntés e un'altras leungas gaulitalianas, cum le cunees (varietat piemuntessa). Le francés fo completament alien á ela societat niçarda fasta 1861 ánh en que se imposó aquesta leunga nál rigion circundant á ela cibtat de Niça.

NORMAS, GRAFÍAS, ESTANDARDIÇACION

Ols niçarts poden folsar dúas normas:
Ela norma mistraliana. Plus similar á l'escribiment francés; le sui folsament s'enquadra al context estóric de l'incorpor dele Comdat de Niça á França en 1860. Est rejuda en primería prel Félibrige (empré, aután existe una Academia Niçarda).
Ela norma clásica, ela qual previlelha elas tradicions lingüísticas autóctonas. Fo desvlaupada per Robert Lafont (Fonética e grafía dele prohençal, 1951, L'ortografía occitana, le prohençal, 1972), após per Juan Pedro Baquié (Empari lo niçard, 1984) et ela competença dele Conselh dál Leunga Occitana (CLO), actualment auto-desolt. Nu indica certanas diftongacions.

Pariment, aveu grafías d'estil italián, deút á que priat Niça apendieva aols Estats Sardescus (que vuejorn ja nu existen), pró furon abandonadas após du Niça fos anexada á l'Impér francés. Est Rancher, grant auctor clásic niçart qui apre en 1830, nál sue ópra "Ela Nemaiada", ela quistión dál grafía (mult priat que Mistral).

Distanciat durant aprés muei milhenie d'evolucion lingüística dáls altras parlas occitanas influenciadas per ela domelhacion francessa, le niçart há manutenidas certanas formas plus arcaicas dele prohençal mesvián, leunga d'ols trovists.

Deset, cheu muei milhenie d'aungament al realme de Sardenha, plecaron al niçart de mults térmius segudants dele ligur e l'italián que contribugeron al sui despatiment dál resta de l'occitán-prohençal, en devenint-se plus e plus n'una leunga romança de transición entre l'occitán e le gaulitalián.

DIALECTOLOGÍA

Alguandre ge folsa'l térmiu 'niçart' par refrir se exclusivament á ela varietat paulada nál cibtat de Niça, n'exclugint elas altras varietats existents nel Comdat de Niça, cum quand ge destingue'l niçart dele peilhasc, per enxemple.

Plur isoglossas travesan, n'efect, le Comdat de Niça. Elas difrenças son plus marcadas entre'l niçart costanér e l'alpín de l'entránh. Nel nord dele comidat, s'há conservada ela desinença femínea -a, prolacionada [ɔ] (cum est freqüent nel prohençal) uo ela prolación dál -r final d'ols verbs n'infinitív.

ENSENHAMENT

Plur jovens e adults prisen cursus de niçart, sien eser necessariament íncolas de Niça. Maguer ge tractan plus encomunalment d'opcions facultativas nel currículum universitár destinadas á compensar un déficit de puncts n'altras matieras. Le niçart escolar s'ensenha cheu puecs mueis en l'ensenhament primár e secondár, cheu examinament final aután facultatív.

GRAMÁTICA

Artícul
Le niçart posej dúos artículs: determinat e indeterminat.

Masculin singular determinat: Lou
Femínei singular determinat: La
Masculin plural determinat: Lu
Femínei plural determinat: Li
Masculin singular indeterminat: Un
Femínei singular indeterminat: Una
Masculin plural indeterminat: De
Femínei plural indeterminat: De


Nombre
En niçart, le nombre mai receb ela marca de plural:
Lou toumati, lu toumati (le pomaur, ols pomaurs)

Empré, l'adjectiv xion c'ol marca:
Lou beu toumati, lu bei toumati

Perdán le verb:
la bella platana es verda, li belli platana soun verdi

Verb
Le niçart posej tres grups de verbs principals:
Primiera conjugacion: Verbs finits en (cantà).
Seconda conjugacion: Verbs finits en (finì).
Terça conjugacion: Verbs finits en -re (vendre).

Primiera conjugacion
Ols verbs dál primiera conjugacion son ilhos finits en , cum cantà.

Present d'indicatív: canti, cantes, canta, cantas, síte, canton.
Imperfect: cantavi, cantaves, cantava, cantavan, cantavas, cantavon.
Futur: canterai, canteras, canterà, canteren, canteres, canteran.

Seconda conjugacion
Ols verbs dál seconda conjugacion son ilhos finits en , cum sentì.

Present d'indicatív: senti, sentes, sente, sentèn, sentès, senton.
Futur: sentirai, sentiras, sentirà, sentiren, sentires, sentiran.

Terça conjugacion
Ols verbs dál terça conjugación finan en -re, cum vendre.

Presente d'indicatív: Vendi, Vendes, Vende, Vendèm, Vendètz, Vèndon.

Eser
Le verb eser (estre) est folçat, á l'equant que l'aver (avé) cum auxiliar.

Present d'indicatív: siéu, siès, es, sian, sias, soun.
Imperfect: èri, eres, era, eravan, eravas, eron.
Futur: seria, seras, sera, seren, serès, seran.

Comparança entr'elas dúas normas existents n'occitán niçart (extrait dele Declarament Universal d'ols Destrages Humáns)

Norma clàssica occitana:
Toti li personas naisson liuri e egali en dignitat e en drech. Son dotadi de rason e de consciéncia e li cau agir entre eli emb un esperit de frairesa.
Norma mistraliana:
Touti li persouna naisson libri e egali en dignità e en drech. Soun doutadi de rasoun e de counsciència e li cau agì entre eli em' un esperit de frairessa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...