30 abr. 2011

Oc langüedocián e oc aranés (refrápns)


N'aquesta plecada vuel far una comparança entre l'occitán langüedocián (le plus extens d'ols plur dialects de l'occitán e denomnat cum occitán standard, dele qual davala le proprie nom d'Occitania et endona aután nom de qualque forma, al conjunt de leungas occitánas), e l'aranés, que, cum sapém est un dialect d'un d'ols dialects occitáns, le gasconés, par veir elas similanças (uo difrenças) que i-há d'entre aquestas dúas leungas sórors, seo escrebidas un conjunt de frasis curtas e las seo traduidas chol traductor damas leungas c'há le Gencat, aután seo traduidas aquestas frasis chol traductor de l'web softcatalà al catalán una leunga blesona de l'occitán, cuma mera esculcada lingüistica, ela primiera frasi et en bolda est romuncha, ela seconda en langüedocián, ela terça n'aranés e per durrés ela quarta en catalán (son frasis senzetas dele mien santicár uo ben ulhas son refránhs):

ols sorces ge manjaron le formage e nu laiscaron ren 
las mirgas se mangèron lo formatge e daissèron pas brica
es arrats se mingèren eth hormatge e pas deishèren bric
els ratolins es van menjar el formatge i no van deixar gens



ols arbres s'amovievan de part en part chol fort vent 
los arbres se movián d'un costat a un autre amb lo fòrt vent
es arbes se moiguien d'un costat a un aute damb eth fòrt vent
els arbres es movien d'un costat a un altre amb el fort vent



elas formigas dessan frument par quand arribe l'hibern 
las formigas gardan blat per quand arribarà l'ivèrn
es hormigues sauven forment entà quan arribarà er iuèrn
les formigues guarden blat per quan arribi l'hivern



ela porta dál maison sojornava tojorn aprida, ols ladres ol avievan defácile 
la pòrta de l'ostal demorava totjorn dubèrta, los lairons o avián facil
era pòrta deth ostau demoraue tostemp duberta, es lairons ac auien facil
la porta de la casa romania sempre oberta, els lladres ho tenien fàcil



elas nues atapavan le sólej, ela pluvia era propinca 
los bromalhs boçavan lo solelh, la pluèja èra prèpa
es bromalhs boçauen eth solei, era ploja ère pròplèu
els núvols tapaven el sol, la pluja estava propera



le tot sojóc sojornó cobrit per un blanc mantefól de nef 
tot lo pòble demorèt cobèrt per un blanc saile de nèu
tot eth pòble demorèc corbit per un blanc saile de nhèu
tot el poble va quedar cobert per un blanc mantell de neu



le can ge posó á l'umbra par protegir se dele sólej 
lo can se ponèt a l'ombra per se protegir del solelh
eth gosset se ponec ara ombra entà protegir-se deth solei
el gos es va posar a l'ombra per protegir-se del sol



vue á ela bibliotéc á cerquer un libre sús berintas 
vau a la bibliotèca a cercar un libre sobratz de misharnons
vau ara bibliotèca a cercar un libre sobratz misharnons
vaig a la biblioteca a buscar un llibre sobre bolets



le vespertilh vola nocturnament en cercant le lumen d'ols fanals 
la ratapenada vòla de nuèch en cercant lo lum dels fanals
era arrata-cauda vòle de net en tot cercar eth lum des fanaus
la ratapinyada vola de nit buscant la llum dels fanals



le nadal ge celebra le 25 de decemne 
lo nadal se celèbra lo 25 de decembre
eth nadau se celèbre eth 25 de deseme
el nadal se celebra el 25 de desembre



l'erba cresçe plus vert n'ols prats dele nord 
l'èrba creish mai verda en los prats del nòrd
era èrba creish mès verda enes prats deth nòrd
l'herba creix més verda en els prats del nord



un auce ge posó nál miena hinestra quand compeçava'l jorn 
un ausèl se fico en la miá fenèstra quand començava lo jorn
un audèth se hico ena mia hièstra quan començaue eth dia
un ocell es va posar en la meva finestra quan començava el dia



l'abrema cobriva ela tota val, nu ge veie á plus de tres metres de distança 
la bruma cobrís tota la val, se vei pas a mai de tres mètres de distància
era bruma corbís tota era val, pas se ve a mès de tres mètros de distància
la boira cobreix tota la vall, no es veu a més de tres metres de distància



ela mesnada furon en corrint cheu ols suis dinérs á comprar caramels
los mainats foguèron en corrent amb los sieus sòus a crompar de mochets
es mainatges sigueren en tot córrer damb es sòns sòs a crompar mochets
els nens van ser corrent amb els seus diners a comprar caramels



le paun dele plat tost s'emplieu d'animalias, que nu laiscaron né elas miolhas 
lo pan del plat s'aumpliguèt lèu d'animals, que daissèron pas ni las moras
eth pan deth plat lèu s'aumplic d'animaus, que pas deishèren ne es mores
el pa del plat aviat es va omplir d'animals, que no van deixar ni les molles



le gregér cura dáls grelhas, las esmulhe, las talha ela lana 
lo pastor suènha de las fedas, las mols, la talha la lana
eth pastor suenhe des oelhes, les molh, era talha era lan
el pastor cuida de les ovelles, les muny, les talla la llana



vue á prisar un véride de lait cheunas galetas, depus vue al colegie 
vau prene un veire de lach amb unas galetas, vau après al collègi
vau a préner un veire de lèit damb ues galetes, dempús vau ath collègi
vaig a prendre un got de llet amb unes galetes, després vaig al col·legi



nel  corte de Peir cresçe un inorme arbre de longas brancas
dins lo pati de Peir creishec un enòrme arbre de longas brancas
en pati de Peir creishec un enòrme arbe de longues branques
al pati de Pere va créixer un enorme arbre de llargues branques



ela carrera s'emplieu de gent par protestar per ela pujada de preties 
lo carrèr s'aumpliguèt de gents per protestar per la pujada de prèses
eth carrèr s'aumplic de gent entà protestar pera pujada de prètzi
el carrer es va omplir de gent per protestar per la pujada de preus



le mércors de corvil est un jorn d'especial sentiment religiós 
lo dimècres de cendre es un jorn d'especial sentiment religiós
eth dimèrcles de cendre ei un dia d'especiau sentiment religiós
el dimecres de cendra és un dia d'especial sentiment religiós



una raça de sólej s'escolava per una fendrilha dál parés, n'aluminant ela tota cambra 
un rai de solelh se colava per una fendascla de la paret, en illuminant tota l'abitacion
un rai de solei se colaue per ua henedura dera paret, en tot illuminar tota era abitacion
un raig de sol es colava per una esquerda de la paret, il·luminant tota l'habitació



ela mausca ge plaçó just devant dele plat plen de mel e lait 
la mosca se placèt just davant lo plat plen de mèl e lach
era mosca se placèc just deuant eth plat plen de mèu e lèit
la mosca es va situar just davant del plat ple de mel i llet



elas bujoras avievan ixit per totas parts n'ilho vast prat 
las margaridetas èran sortidas arreu en aquel vast prat
es margaridetes auien gescut arreu en aqueth vast prat
les margarides havien sortit pertot arreu en aquell extens prat



ols frers ge dujan cum le can e le cat 
los frairs s'amien coma lo can e lo gat
es frairs s'amien coma eth gosset e eth gat
els germans es porten com el gos i el gat



le fustér travalha le fust e realiça tota sorcia de móbles, cum taulhers, cadiars uo breçus 
lo fustièr trabalha la fusta e realiza tota mena de mòbles, coma de taulas, de cadièras o de brèces
eth hustèr trabalhe era husta e realize tota sòrta de mòbles, coma taules, cagires o cunhères
el fuster treballa la fusta i realitza tot tipus de mobles, com a taules, cadires o bressols



din que'l period que vai dele quindze de julhie al quindze d'agost est ilho de plus calura de l'ánh 
dison que lo periòde que va del quinze de julhet al quinze d'agost es lo de mai calor de l'an
diden qu'eth periòde que va deth quinze de junhsèga ath quinze d'agost ei eth de mès calor der an
diuen que el període que va del quinze de juliol al quinze d'agost és el de més calor de l'any



ela clesia dele picol sojóc s'empla de gent ols domenjos, arriban de totas parts 
la glèisa del pichon pòble s'aumplís de gents los dimenges, arriban de totas parts
era glèisa deth petit pòble s'aumplís de gent es dimenges, arriben de totes parts
l'església del petit poble s'omple de gent els diumenges, arriben de tot arreu



ols refucils que nu laiscavan de cader, aluminavan ela nuet, cum sé de faucs artificials ge tractás 
los lamps, que daissavan pas de quèir, illuminavan la nuèch coma se de fuòcs artificials se tractès
es relampits, que pas deishauen de quèir, illuminauen era net coma se de huecs artificiaus se tractèsse
els llampecs, que no deixaven de caure, il·luminaven la nit com si de focs artificials es tractés



cheula calura de l'estoi elas apelhas et elas gespas son plus furentas qu'ela resta de l'ánh 
amb la calor de l'estiu las abelhas e las vèspas son mai furiosas que lo rèste de l'an
damb era calor der estiu es abelhes e es vèspes son mès furioses qu'eth rèste der an
amb la calor de l'estiu les abelles i les vespes estan més furioses que la resta de l'any



vuejorn i-há de farinas de multas sorcias, de sagle, de pescat, pró la plus folsada seqüe n'esent ilha de frument  
uèi jorn i a de farinas de fòrça classas, de segal, de peis, mas la mai utilizada contunha d'èsser la de blat
aué dia i a haries de fòrça classes, de segal, de peish, mès era mès utilizada contunhe d'èster era de forment
avui dia hi ha farines de moltes classes, de sègol, de peix, però la més utilitzada segueix sent la de blat



qui á bon arbre s'acosta, bona umbra li cubilha 
qui a bon arbre s'apròpa, bona ombra li acuelh
qui a bon arbe s'apròpe, bona ombra li acuelh
qui a bon arbre s'acosta, bona ombra li acull



ols escarpes ficaron fuort cruscants mercet al bon far dál sergenta
las sabatas demorèron fòrça brilhantas mercés al bon far de la mossardeta
es sabates demorèren fòrça brilhantes mercés ath bon hèr dera mossardeta
les sabates van quedar molt brillants gràcies al bon fer de la minyona



le griolh chantava le sui dolç suen una nuet d'agost emplida d'estrels 
lo galhon cantava lo sieu doç son una nuèch d'agost aumplís d'estelas
eth galhon cantaue eth sòn doç son ua net d'agost aumplís d'esteles
el grill cantava el seu dolç so una nit d'agost omple d'estels



le campadér semina ela semna e depus nel temp dál reculha reculh le fruch 
lo camparòu sémia la grana e après en lo temps de la culhita apleta lo fruch
eth camparòu sémie eth seme e dempús en temps dera cuelhuda aplete eth frut
el camperol sembra la llavor i després en el temps de la collita recull el fruit

ela copla de bois jetan dele charriot camín dál font 
lo coble de buòus lançan del carro camini de la font
eth coble de bòus lancen deth carro camini dera hònt
la parella de bous tiren del carro camí de la font



prel mien erlój son elas nuef, c'ora est nel tui? 
per lo mieu relòtge son las nòu, qu'ora es en lo tieu?
peth mèn relòtge son es nau, qu'ora ei en tòn?
pel meu rellotge són les nou, que hora és en el teu?



le paid depictó nel cadiern una varjatura, una forqueta e una paulhota 
lo mainat pintèt en lo quasèrn una veitura, una forqueta e una parpalhòla
eth mainatge pintèc en quadèrn un coche, ua forquilha e ua parpalhòla
el nen va pintar en el quadern un cotxe, una forquilla i una papallona



l'armentár há un copla de grelhas, sés vosquenas, dúos moltons, uot capras e tres cavalhs
l'elevaire a un coble de fedas, sièis vacas, dos motons, uèch cabras e tres cavals
eth pagés a un coble d'oelhes, sies vaques, dus motons, ueit crabes e tres shivaus
el ramader té una parella d'ovelles, sis vaques, dos moltons, vuit cabres i tres cavalls



ela copla de jogators avievan aseguit una bona resultança nel sui partit 
lo coble de jogaires avián atengut un bon resultat en lo sieu partit
eth coble de jogadors auien artenhut un bon resultat en sòn partit
la parella de jugadors havien aconseguit un bon resultat en el seu partit



ela tor dál púlvra est le bastiment plus antic dál tota cibtat 
la tor de la povora es lo bastiment mai ancian de tota la vila
era tor dera povora ei eth bastiment mès ancian de tota era ciutat
la torre de la pólvora és la construcció més antiga de tota la ciutat


ols tots amics s'ajuntaron nál porta dele bar par celebrar le championat local d'erciment de barra
totes los amics se jonhèron en la pòrta del bar per celebrar lo campionat local de suslhèuament de barra
toti es amics se junheren ena pòrta deth bar entà celebrar eth campionat locau de suslhèuament de barra
tots els amics es van ajuntar en la porta del bar per celebrar el campionat local d'aixecament de barra


le fred e l'humitat dál nuet empliron le gason dele mien corte de ruceja, tot era plei d'escrois
lo fred e l'umiditat de la nuèch aumpliguèron lo potjat de lo mieu pati de rosada, tot èra plen de vises
eth heired e era umiditat dera net aumpliren eth potjat deth mèn pati d'arrosada, tot ère plen d'avitzi
el fred i la humitat de la nit van omplir la gespa del meu pati de rosada, tot estava ple de caragols 


un sapient e un babec sapen plus c'un sapient senlher
un savi e un pèc sabon mai qu'un savi sol
un savi e un pèc saben mès qu'un savi solet
un savi i un ximple saben més que un savi sol


clesia clusa né cult né ren
glèisa barrada, ni culte ni brica
glèisa barrada, ne culte ne bric
església tancada, ni culte ni gens


enxera n'auríl e aols tres ánhs culhirás racims mil
empeuta en abril e als tres d'ans prendràs de rasims mil
empeute en abriu e as tres ans preneràs arradims mil
empelta a l'abril i als tres anys agafaràs raïms mil


hibern, bon orage par le ferrer e le forner
ivèrn, bon temps pel ferrièr e lo forner
iuèrn, bon temps entath haure e eth horner
hivern, bon temps per al ferrer i el forner


tant andó le cotrof á ela font fasta que per finida ge derrompeu
foguèt tant lo cantre a la font fins que per fin se trinquèt
tant siguec eth cantre ara hònt enquia que per fin se trinquèc
tant va ser el càntir a la font fins que per fi es va trencar


mal ánh muso sé nel febrér vai en mánicas de chamissa'l jornalér
mal an esperi s'en Febrièr, camina en de manjas de camisa lo jornaler
mau an demori s'en Hereuèr, camine en manges de camisa eth jornaler
mal any espero si al febrer, camina en cos de camisa el jornaler


malediment de jument al cel nu arriba, náls trabes de l'estala ge fica
malefici de somèr, al cèl arriba pas; en las bigas de la bòrda se demòra
maladeta de somèr, ath cèu pas arribe; enes bigues dera bòrda se demore
maledicció de ruc, al cel no arriba; en les bigues de la quadra es queda


dolent le galinér hu chanta ela galina
dolent lo poralhèr a on canta la galina
dolent eth poralhèr a on cante era garia
dolent el galliner on canta la gallina


martelh d'argent derromp portas de ferro
martelh d'argent trinca de pòrtas de fèrre
marteth d'argent trinque pòrtes de hèr
martell de plata trenca portes de ferro


març en pluias, bon ánh de faséols
març en de pluèjas, bon an de mongetas
març en ploges, bon an de mongetes
març en pluges, bon any de mongetes


mua velha e malament manjada nu s'aguanta ela pujada
mula vièlha e mal manjar, se sosten pas la pujada
mula vielha e mau minjar, pas se sosten era pujada
mula vella i malament menjar, no s'aguanta la pujada


qui vai al ceilher e nu abeue, per abeuer se'l compta
qui va al cerèr e beu pas, per béuer se li compta
qui va ath cerèr e pas beu, per béuer se li compde
qui va al celler i no beu, per beure se li explica


nasçe'l pesçe par nadar cuma ela talpa par minar
nais lo peis per nadar, coma lo piqui per minar
nèish eth peish entà nadar, coma eth piqui entà minar
neix el peix per nedar, com el talp per minar


né abeuas arga que nu veias, né signes líteras que nu lijas
ni beues d'aiga que vejas pas, ni de fèrmas cartas que lieges pas
ne beues aigua que pas veigues, ne fèrmes cartes que pas lieges
ni beguis aigua que no vegis, ni fermes cartes que no llegeixis


abrema nál serra, arga nál terra
bruma en la sèrra, d'aiga dins la tèrra
bruma ena sèrra, aigua ena tèrra
boira en la serra, aigua a la terra


paid quet e, tácit, buste há fet qualcós dolent
mainat quiet e, carat, es qu'a fach qualquarren dolent
mainatge quiet e, carat, ei qu'a hèt quauquarren dolent
nen quiet i, callat, és que ha fet alguna cosa dolent


nu crejo n'estriges, pró qu'elas i-há elas i-há
creï pas en de mascas, mas que las i a las i a
pas creï en bruishes, mès que les i a les i a
no crec en bruixes, però que les hi ha n'hi ha


amor de mónicha e pet de frair, tot est áer
amor de monja e pet de fraire, tot es aire
amor de monja e pet de fraire, tot ei aire
amor de monja i pet de frare, tot és aire


junt al flum uo al convent nu faças ren de fondament
al bòrd del riu o al convent fagas pas brica de fondament
ath costat der arriu o ath convent pas hèsques bric de fondament
al costat del riu o al convent no facis gens de fonament


amics et erlois de sòlej, sien nues xion, cheu nues nu
d'amics e de relòtges de solelh, sens de bromalhs òc, amb de bromalhs pas
amics e relòtges de solei, sense bromalhs òc, damb bromalhs pas
amics i rellotges de sol, sense núvols sí, amb núvols no


aur en máns de paupre sembla cuorje
aur en de mans de paura, sembla coeire
aur en mans de prauba, semble coeire
or en mans de pobra, sembla coure


le juis pervers condempna á ela columba e liura al croaj
lo jutge pervers, condemna al todon e liura al courpatà
eth jutge pervers, condemne ath todon e liure ath corbàs
el jutge pervers, condemna a la coloma i lliura al corb


boi que nu seja nel mercat, nu est vendut né comprat
buòu que siá pas dins lo mercat, es pas vendut ni crompat
bòu que pas sigue dins eth mercat, pas ei venut ne crompat
bou que no estigui al mercat, no és venut ni comprat


á bebdér fin, primier arga e após vin
a fart fin, de primièra aiga e vin après
a hart fin, prumèra aigua e dempús vin
a borratxo fi, primer aigua i després vì


á ela miena maison porté un amic, eli ge ficó de curtoj et eu espedit
dins lo mieu ostal amie un amic, lo se demorèt d'aimi e ieu donat comjat
ena mia casa amie un amic, eth'e demorèc d'aimi e jo dat comiat
a la meva casa porti un amic, l'es va quedar d'amo i jo acomiadat


depus dál tempésta ven ela calmaría
après la tempèsta ven la calma
dempús dera tempèsta ven era cauma
després de la tempesta ve la calma


ela lhua nu est de formage né ge manja cheu melon
la luna es pas de formatge ni se manja amb melon
era lua pas ei de hormatge ne se minge damb melon
la lluna no és de formatge ni es menja amb meló


ela melhor ora de manjar par le rich, quand volja; par le paupre, quand posca
la melhora ora de manjar, pel ric, quand vòlga; pel paure, quand pòsca
era melhora ora de minjar, entath ric, quan volgues; entath praube, quan pòt
la millor hora de menjar, per al ric, quan vulgues; per al pobre, quan pugues


equant me dona eser sús que jús, sé seo qui travalha
parièr me dona èsser amunt qu'aval, se soi eth quau trabalh
parièr me da èster ensús que tà baish, se sò eth quau trabalh
egual em dóna estar a dalt que a baix, si sóc el que treball


ge tange cheu ols aiges e s'esguarda cheulas máns
se tòca amb los uèlhs e se garda amb las mans
se tòque damb es uelhs e se guarde damb es mans
es toca amb els ulls i es mira amb les mans


sopas en padilha, son de trasca e asaboren ben
sopas en padena, son de truja e sabon plan
sopas en padena, son de truja e saben plan
sopes en paella, són de truja i saben bé


elas alidonas d'auríl portan caluras milh e fred per sant Martín
las irondèlas d'abril pòrtan de calors mil e fred per sant Martín
es aronglas d'abriu pòrten calors mil e heired per sant Martín
les orenetes d'abril porten calors mil i fred per sant Martín


fidar dele garçon e musar dele velh, pas to conselho
confiar del mòsso e esperar del vièlh, o t'aconselhi pas
confiar deth mòsso e demorar deth vielh, pas t'ac aconselhi
fiar del mosso i esperar del vell, no t'ho aconsello


frucha que matura vert, ge posa amara e ge perde
frucha que madura verda, se pon amara e se pèrd
fruta que madura verda, se pon amara e se pèrd
fruita que madura verda, es posa amarga i es perd


granulhas que chantan, l'arga aprés; sé nu dele cel, dál terra
de Granhotas que cantan, l'aiga apròp; si que non del cèl, de la tèrra
gargolhes que canten, era aigua apròp; se non deth cèu, dera tèrra
granotes que canten, l'aigua a prop; si no del cel, de la terra


refucil á l'orient, arga al demán
relampit ar autan, aigua londeman
relampit ar autan, aigua londeman  
llampec a l'orient, aigua l'endemà


colegiment de gregérs, grelha morta
reünion de pastors, feda mòrta
reünion de pastors, oelha mòrta
reunió de pastors, ovella morta


renças de namorats, amors duplats
rampòinas d'enamorats, d'amors doblats
rampòinas d'enamoradi, amors dobladi
renyines d'enamorats, amors doblegats


rodar enta jús, nu costa travalh; rodar enta sús, aqués xion que costa fatigacion
rodar cap a aval, còsta pas trabalh; rodar per amunt, aquò òc que còsta cansament
rodar cap a tà baish, pas còste trabalh; rodar entà ensús, açò òc que còste cansament
rodar cap avall, no costa treball; rodar per a dalt, això sí que costa fatiga


un cec plorava un jorn car espei voliéva
un cèc plorava un jorn pr'amor que miralh voliá
un cèc ploraue un dia pr'amor que miralh volie
un cec plorava un dia perquè mirall volia


un dígit nu fa mán, pró xion cheu ols suis frers
un dit fa pas man, mas òc amb los sieus frairs
un dit pas hè man, mès òc damb es sòns frairs
un dit no fa mà, però sí amb els seus germans


un mensu priat e altre depus de nadal, ja's hibern de veritat
un mes abans e d'autre après Nadal, es ivèrn de vertat
un mes abans e d'aute dempús de Nadau, ei iuèrn de vertat
un mes abans i un altre després de Nadal, és hivern de debò


capra per vinha, pejor qu'escabre
cabra per vinha, pejor es que tinture
craba per vinha, pejor ei que tinture
cabra per vinya, pitjor és que tinya


clocar e nu posar, sé dolent nál galina, pejor nál dona
cascalhar e pas póner, se dolent en la galina, pejor en la femna
cascalhar e pas póner, se dolent ena garia, pejor ena hemna
escatainar i no posar, si dolent en la gallina, pitjor en la dona


quiscataqui vol, elas cossas á ela mesura d'ols suis nas
cadun aima las causas a la mesura de los sieus nases
cadun vò es causes ara mesura des sòns nasi
cadascú vol les coses a la mesura dels seus nassos


cadaljorn un gran posa, e farás un congerie
cada jorn un grani pon, e faràs una cantierada
cada dia un grani pon, e haràs ua cantierada
cada dia un gra posa, i faràs un munt


vesquir injuncts, est de bon sen
viure prevengudi, es de bon sens
víuer prevengudi, ei de bon sens
viure previnguts, és de bon sentit


eu que'm tasgo me remano sien guim
ieu que me cari, me demòri sens gal
ieu que me cari, me demori sense poth
jo que callo, em quedo sense gall


pichel de vidre uo de metalh uo d'argent, nu refresca l'arga; le melhor pichel, est ilho de brat
pichèr de veire o de metal o d'argent, pas refresca l'aiga; lo melhor pichèr, es lo de fanga
pichèr de veire o de metau o d'argent, pas refresca era aigua; eth melhor pichèr, ei eth de hanga
gerro de cristall o de metall o de plata, no refresca l'aigua; el millor gerro, és el de fang


plus valesçe'l fum dál miena ca que'l fauc de l'aliena
val mai lo fum de lo mieu ostal que lo fuòc de l'alièna
mès vau eth hum dera mia casa qu'eth huec dera alièna
més val el fum de la meva casa que el foc de l'aliena


plus valesçe un auce odi, c'un tropel cras
val mai ausèl en man, que cent en volant
vau mès audèth en man, que cent en tot volar
val més ocell en mà, que cent volant


l'apelha, unas flors tria e un'altras laisca
l'abelha, unas flors escuelh e unas autras daissa
era abelha, ues flors escuelh e ues autes dèishe
l'abella, unes flors escull i unes altres deixa


ela puncha quand nasçe, ela ponta porta devant
l'espina quand nais, la punta amie davant
era espia quan nèish, era punta amie deuant
l'espina quan neix, la punta porta davant


cadascún vol portar l'arga'l sui molin e laiscar ensecat ilho dele sui vesçin
cadun vòl amiar l'aiga a lo sieu molin e daissar en shut lo de lo sieu vesin 
cadun vò amiar era aigua ara sua mòla e deishar en shut eth deth sòn vesin
cadascun vol portar l'aigua al seu molí i deixar en sec el del seu veí


cafiá cuet, cafiá perdut
cafè codut, cafè perdut
cafè codut, cafè perdut
cafè cuit, cafè perdut


carrera morgujada, caxa clussa
carrèr moth, caissa barrada
carrèr moth, caisha barrada
carrer mullat, caixa tancada


chanta ela granulha, e né há pena, né pil, né lana
canta la granhota, e ni a pluma, ni pel, ni lana
cante era gargolha, e ne a pluma, ne peu, ne lan
canta la granota, i ni té ploma, ni pèl, ni llana


guim que chanta á sólej posat, chanta á mort
gal que canta a solelh ponut, canta a mòrt
poth que cante a solei ponut, cante a mòrt
gall que canta a sol posat, canta a mort


guim qu'est bon, ol medis chanta nel sui cortil que'n l'alien
gal qu'es bon, çò de meteis canta en lo sieu corral qu'en l'alièn
poth qu'ei bon, çò de madeish cante en sòn corrau qu'en alièn
gall que és bo, el mateix canta en el seu corral que en l'aliè


colp de cuorje mai mató á omne
còp de coeire aucissi jamai a òme
còp de coeire jamès aucisqui a òme
cop de coure mai mato a home


quand un vai par velh, est plus defácile culhir una lebre c'un cuníc
quand òm va per vièlh, es mai facil prene una lèbe qu'un conilh
quan òm va entà vielh, ei mès facil préner ua lèbe qu'un conilh 
quan un va per a vell, és més fàcil agafar una llebre que un conill


andar se cheula capa'l brav, nu est per eintes
s'anar amb la capa al brau, es pas per totes
anar-se damb era capa ath brau, pas ei entà toti
anar-se amb la capa al toro, no és per a tots


jouen est qui est sanie megar aia uotanta ánhs, e velh dolent, megar aia vint
jove es qui es sani e mai se aja ochanta ans, e vièlh dolent, e mai se aja vint
joen ei qui ei sani encara qu'age ueitanta ans, e vielh planhós, encara qu'age vint
jove és qui està sa encara que tingui vuitanta anys, i vell dolent, encara que tingui vint


endonar d'ilho que s'há, á degun li conven; priser d'ilho d'ols altres, á eu e á tots
donar çò que s'a, a cap li conven; prene de çò de de autres, a lo mieu e a totes
dar çò que s'a, a cap li conven; préner de çò de de auti, ath mèn e a toti
donar el que es té, a cap li convé; prendre del d'uns altres, al meu i a tots


de dinér e de bontat trage tojorn ela majetat
de sòus e de bontat lèva totjorn la mitat
de sòs e de bontat lhèue tostemp era mitat
de diners i de bondat lleva sempre la meitat


sapiença e desenganhaments, augmentan chols ánhs
sabença e de remoquets, aumentan amb los ans
sabença e remoquets, aumenten damb es ans
saviesa i desenganys, augmenten amb els anys


sé l'auce la puncha, ela frucha est sabrida
se l'ausèl la pica, la frucha es rica
s'er audèth la pique, era fruta ei rica
si l'ocell la pica, la fruita està rica


sé dolent est jenár, pelhor est febrer 
se dolent es genièr, pejor es febrièr
se dolent ei gèr, pejor ei hereuèr
si dolent és gener, pitjor és febrer


sé nos fem púlvre, nos fem lut
se nos fasèm povàs, nos faràn lim
se mos hèm povàs, mos haràn lim
si ens fem pols, ens faran llot

ols vents que viran de l'ovest ge volturan cheu ilhos dele nord procedents dele mar
los vents que viran de l'oèst se barrejan amb los del nòrd procedent de la mar
es vents que viren der oèst se barregen damb es deth nòrd procedent dera mar
els vents que giren de l'oest es barregen amb els de el nord procedents del mar

elas nues nerjas nuncian forts pluias e orage dolent
los bromalhs negres anóncian de fòrtas pluèjas e temps dolent
es bromalhs neres anóncien fòrtes ploges e temps dolent
els núvols negres anuncien fortes pluges i temps dolent

ela pesta laiscó le sojóc vuoch de persons, tansól sobervesquíva'l rei et ela sue cort nel castel
la pèsta daissèt lo pòble vuèg de personas, subreviviá pas que lo rei e la siá cort dins lo castèl
era pèsta deishèc eth pòble uet de persones, sonque suberviuie eth rei e era sua cort en castèth
la pesta va deixar el poble buit de persones, solament sobrevivia el rei i la seva cort al castell


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tojorn que serves le devut respect, le tui comment acuen se ben resçebut e sedrá pervulgat. Merce!!

Videis

Loading...